Logo UAB
2023/2024

Història del Pensament Econòmic

Codi: 102316 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501572 Administració i Direcció d'Empreses OT 4 1
2501573 Economia OT 3 1
2501573 Economia OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Xavier López Andrés
Correu electrònic:
francescxavier.lopez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Es recomana haver cursat com a mínim Introducció a l'Economia, Microeconomia i Macroeconomia.


Objectius

El curs introdueix cada escola de pensament amb els seus autors i autores més rellevants i exposa la seva contribució als paradigmes de la Ciència Econòmica: l'Economia Política clàssica i la seva variant marxista, el marginalisme, l'escola institucionalista, el keynesianisme i els corrents contemporanis.


Competències

    Administració i Direcció d'Empreses
  • Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
  • Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  • Contextualitzar els problemes econòmics en termes històrics.
  • Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  • Demostrar que es coneixen les interrelacions entre les diferents economies, el paper de les institucions econòmiques nacionals i internacionals, la seva evolució i les conseqüències que en poden derivar per a una empresa.
  • Identificar els agents econòmics que configuren una economia, entendre com s'han interrelacionat fins a la data, com s'interrelacionen actualment i predir comportaments futurs en funció de noves circumstàncies i de la seva influència en una empresa concreta.
  • Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
    Economia
  • Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
  • Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  • Contextualitzar els problemes econòmics en termes històrics
  • Demostrar que es coneixen les interrelacions entre les diferents economies, el paper de les institucions econòmiques internacionals, la seva evolució i les conseqüències que es poden derivar per a una empresa.
  • Identificar els agents econòmics que configuren una economia, entendre com s'han interrelacionat fins a la data, com s'interrelacionen actualment i predir comportaments futurs en funció de noves circumstàncies i de la seva influència en una empresa concreta.
  • Iniciativa i capacitat de treballar autònomament quan la situació ho demani.
  • Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
  • Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  • Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els mercats de treball i els fluxos internacionals de treballadors en les diferents fases del creixement econòmic contemporani.
  2. Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
  3. Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  4. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  5. Identificar els problemes dels agents econòmics a partir de diferents experiències històriques.
  6. Identificar les principals causes que han possibilitat, històricament, períodes d'estabilitat econòmica, recessió i crisi, a escala regional, nacional i internacional.
  7. Iniciativa i capacitat de treballar autònomament quan la situació ho demani.
  8. Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
  9. Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
  10. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  11. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
  12. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  13. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  14. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  15. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  16. Reconèixer els principals problemes socials, econòmics i institucionals a què s'enfronten els països en vies de desenvolupament.
  17. Relacionar finances i política, en les diferents fases del creixement econòmic contemporani.
  18. Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  19. Sintetitzar les diferents experiències de desenvolupament econòmic, a escala regional, nacional i internacional.
  20. Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.

Continguts

Part I. Prolegòmens i precedents 

  1. Activitat econòmica. Pensament econòmic: com es va conformant. Evolució del concepte de Ciència Econòmica: Economia pairal, Economia política i Economia. Grans escoles del pensament econòmic. El mètode a la Ciència Econòmica. 
  1. Les primeres escoles del pensament econòmic. Pre-científiques: els filòsofs grecs, els escolàstics, l'escola de Salamanca, el mercantilisme. Primers passos cap al cientificisme: la fisiocràcia —Quesnay, Turgot—, els pre-clàssics —Petty, Law, Cantillon. 

Part II. L'Escola clàssica 

Autors i autores

  1. Adam Smith: The Theory of Moral Sentiments i The Wealth of Nations. Thomas R. Malthus: Essay on Population. 
  1. David Ricardo: Principles of Political Economy and Taxation. J. Stuart Mill: Principles of Political Economy. Karl Marx: Das Kapital. 

Ressenya de temes rellevants 

  1. Teoria quantitativa del diner. Els precedents: l'Escola de Salamanca, John Law i la bombolla financera de 1720. Smith i Marx sobre l'origen i els usos del diner: història dels sistemes monetaris nacionals i dels pagaments internacionals. 
  1. Teoria del valor (I). Valor en ús i valor en canvi. Mesura del valor en canvi. Sistemes d'intercanvi. Preu i mesura del valor en canvi. Preus nominals i preus reals. La base del valor real: la mercaderia patró segons Smith i Ricardo. Conseqüències de computar els valors reals: la mercaderia patró composta de Sraffa i el cabàs de la compra. 
  1. Teoria del valor (II). Regulació del valor en canvi. El curt termini: el preu de mercat de Smith i la llei de Say. El preu de mercat de Mill. El llarg termini: el preu natural. Preus de producció i valor-treball incorporat a Ricardo i a Marx. 
  1. Teoria de la Hisenda pública. Ingressos i despeses de l'Estat. Origen i naturalesa dels ingressos i despeses públiques. Desequilibris entre ells. Smith sobre el dèficit i el deute públics. Impostos progressius i regressius. 
  1. Teoria de l’intercanvi: teoria pura del comerç internacional. Els guanys del comerç: avantatge absolut de Smith vs. avantatge relatiu de Ricardo. El cost d'oportunitat. Arguments proteccionistes. La balança de pagaments. 
  1. Sistemes econòmics. Les teories de Smith i de Marx sobre l'evolució dels sistemes: el materialisme històric. Principals trets del capitalisme segons Marx: origen, evolució i perspectives finals del capitalisme. Origen de la plusvàlua. Lleis de l'acumulació capitalista. 

Part III. L'Escola neoclàssica 

Autors i autores 

  1. Principals trets de l'Escola Neoclàssica. William Stanley Jevons: The Theory of Political Economy. Francis Ysidro Edgeworth: Mathematical Psychics. 
  1. Léon Walras: Élements d'Économie Politique Pure. Alfred Marshall: Principles of Economics. Carl Menger i els austríacs. Estats Units: John Bates Clark. La segona i la tercera generació: Arthur C. Pigou, Vilfredo Pareto & John R. Hicks. 

Ressenya de temes rellevants 

  1. Teoria de la utilitat i de l’intercanvi (I). El valor en ús: el valor moral de Daniel Bernoulli. Smith criticat per De Quincey. La utilitat de Bentham i l'utilitarisme de John S.Mill. Utilitat cardinal i preferències. Aproximacions de Ramsey i Von Neumann a la utilitat sota risc. 
  1. Teoria de la utilitat i de l’intercanvi (II). L'intercanvi. Teoria de la palanca de Jevons. L'intercanvi bilateral d'Edgeworth: la teoria del regateig i l'arbitratge institucional. El cor d'una economia d'intercanvi. Models d'equilibri general de Walras. 
  1. Producció i consum. L'anàlisi de Marshall de la producció i del consum: isoquantes, corbes de costos, funcions d'oferta i de demanda. Equilibri i estabilitat. Elasticitats. Tipus de mercaderies. Efectes ingrés i substitució. Béns Giffen. 
  1. Teories dels mercats i de la distribució. L'anàlisi de Marshall dels mercats. Els excedents del consumidor i del productor. L'excedent agregat en els mercats competitiu i monopolístic. Mercats de factors de producció. Teoria de la distribució neoclàssica. El mercat laboral i l'atur involuntari. El mercat de fons prestables. L'empresari de Walras i els beneficis. 
  1. Teoria del benestar (I). Les tres etapes de l'Economia del Benestar. a) Welfare Economics de Pigou. El benestar i la distribució de la riquesa. El millor tipus de mercat. Els resultats privats i socials: les economies i diseconomies externes. Les condicions d'optimalitat per al benestar social de Bergson. 
  1. Teoria del benestar (II). b) La Nova Economia del Benestar. Comparacions en termes del criteri de Pareto. Els principis de compensació de Kaldor i Scitovsky. c) L'Economia Axiomàtica del Benestar: el teorema d'impossibilitat d'Arrow. La teoria de l'elecció social. La crítica de Dobb a l'Economia del Benestar. 

Part IV. Dissidents de l’Escola neoclàssica 

Autors i autores 

  1. Primers radicals: John A. Hobson, Rosa Luxemburg i la teoria de l'imperialisme capitalista. Els defensors britànics de l'Estat del benestar. Institucionalisme americà: Veblen, Commons i el paper de l'Estat. 
  1. John Maynard Keynes: The General Theory of Employment, Interest and Money. Joseph A. Schumpeter: desenvolupament i Business Cycles. Ressenya de temes rellevants 
  1. Teoria de l’ocupació, l’interès i el diner (I). Variables i relacions macroeconòmiques. Variables expectades i realitzades. La causa de l'atur involuntari. Les funcions de consum agregat i d'inversió agregada. El multiplicador de la inversió. 
  1. Teoria de l’ocupació, l’interès i el diner (II). Com determina Keynes la taxa d'interès. Demanda de liquiditat i oferta monetària. El mecanisme de la reformulació de les expectatives. Intervencions del Govern: polítiques fiscal i monetària. La inflació de demanda i la inflació de costos. La transmissió distorsionada de la General Theory: el model IS-LM. 

Part V. Corrents recents en l’anàlisi econòmica 

  1. La matematització de l'Economia. Corrents a la Macroeconomia: a) neo-ricardians i post-keynesians (Piero Sraffa, Joan Robinson, Roy Harrod); b) els keynesians "bords" i la "Síntesi Neoclàssica" a través del model IS-LM (Paul A. Samuelson, James Tobin); c) monetaristes (Milton Friedman); d) radicals americans (Paul M. Sweezy & Paul Baran); e) la "Nova Escola Clàssica" (Robert E. Lucas); f) neo-keynesians (Jean-Pascal Benassy, Joaquim Silvestre).

Metodologia

La docència serà presencial, amb classes magistrals i tutories de suport. El professor recomana molt especialment a les persones matriculades el contacte des de les primeres classes a través de les tutories. S'entendrà que opten per l'avaluació continuada aquelles persones que no optin formalment per l'avaluació única. En el primer cas s'exigeix l'assistència regular a classe. Els controls d'assistència poden matisar la nota final de curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 36,5 1,46 1, 2, 6, 7, 19
Presentacions i treballs 13 0,52 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 19, 20
Tipus: Supervisades      
Tutories 7,5 0,3 3, 4, 5, 7, 9, 16, 17, 18
Tipus: Autònomes      
Estudi i desenvolupament de temes 84,5 3,38 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 16, 17, 19, 20

Avaluació

Avaluació continuada 

La nota de curs és la mitjana ponderada de tres notes parcials. La primera nota s’obté amb un treball curt —màxim 6 cares de paper— acordat amb el professor de la llista de 17 temes transcrita més endavant (ponderació: 25%). La segona nota s’obté d’un examen parcial escrit sobre els temes 1 a 10 del programa (ponderació: 25%). Es convocarà a l'entorn de la primera setmana de novembre. La tercera nota s'obté d'un examen final escrit sobre 4 temes triats d'entre els 17 de la llista, més 1 tema addicional fora de llista (ponderació: 50%).

Avaluació única (Art. 265 de la Normativa Acadèmica de la UAB)

La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada.

L’avaluació única ha de ser sol·licitada a la Gestió Acadèmica del Campus on es cursa el grau/màster dins del termini i amb el procediment que estableix el calendari administratiu de la Facultat d’Economia i Empresa.

Presencialitat

  • La presència de l’estudiant és obligatòria el dia que es realitzi l’avaluació única. La data serà la mateixa que la de l’examen final de semestre que consta en el calendari d’avaluacions publicat per la Facultat d’Economia i Empresa i aprovat en Comissió d’Afers Docents i Acadèmics de la Facultat. La duració de l’avaluació única s’haurà d’especificar dins les característiques de l’activitat.
  • El 100% de les evidències s’han de lliurar el dia de l’avaluació única.
  • Les evidències d’avaluació realitzades presencialment el dia de l’avaluació única han de tenir un pes mínim del 70%.

Característiques de l’avaluació única

Tipologia Evidència

 Pes a l’avaluació final (%) Durada de l’activitat L’activitat que dona lloc a l’evidència es realitza presencialment en la data establerta? 
Examen 100% 2h Sí

Recuperació

En la recuperació no es fa distinció entre els estudiants que han fet avaluació contínua i aquells que han optat per l’avaluació única, tots s’avaluen amb la mateixa prova o evidència d’avaluació.

Revisió de la qualificació final

La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.

Revaluació 

Per a aquells/es estudiants que en l'avaluació hagin obtingut una nota que sigui igual o superior a 3.5 i inferior a 5 hi haurà una revaluació. En el moment de publicar les qualificacions finals s'anunciarà la modalitat de la mateixa. Aquesta revaluació estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota. 

Els No Avaluables 

L'estudiant que no tingui cap nota parcial es considerarà "No Avaluable". Els/les alumnes que realitzin algun component de l'avaluació no poden optar a un "No Avaluable". 

Llista de temes  

  1. Mesura del valor en canvi: preus nominalsi preus reals. Smith, Ricardo i Sraffa sobre la mercaderia patró.
  2. Regulació del valor en canvi a curt termini (Smith, De Quincey, JS Mill, Marshall) i a llarg termini (Smith, Ricardo, Marx).
  3. El valor en ús sota certesa (Bentham, JS Mill, Jevons, Edgeworth, Pareto i Hicks & Allen) i el valor en ús sota risc (D Bernoulli, Ramsey i Von Neumann & Morgenstern).
  4. Les teories de l'intercanvi bilateral (Turgot, Ricardo, Jevons i Edgeworth). El pas de l'intercanvi bilateral als mercats (Jevons, Marshall, Edgeworth).
  5. L'origen i els usos del diner (Smith, Marx) i la teoria quantitativa del diner des de l'Escola de Salamanca fins a Friedman. La teoria de Keynes sobre els actius líquids.
  6. Teories sobre l'origen de la plusvàlua basades en la producció (fisiòcrates, Marx) i basades en l'intercanvi (Turgot, Dupuit, Marshall).
  7. Teories sobre la distribució: la teoria clàssica (Smith, Ricardo, Marx). La teoria neoclàssica de la productivitat marginal dels factors (Marshall, JB Clark). La teoria neoclàssica del regateig (Edgeworth). Separació entre les lleis de producció i les lleis de la distribució (Mill).
  8. La Hisenda Pública, el dèficit i el deute públic a Smith, Ricardo, Malthus i Keynes.
  9. L'Economia del Benestar a Pigou, Bergson, Samuelson i Arrow. Crítiques. Benestar i desigualtats (Piketty).
  10. L'evolució del capitalisme: Marx, Veblen i Schumpeter sobre característiques del capitalisme. Marx, Hobson i Rosa Luxemburg sobre l’acumulació primitiva, l’acumulació capitalista i l’imperialisme.
  11. Quina és la causa dels cicles econòmics? Malthus, Marx, Aftalion, Keynes, Schumpeter. Cicles, creixement i estat estacionari (Ricardo, Harrod i Domar, Solow, Romer).
  12. Existeix l’equilibri econòmic? Concepte d’equilibri a clàssics, neoclàssics i austríacs. Equilibri macroeconòmic a Hicks i Keynes.
  13. Origen i paper de la llei deSay. Atacs de Malthus i Keynes. És certa la llei de Say?
  14. Els salaris, l'atur involuntari i la taxa d'interès als neoclàssics i a Keynes.
  15. Famílies de temes, d’escoles de pensament econòmic i de grans economistes després de Keynes.
  16. Economia, estadística, probabilitat i inferència estadística. El cas dels nombres índex (Edgeworth). Teoria econòmica i quantificació economètrica (Cowles). El cas del multiplicador (Blanchard).
  17. Recepció dels grans corrents de pensament econòmic a Catalunya entre els anys 1700 i 2000. Economistes locals destacats.

Calendari d’activitats d’avaluació

Les dates de les diferents proves d'avaluació (exàmens parcials, exercicis en aula, entrega de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.

La data de l'examen final de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.

"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiant afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent."  Apartat 1 de l'Article 115. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)  

Els estudiants i les estudiantes de la Facultat d'Economia i Empresa que d'acord amb el paràgraf anterior necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el document Sol·licitud reprogramació prova https://eformularis.uab.cat/group/deganat_feie/nou-reprogramacio-de-proves

Procediment de revisió de les qualificacions

Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.

Procés de Recuperació

“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.” Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB). Els estudiants i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.

La data d’aquesta prova estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.

Irregularitats en actes d’avaluació 

Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que puguiconduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació (Normativa Acadèmica UAB)

L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 50+25 3,5 0,14 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 17, 18, 19, 20
Treball i presentació oral 25 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Bibliografia

Bàsica i complementària 

  • Barbé, Lluís. Curs d'Introducció a l'Economia (I) L'Escola Clàssica. Servei de Publicacions UAB. 1991
  • Barbé, Lluís. Curs d'Introducció a l'Economia (II) L'Escola Neoclàssica, Keynes i Schumpeter. Servei de Publicacions UAB. 1992
  • Els dos llibres anteriors tenen una versió en castellà: Barbé, Lluís. El curso de la Economía. Ariel/Servei de Publicacions UAB. 1996
  • Estapé, Fabià. Introducción al pensamiento económico. Una perspectiva española. Espasa-Calpe. 1990
  • Galbraith, John K. Historia de la Economía. Ariel. 1998 

De consulta 

  • Argemí, Lluís. Las raíces de la ciencia económica. Barcanova. 1987
  • Argemí, Lluís. Història del pensament econòmic. EDIUOC. 2001
  • Argemí, Lluís. Història del pensament econòmic a Catalunya. EUMO. 2005
  • Barber, William J. Historia del pensamiento económico. Alianza. 1994
  • Blaug, Mark. Teoría económica en retrospección. Fondo Cultura Económica. 1985
  • Blaug, Mark. Grans economistes d’abans de Keynes. Proa. 1997
  • Blaug, Mark. Grans economistes després de Keynes. Proa. 1999
  • Etxezarreta, Miren. (coord) Crítica a la economía ortodoxa. Servei de Publicacions UAB
  • Ekelund, Robert B. Jr.; Hébert, Robert F. Historia de la Teoría Económica y de su método. McGraw-Hill. 1992
  • Felderer, Bernhard; Homburg, Stefan. Macroeconomics & New Macroeconomics. Springer. 1992
  • Fuentes Quintana, Enrique. (dir) Economía y economistasespañoles. Galaxia Gutenberg. 1999-2004
  • Heilbroner, Robert. Vida y doctrina de los grandes economistas. Aguilar. 1964
  • Landreth, Harry; Colander, David. Historia del pensamiento económico. McGraw-Hill. 2010
  • Madden, Kirsten; Seiz, Janet; Pujol, Michèle. A bibliography of female econòmic thought up to 1940. Routledge, 2004
  • Perdices, Luís. Historia del pensamiento económico. Síntesis. 2003
  • Perdices, Luís; Gallego, E. Mujeres economistas: las aportaciones de las mujeres a la ciencia económica y a su divulgación durante los siglos XIX y XX. Ecobook. 2007
  • Pujol, Michèle A. Feminism and anti-feminism in early econòmic thought. Aldershot, 1992
  • Rodríguez Braun, Carlos. Grandes economistas. Piràmide. 2006
  • Roncaglia, Alessandro. La riqueza de las ideas. Prensas Universitarias de Zaragoza. 2007
  • Roncaglia, Alessandro; Sánchez Hormigo, Alfonso. Economistas clásicos. Síntesis. 2011
  • Rothbard, Murray N. Historia del pensamiento económico. Unión Editorial. 1999
  • Rubirola, Miquel. Keynesianismos. Una inmersión rápida. Tibidabo ediciones, 2017
  • Schumpeter, Joseph A. Diez grandes economistas: de Marx a Keynes. Alianza. 1971
  • Schumpeter, Joseph A. Historia del Análisis Económico. Ariel. 1994
  • Screpanti, Ernesto; Zamagni, Stefano. Panorama de historia del pensamiento económico. Ariel. 1997
  • Societat Catalana d'Economia. Diccionari d'economistes catalans. 2020
  • Spiegel, Henry W. El desarrollo del pensamiento económico. Omega. 1996
  • Vegara, Josep Maria. Historia del pensamiento económico: un panorama plural. Pirámide. 2019
  • Velarde, Juan. Economistas españoles contemporáneos. Primeros maestros. Espasa-Calpe. 1990 

De consulta (referències en linia a la biblioteca de la UAB. Data de comprovació: 18 de juny de 2023)

 Obres mestres 

  • Smith, Adam. (1776) Una investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions
  • Ricardo,David.(1817) Principis d'Economia Política i tributació
  • Marx, Karl. (1867) El capital
  • Jevons, William S. (1871) La teoria de l’Economía Política
  • Edgeworth, Francis Y. (1881) Psíquica Matemàtica
  • Marshall, Alfred. (1890) Principis d'Economia
  • Veblen, Thorstein. (1904) La teoria de l'empresa de negocis
  • Robinson, Joan. (1933) Economia de la competència imperfecta
  • Schumpeter, Joseph A. (1934) La teoria del desenvolupament econòmic 
  • Keynes, John M. (1936) La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner
  • Ostrom, Elinor. (1990) El govern dels béns comuns

 


Programari

---