Periodisme de Proximitat
Codi: 103090 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501933 Periodisme | OT | 3 | 1 |
| 2501933 Periodisme | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Vicente Rabadan Perea
- Correu electrònic:
- josevicente.rabadan@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Alberto Cabello Hernandez
Prerequisits
L'alumnat interessat a cursar l'assignatura ha d'haver aconseguit uns nivells acceptables o suficients de domini de l'expressió periodística, sobretot quant a l'ús i la definició de gèneres periodístics (com l'entrevista, el reportatge o l'informe periodístic de dades), a més de tenir uns nivells mínims de coneixements sobre l'estructura, el funcionament i l'organització dels mitjans de comunicació a Catalunya i Espanya. L'alumnat ha de tenir interès per la vida política, econòmica, social i cultural dels àmbits territorials de proximitat, sobretot dels municipals i comarcals, i pel paper que hi juguen els mitjans de comunicació especialitzats en la informació d'actualitat i la comunicació en general d'aquests àmbits.
Objectius
L'assignatura de Periodisme de Proximitat proposa explicar i aclarir coneixements bàsics de temàtiques clau dels àmbits que tradicionalment s’entenen com locals o de proximitat (política local, institucions i administracions locals, economia municipal, planejament urbanístic, manifestacions i activitats culturals, associacionisme, participació ciutadana...). Aquestes temàtiques són assumptes molt habituals i majoritaris de la tasca informativa dels mitjans de proximitat, i es constata que durant els diversos cursos del grau s'estudien assignatures vinculades amb l'economia i la política, l'aplicació del coneixement del funcionament de les administracions i institucions en la cobertura de processos electorals o de l'aprovació de pressupostos públics requereix l'explicació més detallada d'aquests coneixements bàsics.
L'assignatura vol aportar, d’altra banda, informació i dades per reflexionar sobre l’estructura, els canvis i el funcionament d’aquests suports i mitjans de comunicació a Catalunya, per tal d’entendre la seva evolució des de finals dels anys 70 del segle passat, la seva situació actual i els seus reptes de futur, especialment després dels processos de digitalització de mitjans, de la incidència de les xarxes socials en les cobertures informatives i l'agenda de temes, i de la crisi econòmica que, des del 2008, ha afectat el camp periodístic i l'estructura dels mitjans de comunicació, especialment els de proximitat.
Competències
- Periodisme
- Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
- Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació la narració periodística especialitzada en informació de proximitat.
- Conceptualitzar les teories i les tècniques del periodisme especialitzat.
- Demostrar un coneixement pràctic del periodisme especialitzat
- Incorporar els principis de la deontologia professional en l'elaboració de narració periodística especialitzada en informació i crítica cultural.
- Utilitzar els recursos de comunicació interactiva per processar, elaborar i transmetre informació en l'elaboració d'informació de caràcter especialitzat.
Continguts
TEMES TEÒRICS I DE REFLEXIÓ
TEMA 1. PERIODISME DE PROXIMITAT (LOCAL I COMARCAL)
Informació definida per l’abast i cobertura geogràfics dels diversos mitjans o bé per les temàtiques socials pròpies de la vida local? Del periodisme local al periodisme de proximitat. Periodisme i informació de proximitat en el context de la globalització informativa. La informació de proximitat: complement de la informació general i especialització periodística. El dret a la informació local com a condició per una ciutadania crítica en societats democràtiques.
TEMA 2. ESTRUCTURA COMPLEXA DELS MITJANS LOCALS
De la premsa com a suport mediàtic únic a la varietat de suports mediàtics. Diaris, revistes, ràdios, televisions, Internet... Mitjans de titularitat pública, privada i associativa. Complementarietat de mitjans i dinàmiques dels espais comunicatius de proximitat. Estructura territorial dels mitjans de proximitat. Renovació tecnològica i grups multimèdia locals. Concentració de recursos i diversificació de productes. Desenvolupament del sector, impacte de la crisi econòmica a partir de 2008 i possibles limitacions dels mitjans de proximitat.
TEMA 3. PERIODISME ESPECÍFIC I MIMÈTIC ALHORA
Algunes característiques del periodisme de proximitat davant del periodisme d'àmbit general: acostament al públic i a les fonts, manca de recursos econòmics i humans. Professionalisme creixent confrontat al voluntarisme encara present en mitjans de proximitat. Limitació del mercat i dels recursos publicitaris. Canvis i tendències actuals. Competència amb els grans mitjans i sectors d'audiència. Els paràmetres difusos de: DIFUSIÓ, INCIDÈNCIA I INFLUÈNCIA dels mitjans de proximitat.
ESDEVENIMENTS INFORMATIUS. Selecció i valoració de notícies de proximitat. Incidència de les rutines de treball en la selecció d'informacions d'interès. La tendència a la institucionalització de la tasca informativa (temes recurrents i fonts principals). Dependència de l'Administració en general i de la local en particular. ÀMBITS TEMÀTICS MAJORITARIS: Política, gestió municipal, urbanisme, serveis, cultura i esports.
TEMA 4. EL PERIODISTA EN L'ÀMBIT LOCAL I COMARCAL
Coexistència d'estructures empresarials privades, serveis municipalitzats i iniciatives de la societat civil. Professionals i col·laboradors en els mitjans públics. Característiques de la tasca periodística: implicació directa o personal amb l'àmbit territorial o amb l'àmbit temàtic. Coneixements personals de les matèries informatives específiques. Vinculació personal amb grups o persones protagonistes de la informació.
EL CORRESPONSAL. Figura cabdal del periodisme local i comarcal. Evolució durant els últims 40 anys. Autonomia o dependència; manca de recursos; no especialització temàtica. Creació de comandaments intermedis entre mitjans i periodistes. Dedicació exclusiva o pluriocupació. Nous escenaris laborals i referències del marc professional (Col·legi de Periodistes, ACIAL, Sindicats...).
TEMA 5. INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE PROXIMITAT
Les institucions com a fonts majoritàries de la informació de proximitat. Els contactes amb polítics, tècnics, funcionaris. Fonts informatives de proximitat (avantatges i inconvenients). Entre les institucions (locals, autonòmiques i estatals) i la societat civil. Internet com a vehicle de fonts informatives: webs oficials i associatives
Gabinets de premsa. Concepció fonamental: font informativa. Tipologia: institucionals, d'empresa privada i empreses de serveis. Periodistes o relacions públiques? Comissariats polítics. Rodes de premsa, la informació domesticada. Professionalització progressiva dels gabinets de comunicació i premsa.
TEMA 6. ELS MITJANS MUNICIPALS O MUNICIPALITZATS
Butlletins i ajuntaments democràtics. Dels butlletins (BIM) a les revistes municipals. Premsa municipal que és premsa local. Entre la informació i la propaganda.
Ràdios municipals. Radiodifusió local i participació ciutadana. EMUC: naixement, evoluciói agonia. Professionalització de les ràdios municipals. Qüestionament de les emissores locals. El paper de ComRàdio i altres organismes i xarxes de la Diputació de Barcelona.
Les televisions locals. El panorama dels mitjans de proximitat es completa. Models bàsics clàssics de TV local. Llei de Televisions locals idigitalització (Televisió Digital Terrestre): consolidació o desaparició? Redefinició de la TDT de proximitat. Televisió per Internet .
Internet (pàgines web i portals municipals). Divulgació informativa o informació periodística? Interactivitat administrativa o canal per a la participació dels ciutadans? Nou canal de distribució d’altres mitjans (butlletins, revistes, ràdio i televisió). Internet com a canal de distribució i consum dels continguts dels mitjans convencionals de proximitat.
CONEIXEMENTS SOBRE MATÈRIES D'ÀMBITS DE PROXIMITAT
TEMÀTICA 1.- L'Estat en l'àmbit local. Competències de l'Administració local. Política o gestió? Organització bàsica d'un ajuntament. Organigrama tipus. Reglament orgànic municipal i/o de participació ciutadana. Àrees i macro-àrees municipals. La complexitat de les plantilles laborals: funcionaris d'habilitació estatal, funcionaris locals i treballadors laborals.
TEMÀTICA2.- Eleccions municipals. Sistemes polítics i electorals. Circumscripcions i aplicació de la fórmula d'Hondt. Contradiccions i supeditacions als interessos dels partits. Representants del territori o dels partits? Llistes tancades, obertes i desbloquejades. Administracions supramunicipals: consells comarcals i diputacions (institucions sense elecció directa).
TEMÀTICA 3.- Economia municipal. Pressupostos municipals. Ingressos i despeses. Organismes municipals de l'àmbit econòmic: empreses mixtes, instituts, òrgans autònoms... Finançament municipal. Reivindicacions municipalistes i recursos públics. Crisi i recursos municipals.
TEMÀTICA 4.- L’urbanisme, competència bàsica municipal. La fal·làcia de la neutralitat del planejament urbanístic. Política, ideologia i urbanisme. El concepte de "model" territorial o de ciutat (paràmetres bàsics: demografia, vies de comunicació, sectors econòmics, habitatge, equipaments, zones verdes, mobilitat social). Figures urbanístiques i planejament. Administracions i urbanisme.
Metodologia
METODOLOGIA DOCENT:
TEORIA i PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB):
Les sessions de teoria se centraran en els continguts definits com a temes, és a dir l'evolució dels mitjans de proximitat i la seva estructura, i seran per a tot el grup durant la primera hora. El grup es divideix en 2 subgrups en les sessions de pràctiques de laboratori, que es desenvoluparan en aules o seminaris convencionals (no en aules d'ordinadors), cadascun a càrrec d'un professor o professora (un dels subgrups de pràctiques seria impartit pel responsable de teoria).
Les sessions del curs (16 o 17 segons els calendaris dels últims cursos, les dues últimes de les quals tanquen el trimestre després de Nadal) es conformen com a sessions bàsicament expositives, en el cas sobretot de teoria, tot potenciant la reflexió de l’alumnat sobre la funció i les estructures de mitjans de comunicació de proximitat; i d’altra banda, d’exposició inicial del professor i debat conjunt amb l’alumnat i d’aplicació pràctica en el cas de les pràctiques de laboratori, amb l’objectiu de sintetitzar coneixements bàsics dins de les temàtiques dedicades a matèries habituals en l’exercici del periodisme de proximitat.
Durant algunes sessions de PLAB es concreten les característiques i paràmetres de les pràctiques que l’alumnat ha de realitzar al llarg del quadrimestre.
PRÀCTIQUES:
Es realitzen pràctiques contextualitzades en un àmbit de proximitat concret seleccionat per l’alumne/a (que pot ser un municipi, una comarca, un districte o zona de Barcelona o d'una altra gran ciutat), utilitzant gèneres com informes periodístics, reportatges o entrevistes... El nombre de pràctiques previstes, obertes a propostes dels alumnes, és de 3.
Algunes pràctiques poden elaborar-se no individualment sinó per part de dues o tres persones (si està prou justificat). Això fora recomanable si existeix coincidència en el tema escollit o de l’àmbit territorial de l'alumnat en qüestió. Les pràctiques seran valorades bàsicament pels seus continguts i les aportacions informatives que configuren dins dels seus àmbits de proximitat, però es tindrà molt en compte la concreció periodística i la seva correcció formal o d'escriptura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Clases teòriques (estructura i evolució dels mitjans de proximitat) | 14 | 0,56 | 2, 3 |
| Pràctiques d'aula (concreció de l'aplicació de coneixements específics del periodisme de proximitat de cara a l'elaboració de les pràctiques d'avaluació) | 18 | 0,72 | 1, 3, 4, 5 |
| Seminaris (coneixements sobre temàtiques bàsiques dels mitjans de proximitat: administració local, política local, economia municipal i planejament urbanístic) | 18 | 0,72 | 1, 3, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i avaluació de les pràctiques periodístiques i de la prova complementària | 10 | 0,4 | 1, 3, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, anàlisi de documentació, preparació i realització de pràctiques periodístiques en àmbits de proximitat | 90 | 3,6 | 1, 3, 5 |
Avaluació
Les competències d'aquesta matèria seran avaluadas amb les activitats següents: a) Prova complementària a les pràctiques de format periodístic: examen escrit amb 50 preguntes concretes sobre coneixements de temàtiques bàsiques en l'exercici professional en àmbits de proximitat; b) Informes periodístics i/o reportatges sobre temàtiques vinculades amb el temari del curs, i concretades en els àmbits territorials escollits per l'alumnat en temes reals d'actualitat; c) Treball acadèmic de temàtica oberta dins del context mediàtic de l'àmbit territorial escollit per l'alumne; d) Valoració de les intervencions de l'alumnat en els seminaris.
Pel que fa al percentatge de cada activitat respecte al global de l'avaluació, l'estructura general és la següent:
a) Examen (15%)
b) Informes o reportatges periodístics sobre temàtiques habituals d'àmbit local (60%)
c) Treball acadèmic de temàtica oberta dins del context mediàtic local escollit (20%)
d) Intervenció en els seminaris (5%)
SISTEMA D’AVALUACIÓ CONCRETAT:
Avaluació continuada:
‑ Pràctiques (3) diverses realitzades al llarg del curs i relacionades amb diferents apartats del programa. El gènere proposat serà el del reportatge o l’híbrid d’informe periodístic-reportatge. Totes tres pràctiques, una al mes aproximadament, es podran repetir si el resultat no és satisfactori; per tant, hi ha prevista REAVALUACIÓ de les tres pràctiques.
El pes global d’aquestes pràctiques seria del 60% de la nota.
- Treball de reflexió personal sobre algun mitjà o mitjans de comunicació de proximitat, o bé un article de fons argumentatiu, d'una extensió notable i treballat a partir de diverses fonts documentals i/o personals, sobre les funcions i l’evolució del periodisme de proximitat. Aquesta opció s'haurà de proposar i tutoritzar a partir de la meitat del trimestre.
El treball de reflexió personal es podrà REAVALUAR si es lliura en el termini fixat, just després de tornar de les festes de Nadal. Si per qualsevol circumstància justificada i amb el vis-i-plau del professorat, el treball es lliura ja acabades les sessions lectives aquesta és l'única activitat que NO ES PODRIA REAVALUAR.
El pes d’aquesta pràctica final seria del 20% de la nota.
- Examen (prova complementària respecte a les pràctiques) que es concreta en una cinquantena de preguntes breus sobre les 4 temàtiques que desenvolupen coneixements bàsics de matèries i conceptes d’urbanisme, administració, economia i política en àmbits de proximitat. S’ha d’aprovar necessàriament (nota mínima de 5) per tal de superar l'avaluació de l'assignatura, però la seva importància en l'avaluació final de l'assignatura és menor que la de les pràctiques amb format periodístic.
El pes de la prova seria d’un 15% de la nota. Aquest examen o prova es faria en l'última sessió lectiva del curs, abans del període de reavaluació, amb la qual cosa l'alumnat que no aconsegueixi arribar a un 5 (de 0 a 4,9) podrà presentar-se a una REAVALUACIÓ prevista en el període oficial dedicat a les recuperacions.
- La participació en els debats, individualment o en grup, de les sessions (ja siguinde teoria o seminaris) comptarà de cara al 5% restant de la nota.
Si per l'activitat professional o per altres circumstàncies que s'hauran de justificar, l'assistència regular a classe no és factible, l'opció d'avaluació continuada podria ser possible (caldria concretar personalment calendari i propostes de l'alumnat).
Avís important: l'estudiant que cometi alguna irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) tindrà una qualificació de 0 en la pràctica afectada. En cas de diverses irregularitats, la nota global de l'assignaturaserà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen (prova complementària a les pràctiques) sobre coneixements bàsics de temàtiques habituals en la informació d'àmbits de proximitat | 15% | 0 | 0 | 3, 4 |
| Participació activa en classes i seminaris | 5% | 0 | 0 | 2, 3 |
| Pràctiques periodístiques (3 textos periodístics sobre àmbits de proximitat concrets i escollits per cada alumne o alumna) | 60% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5 |
| Treball de reflexió personal sobre tema o context mediàtic d'un àmbit de proximitat | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
BÀSICA:
AUTORIA DIVERSA: Llibre blanc de les Revistes i la Premsa en català (edicions de 2015 i 2016). Media Hotline, suport de Federació d'Assoc. d'editors de Premsa, Revistes i Mitjans digitals (ACPC, APPEC, AMIC). Barcelona, 2015 i 2016.
AUTORIA DIVERSA: Llibre blanc de la Premsa Comarcal (edicions de 2010 fins a 2014). Fundació Catalana de la Premsa Comarcal. Barcelona, 2010, 2012, 2013 i 2014.
CASERO, Andreu, FERNÁNDEZ, Francisco José i GONZÁLEZ, Sonia (ed.): La prensa local ante el reto digital. Universitat Jaume I, Servei de Comunicació, 2013.
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2019
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2015-2016. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2017
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2015
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2011-2012. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2013
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2009-2010. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2011
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, Col·lecció Lexikon/Informes Generalitat de Catalunya, 2009
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, EdicionsUAB, 2007
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2003-2004. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, UAB, Servei de Publicacions, 2005.
AUTORIA DIVERSA: Informe de la comunicació a Catalunya 2001-2002. Institut de la Comunicació (InCom) Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, UAB, Servei de Publicacions, 2003.
AUTORIA DIVERSA: La comunicació local a Catalunya 2000. Observatori de la comunicació local (InCom). Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.
BEL MALLEN, José Ignacio: El derecho a la información local. Col.lecció Sociedad-Universidad. Madrid, Editorial Ciencia 3, 1990.
GUILLAMET,Jaume: Lapremsa comarcal.Un model català de periodisme popular. Barcelona, Depart. de Cultura, 1984.
RAMÍREZ, Txema: Gabinetes de comunicación. Col.lecció Bosch Comunicación. Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1995.
COMPLEMENTÀRIA:
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Govern municipal. Guia pràctica. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1995 (i fitxes d’actualització).
Federació de Municipis de Catalunya, Ajuntament fàcil. Federació de Municipis de Catalunya (servei de publicacions). Barcelona, 2017.
LOPEZ, Manuel: Un periodisme alternatiu i autogestionari. La premsa de barris a Barcelona, 1968-1977. Col.lecció Vaixells de Paper. Barcelona, Col·legi de Periodistes-Diputació de Barcelona, 1994.
MARISTANY, Gerard i MUSONS, Albert: Del desencant a la contrainformació. La premsa de barris a Barcelona, 1976-2001. Col.lecció Vaixells de Paper. Barcelona, Col·legi de Periodistes, 2002.
MORAGAS, Miquel: Espais de comunicació: experiències i perspectives a Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1988.
Programari
No és necessari cap programari específic.