Organització Constitucional de l'Estat
Codi: 102299 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Carlos Remotti Carbonell
- Correu electrònic:
- josecarlos.remotti@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Enric Fossas Espadaler
- Juan Luis Perez Francesch
- Jose Carlos Remotti Carbonell
- Alfredo Ramirez Nardiz
Prerequisits
L’assignatura Organització Constitucional de l’Estat no requereix d’uns coneixements o requisits previs al tractar-se d’una assignatura de primer curs del Grau de Dret, però es recomanable repassar coneixements adquirits al Batxillerat relacionats amb les matèries històriques, polítiques, jurídiques o d’actualitat desenvolupades a l’àmbit de les Ciències Socials.
Grup 01: Prof. Dr. José Carlos Remotti
Seminaris:
- Subgrup 1.1. Prof. Dra. Valentina Maglietta
- Subgrup 1.2. Prof. Dr. José Carlos Remotti
- Subgrup 1.3. Per determinar
Grup 02: Prof. Dr. Joan Lluís Pérez Francesch
Seminaris:
- Subgrup 2.1. Prof. Dr. Alfredo Ramirez Nardiz
- Subgrup 2.2 Prof. Dr. Joan Lluís Pérez Francesch
- Subgrup 2.3. Prof. Damià del Clot
Grup 03: Prof. Dr. Alfredo Ramirez Nardiz.
Seminaris:
- Subgrup 3.1. Per determinar
- Subgrup 3.2. Prof. Dr. Alfredo Ramirez Nardiz
- Subgrup 3.3. Per determinar
Grup 51: Prof. Dr. José Carlos Remotti
Seminaris:
- Subgrup 51.1. Prof. Abel Andrade
- Subgrup 51.2. Prof. Dr. José Carlos Remotti
- Subgrup 51.3 Prof. Dr. Ricard Brotat.
Grup 70: Prof. Dr. Enric Fossas Espadaler
Seminaris:
- Subgrup 70.1. Prof. Dr. Alfredo Ramirez Nardiz
- Subgrup 70.2. Prof. Dr. Enric Fossas Espadaler
- Subgrup 70.3. Per determinar.
Objectius
L'assignatura Organització Constitucional de l'Estat que s’imparteix al primer semestre del primer any del Grau de Dret, té el caràcter de bàsica/obligatòria. Es tracta d'una assignatura que contribueix a la formació integral de l'estudiant al permetre-li conèixer, analitzar, valorar l'organització, estructura, composició, límits, controls, funcions, funcionament i relacions dels diferents òrgans, institucions i poders públics. A tals efectes l'assignatura s'ha estructurat en dues grans parts que són detallades posteriorment en el programa de l'assignatura.
A manera de resum es pot assenyalar que en la primera part, s'abordarà de forma introductòria a l'Estat (sorgiment, causes, evolució fins i funcions); per a després estudiar la Constitució com marc normatiu de convivència democràtic i la determinació per ella dels principis estructurals de l'Estat com Social i Democràtic de Dret, amb una configuració territorial d'Estat Autonòmic i plenament integrat en la Unió Europea.
En la segona part, sota l'epígraf els òrgans constitucionals, s'abordarà l'estudi de l'organització, estructura, composició, límits, controls, funcions i funcionament i relacions dels diferents òrgans, institucions i poders públics dintre dels quals destaquem a la Prefectura de l'Estat, les Corts Generals, el Govern, les relacions entre les Corts i el Govern, el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional. Tot això estudiat desde la consideració de l'Estat com una entitat constitucional complexa que es projecta en els diferents àmbits autonòmic, estatal i europeu.
Des de la perspectiva formativa, Organització Constitucional de l’Estat pretén de l’estudiant l’assoliment de diversos objectius entre els quals destaquen particularment:
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics, estructurals i generales del sistema constitucional i jurídic.
- Definir els fonaments constitucionals de l’organització institucional de l’Estat.
Competències
- Defensar i promoure els valors essencials de l'estat social i democràtic de dret.
- Demostrar que es comprenen i es coneixen les principals institucions polítiques i privades en la seva gènesi i en el seu conjunt amb els seus respectius.
- Demostrar que es té una consciència crítica en l'anàlisi de l'ordenament jurídic i el desenvolupament de la dialèctica jurídica.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre críticament els pressupòsits i els fonaments constitucionals de l'organització institucional.
- Comprendre la necessitat pròpia de qualsevol societat de dotar-se d'una determinada organització política que garanteixi una mínima convivència.
- Conèixer la funció desenvolupada pels valors superiors de l'ordenament com a clàusules d'obertura i tancament del sistema polític i jurídic.
- Defensar el rol que tenen els valors superiors en la configuració i el funcionament dels poders públics.
- Definir els fonaments constitucionals de l'organització institucional de l'estat, en els seus àmbits local, autonòmic, estatal i europeu.
- Definir l'estructura i la funció de la Constitució, els valors i els principis constitucionals, la seva eficàcia normativa, així com els continguts de l'estat social i democràtic de dret.
- Definir les funcions que ha desenvolupat, i que desenvolupa, l'estat avui dia.
- Descriure els orígens de l'estat, les seves característiques diferenciadores d'altres formes d'organització política, les diferents formes que pot assumir l'estat i les diverses funcions que desenvolupa.
- Descriure l'evolució de l'estat fins al moment actual.
- Descriure la funció desenvolupada per la Constitució com a marc de convivència democràtic.
- Diferenciar la posició jurídica dels valors, els principis i les regles constitucionals.
- Explicar la configuració de l'estat com social i democràtic de dret i el que això implica en la transformació de l'estat.
- Explicar que no és cert que qualsevol organització política d'una societat impliqui l'existència d'un estat.
- Exposar el funcionament dels diferents poders i institucions públics des del prisma jurídic democràtic constitucional.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar i descriure les regles constitucionals sobre l'estructura, la composició, els límits, els controls, les funcions i el funcionament democràtic dels diferents òrgans, institucions i poders públics tant d'ordre estatal com d'ordre territorial autonòmic.
- Identificar la funció constitucional desenvolupada per cada un dels poders públics en els diferents àmbits.
- Identificar quins són els elements que configuren l'estat i quins són els que el diferencien d'altres organitzacions polítiques de la societat.
- Integrar, en qualsevol anàlisi que es faci, la complexitat institucional i jurídica des d'una perspectiva autonòmica, estatal i europea.
- Interpretar la complexitat juridicoinstitucional que integra òrgans de caràcter local, autonòmic, estatal i europeu que s'interrelacionen i s'autolimiten.
- Interpretar les regles de relació, separació i cooperació entre els diferents poders i institucions en els diversos àmbits, autonòmic, estatal i europeu.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
- Utilitzar una metodologia d'anàlisi reflexiva i crítica des d'una perspectiva juridicoconstitucional.
- Valorar críticament el futur de l'estat com a forma d'organització de la societat.
- Valorar la democràcia, els valors constitucionals i els drets fonamentals com a fonament de l'ordre jurídic i polític.
Continguts
Part primera. - Principis constitucionals
Tema 1 . L'Estat
Els orígens històrics de l'Estat i els fonaments teòrics de l'Estat liberal-democràtic.- L’Estat com a forma d’organització política.- Els elements de l’Estat
Tema 2. - Constitucionalisme i Constitució
Origen i evolució del constitucionalisme: de l'Estat liberal a l'Estat democràtic i social.- Concepte i tipologies de Constitució.- El Poder Constituent
Tema 3. Marc històric de la Constitució espanyola.
El constitucionalisme històric espanyol.- La transició política i el procés constituent.- El significat de la Constitució de 1978: influències comparades.
Tema 4. Els principis estructurals de la Constitució
La forma d'Estat: l'Estat Social i democràtic de Dret.- L'organització territorial: l'Estat de les autonomies.- Implicacions constitucionals de la integració en la Unió Europea.
Part segona. Els òrgans constitucionals
Tema 5 . La Corona
La monarquia parlamentària com a forma de govern.- Legitimitat democràtica de la Corona.- L'estatut jurídic de la Corona.- Les funcions del Rei.
Tema 6 . L'Estat democràtic i la participació política
Democràcia representativa i directa.- Els partits polítics.- El mandat representatiu i el dret electoral.- La formes de democràcia directa: el referèndum.
Tema 7. Les Corts Generals
L’estructura bicameral: la composició del Congrés i del Senat.- L’autonomia parlamentària i el Reglament parlamentari.- L’estatut dels parlamentaris.- L’organització i el funcionament de les cambres.- Les funcions: legislativa, pressupostària i de control i d’impuls del govern.-
Tema 8. El Govern
El poder executiu i el Govern.- El Govern com òrgan constitucional i les seves funcions.- El Govern i l'Administració Pública.- Les relacions entre les Corts Generals i el Govern: la relació de confiança, responsabilitat política i control parlamentari.- La dissolució de les cambres.
Tema 9. El Poder Judicial.
La jurisdicció i la resolució de conflictes.- El poder judicial com òrgan.- El poder judicial com funció: la potestat jurisdiccional.- El govern de la Justícia: el Consell General del Poder Judicial.
Tema 10. El Tribunal Constitucional
Composició, organització i funcionament del Tribunal Constitucional.- Les funcions del TribunalConstitucional.- Els conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat.
Metodologia
El procés d'aprenentatge se centra en el treball de l'estudiant, qui aprèn treballant individual i grupalment, sent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca subministrant-li informació i mostrant-li les tècniques i les fonts on es pot aconseguir.
El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació de l'estudiant es basa en les següents activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1. Classes magistrals: on els estudiants adquireix a través de la transmissió de coneixements del professor / professora les bases conceptuals de la matèria i senta el marc jurídic normatiu i jurisprudencial.
1.2. Classes de seminari: com a espai d'aprenentatge on els estudiants assumeixen un rol preferentment actiu per a, juntament amb el professor /professora, analitzar i interpretar preguntes, qüestions o casos prèviament elaborats a fi de desenvolupar i consolidar el contingut essencial explicat en les classes teòriques.
2. Activitats supervisades: Es tracta d'activitats que els estudiants desenvoluparan en aula, amb la supervisió i suport del professor / professora. Es tracta de la solució d'algun supòsit pràctic en aula, elaboració d'algunes fitxes de sentències i / o normativa o bé de la realització d'esquemes o escrits de redacció desenvolupada d'alguns epígrafs de l'assignatura o de lectures complementàries de monografies o articles doctrinals.
3. Activitats autònomes: es tracta d'activitats en les quals l'estudiant s'organitza el temps i esforç de manera autònoma sigui de manera individual o grupal .
3.1 Estudi de l'assignatura.
3.2 Elaboració de documents d'activitats pràctiques: que seran lliurades i analitzades a l'aula. Es tracta de casos pràctics proposats amb antelació suficient pel professor o bé de l'elaboració de recensions crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules.
3.3 Cerca de bibliografia, jurisprudència i materials per a la resolució dels casos pràctics, complementar les qüestions teòriques
3.4. Elaboració de treballs de curs, informes, etc.
L'assistència als seminaris, excepte en cas de causa justificada, serà obligatòria per als estudiants
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 19,5 | 0,78 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 25, 26, 27 |
| Discussió i resolució de pràctiques, comentaris de textos, debats i seminaris | 19,5 | 0,78 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 25, 26, 27 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Estudi. Redacció de treballs. Lectura de textos. Cerca de documents i bibliografia. Elaboració de recensions, crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules. | 66 | 2,64 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27 |
Avaluació
Avaluació
1. Avaluació continuada
Les competències d'aquestes matèries s'avaluaran de forma continuada mitjançant les següents activitats:
- Prova o examen final de conjunt a desenvolupar-se en la data assenyalada oficialment per la Secretaria acadèmica. Li correspondrà el 50% de la nota final. L'equip docent corresponent a cadascun dels grups indicarà el format d'aquesta prova i podrà establir que, per a aprovar l'assignatura, els i les estudiants hagin d'aconseguir una nota mínima en la prova final de conjunt que en cap cas podrà ser inferior a 4. En tal cas, de no aconseguir aquesta nota mínima en l'examen final se suspendrà l'assignatura independentment de les notes obtingudes en les altres parts de l'avaluació, corresponent-li com a qualificació final l'obtinguda en aquest examen.
- La valoració de les activitats desenvolupades en els Seminaris i/o realització d'activitat o activitats pràctiques amb un pes del 25% de la nota final.
- Un mínim d'una altra activitat d'avaluació el pes de la qual en la nota serà del 25% restant: L'equip docent en cadascun dels grups d'aquesta assignatura seleccionarà com a mínim una altra activitat diferent d'avaluació a fi de cobrir el 25% de la nota. Exemple d'aquesta o aquestes possibles activitats, només a títol enunciatiu, assenyalem: Examen o exàmens parcials, casos pràctics, informes, ressenyes, escrits jurídics, dictàmens, elaboració de treballs de recerca, recensions, anàlisis i crítica de llibres i altres textos o documents, fitxes de jurisprudència, normativa, vídeos o pel·lícules, o desenvolupar projectes, entre altres activitats. Els equips docents podran, en cada grup, valorar l'assistència i participació en classe. Es tracta de participacióactiva al llarg de l'assignatura, de qualitat, jurídicament fonamentada, adequada i pertinent als temes tractats, i diferent de la realitzada en les classes de seminari /pràctiques.
Els seminaris i/o realització de pràctiques, així com les altres activitats seleccionades podran realitzar-se, segons ho disposi l'equip docent, de manera individual o grupal.
L'equip docent de cada grup a l'inici del curs presentarà el programa de l'assignatura previst en aquesta guia, explicant els temes que es tocaran. Així també presentarà el cronograma d'activitats docents (teoria i seminaris), concretarà la manera d'avaluar el treball realitzat en els seminaris o la realització de pràctiques, així com les activitats d'avaluació que hagi seleccionat per a la tercera part de l'avaluació. També indicarà la data de realització les diferents activitats, així com el sistema de reavaluació de les activitats suspeses. La reavaluació només podrà realitzar-se si l'alumne ha seguit l'avaluació continuada. Tals indicacions també seran exposades al campus virtual /Moodle.
2. Avaluació única
L'equip docent de cada grup establirà el sistema i les activitats d'avaluació única que serà aplicable als i les estudiants que hagin sol·licitat i se'ls hagi estat concedit aquest sistema d'avaluació única. Aquesta avaluació única constarà de tres parts i cerca que l'estudiantat pugui acreditar haver aconseguit els objectius i els resultats d'aprenentatge, i les habilitats i competències establerts per a l'assignatura. La primera part, consistirà en una prova o examen de tota l'assignatura de característiques semblants al realitzat en la prova final de l'avaluació continuada que tindrà el pes de 50% de la nota. La segona part estarà referida al realitzat en els seminaris i les pràctiques amb un pes de 25% de la nota final, mentre que la tercera part girarà sobre alguna o algunes de les activitats desenvolupades conforme al llistat assenyalat anteriorment amb un pes del 25% restant.
Aquesta avaluació única tindrà, en el seu conjunt, un grau de dificultat semblant a l'exigit en l'avaluació continuada.
Igual que en l'avaluació continuada l'equip docent de cada grup podrà establir que, per a aprovar l'assignatura, l'estudiantat que opti per l'avaluació única haurà d'obtenir en la part de la prova o examen final de conjunt una nota igual o superior a 4 independentment de les notes obtingudes en les altres parts de l'avaluació.
En tot cas, les indicacions específiques sobre l'avaluació única i la reavaluació també es donaran a l'inici del curs i seran exposades al campus virtual de l'assignatura de cada grup.
En tot cas, l'alumnat que copiï o intenti copiar en un examen final tindrà un 0 en l'examen. L'alumnat que presenti una pràctica en la qual hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà un advertiment. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració de recensions, crítica de textos o control de lectures, fitxes de jurisprudència, legislació o de vídeos o pel·lícules,o dictàmens i documents jurídics, proves parcials, treballs de recerca realitzades de manera individual o grupal | 25% | 20 | 0,8 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27 |
| Prova escrita – Examen Final | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27 |
| Valoració d'activitats realitzades en els seminaris o la realització de pràctiques individuals o en grup. | 25% | 18 | 0,72 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27 |
Bibliografia
Bibliografia i materials
A) Manuals de referència:
* ARAGÓN REYES, Manuel. (ed.) Temas básicos de Derecho Constitucional, Civitas, Madrid.
* APARICIO PÉREZ, Miguel Angel. (dir.)- BARCELÓ, M., Manual de Derecho Constitucional, Atelier, Barcelona.
* BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols., Tecnos. Madrid.
* CASTELLÀ, Josep María (ed.): Derecho constitucional básico, Hygens, Barcelona.
* FOSSAS, E.- PÉREZ FRANCESC, Joan Lluís Lliçons de Dret Constitucional, Proa, Barcelona.
* LÓPEZ GUERRA, Luis, ESPÍN, Eduardo, (y otros), Derecho Constitucional, Tiant lo Blanch, Valencia, vol 1 y vol II. Aquest llibre es troba disponible a la biblioteca digital de la UAB.
* MOLAS, Isidre. Derecho Constitucional, Tecnos. Madrid.
* PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional, Marcial Pons, Madrid.
B) Textos Legals:
* ALBERTÍ, Enoch - GONZALEZ, Markus. Leyes políticas del Estado, Civitas, Madrid.
C) Comentaris a la Constitució
* CASAS BAAMONDE, María Emilia- RODRIGUEZ-PIÑERO, Manuel. Comentarios a la Constitución, Wolkers Kluwer, 2008
* GARRIDO FALLA, Francisco (dir.) Comentarios a la Constitución. Civitas, Madrid.
* ALZAGA VILLAAMIL, Oscar. Comentarios a la Constitución Española Edersa, Madrid.
Enllaços web
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/matriz.htm Materials de Dret Constitucional.
http://www.iustel.com Informació normativa, jurisprudencial i doctrinal.
www.westlaw.es. Base de dades westlaw.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari específic