Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 3 | 1 |
2501933 Periodisme | OT | 4 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
L’alumnat ha de tenir coneixements dels assumptes de actualitat; demostrar capacitat per fer un ús correcte, oral i escrit, de les llengües que li són pròpies; poder llegir, analitzar i resumir texts informatius i documents procedents de tots tipus de mitjans, fonts i suports; tenir domini suficient de l’escriptura periodística i dels gèneres periodístics; tenir capacitat suficient per localitzar, abordar i tractar adequadament fonts personals i per localitzar, analitzar i utilitzar fonts documentals de tot tipus, incloses especialment les accessibles a través de la Xarxa; i tenir coneixements suficients per poder utilitzar el software imprescindible pel treball periodístic (tenir un nivell de usuari avançat del programari de ofimàtica, en especial de fulls de càlcul i de gestors de bases de dades, de les funcions de cerca avançada en motors de cera, i de les eines específiques més usuals per captar informació a la Xarxa —a webs, blogs, xarxes socials, etc.— i analitzar els seus continguts) .
L’alumnat ha de tenir també un domini suficient del català i del castellà, llengües en les que seran impartides les classes i les pròpies de la majoria dels materials docents; tenir al menys domini de l’anglès a nivell de lectura, donat que alguns materials docents estaran o poden estar en aquesta llengua; i tenir un bon domini del software de tractament de texts, fulls de càlcul i bases de dades.
1) Capacitar per l'investigació periodistica.
2) Capacitar per la direcció de treballs d'investigació periodística.
3) Adquirir criteris étics i deontològics relacionades amb el periodisme de qualitat i la investigació periodística.
1. Periodisme d'investigació: conceptes, estrategies, métodes, normes.
2. Metodologies d'investigació.
3. Estudi de casos.
4. Fonts: selecció, validació i protecció.
5. Narratives.
Aquesta assignatura està orientada a la pràctica.
El grup(s) de classe simulara el funcionament d'una redacció periodística encarregada de desenvolupar les recerques corresponents als diferents treballs d'investigació.
Els grups de treball tindran autonomia, dirigida pel professorat.
Per tal de facilitar la elaboració dels treballs el professorat i el grup classe dosposaran del màxim de flexibilitad organitzativa amb l'objectiu prioritari de desenvolupar correctament les tasques d'investigació.
En tot cas, serà el professorat el encarregat de supervisar i controlar el desenvolupament de les recerques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 18 | 0,72 | 5, 7, 8, 13, 20 |
Pràctiques | 24 | 0,96 | 5, 8, 13, 20 |
Seminaris | 18 | 0,72 | 5, 8, 13, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 3 | 0,12 | 7, 13, 20 |
Tutories | 3 | 0,12 | 7, 8, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura, anàlisi i síntesi de texts, preparació i realizació de treballs. | 80 | 3,2 | 7, 8, 13, 19, 20 |
Els estudiants hauran de realitzar un:
a) el anàlisi (individual) d'un cas de periodisme d'ivestigació periodística que pugui oferir métodes i models que els estudiants puguin utilitzar en el su propi treball
b) un treball d'investigació periodistica (personal o de grup), que tindrá com resultat un
c) reportatge -o serie de reportatges (escrits y/o audiovisuals), i que reflexará el resultat del treball d'investigació previ.
d) Una memòria (individual) de la recerca feta en en b. Aquestsa memòria escrita pot donar peu a una entrevista oral entre l'estudiant i el professorat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici de anàlisi de un treball de periodisme d'investigació | 20 % | 1 | 0,04 | 7, 8 |
Memòria del treball de recerca | 15 % | 1 | 0,04 | 7, 8, 13, 20 |
Reportatge de investigacio | 45% | 1 | 0,04 | 1, 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23 |
Treball d'investigació periodística | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
(*) Aquesta bibliografia pot ser ampliada o modificada en el decurs de l’any per motius de millora acadèmica. La bibliografia actualitzada podrà ser consultada sempre en el Campus Virtual.
ANSELL, Gwen (2009): The Investigative Journalism Manuals: What is investigative journalism? (I). Johannesburg, Konrad Adenauer Foundation and FAIR.
BELL, Emily (2012): “Journalism by numbers”, en Columbia Journalism Review, V. 51, 3, pp. 48-49.
BRADSHAW, Paul (2013): Scraping for journalists. [s.l.]: Online Journalism Blog. 499 p. Versión reducida en pdf gratuito en: https://leanpub.com/scrapingforjournalists [fecha de consulta: 6 mayo 2013].
CABALLERO, Víctor (2011). “El periodismo de datos como un bien necesario”. Blog personal. En: http://blog.vectart.com/2011/12/13/el-periodismo-de-datos-como-un-bien-necesario/ [fecha de consulta: 6 mayo 2013].
CALERO, José María, RONDA, Javier (2000). Manual de periodismo judicial. Sevilla: Ámbitos para la Comunicación (6), Universidad de Sevilla.
CAMINOS MARCET, José María (1997a): Periodismo de investigación. Teoría y práctica. Madrid, Síntesis.
CAMINOS MARCET, José María (1997b): “Periodismo de filtración, periodismo de investigación”, en Zer. Revista de Estudios de Comunicación, nº 2. Bilbao, Universidad del País Vasco: http://www.ehu.es/zer/zer2/9artcami.html [fecha de consulta: 29 de setiembre de 2011].
CASALS CARRO, María Jesús. (2005). Los enemigos del periodismo de investigación: periodismo y sentido de la realidad. Teoría y análisis de la narrativa periodística. Madrid: Fragua.
CONTRERAS OROZCO, Javier H. (2001). “Rumores: voces que serpentean”. Revista Latina de Comunicación Social (40). http://www.ull.es/publicaciones/latina/2001/latina40abr/108contreras.htm [fecha de consulta: 11 de mayo de 2013].
CRUCIANELLI, Sandra (2010): Herramientas Digitales para Periodistas. Austin (Texas), Knight Center for Journalism: https://knightcenter.utexas.edu/es/ebook/herramientas-digitales-para-periodistas-ferramentas-digitais-para-jornalistas [fecha de consulta: 29 de julio de 2011].
CHICOTE LERENA, Javier (2006): “Los enemigos del periodismo de investigación”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico nº 12. Madrid, Servicio de Publicaciones de la Editorial Complutense, pp. 71-90.
DE BURGH, Hugo (2000): Investigative journalism: context and practice. Londres, Taylor & Francis Books Ltd.
DE LA ROCHA-ALMAZÁN, Dorangélica. (2006): “El papel que juegan las leyes de acceso a la información en el país, para un periodismo de investigación”. Ra Ximhai, Vol. 2, nº 3. México, Universidad Autónoma Indígena de México, pp. 559-565.
FORBES, Derek (2005): A watchdog’s guide to investigative reporting. Johannesburg, Konrad Adenauer Stiftung.
GALEANO, Eduardo (2002): Periodismo de Investigación en Sudamérica: Obstáculos y propuestas. Santiago de Chile, FORJA.
GRAY, Jonathan; BOUNEGRU, Liliana; CHAMBERS, Lucy (Eds) (2012): Manual de periodismo de datos 1.0. Trad del inglés: The data journalism handbook. Sebastopol; CA: O’Reilly Media. En: http://interactivos.lanacion.com.ar/manual-data/index.html [fecha de consulta: 6 mayo 2013].
HUNTER, Mark Lee et alt. (2013): La investigación a partir de historias. Manual para periodistas de investigación. Montevideo (Uruguay): Oficina Regional de Ciencias de la UNESCO para América Latina y el Caribe, Sector Comunicación e Información. Recuperado de: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002264/226457S.pdf [fecha de consulta: 21 de febrero de 2014].
MARCO, Francisco, BRAVO PÉREZ, Manuel (2020). La España inventada. Tras los pasos de Villarejo. Barcelona: Ediciones Urano.
MARTÍNEZ-SANZ, Raquel, DURÁNTEZ-STOLLE, Patricia (2019): El ejercicio del periodismo de investigación en España. La percepción de su estado actual”. Revista Latina de Comunicación Social, 74, pp. 822 a 839.
http://www.revistalatinacs.org/074paper/1359/42es.html DOI: 10.4185/RLCS-2019-1359
QUESADA, Montserrat. (1997): Periodismo deinvestigación o el derecho a denunciar. Barcelona: Cims.
REIG, Ramón. (2000): Periodismo de investigación ypseudoperiodismo. Madrid: Ediciones Libertarias.
RODRÍGUEZ, Pepe (1994): Periodismo de investigación: técnicas y estrategias. Barcelona, Paidós.
RODRÍGUEZ, Pepe. (2009): “El periodismo bajo la Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal”. Cuadernos de Periodistas (16), pp. 67-88.
RODRÍGUEZ, Pepe (2009): “La agenda profesional del periodista ante la Ley Orgánica de Protección de Datos de CarácterPersonal”. RevistaEstudios sobre el Mensaje Periodístico (15), pp. 409-429. Recuperado de: http://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0909110409A/11720
RODRÍGUEZ, Pepe. (2010): “Periodismo y datos publicados en Internet: el concepto de ‘fuente accesible al público’ y otras restricciones de la Ley de Protección de Datos Personales”, en Textual &Visual Media nº 3, pp. 217-238.
RODRÍGUEZ, Pepe (2011): “La ‘autodeterminación informativa’ como barrera a la libertad de información y al ejercicio profesional del periodismo”, en Anàlisi nº 42, pp. 79-94. Recuperado de: http://www.uoc.edu/ojs/index.php/analisi/article/viewFile/n42-rodriguez/n42-rodriguez
RODRÍGUEZ, Pepe (2014): “Diseño de un cuestionario de conocimientos básicos previos y específicos para estudiantes de periodismo de investigación”, en Anàlisi nº 48, pp. 65-80. Recuperado de: http://journals.uoc.edu/index.php/analisi/article/download/n49-rodriguez/pdf_20
TORRE, Alfredo (2005). “Un abordaje científico y sistémico del periodismo de investigación”, en Sala de Prensa, Vol. 3, nº 85: http://www.saladeprensa.org/art643.htm [fecha de consulta: 29 de setiembre de 2011].
Aquesta assignatura no té un programari específic.