Logo UAB
2023/2024

Planificació, investigació i innovació

Codi: 102067 Crèdits: 3
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària FB 3 2

Professor/a de contacte

Nom:
Anna Díaz Vicario
Correu electrònic:
anna.diaz@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Anna Ciraso
Anna Camps Suarez

Prerequisits

Aquesta assignatura té continuïtat en l'assignatura de Pràcticum III. Per aquest fet, és altament recomanable matricular-se d'ambdues, tenint en compte que el Pràcticum III no comporta estada en centre de pràctiques.

L’assignatura és part de la matèria Processos i contextos educatius. Per aquest fet, és convenient que s'hagin realitzat i superat les tres assignatures precedents: Educació i contextos educatius, Teories i pràctiques contemporànies en educació i Didàctica i desenvolupament curricular.


Objectius

L’assignatura pretén donar una visió general sobre la recerca educativa en relació als processos de planificació i innovació en educació. En aquest sentit, es proposa els següents objectius:

  • Reflexionar sobre la importància de la planificació, la investigació i la innovació per a la pràctica educativa.
  • Analitzar les característiques i particularitats de la investigació educativa i els principals mètodes de recerca aplicats a l'educació.
  • Dissenyar propostes de recerca partint de l'anàlisi de les característiques del context.
  • Vincular la recerca i la innovació en educació amb la pràctica educativa i el desenvolupament professional docent.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  • Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.
  • Assumir la dimensió educadora de la funció docent i fomentar l'educació democràtica per una ciutadania activa.
  • Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació primària i als seus professionals.
  • Conèixer els fonaments de l'educació primària
  • Conèixer i abordar situacions escolars en contextos multiculturals.
  • Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació primària.
  • Conèixer i aplicar metodologies i tècniques bàsiques d'investigació educativa i ser capaç de dissenyar projectes d'innovació identificant indicadors d'avaluació.
  • Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
  • Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu en el nostre país i els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa.
  • Conèixer l'organització de les escoles d'educació primària i la diversitat d'accions que comprèn el seu funcionament.
  • Conèixer les àrees curricular de l'Educació Primària, la relació interdisciplinar entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn als procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions i l'elaboració d'informes.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Mantenir una relació crítica i autònoma respecte els sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
  • Participar en la definició del projecte educatiu i en l'activitat general del centre tenint en compte criteris de gestió de qualitat.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.

Resultats d'aprenentatge

  1. Accedir a una informació bàsica i contextual de les principals aportacions pedagògiques teòriques i pràctiques que incideixen en la professió docent.
  2. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  3. Analitzar críticament i autònomament les principals formulacions i pràctiques pedagògiques en l'actualitat tot sent capaç d'argumentar l'assumpció de criteris propis.
  4. Analitzar críticament la realitat escolar i específicament d'aula per tal de proposar àmbits de millora.
  5. Analitzar críticament, tot destriant el fonamental de l'accessori, innovacions en l'àmbit de l'educació primària
  6. Analitzar els condicionants contextuals que porten a la justificació de les innovacions en els contextos escolars.
  7. Analitzar els processos didàctics a l'aula i fora de l'aula.
  8. Analitzar les característiques d'una acció tutorial de qualitat.
  9. Analitzar necessitats individuals i socials dels grups.
  10. Analitzar, contextualment i pedagògicament, projectes educatius i informes d'avaluació nacionals i internacionals que versin sobre l'educació infantil i primària i que ajuden a prendre decisions en l'àmbit de la política educativa.
  11. Aprofundir en el coneixement de determinats autors i moviments pedagògics que han tingut una especial rellevància en el pensament i la pràctica educativa en el nostre país.
  12. Avaluar l'activitat docent a l'aula, integrant processos d'autoavaluació.
  13. Comprendre els principals corrents del pensament contemporani d'influència educativa i la seva repercussió en les etapes educatives d'infantil i primària.
  14. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  15. Comprendre els referents teòrics i legals de les institucions educatives i demostrar un coneixement de la diversitat d''accions que composen el seu funcionament.
  16. Comprendre l'evolució històrica dels principals corrents del pensament pedagògic a partir dels diversos contextos canviants que incideixen en la docència.
  17. Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i analitzar i valorar la incidència dels referents històrics, culturals, polítics i ambientals en les situacions i propostes educatives i formatives.
  18. Conèixer el plantejament avaluatiu, i concretament els criteris d'avaluació a l'educació primària.
  19. Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en educació per analitzar la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
  20. Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
  21. Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu espanyol situant-lo en el context europeu així com la legislació que el regula.
  22. Dissenyar estratègies didàctiques d'acord amb les necessitats i característiques diverses dels grups.
  23. Dissenyar i aplicar dispositius d'avaluació inicial.
  24. Dissenyar processos d'acció tutorial d'acord amb l'anàlisi de les necessitats dels estudiants.
  25. Elaborar projectes d'innovació aplicant la seqüència de programació adequada segons el paradigma o l'enfoc de referència.
  26. Emprar metodologies i tècniques adients per a la planificació de projectes d'innovació.
  27. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  28. Identificar els principals canvis que en l'actualitat incideixen sobre la pràctica educativa i l'exercici professional docent.
  29. Identificar les àrees curricular a l'etapa de primària.
  30. Identificar àrees i àmbits d'innovació en el context escolar.
  31. Introduir-se en el coneixement dels principals moviments pedagògics internacionals i, especialment europeus, que han influït en la teoria i pràctiques pedagògiques contemporànies d'incidència en l'escola infantil i primària.
  32. Observar i descriure les principals limitacions però també possibilitats dels actuals projectes i pràctiques educatives de diferents centres i professionals de la docència.
  33. Planificar accions d'ensenyament -aprenentatge que permetin atendre a la diversitat de l'aula.
  34. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  35. Proposar projectes d'innovació concrets per a les aules d'educació primària tenint en compte les possibilitats del context.
  36. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  37. Proposar àmbits de millora en les aules d'educació primària segons les possibilitats del context i a partir de principis científics.
  38. Reconèixer el valor social de l'educació i el valor de la diversitat per adquirir recursos que afavoreixin la integració educativa i l'actuació en contextos multiculturals.
  39. Redactar projectes d'innovació tenint en compte les característiques tècniques d'aquests.
  40. Relacionar innovació, investigació i desenvolupament professional.
  41. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  42. Vincular la innovació com element de desenvolupament professional.

Continguts

Investigar en educació

  • La planificació i el procés d'investigació
  • Metodologies i tècniques d'investigació
  • La investigació-acció al servei de la transformació educativa
  • Les evidències de recerca per a fonamentar la pràctica educativa i els processos d’innovació 

El rol del docent en la investigació i la innovació

  • El docent com a investigador de la seva pràctica
  • El docent com a professional reflexiu

Metodologia

PRESENCIALS EN GRAN GRUP

Es realitzen amb tot el grup classe i tenen per objectiu presentar i reflexionar al voltant dels continguts propis de l'assignatura. Malgrat que el protagonisme recaigui fonamentalment en el professorat, s'espera que les i els estudiants participin activament en la construcció del coneixement professional, donant valor tant a l'experiència pròpia del professorat com de les i els estudiants.

SEMINARIS PRESENCIALS EN GRUPS REDUÏTS

Són espais de treball (amb 1/3 del gran grup) on mitjançant tasques concretes en petits grups d'entre 4 i 6 persones s'aprofundeix en els continguts de l'assignatura, tot promovent l'accessibilitat i la participació. Durant les hores de seminari, les i els estudiants hauran de resoldre un conjunt de pràctiques relacionades amb els diversos punts del temari i que, en ocasions, hauran de finalitzar com a part de les hores de treball autònom.

TREBALL AUTÒNOM

Les i els estudiants hauran de realitzar lectures, reflexions i cerca d'informació sobre els diversos continguts del temari, demostrant autonomia per anar construint el seu coneixement i competències sobre l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Avaluació 2 0,08
Presencials en gran grup 15 0,6 1, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 28, 30, 31, 40, 42
Seminaris 7 0,28 2, 4, 6, 9, 19, 22, 23, 25, 26, 27, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 39, 41
Tipus: Supervisades      
Pràctiques, tutories i seguiment de les activitats 7 0,28 4, 10, 28, 32, 34, 35, 36
Tipus: Autònomes      
Treball autònom i estudi 44 1,76 3, 5, 7, 10, 15, 16, 21, 24, 29, 38

Avaluació

Les i les estudiants han d’assistir a un mínim del 80% de les activitats dirigides. En cap cas, les absències poden representar més del 20% del temps total destinat a les activitats dirigides. Els justificants que es presenten en cas d'absència serveixen únicament per explicar l'absència i en cap cas eximeixen de la presència.

AVALUACIÓ CONTINUA

L'avaluació es realitza al llarg de tot el semestre i consistirà en 4 activitats:

  • Exercici individual de cerca i anàlisi d'un article científic (20%). Es lliurarà una setmana després de la sessió sobre fonamentació teòrica.
  • Assaig grupal a partir del resultant de l’exercici individual (25%). Es lliurarà dues setmanes després de la sessió sobre fonamentació teòrica.
  • Pràctica grupal de plantejament d'una recerca i disseny d'un instrument per a la recollida de dades (25%). Es lliurarà la setmana després de la realització de la prova escrita individual.
  • Prova escrita individual vinculada als continguts de l'assignatura (30%), fet que inclou tant les lectures, com el contingut desenvolupat en les sessions de gran grup, les sessions de seminari i les pràctiques i exercicis individuals. La prova escrita individual es realitzarà el: 24/04/2024 (grup 31), 18/04/2024 (grup 21) i 19/04/2024 (grup 41 i 71).

Per aprovar l'assignatura cal presentar i aprovar amb una qualificació mínima de 5 totes les evidències. En cas de no presentar alguna evidència d’avaluació, la qualificació global de l’assignatura serà de 'no avaluable'.

El professorat retornarà les pràctiques i exercicis en avaluació continua en el termini aproximat de 15 dies hàbils. Les qualificacions de cada una de les evidències d'avaluació es faran públiques a l'Aula Moodle. Les i els estudiants que vulguin revisar la nota, hauran de fer-ho dins el termini establert pel professorat de l'assignatura i que serà comunicat convenientment en el seu moment.

Les i els estudiants de 2a matrícula i posteriors, que havent participat anteriorment a l'assignatura en avaluació continuada hagin obtingut un 'no avaluable' o 'suspens', poden demanar fer una avaluació de síntesis final que consistirà en una prova escrita individual, de caràcter teóric i aplicat, vinculada als continguts de l'assignatura. Es realitzarà el mateix dia que la prova escrita individual en avaluació continua/única. Aquesta opció s'ha de comunicar, consensuar i formalitzar amb el professorat abans del 15/03/2024.

AVALUACIÓ ÚNICA

L’avaluació única consta de 4 activitats que es lliuraran o desenvoluparan el dia assignat per a l’avaluació única: 24/04/2024 (grup 31), 18/04/2024 (grup 21) i 19/04/2024 (grup 41 i 71).

  • Assaig a partir de la cerca i anàlisi d’articles científics (20%).
  • Plantejament d'una recerca i disseny d'un instrument per a la recollida de dades (30%).
  • Presentació i defensa de l’assaig i del plantejament de la recerca i disseny de l’instrument de recollida de dades (20%) al finalitzar la prova escrita individual.
  • Prova escrita individual vinculada als continguts de l'assignatura (30%) a partir del material d’estudi de la bibliografia citada a la guia docent i altre que el/la estudiant consideri adient. 

Per aprovar l'assignatura cal presentar i aprovar amb una qualificació mínima de 5 totes les evidències. En cas de no presentar alguna evidència d’avaluació, la qualificació global serà de 'no avaluable'.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada

RECUPERACIÓ

La data de recuperació de laprova escrita individual i de re-avaluació de pràctiques i exercicis està prevista pel dia: 26/06/2024 (grup 31), 27/06/2024 (grup 21) i 28/06/2024 (grup 41 i 71). 

Tant en la recuperació com en la re-avaluació es podrà obtenir una qualificació màxima de 7.

ALTRES CONSIDERACIONS TANT PER A L’AVALUACIÓ CONTINUADA COM ÚNICA

En aquesta assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent: la puntualitat, la participació, el respecte, l’escolta, la cooperació, l'ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), l'empatia, la correcció en la comunicació amb els altres, i el respecte a la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions. És necessari que les i els estudiants participin activament a les sessions, siguin responsables i rigorosos en el treball autònom i demostrin pensament crític i compromís ètic amb els principis deontològics de la professió docent.

Igualment, en el marc d'aquesta assignatura cal que les i els estudiants mostrin una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i grupals) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Les i els estudiants han de ser capaços d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i han de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits. Es demana que abans de lliurar una tasca es comprovi que es respecten aquests criteris i que les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques, segueixen la normativa APA (7a edició), d'acord a la documentació que es resumeix en les següents fonts: https://ddd.uab.cat/pub/guibib/113512/modelapa_a2021a.pdf i a https://normas-apa.org/

La còpia o plagi de material constitueixen un delicte que comporta suspendre l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un exercici individual o grupal (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o prova escrita està "copiat" quan reprodueixi totalment o parcialment el treball d'un company, i que està "plagiat" quan es presenti com a pròpia una part del text d'un autor sense citar-ne la font. En cas de detectar alguna de les dues males praxis, el professorat estudiarà si és convenient sol·licitar l'obertura d'un expedient acadèmic. Podeu consultar més informació sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig grupal 20% 0 0 3, 4, 6, 7, 9, 18, 20, 22, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 37, 42
Exercici individual de cerca i anàlisi d'un article científic 25% 0 0 1, 2, 3, 5, 6, 10, 11, 13, 15, 16, 19, 21, 27, 31, 32, 34, 38
Prova escrita individual 30% 0 0 3, 8, 12, 14, 24, 25, 26, 28, 32, 37, 40
Pràctica grupal: plantejament d'una recerca i disseny d'un instrument 25% 0 0 4, 17, 23, 32, 36, 37, 39, 41

Bibliografia

Albert, M.J. (2007). La investigación educativa: claves teóricas. McGraw-Hill.

Altrichter. (2008, 2nd ed.). Teachers investigate their work: an introduction to action research across the professions. Routledge.

Arnau, L., & Sala, J. (2020). La revisión de la literatura científica: pautas, procedimientos y criterios de calidadhttps://ddd.uab.cat/record/222109

Aromataris, E., Fernandez, R., Godfrey, C.M., Holly, C., Khalil, H., & Tungpunkom, P. (2015). Summarizing systematic reviews: methodological development, conduct and reporting of an umbrella review approach. International journal of evidence-based healthcare, 13(3), 132-140. doi: 10.1097/XEB.0000000000000055.

Bisquerra, R. (Coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa: La Muralla.

Cabrera-Rodríguez, F. (2011). Técnicas e instrumentos de evaluación: una propuesta de clasificación. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 4(2), 112–124. http://doi.org/10.1344/reire2011.4.2428

Chance, S. (2010). Strategic by design: Iterative approaches to educational planning. Planning for Higher Education, 38(2), 40-54. https://arrow.tudublin.ie/cgi/viewcontent.cgi?article=1112&context=engscheleart2

De Miguel, M. (Coord.) (1996). El desarrollo profesional docente y las resistencias a la innovación educativa. Servicio de publicaciones de la Universidad de Oviedo.

Fernández, J. T. (1997). El proceso de investigación científica. Fundació Caixa d'Estalvis i Pensions.

Fernández Núñez, L. (2005). Com es porta a terme una investigació? Butlletí LaRecerca, 2, 1–6. Recuperat de https://www.ub.edu/idp/web/sites/default/files/fitxes/ficha2-cat.pdf

Firth, J. (2020). The Teacher's Guide to Research: Engaging with, Applying and Conducting Research in the Classroom. Routledge.

Folgueiras Bertomeu, P., & Ramirez, C. (2017). Elaboración de técnicas de recogida de información en diseños mixtos. Un ejemplo de estudio en aprendizaje-servicio. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 10(2), 64–78. http://dx.doi.org/10.1344/reire2017.10.218069

Folgueiras-Bertomeu, P., & Sabariego-Puig, M. (2018). Investigació-acció participativa. El disseny d'un diagnòstic participatiu. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 11(1), 16–25. http://dx.doi.org/10.1344/reire2018.11.119047

Gairín, J. & Ion, G. (Coord.) (2021). Prácticas educativas basadas en evidencias. Reflexiones, estrategias y buenas prácticas. Narcea.

Head, G. (2020). Ethics in educational research: Review boards, ethical issues and researcher development. European Educational Research Journal, 19(1), 72-83.

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C., & Baptista Lucio, P. (2014). Metodología de la investigación (sexta edición). McGraw-Hill.

Helsper, E. J. & Eynon, R. (2010). Digital natives: where is the evidence? British Educational Research Journal, 36(3), 503-520. doi: https://doi.org/10.1080/01411920902989227

Hess, R.T., & Robbins, P. (2012). The data toolkit: Ten tools for supporting school improvement. Corwin.

Imbernón, F. (2002). La investigación educativa como herramienta de formación del profesorado: reflexión y experiencias de investigación educativa. Graó.

Jones, G. (2017). Evidence-based School Leadership and Management: A practical guide. Sage.

Kirschner, P.A., & Hendrick, C. (2020). How Learning Happens: Seminal Works in Educational Psychology and What They Mean in Practice. Routledge.

Latorre, A. (2008). La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Graó.

McMillan, J. H., & Schumacher, S. (2010, 7a ed.). Research in education: evidence-based inquiry. Pearson.

Meneses, J. (Coord.), Rodríguez-Gómez, D. & Valero, S. (2019). Investigación educativa. Una competencia profesional para la intervención. Editorial UOC.

Navarro, E., Jiménez, E., Rappoport, S. & Thoilliez, B. (2017). Fundamentos de la investigación y la innovación educativa. UNIR Editorial.

Neelen, M., & Kirschner, P.A. (2020). Evidence-Informed Learning Design: Creating Training to Improve Performance.Koganpage.

Nelson, J., & Campbell, C. (2017). Evidence-informed practice in education: Meanings and applications. Educational Research, 59(2), 127-135. https://doi.org/10.1080/00131881.2017.1314115

Peel, K. L. (2020). A beginner's guide to applied educational research using thematic analysis. Practical Assessment, Research, and Evaluation, 25(1), 1-15. https://scholarworks.umass.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1390&context=pare

Reguant Álvarez, M., & Martínez-Olmo, F. (2014). Operacionalización de conceptos/variables. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/57883

Riba Campos, C. (2008). L’observació participant i no participant en perspectiva qualitativa. UOC. 

Sala, J., & Arnau, L. (2014). El planteamiento del problema, las preguntas y los objetivos de la investigación: criterios de redacción y check list para formular correctamentehttps://ddd.uab.cat/record/126350

Sánchez Martín, M., Navarro Mateu, F., & Sánchez-Meca, J. (2022). Las Revisiones Sistemáticas y la Educación Basada en Evidencias. Espiral. Cuadernos del Profesorado, 15(30), 108-120. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8339815

Sandin, M. P. (2000). Criterios de validez en la investigación cualitativa: De la objetividad a la solidaridad. Revista de Investigación Educativa, 18(1), 223-242. https://revistas.um.es/rie/article/view/121561

Smith, J. & Smith, J. (2017). Investigar en educación: conceptos básicos y metodología para desarrollar proyectos de investigación. Narcea.

Revistes d'educació


Programari

Per aquesta assignatura, no es requereix cap programari específic.