Logo UAB
2023/2024

Necessitats educatives específiques afectives, emocionals i de conducta

Codi: 102028 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
José María Sanahuja Gavaldà
Correu electrònic:
josep.sanahuja@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Olga Pont Nesta
Antonio Pérez Romero

Prerequisits

1. Per optar a la menció de Necessitats Educatives Específiques (NEE) és necessari: (a) tenir aprovades totes les assignatures bàsiques i obligatòries, (b) haver aprovat les 4 assignatures de la menció, i (c) haver superat una de les dues assignatures següent: Estratègies de mediació o Acollida lingüística a l’escola.

2. Es recomanable haver superat les assignatures “Aprenentatge i desenvolupament I-II i Diferències i inclusió”, en el cas del Grau d’Educació Primària; i les assignatures “Inclusió Educativa: NEE” i “Desenvolupament de la personalitat 0-6” en el cas del Grau d’Educació Infantil.


Objectius

En el marc de l’escola inclusiva actual, es fa necessari un context en el que el docent com agent d’innovació i gestió de la diversitat faciliti la transformació de l’escola ordinària a fi i efecte d’augmentar la seva capacitat per atendre a tot l’alumnat posant l’èmfasi en l’alumnat amb necessitats educatives relacionades amb l’afectivitat, les emocions i la conducta.

Els dos objectius formatius a aconseguir són:

  1. Adaptar processos d’ensenyament–aprenentatge per donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat en contextos de diversitat.
  2. Dinamitzar processos d’inclusió educativa dins d’un marc col·laboratiu en espais multiprofessionals.

 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant de forma individual com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  2. Analitzar experiències de bones pràctiques en el procés d'inclusió educativa per abordar processos de col·laboració entre els diferents agents educatius.
  3. Analitzar i identificar necessitats educatives dels estudiants per dissenyar estratègies d'ensenyament-aprenentatge en un context d'escola inclusiva.
  4. Aportar idees i saber-les integrar en el treball conjunt de l'equip.
  5. Comprendre el procés d'inclusió educativa per analitzar la pràctica docent i el context institucional que l'engloba.
  6. Comprendre les necessitats de les famílies dels estudiants amb necessitats educatives específiques per aplicar estratègies d'intervenció i d'orientació i afavoridores de la inclusió educativa i social.
  7. Conèixer les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge dels estudiants per aplicar els recursos i serveis educatius que millorin l'atenció a la diversitat educativa i social.
  8. Establir equips de treball per poder desenvolupar activitats de forma autònoma.
  9. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

  1. Necessitats educatives relacionades amb l’afectivitat, les emocions i la conducta a l’escola.
  2. Conceptualització dels diferents trastorns/ alteracions

2.1. Trets característics.

2.2. Etiologia i desenvolupament.

2.3. El paper de la prevenció

3. Relacions família i escola.

3.1. Detecció de necessitats.

4. Estratègies per la intervenció psicopedagògica en un context d’escola inclusiva

4.1. Avaluació de les necessitats educatives.

4.2. Gestió del currículum: adaptació i programes específics

4.3. Estratègies didàctic- organitzatives per atendre les seves necessitats educatives.

5. Planificació i gestió dels serveis educatius

5.1. La col·laboració entre els serveis: una estratègia per l’educació inclusiva

 


Metodologia

El plantejament metodològic sota el principi de la multivarietat d’estratègies metodològiques ha de facilitar la participació activa i la construcció del procés d’aprenentatge per part de l’alumne. En aquest sentit, es plantejaran sessions magistrals amb gran grup, activitats que permetin el treball en petit grup mitjançant l’aprenentatge cooperatiu i es potenciarà el treball autònom. El docent en aquest plantejament metodològic ha de donar suport constant a l’alumne, facilitant els mitjans i recursos necessaris per tal de mediar en el seu procés d’aprenentatge. Les tutories en aquest context esdevindran una part fonamental de la metodologia de treball.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet la presentació dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. 45 1,8
Tipus: Supervisades      
Tutories obligatòries de grup, treballs individuals i de grup obligatoris 24 0,96
Tipus: Autònomes      
Lectures teòriques de textos, preparació de les proves, preparació i anàlisi dels casos, activitats complementàries 75 3

Avaluació

Avaluació contínua:

 

1er Bloc de l’assignatura

Prova escrita amb preguntes tipus test que es realitzarà el 20 de desembre (25%). Individual

Entrega setmanal dels resums de les sessions (25%). Individual

 

2on Bloc de l’assignatura

Treballs grupals a l’aula (10%)

Treball grupal d’intervenció (15%)

Prova escrita que es realitzarà el 20 de desembre (25%). Individual

 

Avaluació única

 

1er Bloc de l’assignatura

Prova escrita amb preguntes tipus test que es realitzarà el 20 de desembre (25%).

Entrega de resums de les sessions (25%). Lliurament únic el 20 de desembre.

 

2on Bloc de l’assignatura

Treballs grupals a l’aula (5%). Lliurament el 20 de desembre.

Treball grupal d’intervenció (10%). Lliurament el 20 de desembre.

Prova escrita que es realitzarà el 20 de desembre (20%).

Defensa oral d’un cas que es realitzarà el 20 de desembre (15%)

 

Data de recuperació de l’avaluació única i continuada: 17 de gener.

Totes les evidències hauran d'obtenir un mínim de 5 per poder fer mitjana.

Les estudiants que, havent estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació́ total de l'assignatura, podran presentar-se al procés de re-avaluació si la qualificació no supera el 3,5. En aquest cas, la nota màxima del bloc re-avaluat serà un 5. En cap cas, la re-avaluació serà considerada per pujar la nota obtinguda.

Si finalment no s’aprova alguna de les evidències (per suspès o NP), significarà que no s’han assolit el mínims esperats i se suspendrà l’assignatura ambla qualificació corresponent a l’evidència suspesa.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

Els resultats de l’avaluació de cadascuna de les evidències s’hauran de publicar en el campus virtual en el termini màxim de 15 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la seva publicació. L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un NP.

El tractament de casos particulars, dubtes, suggeriments, etc., s’haurà de plantejar als/les professors/es del bloc corresponent.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
activitats pràctiques individuals 25 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
prova escrita 50 % 6 0,24 2, 3, 5, 6, 7
treballs pràctics en grup 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9

Bibliografia

Bibliografia:

 

AAVV. (2003). Emociones y educación. Qué son y cómo intervenir desde la escuela. Barcelona: Graó.

Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salud de Catalunya (2010). Guía de práctica clínica sobre el trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) en niños y adolescentes. Barcelona.

Alcantud, F. (2003). Intervención psicoeducativa en niños con trastornos generalizados del desarrollo. Madrid: Pirámide. 

American Psychiatric Association. (2014). DSM-5. Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales. New York: Panamericana. 

Attwood, A. 2002. El síndrome de Asperger. Barcelona: Paidós 

Barraca Mairal J., Pérez Álvarez M. (2015). Activación conductual para el tratamiento de la depresión. Madrid: Editorial Síntesis.

Bisquerra, R. (2008). Educación emocional y bienestar. Wolters Kluwer.

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Editorial Síntesi.

Bisquerra, R. (2015). Inteligencia emocional en educación.Madrid:  Editorial Síntesis.

Bisquerra, R. (2016). 10 Ideas clave educación emocional. Barcelona: Graó.

Bisquerra, R. (coord), (2011). Educación emocional. Propuesta para educadores y familias. Barcelona: Desclée

Díaz M.I., Ruiz M.A., Villalobos A. (2017). Manual de Técnicas y Terapias Cognitivo Conductuales. Bilbao: Desclée de Brouwer. 

Direcció General d’Educació Infantil i Primària, Direcció General d’Educació Secundaria Obligatòria i Batxillerat(2013). El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Guia per a mestres i professors. Educació primària i secundària obligatòria. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Eia, K. i Tomson, P. (1997) Intervención familiar. Barcelona: Paidós. 

Extremera, N. y Fernández-Berrocal, P. (2004). El papel de la inteligencia emocional en el alumnado: evidencias empíricas. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 6(2), 1-17.

 Extremera, N., y Fernández-Berrocal, P. (2009). Inteligencia emocional, afecto positivo y felicidad. En E.G. Fernández-Abascal (coord.). Emociones Positivas (pp.229-246). Madrid: Pirámide.

Ezpeleta, L. i Toro, J. (2014). Psicopatología del desarrollo. Pirámide.

Ferro García R., Ascanio Velasco L. (2017). Terapia de interacción padres-hijo. Madrid: Editorial Síntesis.

García Palacios A., Navarro Haro M.A. (2016). Terapia dialéctica comportamental. Madrid: Editorial Síntesis. 

García, J. N. (1999), Intervención psicopedagógica en los trastornos del Desarrollo. Madrid: Pirámide 

Gine, C. (Ed.). (2001). Intervencion psicopedagogica en los trastornos del desarrollo. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 

GOLEMAN, D. (1998): La práctica de la inteligencia emocional. Barcelona: Editorial Kairós.

Linehan M, (2003). Manual de tratamiento de los trastornos de personalidad límite. Barcelona: Paidós. 

Luque, D. J., y Romero, J. F. (2002): Trastornos de desarrollo y adaptación curricular. Málaga: Aljibe 

Márquez González M. (2016). Tendencias actuales en intervención psicológica. Madrid: Editorial Síntesis. 

Martín, C. i Bravo, J. (2009) Psicopatología del desarrollo para docentes. Madrid: Pirámide. 

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. (2017). Guía de practica clínica sobre el trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH).  

Mora, F., (2013). Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama. Madrid: Alianza Editorial.

Ollendick, T. I Hersen, M. (1993) Psicopatología infantil. Barcelona: Martínez Roca 

Orjales I., Polaino A. (2002). Programas de intervención cognitivo-conductual para niños con déficit de atención con hiperactividad.CEPE.

Pegalajar, MªC., López, L. (2015). Competencias Emocionales en el Proceso de Formación del Docente de Educación Infantil. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 13(3), 95-106.

Peñalva, A., López, J.J. y Landa, N. (2013). Competencias emocionales del alumnado de Magisterio. Posibles implicaciones profesionales. Revista de Educación, 362, 67-89.

Pérez Álvarez M. (2014). Las terapias de tercera generación como terapias contextuales. Madrid: Editorial Síntesis. 

Rodríguez Sacristán, J. (Eds.) (1995) Psicopatología del niño y el adolescente. Sevilla: Universidad de Sevilla. 

Sans, A. (2010). Per que em costa tant aprendre? Barcelona: Edebé.

Soutullo , C. (2008). Convivir con niños y adolescentes con trastorno por déficit de atención e hiperactividad (tdha) (2a ed.) Madrid: Panamericana. 

Wicks-Nelson, R. i Israel, A. (1997) Psicopatología del niño y del adolescente. Madrid: Prentice-Hall. 


Programari

No s'utilitzarà