Degree | Type | Year | Semester |
---|---|---|---|
2500797 Early Childhood Education | OB | 1 | 2 |
You can check it through this link. To consult the language you will need to enter the CODE of the subject. Please note that this information is provisional until 30 November 2023.
The fundamental goal of Pràcicum 1 is that the students, as a group, take a first contact as future professional with a school and make a global observation of three basics aspects: the social setting,i the management and school organization and the classroom interactions.
General objectives:
Instrumental objectives:
The course Practicum I of the Childhood Education Degree is a module formed by different formative activities with an exploratory purpose. It is oriented towards the global analysis of social and educational reality. The different activities are organized around two variables: location and grouping.
A) Location: It refers to the location where the practicum takes place. They can be classroom or field activities. Classroom activities include workshops, seminars and tutorials, either individual or collective, that help to plan and establish the formative activities that form the module Practicum I. Field activities include those activities developed outside the university, mainly linked to a pre-primary/primary school and in relation to the territory where it is located.
B) Grouping: Depending on their nature, they can be individual or group activities. Individual activities include those that each student must accomplish on his/her own. These activities can be addressed at the preparation of the fieldwork or the study of the available data of the territory. Group activities represent the most important part of the module. The group of students assigned to a particular school are expected to work cooperatively to accomplish them.
The professors of the Faculty will assign a maximum of 5 students to each of the schools assigned to the UAB. The students assigned to the same school will constitute a working team that operates collectively in all the group activities of the course.
Students registered in one group will be divided in geographic areas and will have a tutor of the Faculty.
Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.
Title | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|
Type: Directed | |||
Stay in school and observation in the territory. | 70 | 2.8 | 1, 13, 4 |
Type: Supervised | |||
Seminar discussion and evaluation processes designed. Exhibitions jobs. Debates and monitoring group work. | 15 | 0.6 | 1, 4 |
Type: Autonomous | |||
Study territory. Analysis school reality. Preparation of individual and collective memory. Field diary. Preparation and presentation of seminars. | 65 | 2.6 | 4, 12 |
The student must show an attitude compatible with the profession. If this is not the case, at any time during their stay at the internship center, or the university may decide that the student cannot continue his/her stay at the center. In these cases the mentor and tutor will prepare a justified internship report showing that the student cannot continue the internship. If this happens, the student will automatically fail the practicum (the numerical grade that will remain will be a 3, and will not be eligible for re-evaluation).
The student must comply with the regulatory framework for internships https://www.uab.cat/web/practicum/normativa-1345881466711.html. In this sense, it is not allowed to repeat an internship center in two different practicums. it is also not allowed to carry out the internship in a center wherethere are first-degree relatives orwherethestudentworkswithoutauthorizationfromtheuniversitycoordination, as established by theregulations. https://www.uab.cat/doc/RegulacioPractiquesBOEDOC
In accordance with the academic regulations, this subject does not include the possibility of a single evaluation
Title | Weighting | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|---|
Exhibition of work. | 20% (individual) | 0 | 0 | 14, 3, 4, 6, 12 |
Final Report | 40% (30% group and 10% individual) | 0 | 0 | 1, 13, 14, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
School repport | 25% (12,5% individual and 12,5% group) | 0 | 0 | 14, 3, 5, 6, 12 |
Seminars | 15% (individual) | 0 | 0 | 2, 4, 6 |
Bibliografia bàsica
Alegre, M. A. (Coord). (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Col. Polítiques, 72.
Anyon, J. (1999). Clase Social y conocimiento escolar. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 615-627). Barcelona: Ariel
Armengol, C., Pallarès, R.M., Feixas, M. (2003). Seguint el fil de l’organització. Bellaterra: Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona
OECD (2010): La naturalesa de l'aprenentatge: Utilitzant la recerca per inspirar la pràctica.. Traducció en català disponible en: https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental5/wp-content/uploads/usu1111/2019/03/The_Nature_of_Learning-Practitioner_Guide-CAT.pdf
Bibliografia complementaria
Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: Horsori.
Antunez, S., Gairín, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Grao.
Bazarra, L. (2014). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.
Benito, R., Gonzalez, I. (2009). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col Polítiques 59.
Bisquerra, R. (2017). Educació emocional: de la recerca a la pràctica fonamentada. Revista Catalana de Pedagogia, 13 (2018), p. 145-171. DOI: 10.2436/20.3007.01.102. ISSN (edició electrònica): 2013-9594. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/index
Blejmar, B. (2018). Gestionar es hacer que las cosas sucedan. Buenos Aires: Noveduc.
Bonal, X. (2012). Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col. Polítiques 78.
Cantón, I., Pino, M. (coords). (2014). Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Madrid: Alianza Editorial.
Collet, J., Tort, A. (2017). Escoles, famílies i comunitat. Barcelona: Octaedro.
Coronel, J.M., López, J., Sánchez, M. (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Sevilla: Repiso.
Dronkers, J. (2008). l’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Fernández, F. (Coord) (2003). Sociología de la Educación. Madrid: Pearson.
Ferrer-Esteban. G. (2019). Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 15. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_15_diversificaciocurriacular251119.pdf
Fundació Jaume Bofill. (2019). LECXIT: Lectura per a l’èxit educatiu. Recuperat de https://www.fbofill.cat/lecxit
Gairín, J., Darder, P. (Coord.) (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Práxis.
Garcia, M. (2003). El sistema de enseñanza como construcción histórica y social. Dins Fernández, F. (Coord). Sociología de la educación (pp. 87-114). Madrid: Pearson.
Garcia, M. (2013). Absentismo y abandono escolar. Madrid: Síntesis.
Gratacós, P., Ugidos, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió social. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Lafuente M. Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 16. Recuperat de: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_16_aprenentage.pdf
Lorenzo, M. (2011). Organización de centros educativos. Modelos emergentes. Madrid: La Muralla.
OECD (2017): The OECD Handbook for Innovative Learning Environments. Traducció en català disponible en: https://drive.google.com/file/d/1r4mZPBDHPbBNbhLM6nrXTYzgM4JtYlub/view
Rist, R. (1991). Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. (pp.615-627). Barcelona: Ariel.
Santos, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.
Solís G., P, González B., i V (2017) El efecto Pigmalión en la práctica docente. Publicaciones Didacticas. Nº 83. Recuperat de: http://www.sedcaldas.gov.co/alianza/images/Archivos_pesados/2018/el%20efecto%
20pigmalion%20en%20la%20practica%20docente.pdf
Taberner, J. (1999). Sociología y Educación. Barcelona: Tecnos.
Tarabini, A. (2012). Sociologia del curriculum i la praxi educativa. Dins Rotger. J.M. (coord.) Sociologia de l’educació per a professorat d’educació secundaria (pp. 289-315) Barcelona: El Roure.
UNESCOCAT. Educació 2030. Declaració d’Incheon i marc d’acció per a la implementació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Centre UNESCO de Catalunya, 2018.
Websites
Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. http://csda.gencat.cat/ca/
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament
Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/
Instituto Nacional de Evaluación Educativa. Ministerio de Educación y Formación Profesional. http://www.educacionyfp.gob.es/inee/portada.html
Ministerio de Educación y Formación Profesional. https://www.educacionyfp.gob.es/portada.html
No specific programme is required.