Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501230 Ciències Biomèdiques | OT | 4 | 0 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No hi ha cap prerequisit oficial, però es recomana que es repassin els continguts relacionats amb biologia animal i biologia cel·lular de l’assignatura de Biologia de batxillerat, així com les assignatures Microbiologia mèdica i histologia de sistemes de cursos previs del grau.
En finalitzar aquesta assignatura, l'alumnat podra demostrar coneixement sobre les espècies parasitàries més importants, pel que fa a les seves característiques específiques i generals, sistemàtica, adaptacions, cicles biològics ... i interpretar i comprendre la seva importància en la biodiversitat de les espècies. A més, comprendran l'efecte que tenen els paràsits en la salut dels seus hostes, sabran com diagnosticar-los i la seva funció en modelar l'ecologia dels seus hostes, des de diferents punts de vista: poblacions i comunitats.
Els continguts generals són els següents:
I CONCEPTES GENERALS
1. Parasitisme. Conceptes bàsics en parasitologia. Categories del parasitisme. Vies d'entrada, contacte i penetració dels paràsits. Vies de sortida dels paràsits.
2. Cicles vitals dels paràsits. Tipus d'hostes i paràsits. Adaptacions al parasitisme.
II DIVERSITAT DE GRUPS PARÀSITS
3. Protistes: Excavats, Alveolats, Amebozous, Opistoconts (Microsporidis). Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
4. Platihelmints: Trematodes i Cestodes. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic
5. Acantocèfals. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
6. Nematodes. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic
7. Artròpodes paràsits: Aràcnids, Insectes. Pentastòmids. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
8. Zoonosis. Interès i classificació. Zoonosis alimentàries i transmeses per l’aigua, la problemàtica de la utilització d'aigües residuals. Mesures de sanitat ambiental i alimentària.
III ADAPTACIONS I EVOLUCIÓ DEL PARASITISME
9. Origen, evolució i especificitat de les espècies paràsites: Adaptació gradual al parasitisme. Origen dels cicles vitals. Origen i graus de la especificitat parasitària.
10. Equilibri paràsit-hoste. Estratègies d'explotació de l'hoste. Estratègies de l’hoste en front a paràsits. Evasió de la resposta immunitària. Virulència.
IV ECOLOGIA PARASITÀRIA
11. Introducció a l'ecologia parasitària. Naturalesa jeràrquica de les poblacions i comunitats de paràsits.
12. Efecte dels paràsits sobre les poblacions d'hostes.
La metodologia emprada en aquesta assignatura per assolir el procés d'aprenentatge es basa en fer que l'alumnat treballi i desenvolupi la informació que la professora posa al seu abast. Així, la funció de la professora és donar a l'alumnat la informació, o indicar-li on pot aconseguir-la, i ajudar-lo i tutoritzar-lo perquè el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. Per assolir aquest objectiu, l'assignatura es basa en les següents activitats:
Classes teòriques:
El contingut del programa de teoria s'impartirà principalment per la professora amb el suport de vídeos i animacions relacionats amb els temes tractats a classe i/o amb activitats d'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat, mitjançant la resolució de qüestions plantejades per la professora. Els ajuts visuals utilitzats a classe per la professora estaran disponibles al Campus Virtual. Amb aquestes classes expositives l'alumnat adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics de l'assignatura que ha de complementar amb l'estudi personal dels temes explicats. S'aconsella que l'alumnat consulti de forma regular els llibres recomanats a l'apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a clase.
Seminaris:
Als seminaris es treballen els coneixements científico-tècnics exposats a les classes de teoria per a completar la seva comprensió i aprofundir en ells, desenvolupant diverses activitats com per exemple l'anàlisi i discussió de material audiovisual o d'articles científics, la resolució de qüestions relacionades amb els temes tractats, anàlisi d'informació parasitològica, xerrades de professionals, etc. Els seminaris és caracteritzen pel treball actiu de l'alumnat i la seva missió és promoure la capacitat d'anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes. En aquests seminaris es poden treballar temes de teoría que hauran de ser treballats per l'alumnat.
Pràctiques:
El treball experimental de les pràctiques es realitza individualment o en grups de 2 i sota la supervisió de la professora responsable. Abans de començar cada sessió de pràctiques, l'alumnat ha d'haver llegit el guió de pràctiques a fi de conèixer els objectius de la pràctica, els fonaments i els procediments que ha de realitzar i el protocol que ha de desenvolupar. L'objectiu de les classes pràctiques és complementar i reforçar els coneixements adquirits a les classes teòriques i als seminaris. A les sessions pràctiques s'estimularan i desenvoluparan en l'alumnat habilitats empíriques com la capacitat d'observació, anàlisi i reconeixement de la diversitat parasitològica. A l'inici de cada sessió de pràctiques es farà una introducció en la què s'explicaran els fonaments teòrics de la pràctica a realitzar. Al final de cada pràctica s'haurà de respondre a preguntes plantejades per la professora, de manera que l'avaluació de les pràctiques serà continuada.
Les pràctiques de laboratori consten de:
- 2 sessions de 2,5h per familiaritzar-se amb la identificació de diferents grups taxonòmics.
- 2 sessions de 2,5h destinades a treballar el procés d'obtenció i preparació del material parasitològic. A més, tambés realitzaran càlculs per a l'estimació de paràmetres parasitològics necessaris al'horade descriure quantitativament el nivell d’ infestació per una espècie de paràsit que és la base per a qualsevol estudi ecològic posterior.
Tutories:
L'objectiu d'aquestes sessions és resoldre dubtes, aclarir conceptes bàsics i orientar sobre les fonts consultades per l'alumnat. Igualment, aquestes tutories permeten l'orientació dels treballs que es realitzaran als seminaris.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 12 | 0,48 | 2, 3, 5, 6, 8, 13, 14, 15 |
Pràctiques | 10 | 0,4 | 5, 7, 12, 13, 15, 16 |
Seminaris | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i ressolució de problemes | 25 | 1 | 1, 3, 4, 6, 10, 13, 14, 15 |
Preparació de treballs i resolució de qüestions | 16,5 | 0,66 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es realitza al llarg de tot el curs, mitjançant diferents activitats:
Avaluació de les classes teòriques:
Es realitzaran dos examens parcials, eliminatoris de matèria i un examen de recuperació.
Exàmens parcials: En aquesta part s'avaluarà individualment els coneixements assolits per l'alumnat a la assignatura, així com la seva capacitat d'anàlisi i síntesi, i de raonament crític. Es realitzaran 2 exàmens parcials eliminatoris de matèria (s'eliminarà matèria amb una nota mínima de 5 sobre 10).
Examen de recuperació: Les persones que no superin algun dels dos exàmens parcials podran recuperar-los a l'examen de recuperació. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final. Igualment, les persones que desitgin millorar nota d'una o les dues parts ho podran fer presentant-se a l'examen de recuperació, però en aquest cas es perdrà la nota obtinguda prèviament.
La nota corresponent als dos exàmens té un pes global del 50% de la nota final.
Avaluació de seminaris:
S'avaluaran tant els treballs orals (contingut, capacitat de síntesi, rigor en l'expressió, qualitat de les fonts documentals i adequació al temps establert) com escrits, que s'hauran de presentar els dies de seminari o bé el dia següent al seminari (s'especificarà en cada cas) així com la participació i assistència a tots els seminaris. A més, els temes tractats als seminaris, al ser un complement dels tractats a les classes de teoria, poden ser matèria d’examen.
La nota corresponent als seminaris té un pes global del 20% de la nota final.
Avaluació de les pràctiques:
Després de cada pràctica l'alumnat realitzarà una prova individual que avaluï l'aprofitament i la consecució de les competències específiques i els continguts de cada pràctica. Tant mateix, es valorarà també la implicació de l'alumnat en les activitats que es realitzin durant el decurs de la pròpia pràctica. L'assistència a les sessions pràctiques és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades".
La nota corresponent a les pràctiques té un pes global del 30% de la nota final.
Consideracions finals
Per aprovar l’assignatura es requereix una nota mínima de 4 en cada una de les diferents parts.
Es considerarà NO AVALUABLE quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Aquesta assignatura no contempla la possibilitat d'avaluació única.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Classes teòriques | 50% | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 5, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 15 |
Pràctiques | 30% | 0 | 0 | 5, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 16 |
Seminaris | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
Llibres:
-BUSH, A.O., FERNANDEZ, J.C., ESCH, G.W., SEED, J.R. (2001). Parasitism. The Diversity and Ecology of Animal Parasites. Cambridge University Press, Cambridge.
-CHENG TC (1986) General Parasitology, 3rd ed. Academic Press, New York.
-ESCH G.W., FERNÁNDEZ J.C. (1993). A functional biology of parasitism. Ecological and evolutionary implications. Chapman & Hall, London.
-GÁLLEGO-BERENGUER (2006). Manual de Parasitología. Morfología y biología de los parásitos de interés sanitario. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona
-POULIN, R., MORAND S. (2004). Parasite Biodiversity. Smithsonian Books, Washington
-ROBERTS, L.S., JANOVY, J. JR. (2000). Foundations of Parasitology,6th Edition, Wm. C. Brown Publishers, Dubuque.
-SULLIVAN J.T. (2000). Electronic Atlas of Parasitology. McGraw Hill.
Llibres on-line:
- Human parasitology: https://mirades.uab.cat/ebs/items/show/155209
Pàgines web:
No s'utilitza programari específic en aquesta assignatura