Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | FB | 3 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Aquesta assignatura té continuïtat en l'assignatura de Pràcticum III. Per aquest fet, és altament recomanable matricular-se d'ambdues, tenint en compte que el Pràcticum III no comporta estada en centre de pràctiques.
L’assignatura és part de la matèria Processos i contextos educatius. Per aquest fet, és convenient que s'hagin realitzat i superat les tres assignatures precedents: Educació i contextos educatius, Teories i pràctiques contemporànies en educació i Didàctica i desenvolupament curricular.
L’assignatura pretén donar una visió general sobre la recerca educativa en relació als processos de planificació i innovació en educació. En aquest sentit, es proposa els següents objectius:
Investigar en educació
El rol del docent en la investigació i la innovació
PRESENCIALS EN GRAN GRUP
Es realitzen amb tot el grup classe i tenen per objectiu presentar i reflexionar al voltant dels continguts propis de l'assignatura. Malgrat que el protagonisme recaigui fonamentalment en el professorat, s'espera que les i els estudiants participin activament en la construcció del coneixement professional, donant valor tant a l'experiència pròpia del professorat com de les i els estudiants.
SEMINARIS PRESENCIALS EN GRUPS REDUÏTS
Són espais de treball (amb 1/3 del gran grup) on mitjançant tasques concretes en petits grups d'entre 4 i 6 persones s'aprofundeix en els continguts de l'assignatura, tot promovent l'accessibilitat i la participació. Durant les hores de seminari, les i els estudiants hauran de resoldre un conjunt de pràctiques relacionades amb els diversos punts del temari i que, en ocasions, hauran de finalitzar com a part de les hores de treball autònom.
TREBALL AUTÒNOM
Les i els estudiants hauran de realitzar lectures, reflexions i cerca d'informació sobre els diversos continguts del temari, demostrant autonomia per anar construint el seu coneixement i competències sobre l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Avaluació | 2 | 0,08 | |
Presencials en gran grup | 15 | 0,6 | 1, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 28, 30, 31, 40, 42 |
Seminaris | 7 | 0,28 | 2, 4, 6, 9, 19, 22, 23, 25, 26, 27, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 39, 41 |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques, tutories i seguiment de les activitats | 7 | 0,28 | 4, 10, 28, 32, 34, 35, 36 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom i estudi | 44 | 1,76 | 3, 5, 7, 10, 15, 16, 21, 24, 29, 38 |
Les i les estudiants han d’assistir a un mínim del 80% de les activitats dirigides. En cap cas, les absències poden representar més del 20% del temps total destinat a les activitats dirigides. Els justificants que es presenten en cas d'absència serveixen únicament per explicar l'absència i en cap cas eximeixen de la presència.
AVALUACIÓ CONTINUA
L'avaluació es realitza al llarg de tot el semestre i consistirà en 4 activitats:
Per aprovar l'assignatura cal presentar i aprovar amb una qualificació mínima de 5 totes les evidències. En cas de no presentar alguna evidència d’avaluació, la qualificació global de l’assignatura serà de 'no avaluable'.
El professorat retornarà les pràctiques i exercicis en avaluació continua en el termini aproximat de 15 dies hàbils. Les qualificacions de cada una de les evidències d'avaluació es faran públiques a l'Aula Moodle. Les i els estudiants que vulguin revisar la nota, hauran de fer-ho dins el termini establert pel professorat de l'assignatura i que serà comunicat convenientment en el seu moment.
Les i els estudiants de 2a matrícula i posteriors, que havent participat anteriorment a l'assignatura en avaluació continuada hagin obtingut un 'no avaluable' o 'suspens', poden demanar fer una avaluació de síntesis final que consistirà en una prova escrita individual, de caràcter teóric i aplicat, vinculada als continguts de l'assignatura. Es realitzarà el mateix dia que la prova escrita individual en avaluació continua/única. Aquesta opció s'ha de comunicar, consensuar i formalitzar amb el professorat abans del 15/03/2024.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consta de 4 activitats que es lliuraran o desenvoluparan el dia assignat per a l’avaluació única: 24/04/2024 (grup 31), 18/04/2024 (grup 21) i 19/04/2024 (grup 41 i 71).
Per aprovar l'assignatura cal presentar i aprovar amb una qualificació mínima de 5 totes les evidències. En cas de no presentar alguna evidència d’avaluació, la qualificació global serà de 'no avaluable'.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada
RECUPERACIÓ
La data de recuperació de laprova escrita individual i de re-avaluació de pràctiques i exercicis està prevista pel dia: 26/06/2024 (grup 31), 27/06/2024 (grup 21) i 28/06/2024 (grup 41 i 71).
Tant en la recuperació com en la re-avaluació es podrà obtenir una qualificació màxima de 7.
ALTRES CONSIDERACIONS TANT PER A L’AVALUACIÓ CONTINUADA COM ÚNICA
En aquesta assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent: la puntualitat, la participació, el respecte, l’escolta, la cooperació, l'ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), l'empatia, la correcció en la comunicació amb els altres, i el respecte a la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions. És necessari que les i els estudiants participin activament a les sessions, siguin responsables i rigorosos en el treball autònom i demostrin pensament crític i compromís ètic amb els principis deontològics de la professió docent.
Igualment, en el marc d'aquesta assignatura cal que les i els estudiants mostrin una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i grupals) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Les i els estudiants han de ser capaços d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i han de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits. Es demana que abans de lliurar una tasca es comprovi que es respecten aquests criteris i que les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques, segueixen la normativa APA (7a edició), d'acord a la documentació que es resumeix en les següents fonts: https://ddd.uab.cat/pub/guibib/113512/modelapa_a2021a.pdf i a https://normas-apa.org/
La còpia o plagi de material constitueixen un delicte que comporta suspendre l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un exercici individual o grupal (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o prova escrita està "copiat" quan reprodueixi totalment o parcialment el treball d'un company, i que està "plagiat" quan es presenti com a pròpia una part del text d'un autor sense citar-ne la font. En cas de detectar alguna de les dues males praxis, el professorat estudiarà si és convenient sol·licitar l'obertura d'un expedient acadèmic. Podeu consultar més informació sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig grupal | 20% | 0 | 0 | 3, 4, 6, 7, 9, 18, 20, 22, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 37, 42 |
Exercici individual de cerca i anàlisi d'un article científic | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 11, 13, 15, 16, 19, 21, 27, 31, 32, 34, 38 |
Prova escrita individual | 30% | 0 | 0 | 3, 8, 12, 14, 24, 25, 26, 28, 32, 37, 40 |
Pràctica grupal: plantejament d'una recerca i disseny d'un instrument | 25% | 0 | 0 | 4, 17, 23, 32, 36, 37, 39, 41 |
Albert, M.J. (2007). La investigación educativa: claves teóricas. McGraw-Hill.
Altrichter. (2008, 2nd ed.). Teachers investigate their work: an introduction to action research across the professions. Routledge.
Arnau, L., & Sala, J. (2020). La revisión de la literatura científica: pautas, procedimientos y criterios de calidad. https://ddd.uab.cat/record/222109
Aromataris, E., Fernandez, R., Godfrey, C.M., Holly, C., Khalil, H., & Tungpunkom, P. (2015). Summarizing systematic reviews: methodological development, conduct and reporting of an umbrella review approach. International journal of evidence-based healthcare, 13(3), 132-140. doi: 10.1097/XEB.0000000000000055.
Bisquerra, R. (Coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa: La Muralla.
Cabrera-Rodríguez, F. (2011). Técnicas e instrumentos de evaluación: una propuesta de clasificación. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 4(2), 112–124. http://doi.org/10.1344/reire2011.4.2428
Chance, S. (2010). Strategic by design: Iterative approaches to educational planning. Planning for Higher Education, 38(2), 40-54. https://arrow.tudublin.ie/cgi/viewcontent.cgi?article=1112&context=engscheleart2
De Miguel, M. (Coord.) (1996). El desarrollo profesional docente y las resistencias a la innovación educativa. Servicio de publicaciones de la Universidad de Oviedo.
Fernández, J. T. (1997). El proceso de investigación científica. Fundació Caixa d'Estalvis i Pensions.
Fernández Núñez, L. (2005). Com es porta a terme una investigació? Butlletí LaRecerca, 2, 1–6. Recuperat de https://www.ub.edu/idp/web/sites/default/files/fitxes/ficha2-cat.pdf
Firth, J. (2020). The Teacher's Guide to Research: Engaging with, Applying and Conducting Research in the Classroom. Routledge.
Folgueiras Bertomeu, P., & Ramirez, C. (2017). Elaboración de técnicas de recogida de información en diseños mixtos. Un ejemplo de estudio en aprendizaje-servicio. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 10(2), 64–78. http://dx.doi.org/10.1344/reire2017.10.218069
Folgueiras-Bertomeu, P., & Sabariego-Puig, M. (2018). Investigació-acció participativa. El disseny d'un diagnòstic participatiu. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 11(1), 16–25. http://dx.doi.org/10.1344/reire2018.11.119047
Gairín, J. & Ion, G. (Coord.) (2021). Prácticas educativas basadas en evidencias. Reflexiones, estrategias y buenas prácticas. Narcea.
Head, G. (2020). Ethics in educational research: Review boards, ethical issues and researcher development. European Educational Research Journal, 19(1), 72-83.
Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C., & Baptista Lucio, P. (2014). Metodología de la investigación (sexta edición). McGraw-Hill.
Helsper, E. J. & Eynon, R. (2010). Digital natives: where is the evidence? British Educational Research Journal, 36(3), 503-520. doi: https://doi.org/10.1080/01411920902989227
Hess, R.T., & Robbins, P. (2012). The data toolkit: Ten tools for supporting school improvement. Corwin.
Imbernón, F. (2002). La investigación educativa como herramienta de formación del profesorado: reflexión y experiencias de investigación educativa. Graó.
Jones, G. (2017). Evidence-based School Leadership and Management: A practical guide. Sage.
Kirschner, P.A., & Hendrick, C. (2020). How Learning Happens: Seminal Works in Educational Psychology and What They Mean in Practice. Routledge.
Latorre, A. (2008). La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Graó.
McMillan, J. H., & Schumacher, S. (2010, 7a ed.). Research in education: evidence-based inquiry. Pearson.
Meneses, J. (Coord.), Rodríguez-Gómez, D. & Valero, S. (2019). Investigación educativa. Una competencia profesional para la intervención. Editorial UOC.
Navarro, E., Jiménez, E., Rappoport, S. & Thoilliez, B. (2017). Fundamentos de la investigación y la innovación educativa. UNIR Editorial.
Neelen, M., & Kirschner, P.A. (2020). Evidence-Informed Learning Design: Creating Training to Improve Performance.Koganpage.
Nelson, J., & Campbell, C. (2017). Evidence-informed practice in education: Meanings and applications. Educational Research, 59(2), 127-135. https://doi.org/10.1080/00131881.2017.1314115
Peel, K. L. (2020). A beginner's guide to applied educational research using thematic analysis. Practical Assessment, Research, and Evaluation, 25(1), 1-15. https://scholarworks.umass.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1390&context=pare
Reguant Álvarez, M., & Martínez-Olmo, F. (2014). Operacionalización de conceptos/variables. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/57883
Riba Campos, C. (2008). L’observació participant i no participant en perspectiva qualitativa. UOC.
Sala, J., & Arnau, L. (2014). El planteamiento del problema, las preguntas y los objetivos de la investigación: criterios de redacción y check list para formular correctamente. https://ddd.uab.cat/record/126350
Sánchez Martín, M., Navarro Mateu, F., & Sánchez-Meca, J. (2022). Las Revisiones Sistemáticas y la Educación Basada en Evidencias. Espiral. Cuadernos del Profesorado, 15(30), 108-120. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8339815
Sandin, M. P. (2000). Criterios de validez en la investigación cualitativa: De la objetividad a la solidaridad. Revista de Investigación Educativa, 18(1), 223-242. https://revistas.um.es/rie/article/view/121561
Smith, J. & Smith, J. (2017). Investigar en educación: conceptos básicos y metodología para desarrollar proyectos de investigación. Narcea.
Revistes d'educació
Per aquesta assignatura, no es requereix cap programari específic.