Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501915 Ciències Ambientals | OB | 3 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No hi ha prerequisits oficials. Tanmateix, en ser una assignatura amb continguts transversals, seria desitjable haver superat la majoria de les assignatures dels cursos anteriors.
L'objectiu d'aquesta assignatura és donar els coneixements d’ecologia bàsics per a un graduat en ciències ambientals. Aquesta disciplina biològica és fonamental per a entendre la interacció entre l’home i el medi ambient, que, al cap i la fi, és l’objectiu clau dels estudis de Ciències Ambientals. Tot i que l’enfocament és de ciència bàsica, es tractarà de fer veure la utilitat dels conceptes ecològics que s’estudien. L’assignatura posa un èmfasi especial en els aspectes quantitatius de l’ecologia, de manera que l’alumne es trobarà en la necessitat d’utilitzar les eines matemàtiques i estadístiques que ha cursat en assignatures prèvies del grau.
El temari es divideix en quatre blocs. El primer bloc es dedica a l’estudi d’espècies individuals (poblacions) i la seva dinàmica. Les seves principals aplicacions són el camp de la conservació i gestió o explotació d’espècies. El segon bloc ja considera totes les espècies alhora (comunitat) i es pregunta, bàsicament, perquè en uns llocs o moments n’hi ha més que en altres, i com es relacionen les diferents espècies entre sí. Les seves principals aplicacions es troben també en el camp de la conservació. El tercer bloc també tracta les comunitats però s’interessa per la seva interacció amb el medi, en particular pel que fa als intercanvis de matèria i energia: producció de biomassa, circulació d’aigua i de nutrients, per posar-ne un parell d’exemples. Les seves principals aplicacions es troben en el camp de la gestió sostenible dels bens i serveis ambientals que ens proporcionen els ecosistemes i en l’estudi del canvi ambiental global. El quart bloc consisteix en unes pràctiques de camp que il·lustraran diferents aspectes de l’assignatura
Bloc 1. Dinàmica de poblacions
1. Introducció. Què és l’ecologia? L’ecologia en el context de les ciències ambientals. La necessitat d’un enfocament quantitatiu. L’home a la natura. Som a prop del col·lapse ecològic?
2. Com creixen les poblacions? Processos demogràfics bàsics. El creixement il·limitat i el creixement regulat per la densitat. Explotació de poblacions.
3. No tots som iguals: poblacions estructurades. Creixement exponencial amb estructurad’edats. Altres factors d’estructuració. Matrius de transició.
4. Les poblacions a l’espai. Poblacions locals i metapoblacions. Extinció local i regional. Colonització. Models de metapoblacions. Conservació de poblacions.
5. No estem sols: interaccions entre espècies. Competència, depredació i mutualisme. Epidemiologia. Interaccions difoses. Exemples d’efectes indirectes.
Bloc 2. Les comunitats ecològiques
6. L’arquitectura de la biodiversitat. Diversitat i biodiversitat. Mesura de la biodiversitat. eDNA. Xarxes mutualistes i xarxes tròfiques. Espècies clau.
7. El canvi incessant: successió i pertorbació. Models de successió. Règim de pertorbacions. Hipòtesi de la pertorbació intermèdia.
8. Les comunitats a l’espai: biogeografia. Comunitats i metacomunitats. Relació espècies-àrea. El model de McArthur i Wilson. El model de Hubbell.
9. Conservació de la biodiversitat. Extincions en el passat. L’actual gran extinció. Espècies invasores i els seus efectes. Reserves. Migració assistida. Rewilding.
Bloc 3. Funcionament de les comunitats ecològiques
10. Què són els ecosistemes? Matèria i energia. Característiques i estructuració dels ecosistemes terrestres i aquàtics. Models de compartiments i fluxos.
11. Què mou els ecosistemes? flux d’energia. Producció primària. Producció nova i producció reciclada. Producció secundària. Herbívors i detritívors.
12. Què mouenels ecosistemes? fluxos de matèria. El cicle hidrològic. Intercanvis dels principals elements: C, N, P i S. Diferències entre ecosistemes aquàtics i ecosistemes terrestres.
13. Ecologia global. Els principals cicles biogeoquímics a la Biosfera. Alteracions: eutrofització, pluja àcida, canvi global. La hipòtesi Gaia.
Bloc 4. Pràctiques de camp
Principals qüestions que es tractaran:
- Producció i biomassa d’un bosc
- Interacció entre plantes i insectes pol·linitzadors
La metodologia docent combina les següents activitats d’aprenentatge:
(a) classes magistrals (en grup sencer) en les quals es presenten les bases teòriques de l’ecologia. Cobreix els blocs 1, 2 i 3 dels continguts.
(b) pràctiques d'aula (en grup partit) en les quals es durà a terme diferents activitats: (1) la resolució de problemes numèrics que ajudin a il·lustrar i consolidar els conceptes vistos a les classes de teoria (corresponents blocs 1, 2 i 3 dels continguts); (2) la presentació i seguiment de casos d’estudi o debats corresponents a diferents blocs dels continguts, i (3) mesures i anàlisis relacionats amb les pràctiques de camp.
(c) pràctiques d'ordinadors (en quatre grups) en les quals es duran a terme dues activitats: (1) resolució de problemes numèrics complexos que requereixin la utilització d’un ordinador; i (2) l’anàlisi i discussió de les dades recollides a les pràctiques de camp (bloc 4 dels continguts).
(d) pràctiques de camp (en quatre grups) en les quals es durà a terme dues sortides, (1) Estudi de la producció i biomassa d’un bosc mediterrani; i (2) Interacció entre plantes i insectes pol·linitzadors. Cada sortida durarà un dia sencer. Correspon al bloc 4 dels continguts.
(e) tutories encaminades a la resolució de dubtes i a orientar els estudiants més enllà de les sessions específiques de pràctiques d'aula. L'horari de les tutories individualitzades es concretarà amb els professors a través del campus virtual.
La major part dels materials coberts en el blocs 1, 2 i 3 es poden seguir amb el llibre de text Ecologia con números disponibleen formatelectrònicalDDD de la UAB (http://ddd.uab.cat/record/225887). El llibre està especialment indicat per la resolució de problemes numèrics, els quals formen el nucli de l’assignatura. A començament de curs s’indicaran quines parts del llibre són d’estudi obligatori, independentment de si es tracten o no a les classes presencials. La resta del material de l’assignatura estarà disponible al campus virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | |
Pràctiques d'ordinadors | 8 | 0,32 | |
Pràctiques de camp | 16 | 0,64 | |
Teoria (classes magistrals) | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 4 | 0,16 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 91,5 | 3,66 | |
Realització i presentació de treballs | 54 | 2,16 |
L’avaluació de l’assignatura integra:
- Examen parcial corresponent al bloc 1 dels continguts (individual; 1.5h de durada): 20% de la nota
- Examen parcial corresponent als bloc 2 i 3 dels continguts (individual; 3h de durada): 40% de la nota
- Avaluació casos d’estudi a les pràctiques d'aula: 20% de la nota
- Avaluació de les pràctiques: 20% de la nota
La nota final de l'assignatura (F) es calcula com la mitjana ponderada pels percentatges indicats de les notes anteriors. Per aprovar l'assignatura cal que F sigui superior o igual a 5; també cal que la nota del primer parcial sigui superior o igual a 4 i que la del segon parcial sigui superior o igual a 4 tant en la part corresponent al bloc 2 com a la del bloc 3.
L'assistència a les pràctiques de camp, a les pràctiques d'ordinador i als debats a l'aula en grup és obligatòria. La no assistència sense causa justificada comporta una nota de 0 en l'activitat corresponent.
- Recuperació. Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Si la nota d'algun dels exàmens parcials de cada bloc de l'assignatura és inferior a 4, hi ha la possibilitat de fer un examen de recuperació al gener per recuperar un o més parcials. Els alumnes aprovats (F > 5), si ho desitgen, podran recuperar també els parcials per pujar nota. Pel fet de presentar-se a aquest examen o exàmens de recuperació es renuncia a la nota obtinguda anteriorment.
AVALUACIÓ ÚNICA Qui s’hagi acollit a la modalitat d’avaluació única haurà de realitzar una prova final dividida en tres parts.
PRIMERA (40% de la nota final): Un examen amb temes, qüestions curtes i preguntes de tipus test sobre les classes de teoria i sobre els fonaments dels casos d’estudi tractats a les pràctiques d'aula.
SEGONA (30% de la nota final): Una prova de problemes on haurà de resoldre una sèrie d’exercicis semblants als que s’han treballat a les sessions de pràctiques d’aula.
TERCERA (10% de la nota final): Un examen amb ordinador corresponent a la segona pràctica de camp (sempre i quan s'hagi assistit a la sortida de camp; altrament la nota és zero).
La qualificació serà la mitjana ponderada de les tres proves anteriors. La primera pràctica de camp i la presentació dels casos d’estudi a les pràctiques d'aula no formen part de l'avaluació única, de manera que s'hauran hagut de fer com la resta d'estudiants, en grup; aquesta part correspon al 20% de la nota final. Si la nota final no arriba a 5, l’estudiant té una segona oportunitat per superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la data que fixi la coordinació de la titulació.
La primera pràctica de camp i la presentació dels casos d’estudi a les pràctiques d'aula no son recuperables.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació casos d'estudi a les pràctiques d'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8 |
Avaluació de les pràctiques | 20% | 1 | 0,04 | 4, 5 |
Primer parcial | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 6, 7 |
Segon parcial | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
Bibliografia
Gotelli NJ (2008) A primer of ecology (4th ed). Sinauer Associates. Sunderland, Massachussets, USA.
Krebs CJ (2009) Ecology. The experimental analysis of distribution and abundance (6th ed). Harper Collins, New York.
Margalef R (1974) Ecología (2a ed). Omega, Barcelona.
Molles Jr. MC (2006) Ecología. Conceptos y aplicaciones (3ª ed). McGraw-Hill · Interamericana, Madrid.
Palau J (2020) Rewilding Iberia. Explorando el potencial de la renaturalización en España. Lynx, Bellaterra (Barcelona).
Piñol J, Martínez-Vilalta J (2006) Ecología con números. Problemas y ejercicios de simulación. Lynx, Bellaterra (Barcelona). (còpia electrònioca a http://ddd.uab.cat/record/225887)
Ricklefs RE, Relyea R (2018) Ecology: the economy of nature (8th ed). Freeman, New York.
Rodríguez Martínez J (2010) Ecología (2ª Ed.). Piràmide, Madrid.
Townsend CR, Harper JL, Begon M (2014) Essentials of Ecology (4th ed). Blackwell Science, Oxford. (ebook)
Programes de simulació del llibre Ecología con Números. Disponible a http://ddd.uab.cat/record/225887)