Aprenentatge i desenvolupament I
Codi: 102085 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500798 Educació Primària | FB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ibis Marlene Alvarez Valdivia
- Correu electrònic:
- ibismarlene.alvarez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Adriana Gil Juarez
- Crista Weise
Prerequisits
L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu amb els companys del petit grup.
Objectius
L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007).
Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 18 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió.Cada assignatura té una durada semestral i se situen als cursos segon, tercer i quart, respectivament.
Aprenentatge i Desenvolupament (I) és una assignatura bàsica de 6 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Aquesta assignatura s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri, conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de Pedagogia, Sociologia i Didàctiques específiques. En concret, té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
- Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període 6-12 al context familiar, social i escolar.
- Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les característiques dels seus contextos motivacionals i socials.
- Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
- Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
- Dominar els coneixements necessaris per a comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i indentificar disfuncions.
- Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuïr a la resolució pacífica de conflictes.
- Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
- Comprendre les bases fonamentals de la perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.
- Conèixer el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat de primària, a partir de la formació de la identitat i de les diferències individuals.
- Conèixer els processos de desenvolupament de les normes i dels valors, així com del raonament moral. Entendre el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge.
- Dominar les competències comunicatives verbals i no verbals i les habilitats socials que permeten optimitzar el clima relacional d'aula i potenciar la funció docent i tutorial.
- Identificar els elements bàsics del desenvolupament cognitiu (atenció, memòria) en l'estadi evolutiu de l'alumnat de primària, com a característiques generals d'aquests estudiants.
- Identificar les diferents concepcions sobre el desenvolupament, i les seves implicacions sobre les pràctiques d'ensenyament.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
- Integrar el desenvolupament cognitiu i socioemocional en una visió personal sobre l'alumne que permeti l'exercici de l'acció tutorial.
- Participació activa i constructiva a l'aula, tant en els activitats dirigides com en les de treball autònom.
- Prendre consciència de la importància de les interaccions entre iguals en el desenvolupament de l'empatia, les relacions socials i l'estatus dins del grup.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Reconèixer la influència del desenvolupament de la identitat, especialment el gènere, i del raonament moral en el desenvolupament dels valors i les normes de l'aula i l'escola.
- identificar els elements bàsics del desenvolupament afectiu, social i moral (normes i valors, autoconcepte i autoestima i identitat i gènere), com a característiques generals dels estudiants de primària.
Continguts
1. Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament
1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança. Diferents perspectives teòriques.
1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament. Paper de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament.
2. Desenvolupament psicomotor
2.1. Desenvolupament , coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.
2.2. Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.
3. Desenvolupament cognitiu i linguistic
3.1. Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.
3.2. Desenvolupament del llenguatge
4. Desenvolupament emocional i social en l'edat escolar
4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.
4.2. Les interaccions entre iguals. Amistats i grups.
Metodologia
L’assignatura proposa un treball amb la metodologia d’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) que consisteix a partir d’un desafiament real que planteja una entitat/institució amb la qual es tindrà relació i requerirà treballar en equip per proposar possibles solucions, que es planifiquen i es desenvolupen en tres fases: Vincle/Compromís, investigació/Prototipatge i Implementació/Avaluació. Per a més informació sobre reptes: https://challenges.eciu.org/
Activitats formatives. S’utilitzaran metodologies per poder treballar en base a desafiaments (ABR) que faran servir activitats diverses com: lectura d’articles, conferències, anàlisis de documents, enquestes, entrevistes, cerques bibliogràfiques, presentacions, vídeos, prototipatges, implementar propostes, reflexions de procés i progrés, avaluació de propostes, ….
A l'inici de cada bloc del temari es realitzaran una classe en format expositiu, amb tot el grup. L'objectiu és explicar els principals continguts que es treballaran, a través d'una participació oberta i activa.
Treball autònom: al llarg del curs serà necessari fer treball autònom, de manera individual o en equips, per a la lectura de textos i d'altres materials necessaris per a realitzar les activitats formatives relacionades amb el seguiment de les tasques d'aprenentatge basades en reptes.
Es realitzaran tutories sistemàtiques per al seguiment del treball en equips, així com per a aclarir els dubtes que puguin sorgir en relació amb l'estudi del temari.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe expositiva | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14 |
| Seminaris | 30 | 1,2 | 1, 2, 5, 7, 9, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Supervisades (tutories i avaluació) | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom | 75 | 3 | 2, 4, 7, 9, 11, 13 |
Avaluació
L'avaluació es considera l'eina per recollir tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Aquesta assignatura proposarà realitzar un dels ítems d'avaluació utilitzant la metodologia d'aprenentatge basat en reptes (ABR). Es tracta d'afrontar problemes reals i complexos identificats per professionals per tal de realitzar una definició adequada i apuntar possibles solucions. L’aprenentatge per reptes és avui una metodologia àmpliament reconeguda que permet no sols tractar amb casos d’estudi reals, sinó també inserir l’estudiant en entorns en els que en un futur pot desenvolupar la seva carrera professional. Per a més informació sobre reptes. https://challenges.eciu.org/
L'avaluació de l'assignatura recaurà en dos tipologies d'activitats:
Prova individual escrita (avaluació continuada) on l'estudiant haurà de demostrar la comprensió dels continguts bàsics de l'assignatura (70% de la nota final). Es realizaran tres avaluacions d’aquest tipus, al final dels blocs temàtics 2, 3 i 4; en les setmanes 7, 12 i 17, respectivament.
El pes de cada una de l’avaluació continuada en l'avaluació individual és el següent:
1a Avaluació Parcial: 20%
2a Avaluació Parcial: 25%
3a Avaluació Parcial: 25%
Treball en grup (30 % de la nota final) consisteix en el seguiment de les activitats formatives relacionades amb l'ABR. S'usarà l'avaluació continuada amb evidències recollides de cada activitat formativa de cadascuna de les fases i de manera transversal i la reflexió sobre el procés i progrés dels aprenentatges. Aquestaavaluació no es pot recuperar.
En cas de no aprovar alguna Avaluació Individual Continuada (AIC) l'estudiant haurà de presentar-se a examen final per re-avaluar els continguts corresponents a l’AIC que no hagi aconseguit aprovar o que desitgi millorar la nota obtinguda. Cal aprovar les tres AIC amb un 5 sobre 10 per superar l'assignatura. La recuperació es realitzarà al final de l'assignatura, la data prevista al cronograma del curs 2023-24 és durant la primera setmana del mes de febrer del 2024.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Criteris per a l'avaluació
L'estudiant ha de mantenir una assistència mínima del 80% de l'assignatura per poder obtenir una qualificació positiva. Les absències parcials o retards també es tenen en compte a l'hora de valorar l'assistència.
a) Cada activitat comptarà amb criteris particulars d'avaluació que s'especificaran prèviament.
b) Cadascuna de les activitats constarà amb criteris particulars d’avaluació que s’especificaran prèvia a la seva realització.
c) Abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA. Trobareu informació al respecte a: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html
d) Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants i d'acord amb la Normativa de Drets i Deures de la Universitat, cal que les sevesactivitats siguin versions originals elaborades per ells mateixos (NO PLAGIS) que demostrin la comprensió i reflexió realitzada respecte als continguts dela matèria.
- Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
- També es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com apropi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
- La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte i es penalitzarà amb un 0 com a notade l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
- Si durant la realització d'un treball individual a classe, el docent considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.
- Els terminis de lliurament de les activitats d'avaluació continuada s'han de respectar escrupolosament. Els resultats de cadascuna de les avaluacions s’hauran de publicar al campus en el termini màxim de 15 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la sevapublicació. Un cop lliurades les qualificacions de cadascuna de les activitats de l'avaluació continuada, es proporcionarà una valoració global que serveixi com a orientació i com a devolució deltreball realitzat. A partir d'aquesta informació l'estudiant podrà dur a terme unexercici d'autoavaluaciófent una comparativa entre la sevaactivitat i els criteris de valoracióaportats préviament. Aquest exercicid'autoavaluació facilita la competència sobre el propi procés d'aprenentatge. A més, l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.
e) En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensiódels textos acadèmics. En aquesta línia, cal que en tots els treballs es realitzi amb una correcta citació de les fonts consultades, seguint les normes de l'estil APA (American Psychological Association). Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el docente considera que no compleix aquests requisits.
f) Per aprovar l’assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent i un compromís ètic amb els principis deontològics de la professió, és a dir, una actitud de respecte, on s’inclou la puntualitat, l’empatia o el respecte a la diversitati pluralitat d’idees, persones i situacions. Per tant, no s’acceptaran actituds xenòfobes, masclistes, homòfobes o discriminatòries en general.
g) Podran optar a una Matrícula d'Honor (MH) aquells estudiants que hagin obtingut una avaluació excel·lent en totes lesavaluacions i que hagin participat de manera activa i sistemàtica en les activitats docents.En el cas que hi hagi més estudiants en les citades condicions que MH disponibles (un 5% del total de persones matriculades en l'assignatura), el/laprofessor/a decidirà a quiadjudicar aquestaqualificació en funció de la qualitat de les seves aportacions durant el curs.
Per aclarir dubtesconsultar el document “Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació” aprovat per la COA a 28 de maig de 2015 https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa en les activitats docents | Condició necessària | 0 | 0 | 5, 10 |
| Avaluació Individual | 70% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Treball en equip | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Bibliografia
Alvarez, I.M. (2020). Psicología para maestros. Desarrollo y aprendizaje en la edad escolar. Unversitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/231269
Berk, L. (2012). Child Development, 9/e. Sample Chapters. Disponible en http://www.pearsonhighered.com/showcase/berkcd9e/assets/pdf/Berk_0205149766_Ch5.pdf
Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd
Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96.
García-Bacete, F., Sureda, I., & Monjas, Mª I. (2010). El rechazo entre iguales en la educación primaria: Una panorámica general. Anales de Psicología, 26 (1), 123-136.
Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
Lacasa, P. (1989). Contexto y desarrollo cognitivo. Entrevista a Bárbara Rogoff. Infancia y Aprendizaje, 45, 7-23.
Martí, E. (2017). Del cuerpo a la cultura: la necesidad de una mirada desde la psicología del desarrollo. Un comentario sobre el artículo Aprender más allá del cuerpo de Juan-Ignacio Pozo. Infancia y Aprendizaje, 40(4), 661-675. https://doi.org/10.1080/02103702.2017.1364060
Medina-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo en línea]. Disponible en http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
Macblain, S. (2020). Child development for teachers. London: SAGE Publications Inc.
Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52.
Oliva, A. (1997). La controversia entre la herenciayambiente. Aportaciones de la genética de la conducta. Apuntes de Psicología, 51, 21-37.
Palacios, J., Coll, C. i Marchesi, A. (Comps.) (2001). Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Capítulo 25 (pp. 1-12). En J. Palacios, A. Marchesi y C. Coll (Compilación). Psicología Evolutiva I. Madrid: Alianza.
Papalia, D. E., Duskin, R. & Matorell, G. (2012). Desarrollo humano. México: McGraw-Hill Companus, Inc
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. [Artículo en línea]. http://www.aufop.com/
Rostan, C.; Sidera, F. & Esteban, M. (2007). Les emocions dels nens/es en edat escolar. FEP.net. Revista digital de la facultat d'educació i psicologia, 4, 13-23.
Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista de Investigación en Educación, 1. http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
Tey Teijón, A. & Cifre-Mas, J. (2011). El profesorado ante el reto del aprendizaje ético y el desarrollo de las competencias sociales y ciudadanas. El modelo adoptado en el programa: Barcelona, Aula de Ciutadania. Revista Educación, número extraordinario. 225-242. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_11.pdf
Torío- López,S.,Peña-Calvo, J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación, 20, 151-178.
Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37.
Vosniadou, E. (2013). Razonamiento basado en modelos y el aprendizaje de conceptos científicoscontra intuitivos [Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts]. Infancia y Aprendizaje, 36 (1), 5-33
Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. En M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2004). El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje, 27 (2), 165-187.
Material àudiovisual
- Center on the Developing Child (2012). In Brief: Executive Function: Skills for Life and Learning [video] Disponible a https://developingchild.harvard.edu/resourcetag/executive-function/
- Science Bits. Science Bits és un currículum de ciències basat en la investigació i dissenyat per aprendre comprenent. https://www.science-bits.cat/site/ca/
- Proyecto SPOTLIGHTERS. Projecte que té com a objectiu informar al professorat i a l'alumnat sobre els possibles efectes a llarg termini de l'estrès, i els proporciona les competències per reduir l'aparició d'aquestes possibles complicacions. <ahref="http://www.spotlighters.eu/inicio.html">http://www.spotlighters.eu/inicio.html
- kit d'eines (Toolkit) inclou una àmplia gamma de materials i pràctiques innovadores que permeten als mestres, educadors i organitzacions que treballen al camp de l'educació ensenyar continguts sobre la ciència de l'estrès i implementar pràctiques d'autoregulació. http://www.spotlighters.eu/caixa-deines.html
Programari
BBVA. Aprendemos juntos.https://aprendemosjuntos.elpais.com/
Center on the Devolping Child. Harvard Universitiy. Resource Librtary. https://developingchild.harvard.edu/resources/
Editorial Graó. Espacio profesional. Experiencias. https://www.grao.com/es/productos/experiencias
EDUCACIÓ.360. Educació a temps complet. Experiències i Recursos. https://www.educacio360.cat/fitxers/
EduCaixa - Portal EducativoOnline. https://www.educaixa.com
Senderi. Educació en valors. http://www.senderi.org/
XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recursos. http://xtec.gencat.cat/ca/inici