Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 3 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Per assolir els objectius de l’assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2). També es requerirà un domini instrumental bàsic de la llengua anglesa o de la llengua francesa (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència).
Aquesta assignatura aporta coneixements bàsics necessaris per a tots el futur professorat de primària. En concret dona eines per a la fonamentació i actuació en l’ensenyament de la llengua escrita i oral a totes les matèries dels cicles mitjà i superior, en l’ensenyament de la reflexió sobre els continguts lingüístics amb els nens i nenes, i en les formes d’organitzar les propostes de treball lingüístic a l’aula.
Els objectius formatius de l’assignatura, que està previst que s'assoleixin a través d'un procés d'interacció entre alumnat i professorat, són:
- Aprendre a dissenyar i gestionar entorns, activitats i materials per a l’aula que fomentin l’aprenentatge de la llengua escrita i oral i dels continguts de reflexió sobre la llengua fonamentalment als cicles mitjà i superior de primària.
- Conèixer els fonaments teòrics de la didàctica de la llengua i de les ciències afins, que permeten explicar els fenòmens que tenen lloc a l’aula i fer propostes d’innovació per millorar l’aprenentatge en aquests àmbits.
- Desenvolupar una actitud reflexiva i indagatòria que permeti detectar punts forts i punts febles en les propostes d’ensenyament i que permeti integrar el treball dels diferents continguts en unitats amb sentit per als infants.
BLOC 1 - L'organització dels ensenyaments lingüístics a l'aula
- Àmbits i entorns per aprendre llengua en el context escolar. Organització d’espais d’aprenentatge a la classe de llengua.
- La integració dels diferents continguts del currículum lingüístic en propostes amb sentit per als alumnes: el treball per projectes i les seqüències didàctiques. Fonamentació i variabilitat.
- L’activitat metalingüística com a mecanisme necessari per aprendre els usos formals de les llengües.
- L’ensenyament de la gramàtica: processos reflexius dels alumnes i continguts de referència.
BLOC 2 - L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de l'escriptura als cicles mitjà i superior de l’EP
- Els processos de l'escriptura. Models i consideracions per a l’ensenyament.
- L'escriptura des d’una perspectiva sociocultural: els gèneres escolars i els gèneres socials.
- L‘ús de la llengua escrita com a activitat humana. Teoria de l’activitat i aprenentatge escolar de les llengües.
- Integració de les habilitats lingüístiques en el domini de la competència escrita.
- L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l'escriptura.
BLOC 3 - L'ensenyament, l'aprenentatge il'avaluació de la lectura
- Els processos de lectura. Models i consideracions per a l’ensenyament.
- L’avaluació dels processos d’aprenentatge de la lectura.
BLOC 4 - L'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de la llengua oral
- La interacció oral a l'aula com a factor de desenvolupament i aprenentatge.
- Enfocaments didàctics per al desenvolupament de les competències de recepció, producció i interacció orals en les llengües del currículum.
- L'ensenyament i aprenentatge de la llengua oral als cicles mitjà i superior.
- Criteris i tasques d'avaluació de la llengua oral a l'aula: comprensió, producció i interacció.
La metodologia docent de l'assignatura afavoreix la participació activa de l'alumnat en el seu aprenentatge i la creació d'espais de treball cooperatiu. Així mateix parteix del supòsit que el coneixement es construeix en un procés de contrast entre la recepció i comprensió de les informacions expertes i la manipulació i posada en relació dels nous sabers amb l'experiència i l'anàlisi de la realitat.
Projecte TransNatura:
Transnatura és el títol del projecte pluridisciplinar dissenyat entre els equips docents de cinc de les assignatures de 3r curs del Grau en Educació Primària (Aprenentatge i Desenvolupament II, Didàctica de les Ciències Experimentals, Educació Musical Visual i Aprenentatge, Educació Física i la seva Didàctica I, Llengües i Aprenentatge). Consisteix en una sortida de dos dies i una nit a la natura (Vall de Núria) en la qual es vol proporcionar una vivència intensa i formativa en el medi natural que, a més a més de treballar objectius específics de les disciplines, també facilita l'abordatge d'aspectes transversals com per exemple la sostenibilitat, la vida saludable, la convivència i la relació entre escola i natura, entre d'altres.
La sortida es durà a terme els dies 23 i 24 d'octubre per als grups 21 i 71, i els dies 26 i 27 d'octubre per als grups 31 i 41; així doncs inclou pernoctació.
L'assistència és obligatòria. En cas que algú no pugui assistir-hi per un motiu justificat, haurà d'acreditar-ho i realitzar un treball compensatori prèviament acordat amb el/la docent. Les activitats que es realitzin durant la sortida formaran part de l'avaluació continuada de les diferents assignatures. Els detalls relatius a horaris, preu, itinerari i equipatge es facilitaran a l'inici de curs.
El preu estimat ronda els 60 euros (inclou l’autocar, el cremallera, el sopar, el dormir, l'esmorzar i el dinar del segon dia). La UAB obre a l’octubre una convocatòria de beques per finançar les sortides de camp.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de gran grup: Exposicions del professorat sobre continguts, lectures i tasques; retroalimentació de l'aprenentatge; presentació oral de treballs; treball de petit grup assistit. | 13 | 0,52 | 6, 10 |
Sessions de seminari: treball de petit grup assistit, posades en comú, regulació de l'aprenentatge. | 25 | 1 | 6, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball en petit grup fora de classe i tutories de seguiment del treball | 20 | 0,8 | 6, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, consultes i elaboració individual dels continguts. | 63,5 | 2,54 | 6, 10 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Durant les sessions de treball en petit grup i de seminari l'alumnat elaborarà alguns documents per establir mecanismes de regulació del procés d'aprenentatge. Així mateix, el professorat arbitrarà mecanismes per fer el seguiment d'aquest procés. Pel que fa a l'acreditació final de l'assignatura, es duran a terme les activitats d'avaluació que figuren al quadre.
El domini fluid i correcte, oral i escrit, de la llengua catalana i castellana és indispensable per aprovar l'assignatura (equivalent al nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).
Cal realitzar i superar (amb la qualificació mínima de 5 sobre 10) cada una de les activitats d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. Les activitats de la carpeta d'aprenentatge tenen opció de ser recuperades (nota màxima de recuperació 6) però el treball de grup no es pot recuperar.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia del treball es penalitzarà amb un 0, sense possibilitat de recuperar-lo. Si es tracta d'un treball de grup tots els membres del grup tindran un 0. Si durant la realització d’una activitat avaluativa individual a classe, el professor constata que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà amb un 0 aquesta activitat, sense opció de recuperació.
L'assignatura s'avalua amb carpeta d'aprenentatge que inclou diferents activitats distribuïdes al llarg de l'assignatura i que es detallen a continuació:
BLOC 1
El Bloc 1 s'avaluarà amb una activitat grupal escrita teòric-pràctica de justificació i anàlisi d'un gènere discursiu. Aquesta tasca està relacionada amb la sortida Transnatura.
En aquest bloc es preveuen també dues activitats individuals reflexives que es duran a terme al principi i al final de l'assignatura.
BLOC 2
El Bloc 2 s'avaluarà amb una activitat grupal escrita a partir dels continguts del bloc.
BLOC 3
El Bloc 3 s'avaluarà amb una tasca individual oral d'anàlisi d'activitats.
BLOC 4
El Bloc 4 s'avaluarà amb una activitat grupal oral d'anàlisi de les estratègies docents.
Aquesta assignatura proposarà realitzar un dels ítems d'avaluació utilitzant la metodologia d'aprenentatge basat en reptes (ABR). Es tracta d'afrontar problemes reals i complexos identificats per professionals per tal de realitzar una definició adequada i apuntar possibles solucions. L’aprenentatge per reptes és avui una metodologia àmpliament reconeguda que permet no sols tractar amb casos d’estudi reals, sinó també inserir l’estudiant en entorns en els que en un futur pot desenvolupar la seva carrera professional.
Les activitats que no es lliurin dins dels terminis d'entrega establerts o siguin deficients es consideraran com a suspeses. L'alumnat podrà lliurar-les en el termini de recuperació del 22 de desembre de 2023.
El treball de grup consisteix en el disseny d'una unitat didàctica. Els grups hauran de triar un gènere discursiu, decidir els continguts linguístics objecte d'aprenentatge, fer una planificació i seqüènciació de les activitats i dissenyar les activitats corresponents.
El retorns o qualificacions de les activitats d'avaluació es faran en un termini entre 15 i 20 dies hàbils.
L’assoliment del Nivell 2 de Llengua catalana per a Mestres d’EducacióInfantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l’assignatura.Per mostrar que es disposa d’aquest nivell, l’estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que esrealitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l’assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).
Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció general de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UAB estaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d’aquest certificat.
En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.
Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit; pel que fa al conjunt de l'assignatura seguirà l’avaluació de síntesi que li indiqui el professor o professora.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Treball escrit, seguiment durant l'elaboració del treball, qualitat del contingut i de la redacció i tasques demanades a classe. Data lliurament grups 21,31: 15 de desembre de 2023; 20 de desembre de 2023. | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17 |
2. Activitats reflexives escrites individuals (inicial i final). Lliurament: segona i última setmana del curs. Recuperació: fins al 22 de desembre de 2023. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 6, 7, 9, 11, 12, 16 |
3. Activitat escrita grupal sobre Bloc 1. Lliurament: una setmana després d'haver acabat el bloc 1. Recuperació: fins al 22 de desembre 2023. | 20% | 0,5 | 0,02 | 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 14, 16 |
4. Activitat escrita individual sobre Bloc 2. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 2. Recuperació: fins al 22 de desembre de 2023. | 15% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17 |
5. Activitat oral individual sobre Bloc 3. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 3. Recuperació: fins al 22 de desembre de 2023.. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 15, 16 |
6. Activitat oral individual sobre Bloc 4. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 4. Recuperació: fins al 22 de desembre de 2023. | 15% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 14, 16, 17 |
Examen N2: grups 21 i 31- divendres 15 de desembre de 10:30 a 13h; grups 41 i 71 -15 de desembre de 15:30 a 18h . | Requisit indispensable | 0 | 0 | 17 |
Organització escolar dels ensenyaments lingüístics
Camps, A. (2003). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Dins A. Camps, (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure (pp. 33-46). Graó
Cassany, D. (2011). Después de Internet... Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 57, 12-22
García-Azkoaga, I. M. & Monterola, I. (2016). Las secuencias didácticas de lengua: una encrucijada entre teoría y metodología. Calidoscópio, 14(1), 46-58. - doi: 10.4013/cld.2016.141.04
Milian, M. (2011). Les seqüències didàctiques per aprendre llengua i ensenyar-ne. Articles de la Llengua i la Literatura, 54, 77-85
Milian, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura, 57, 8-21.
Zayas, F., Pérez Esteve, P. (2012). Los géneros discursivos como eje de los Proyectos Lingüísticos de centro. Recuperat de://web.educastur.princast.es/proyectos/abareque/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=620:los-g%C3%A9neros-discursivos-como-eje-de-los-proyectos-ling%C3%BC%C3%ADsticos-de-centro&Itemid=64
Zayas, F. (2012) Los géneros discursivos y la enseñanza de la composicion escrita. Revista Iberoamericana de educación, 59
Els coneixements sobre la llengua: el seu rol en la formació lingüística
Camps, A., Zayas, F.(coord.) (2006). Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó
Camps, A. (2014). Metalinguistic activity in language learning. Dins T. Ribas, X. Fontich, i O. Guasch, (Eds.). Grammar at school. Research in Metalinguistic Activity in Language Education (pp. 25-41). Peter Lang
Casas-Deseures, M., Comajoan-Colomé, L. (2017). Noves perspectives per a l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica. Caplletra. Revista internacional de Filologia, número monogràfic
Fernández-Rufete Navarro, A (2015). Enseñanza de la ortografía, tratamiento didáctico y consideraciones de los docentes de Educación Primaria de la provincia de Almería, Investigaciones Sobre Lectura, 4, 7-24.
Fontich,X. (2017). Ensenyar gramàtica quan el perquè articula el què i el com. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 72, 7-12
Gil, M.R. (2011). Reflexionar sobre la llengua per aprendre aescriure. Un repte difícil però necessari. Guix, 371, 22-26
Llach Carles, S., Baltrons Climent, J. (2012). Descobrint l'ortografia. Perspectiva Escolar, 364, 62-67. Recuperat de: https://repositori.upf.edu/handle/10230/25683
Milian, M. (2009). Parlem d'ortografia: què és, com s'aprèn i com s'ensenya. Articles de didáctica de lallengua i la literatura, 48, 10-23
Ribas, T., Fontich, X., i Guasch, O. (2014). Grammar at school. Research in Metalinguistic Activity in Language Education. Peter Lang
Rodríguez Gonzalo, C. (2015). Reflexión metalingüística y enseñanza de la gramàtica en Educación Primària. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. i Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura (pp. 173-209). Pirámide.
L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua escrita als cicles mitjà i superior de l’EP
Arias-Gundín, Olga; Fidalgo, Raquel; Martínez-Cocó, Begoña; Bolaños-Alonso, Francisco-Javier (2011). Estrategias de comprensión lectora en alumnos de Educación Primaria y Secundaria. International Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 3(1), 613-620
Bazerman, C. (2018). Lifespan Longitudinal Studies of Writing Development: A Heuristic for an Impossible Dream. Dins C. Bazerman, A.N. Applebee, V. W. Beringer, D. Brandt, S., Graham, J. V. Jeffrey, P. K. Matsuda, S. Murphy, D. Wells Rowe, M. Chleppergrell, i K. Campbell Wilcox. The Lifespan Development of Writing (pp.326-365). NCTE
Birello, M. Giralt Ruiz, M. (2018). Escriure per escriure: reflexionar i construir coneixement a la classe de llengua. Perspectiva Escolar, 398, 16-20. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/189597?ln=ca
Camps, A. (coord.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó
Camps, A. (2011). Ensenyar i aprendre a escriure a primària. Guix, 371, 12-16
Canals, M. (2013). "Estimada besàvia". Una carta gairebé impossible. Articles de la Llengua i la Literatura, 61, 54-63
Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries
Castelló, M. (2008). Escribir para aprender: estrategias para transformar el conocimiento. Aula de innovación docente, num. 175, 15-21
Castelló, M. (2002): De la investigación sobre el procesode composición a la enseñanza de la escritura. Revista Signos, 35(51-52), 149-162
Dolz, J., Gagnon, R., i Ribera, P. (2013). Producció escrita i dificultats d’aprenentatge. Graó.
Fontich, X. (2011). El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural. Articles de la Llenguaila Literatura,54, 68-75
Ferrer, M. (2011). Escriure i aprendre coneixements. Guix, 371, 27-30
Fidalgo, R., García, J.N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20:3, 325-346
Graham, S., Harris, K. (2016). A path to better writing. Evidence-based Practices in the Classroom. The Reading Teacher, 69, 359-365. Recuperat de: https://www.creatingrounds.com/uploads/9/6/2/4/96240662/a_path_to_better_writing.pdf
Graham, S. (2019). Changing How Writing Is Taught. Review of Research in Education, 43, 277-303. http://doi.org/10.3102/0091732X18821125
Margallo, A. M., Mata, J. (2015). La lectura: práctica social y formación escolar. Lectura, sociedad y escuela. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. y Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura (pp. 210-239). Pirámide.
Mateo, M. (2011). Cal llegir? El segon llibre també cal. Guix, 372, 41-43
Milian, M. (2011). La composició escrita. Com ensenyem a escriure, com n'aprenen els alumnes? Articles de laLlengua i la Literatura, 54, 104-113
OCDE. (2018). Marco teórico de lectura PISA 2018. Instituto Nacional de Evaluación Educativa, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
OCDE. (2019). PISA 2018. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Ministerio de Educación y Formación Profesional.
Minguela, M., Solé, I. (2011). Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a lús d'estratègiesde lectura. Articles de la Llengua i la Literatura, 53, 35-44
Palou Sangrà J. i Fons Esteve, M. (2016). La comprensión lectora. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria, (pp. 113-127). Editorial Síntesis.
Ribas, T. (2009). L'avaluació i l'ensenyament de llengües: dos àmbits que s'aproximen. Articles de la Llengua i la Literatura,47, 10-25
Ribas Seix, T. (2011). Avaluar a l'àrea de llengua i literatura, dins Anna Camps (coord) Didàctica de la llengua catalana i la literatura. Graó
Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Graó
Sánchez-Rivero, R., Alves, R. A., Limpo,T., i Fidalgo, R. (2021). Análisis de una encuesta sobre la enseñanza de la escritura en la educación obligatoria: prácticas y variables delprofesorado. Revista Española de Pedagogía, 79(279), 321-340. https://doi.org/10.22550/REP79-2-2021-01
Solé, I. (2011). La comprensió lectora, una clauper a l'aprenentatge. Debats d'Educació, 24.Recuperat de: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/548.pdf
Solé, I. (2013). Estrategias de lectura. Graó
Zayas, F. (2012). 10 idees clau: La competència lectora segons PISA. Reflexions i orientacions didàctiques. Graó
L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua oral als cicles mitjà i superior de l’EP
Bosch, C., i Palou, J. (2016). Normas que rigen el uso de la llengua oral. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria (pp.183-196). Editorial Síntesis.
Lavernia, J. (2012). Una radionavel·la a l'aula d'acollida. Proposta d'ensenyament-aprenentatge aL2. Articles de didáctica de la llengua i la literatura, 57, 49-60
Palou, J., i Bosch, C. (coords) (2005). La llengua oral a l'escola. Barcelona: Graó
Salaberri, S. (2009). Un centro y un plan que van de la mano. Cuadernos de pedagogía, 395: 62-65.
Sans Bertran, T., i Birello, M. (2021). La retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(2)
Vilà Santasusana, M., i Castellà Lidon, J. M. (2015). La lengua oral formal: características lingüísticodiscursivas y reflexiones sobre su enseñanza. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. y Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura (pp. 15-46). Pirámide
Gramàtiques
Bernardó Fernández, C., Bastons Vilallonga, N., Comajoan Colomé, Ll., (2011). Gramàtica pràctica del català. Teide.
Institut d’Estudis Catalans. (2021). Gramàtica essencial de la llengua catalana.(3a edició). IEC
Mas Prats,M.,Vilagrasa Grandia, A. (2012). Gramàtica catalana de la A a la Z. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Matte Bon, F. (1992). Gramática comunicativa del español. Tomo I -II. Edelsa
Farem servir Google site o bé un altre programari amb característiques semblants.