Didàctica de les ciències socials
Codi: 102042 Crèdits: 5| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gustavo Alonso Gonzalez Valencia
- Correu electrònic:
- gustavo.gonzalez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Joan Llusà Serra
- Roser Canals Cabau
- Carles Anguera Cerarols
Prerequisits
És recomanable haver cursat i aprovat l’assignatura de segon curs: “Ensenyament i aprenentatge de coneixement del medi natural, social i cultural”.
Les assignatures Projecte Lingüístic de Centre i Plurilingüisme i Didàctica de les Ciències Socials fan un projecte conjunt. Es recomana matricular aquestes assignatures el mateix curs i grup.
Objectius
- Analitzar els principals conceptes de les ciències socials
- Analitzar i valorar els problemes que planteja l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials en l’Educació Primària.
-Analitzar i valorar críticament propostes i materials didàctics de l’àrea de Ciències Socials per a l’educació primària.
-Dissenyar una proposta de seqüència didàctica per a la intervenció a l’aula de Ciències Socials.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
- Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents als estudiants.
- Fomentar l'educació democràctica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
- Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
- Integrar l'estudi històric i geogràfic des d'una orientació instructiva i cultural.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
- Valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar un enfocament competencial a partir de relacionar correctament els continguts de l'Àrea de Coneixement del Medi natural, social i cultural amb les seves aportacions a les competències corresponents, i per seleccionar críticament materials i recursos didàctics pertinents.
- Determinar exemples a l'aula per valorar el paper de les institucions públiques i privades en la promoció de la convivència pacífica entre els pobles.
- Dissenyar activitats d'ensenyament i aprenentatge sobre coneixements relacionats amb la història i la geografia i altres ciències socials des d'una perspectiva integrada.
- Realitzar propostes didàctiques amb metodologies d'ensenyament i aprenentatge participatiu per desenvolupar el pensament social i crític.
- Reconèixer els problemes socials rellevants i la seva perspectiva, és a dir, identificar interpretacions diverses i les seves finalitats, i fer prospectiva temporal a partir del passat, present i futur dels problemes i oportunitats.
- Seleccionar i analitzar casos reals per ensenyar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, defensar la igualtat de gènere i els drets humans.
- Utilitzar el coneixement social per crear situacions d'ensenyament i aprenentatge.
- Utilitzar models didàctics per treballar la temporalitat i construir l'espai geogràfic a l'aula per crear iniciatives didàctiques innovadores.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1. El coneixement geogràfic, històric i social a l’aula
1.1. Models didàctics per a la construcció de l’espai geogràfic a l’aula.
1.2. Models didàctics per treballar el temps històric a l’aula.
1.3. La perspectiva de l’ensenyament i aprenentatge a partir de la solució de problemes socials rellevants.
2. El procés d’ensenyament i aprenentatge del coneixement social
2.1. Models de seqüències didàctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.2. Metodologies i estratègies per a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.3. Recursos, materials didàctics i ús de les TIC en l’ensenyament de les ciències socials.
Metodologia
Aquesta assignatura s'ha planificat tenint en compte que hi haurà:
- exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari
- debats i discussions en grups reduïts per part de l'alumnat per analitzar i elaborar informes d'avaluació, estudi i/o resolució de casos
- aprenentatge cooperatiu per part de l'alumnat per aprofundir en els continguts i temàtiques treballades durant les exposicions magistrals
- una sortida a un espai natural i/o urbà i/o a equipaments culturals per treballar els recursos didàctics de les sortides del medi social i cultural.
- Les assignatures Projecte Lingüístic de Centre i Plurilingüisme i Didàctica de les Ciències Socials fan un projecte conjunt. Es recomana matricular aquestes assignatures el mateix curs i grup.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Espais de treball en grup reduïts supervisat pel professorat on mitjançant l'anàlisi i/o l'elaboració de materials curriculars, l'estudi i/o resolució de casos, activitats de camp, i altres activitats s'aprofundeix en els continguts (petit grup) | 6 | 0,24 | 1, 5, 6 |
| Exposicions del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants (gran grup) | 25 | 1 | 2, 5, 6 |
| Treball de camp - sortida i estudi del medi social i cultural (gran grup) | 7 | 0,28 | 3, 4, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Revisió, supervisió i avaluació de les tasques desenvolupades al llarg de l'assignatura (lectures, informes, estudis de cas, treball de camp, disseny de materials, exposicions...) | 25 | 1 | 1, 5, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Anàlisi de lectures i propostes d'innovació didàctiva, realització d'informes, disseny d'activitats, anàlisi i resolució de casos. | 62 | 2,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
L’avaluació és el procés que s’estableix per valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge a partir de les evidencies que es defineixen en la guia de l'assignatura.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats proposades (el programa lliurat a l'inici de l'assignatura concretarà les activitats i lliuraments a realitzar).
És imprescindible que l’estudiant demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, participi de forma activa a les classes, mostri pensament crític i unes conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i on es respectin les diferències.
Presencialitat
L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria en un 80%, per poder fer l’avaluació continuada. Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. Si algú no pot complir el percentatge de presencialitat establert, no es pot acollir a l'avaluació continua, i caldrà que es presenti a la recuperació, sempre i quan hagi presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament.
Avaluació
En aquesta assignatura s’han de realitzar 4 activitats d’avaluació. El primer dia de classe s’explicaran i justificaran. És requisit per poder obtenir una qualificació final positiva de l'assignatura aprovar les activitats 1 i 2. Si s'han superat aquestes dues activitats es farà una mitjana amb les notes de les altres activitats . La qualificació màxima (en la recuperació) que es pot obtenir és d’un 5 sobre 10.
- Disseny, valoració i exposició d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de lesciències socials. Activitat en grup: 35%
- Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual: 35%
- Reflexió individual d'aprenentatges. Activitat individual: 15%
- La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup: 15%
Avaluació única i síntesi.
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única i de síntesi.
L’avaluació única i de síntesis cal sol·licitar-la dins els terminis i segons els mecanismes que la Facultat de Ciències de l’Educació hagi previst (consulteu web facultat). Les persones que facin avaluació única i de síntesi faran totes les activitats de manera individual.
En aquest cas, la presencialitat és imprescindible per a l’avaluació.
En aquesta assignatura s’han de realitzar 4 activitats d’avaluació. El primer dia de classe s’explicaran i justificaran. És requisit per poder obtenir una qualificació final positiva de l'assignatura aprovar les activitats 1 i 2. Si s'han superat aquestes dues activitats es farà una mitjana amb les notes de les altres activitats. La qualificació màxima (en la recuperació) que es pot obtenir és d’un 5 sobre 10. La qualificació màxima (en la recuperació) que es pot obtenir és d’un 5 sobre 10.
Caldrà presentar totes les activitats d’avaluació, però la qualificació de cadascuna d’elles no superarà el 5 sobre 10.
La data de lliurament seran les mateixes de l’avaluació continua, que es presentaran a l’inici del curs.
Les activitats d’avaluació són:
1. Disseny, valoració i exposició d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les ciències socials. Activitat individual: 35%
2. Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual 35%
3. Reflexió individual d'aprenentatges. Activitat individual: 15%
4. La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup: 15%
Dates d'examen:
Grups 21, 41 i 71: 22 de maig
Grup 31: 24 de maig
Dates de recuperació:
Grups 21, 41 i 71: 26 de juny
Grup 31: 28 de juny
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1. Disseny, valoració i exposició d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les ciències socials. Activitat en grup | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
| 2. Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual | 35% | 0 | 0 | 1, 4 |
| 3. Reflexió individual d'aprenentatges. Activitat individual. | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6 |
| 4. La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup | 15% | 0 | 0 | 3, 4, 7, 8 |
Bibliografia
Bibliografia obligatòria
S
Antisteban, A.; Pages, J. (2011) Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria. Ciencia Sociales para comprender, pensar y actuar. Madrid: Ed. Síntesis.
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 1. Context, concepts and model. Council of Europe. Council of Europe: Strasbourg
Bibliografia recomendada
Audigier, F. (1993). Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21: 15-33.
Audigier, F.; Tutiaux-Guillon, N. (dirs.) (2004). Regards sur l’histoire, la géographie et l’éducation civique à l’école élémentaire. París: INRP.
Bale, J. (1989). Didáctica de la geografía en la escuela primaria, Madrid: MEC/Morata.
Batllori, R. (2002). La escala de análisis: un tema central en didáctica de la Geografía. Íber, 32: 6-18.
Benejam, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Íber 36, 7-12.
Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Rosa Sensat.
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 2. Descriptors of Competences for Democratic Culture. Council of Europe: Strasbourg
Council Of Europe. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 3. Guidance for Implementation. Council of Europe: Strasbourg
Cooper, H. (2002). Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata.
Fernández, V.; Gurevich, R. (coord.) (2007): Geografía. Nuevos temas, nuevas preguntas. Un temario para su enseñanza. Buenos Aires. Biblos.
Ferras, R., clary, M., (1987). Cartes et modèles à l´école. Montpellier: GIP Reclus.
Ferro, M. (1990). Cómo se cuenta la historia a los niños en el mundo entero. México: Fondo de Cultura Económica.
Giolitto, P. (1992). Enseigner la géographie à l’école. París: Hachette Éducation.
Girardet, H. (2001). Insegnare storia. Risorse e contesti per i primi apprendimenti. Firenze: La Nuova Italia.
González, G. & gutiérrez, M (2018). Pensamiento crítico. Perspectiva Escolar. No 398. Pag. 5-7
Laurin, S. (2001). Éduquer à la pensée en géographie scolaire : cerner ce quelque chose de fondamental. Gohier, C.; Laurin, S. (dir.), Entre culture, compétence et contenu : la formation fondamentale, un espace à redéfinir. Québec, Les Éditions Logiques, 195-229.
Oller, M. (1999). Trabajar problemas sociales en el aula, una alternativa a la transversalidad. García Santamaría, T. (coord.). Un currículum de Ciencias Sociales para el siglo XXI. La Rioja: Universidad de La Rioja / Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales, 123-129.
Ortega, D. & pagès, J. (2017). Literacidad crítica, invisibilidad social y género en la formación del profesorado de Educación Primaria. REIDICS: Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 1, 102-117.
Pagès, J.; santisteban, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en la educación primaria. Caderno Cedes (Centro deEstudos Educação e Sociedade), vol. 30, 82, 281-309. Monográfico: “Educar para a compreensão do tempo”. Campinas - Brasil.
Sant, E., davies, I., pashby, K. & shultz, L. (2018) Global Citizenship Education: A Critical Introduction to Key Concepts and Debates, London: Bloomsbury
Santisteban, A.; pagès, J. (2006). La enseñanza de la historia en educación primaria. Casas, M.; Tomàs, C. (coord.). Educación primaria. Orientaciones y recursos. Madrid: Praxis. 468/129-468/160.
Souto, X. M. (1998): Didáctica de la geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Stow, W. & haydn, T. (2000). Issues in the teaching of chronology, en Arthur, J. & Phillips, R. (ed.): Issues in History Teaching, 83-97. London: Routledge.
Subirats, M.; tomé, A. & solsona, N. (2019). Coeducar: posar la vida al centre de l'educació.Barcelona: Graó
Tann, C. S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: MEC/Morata.
Thémines, J-F. (2006). Enseigner la géographie: un metier qui s’apprend. París: Hachette Éducation.
Tomé, A. & tonucci, F. (2013).Amb ulls de nena. Bracelona: Graó
Wood, L.; holden, C. (2007). Ensenyar història als més petits. Manresa: Zenobita.
Programari
-Cap