Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 1 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Coneixements de software d'edició de vídeo i àudio.
Aquesta assignatura aporta els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç de producció de missatges i de continguts. És la primera aproximació en el grau de l'alumnat vers el llenguatge sonor i audiovisual, les seves característiques, el seu potencial i les seves limitacions, etc. Es tracta d’una assignatura bàsica que ha de dotar l’alumnat del vocabulari específic i dels conceptes bàsics que després haurà d'aplicar i completar en la resta d'assignatures relacionades amb la creació de missatges i la producció de continguts comunicatius audiovisuals que cursarà al llarg del grau.
1. introducció als Fonaments dels llenguatges audiovisuals
2. Creació de l''espai àudio (visual). L'espai sonor
3. Creació de l'espai (àudio) visual. L'espai visual
4. La composició de la imatge.
5. Fonaments del discurs sonor
6. Fonaments del discurs audiovisual
7. Elements expressius del discurs sonor
8. Construcció del discurs audiovisual
9. Realització de productes audiovisuals
10. Il·luminació
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de la presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
L’adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i exercicis d’anàlisi, debat i reflexió a partir d'audicions, visionats i de material de lectura.
En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els excercicis pràctics. Pel que fa als seminaris, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC | 37,5 | 1,5 | 1, 4, 5 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de seguiment | 7,5 | 0,3 | 1, 4, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi: Elaboració d'esquemes, mapes conceptuals i resums | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Lectura, anàlisi i síntesi de textos i documents | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Realització de treballs encarregats | 32,5 | 1,3 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació continuada
Les competències d'aquesta assignatura s'avaluaran de forma continuada mitjançant les següents activitats:
A. Control de coneixement amb una prova teòrico-pràctica, 40% sobre la qualificació final.
B. Exercicis pràctics encarregats en els seminaris, 50% sobre la qualificació final.
C. Participació activa i seguiment del curs, 10% sobre la qualificació final.
No es fa mitjana si la nota de teoria o de seminaris és inferior a 5.
Recuperació avaluació continuada: L'alumnat ha d'acomplir els següents dos criteris per tal de presentar-se a la recuperació:
a. L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
b. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la prova escrita (part teòrica) podrà recuperar-la sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova t i hagi realitzat la revisió ordinària. La nota obtinguda en la recuperació de la part teòrica serà la nota definitiva d'aquesta part. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la part de Seminaris pràctics, podrà recuperar només el darrer Seminari sempre que hagi està suspés amb una nota mínima de 3,5 en el període de recuperació prèvia notificació al/la professor/a corresponent.
Només la teoria i el darrer seminari són, per tant, recuperables; la resta de seminaris queden exclosos del procés de recuperació. Els exercicis pràctics encarregats en la resta delsseminaris queden exclosos del procés de recuperació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assolir en un parell de setmanes).
Avaluació única
A. Prova teòrica, 30%. Haurà d'estar aprovada (5 o més) per poder superar l'assignatura (condició indispensable). El model d'examen serà totalment diferent respecte al de l'avaluació continuada.
B. Prova pràctica de resolució de 2 reptes comunicatius, 30%.
C. Lliurament d'una peça audiovisual (podcast sonor o vídeoassaig) de 5' minuts de durada juntament amb memòria explicativa, 40%
Recuperació avaluació única: L'alumnat ha d'acomplir els següents criteris per tal de presentar-se a la recuperació:
a) Segons normativa per poder participar al procés de recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat al menys 2/3 del total d'activitats avaluables de l'assignatura.
b) Només es pot recuperar la prova de teoria si l'alumne/a ha obtingut una nota inferior a 5. La prova de recuperació consistirà en una prova escrita d'avaluació de coneixements teòrics.
c) La nota obtinguda en la resolució de reptes comunicatius formarà part de la mitjana ponderada de la nota final. Només en cas de suspendre aquesta prova i si l’alumne així ho considera podrà optar a recuperar-la amb una prova de la mateixa índole.
d) La peça audioviusual o sonora final no és recuperable i la nota obtinguda (ja estigui superada o no) formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis encarregats en els seminaris | 50% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Participació activa i seguiment del curs | 10% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 4, 5 |
Prova escrita | 40% | 2 | 0,08 | 1, 4, 5 |
BÀSICA
Barroso, Jaime (2008): Realización audiovisual. Ed. Síntesis, Madrid.
Castillo, José María (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid:Instituto RTVE
Fernández Díez, Federico i Martínez Abadia, José (2018). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Ed. Paidos
Gutiérrez, Maria i Perona, Juan José (2002): Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Ed. Bosch,
Joly, Martine (2019). Introdución al análisis de la imagen. Buenos Aires: La marca Editora.
Millerson, Gerard. (2009): Realización y producción en televisión. Ed. Omega, Barcelona.
Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control. Barcelona: Ed. UOC
Sánchez Piñol, Albert (2020): Les estructures elementals de la narrativa. La Campana. Barcelona: Edi. Penguin Random House.
Vogler, Chistopher. (2002). El viaje del escritor. Barcelona: Ma Non Troppo.
COMPLEMENTÀRIA
Blanch, Margarita i Lázaro, Patricia (2010). Aula de locución. Madrid: Ed. Cátedra,
Breil, Xavier i Roger, Dídac (2013). Dona'm la teva mirada: fonaments del llenguatge audiovisual [vídeo]. Aula Mèdia: Objectiu Comunicació, Barcelona.
Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjuntode laimagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Comas Arnal, Eva (2009). La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos
Huertas, Amparo i Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona: Ed.Bosch
Rodero, Emma i Soengas, Xosé (2010). Ficción radiofónica: como contar una historia en la radio. Madrid: IORTV
Rodero, Emma. (2011). Creación de programas de radio. Madrid: Síntesis.
L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos, editors de vídeo (Premiere, Movie Maker, I-Movie o altres), editors d'àudio (Audacity o altres), eines de xarxa com ara l'entorn de Google (Google docs, Gmail...) i hostings com ara YouTube o Soundcloud.