Llengua Catalana: Cultura i Societat
Codi: 103567 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Villalba Nicolas
- Correu electrònic:
- xavier.villalba@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Marc Guevara Claramunt
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat té com a objectius oferir una visió panoràmica de la situació actual del català, analitzar els principals fets històrics que n’han condicionat l’ús, aprofundir en els conceptes d’estàndard i normativa, identificar les obres que conformen el corpus normatiu del català, conèixer els prinicipals trets de l'estàndard oral català, endinsar-se en els àmbits d’ús de l’estàndard i tenir notícia les institucions més rellevants relacionades amb la llengua catalana.
Competències
- Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i interpretar textos orals de diferent naturalesa.
- Aplicar i adaptar de manera coherent les característiques de la llengua estàndard en diferents situacions comunicatives.
- Conèixer les principals dades sobre la situació actual de la llengua (estatus jurídic, extensió territorial, nombre de parlants, etc.).
- Conèixer les principals institucions vinculades a la llengua (acadèmies, administracions públiques, fundacions, consorcis, etc.) i conèixer-ne les funcions i la trajectòria.
- Dominar els principals paràmetres de variació lingüística.
- Dominar les varietats del discurs oral, el nivell d'adequació i els graus de formalitat.
- Entendre el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo.
- Expressar continguts i arguments de manera raonada en discursos (orals i escrits) de caràcter formal.
- Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
- Saber detectar i corregir qualsevol tipus d'inadequació (gramatical, ortogràfica, estilística, pragmàtica, argumentativa, etc.) en un text.
Continguts
1. Situació actual de la llengua catalana. Estatus jurídic, extensió territorial i nombre de parlants.
2. La divisió geolectal del català i la seva justificació històrica.
3. La llengua catalana durant la història. Fets que n’han condicionat l’ús.
4. L’autoritat i el corpus normatiu de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra. La difusió de la normativa.
5. La varietat estàndard: definició, procés de construcció i àmbits d’ús.
6. L’estàndard oral de la llengua catalana.
7. L’estàndard als mitjans de comunicació de massa. Els llibres d’estil.
8. Institucions i organismes vinculats a la llengua catalana.
Metodologia
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat combina dos tipus d’activitats formatives: (a) dirigides (33%), com classes teòriques i resolució d'exercicis elaborats a casa, i (b) autònomes (66%), com la lectura de bibliografia, l’elaboració d’exercicis i l’estudi.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, resolució a l'aula d'activitats elaborades a casa | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi | 100,5 | 4,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura comprèn tres activitats que es faran a classe en les dates fixades: (1) qüestionari (25%), (2) exposició oral (35%) i (3) test (40%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
1. Prova escrita (40%)
2. Prova oral (30%)
3. Exercici (30%)
Plagi i irregularitats
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per participar a la recuperació, l'alumnat suspès ha de complir dues condicions. En primer lloc, ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul; en segon lloc, ha d'haver obtingut una nota mitjana ponderada del conjunt d'ítems avaluables d'almenys un 3,5. Només es pot recuperar la prova escrita final. La nota màxima de la recuperació és un 5.
En el cas de l'avaluació única, per poder optar a la recuperació, l'alumnat haurà d'haver presentat totes tres ítems avaluables. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
El professor informarà els estudiants del procediment de recuperació a través del Campus Virtual quan publiqui les qualificacions finals provisionals. El professor podrà establir una activitat d'avaluació per a cada activitat supesa o no presentada o una única activitat per a cobrir totes aquestes activitats.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova puntuable | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Segona prova puntuable | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tercera prova puntuable | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
Bibliografia
Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.
Casals, Daniel.; Faura, Neus. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir. Barcelona [en línia: http://esadir.cat]
Fabra, Pompeu (1918 [1933]7): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC [edició facsímil].
Ferré, Carme.; Nogués, Anna. (2010). Llibre d'estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC, INCOM.
Ferrando, Antoni.; Nicolás, Miquel. (1993): Panorama d'història de la llengua catalana. València: Tàndem.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica.Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III Lèxic. Barcelona: IEC [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, PAMSA, Edicions 62. Edició en línia [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Segarra, Mila. (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan. (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Solà, Joan. [dir.] (1995): Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Veny, Joan.; Massanell, Mar. (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
Programari
Cap