Logo UAB
2023/2024

Fonaments educatius de la logopèdia

Codi: 101702 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
2500893 Logopèdia FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Nayme Daniela Salas
Correu electrònic:
nayme.salas@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Patricia Alvarez Cabrera

Prerequisits

És imprescindible un bon domini del català oral i escrit per tal de poder realitzar les activitats. Les avaluacions estaran escrites en català i no es traduiran. Es recomana un nivell de comprensió lectora suficient en anglès, posat que hi ha lectures obligatòries en aquesta llengua.


Objectius

Aquesta assignatura proporciona coneixements sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar, en els primers cicles educatius. Un dels camps possibles d’actuació del logopeda són els centres educatius; per tant, es considera imprescindible oferir una primera panoràmica sobre els fonaments teòrics i les metodologies didàctiques d’intervenció en els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita.

Al finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de:

  • Conèixer els fonaments teòrics i els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar.

  • Analitzar i valorar els processos d’escriptura i lectura en l’etapa dels primers aprenentatges de la llengua escrita.

  • Aplicar les estratègies adequades que donen suport al procés d’adquisició i producció de la llengua oral i escrita.

  • Saber analitzar críticament materials escolars relacionats amb l'ensenyament de la llengua (oral i escrita).

  • Entendre que un aprenentatge efectiu de la llengua oral i escrita té repercusions en tots els altres aprenentatges del currículum.

  • Ser capaç d’integrar els diversos sabers que incideixen en els processos d’adquisició de la llengua oral i escrita: psicolingüística, lingüística, i metodologies didàctiques.

  • Comprendre i analitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua i interpretar les metodologies d’intervenció escolars.

  • Comprendre el paper de les diferents llengües implicades en l’educació lingüística. 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Adequar la pròpia comunicació a auditoris diversos segons l'edat, la patologia, etc.
  • Analitzar i sintetitzar informació.
  • Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
  • Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  • Dominar la terminologia que permeti interactuar de manera eficaç amb altres professionals.
  • Integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.
  • Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar i sintetitzar.
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  4. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  5. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
  6. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  7. Descriure i relacionar els fonaments pedagògics de la logopèdia: organització escolar, processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i escrita.
  8. Explicar el paper del logopeda a l'escola.
  9. Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  10. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  11. Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i/o mediambientals.
  14. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  15. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  16. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  17. Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.
  18. Utilitzar correctament la terminologia relacionada amb l'ensenyament del llenguatge.
  19. Utilitzar estratègies de comunicació adequades a infants de diferents edats.
  20. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  21. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Bloc teòric

 1. L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua oral

1.1 Introducció: conceptes clau de la la llengua oral i la seva didàctica.

1.2 La interacció comunicativa i verbal: propostes didàctiques i recursos educatius. 

1.3 El context escolar com a espai comunicatiu: la llengua oral com a eina que permet comunicar-se.

1.4 El context escolar com a espai d'aprenentatge: la llengua oral com a eina que permet reflexionar sobre la llengua.
 

2. L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita 

2.1 Importància de la llengua escrita des de les perspectives social, psicolingüística i educativa.


2.2 Els processos de l'escriptura: models.

2.3 Comprensió lectora: models. 


2.4 Les funcions executives i el seu paper en la lectura i l'escriptura.

2.5 El desenvolupament de la lectura i l'escriptura

2.6 L'ensenyament de la lectura i l'escriptura

2.7 L'ortografia: adquisició, impacte en el procés d'escriptura i el seu ensenyament.

2.8 La identificació de paraules: adquisició, impacte en el procés de comprensió lectora i el seu ensenyament.

 

Bloc pràctic  

Pràctiques de Biblioteca: Organització escolar i desenvolupament del coneixement numèric. 

Pràctiques d'informàtica: Cerca, interpretació i ús d'evidència científica com a suport a la didàctica de la llengua.

 


Metodologia

El protagonista del procés d’ensenyament–aprenentatge és l’alumnat. La metodologia docent i les activitats formatives tal i com es detalla a continuació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes en gran grup. Exposicions per part del professorat dels continguts principals del programa a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, en la mesura del possible 60 2,4 2, 6, 7, 8, 17, 18, 19
Classes en petit grup. Espais de treball en grup reduïts en què s'aprofundeix en l'ús de les TIC i el tractament del llenguatge per donar suport al desenvolupament del llenguatge oral i escrit. 18 0,72 6, 7, 8, 17, 18, 19, 20
Tipus: Supervisades      
Participació als debats proposats al Campus Virtual. Tutories en línia. Tutories presencials 19,7 0,79 2, 5, 6, 7, 11, 17, 18, 20
Tipus: Autònomes      
Recerca d'informació bibliogràfica i lectura d'articles. Elaboració de treballs sobre el desenvolupament de la llengua escrita Elaboració de treballs sobre TIC i sobre literatura infantil. 117 4,68 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 20, 21

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les evidències d’aprenentatge que es mostren en la graella que hi ha a continuació. La realització de totes les evidències d’aprenentatge és indispensable per superar l’assignatura. Les evidències no presentades rebran una nota de 0. Cal tenir present que un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la nota constarà com a AVALUABLE, i per tant, se li assignarà una puntuació. En cas contrari (els lliuraments no arriben al 40% de la nota), serà qualificat com a NO AVALUABLE.

La nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de la mitjana ponderada de les evidències d’aprenentatge. Per aprovar l’assignatura cal tenir una nota mitjana (d’acord amb la ponderació detallada a la graella) de 5 o més. Cap evidència d’aprenentatge pot fer mitjana amb la resta si és inferior a 4.

Proves de recuperació: Podrà optar a realitzar proves de recuperació aquell alumnat que (1) tingui una o més evidències d’aprenentatge amb una nota inferior a 4, o (2) no hagi arribat a una nota de mitjana (ponderada) de 5 en el conjunt de les evidències d’aprenentatge. És important destacar que les evidències no presentades no són recuperables. El sistema de recuperació només permet incrementar la qualificació fins a un màxim de 5 punts per evidència; és a dir, les evidències no superades en una primera instància poden rebre unanota màxima de 5 en la recuperació. Després, la nota es ponderarà per mantenir la relació de pes respecte de les altres evidències. Per últim, la recuperació no es pot utilitzar per millorar la nota rebuda en una primera instància.

Per a més informació sobre pautes d'avaluació, consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm

Codi Evidència

Denominació

Pes

Format        (oral, escrit o ambdós)

Autoria (individual, col·lectiva o ambdues)

Via (presencial, virtual o ambdues)

Temporalització

EV1

Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1

20%

Escrit

Individual

presencial

Primer període avaluatiu

EV2

Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2

20%

Escrit

Individual

presencial

Segon període avaluatiu

EV3

Prova escrita: Bloc de llengua oral

20%

Escrit

Individual

presencial

Segon període avaluatiu

EV4

Breu treball de recerca sobre el desenvolupament la llengua escrita

10%

Escrit

Col·lectiva

n/a

finals de maig

EV5

Pràctiques de biblioteca i informàtica

30%

Modalitats diverses

Individual i col·lectiva

presencial

a determinar

Assistència. L’assistència a, almenys, un 80% de les activitats de seminari (pràctiques de Biblioteca i pràctiques d’Informàtica) és obligatòria. Si el requisit d’assistència no es compleix (ja sigui per motius justificats o no), la nota per a aquesta evidència serà iguala 0 (zero). Si un alumne no assisteix a una sessió de pràctiques en la qual es realiza una avaluació, rebrà una nota de 0 (zero), independentment que l’activitat es realitzi individualment o en grup. Cap esmentar que una nota de 0 en la Ev5 no impedeix realizar la resta de les activitats d’avaluació, les quals mantindran el seu pes relatiu de cara a la nota final. Els seminaris NO SÓN RECUPERABLES.

Avaluació única. Aquesta assignatura ofereix a l’alumnat l’opció de realitzar una avaluació concentrada en una única data durant el segon període d’avaluació (a finals de curs). Aquesta avaluació constarà de dos exercicis orals (un per al bloc de llengua oral i un altre per al bloc de llengua escrita). El pes de la nota de cada bloc serà equivalent a l’avaluació continuada: l’exercici de llengua oral tindrà un pes del 20% de la nota final i l’exercici de llengua escrita, un 50%. L’avaluació única no eximeix l’alumnar de realitzar els seminaris (pràctiques de Biblioteca i d’Informàtica) presencialment i amb una assistència obligatoria a, almenys, un 80% de les sessions. Aquesta evidència constituirà un 30% de la nota final (igual que amb l’avaluació continuada). En cas que l’alumne no hagi assistit a les pràctiques, es procedirà de la mateixa manera que amb l’avaluació continuada: un 30% de la nota rebrà un 0.

La nota final de l’avaluació única serà la mitjana ponderada dels dos exercicis orals i la nota dels seminaris, i haurà de ser igual o superior a 5 per aprovar l’assignatura. Si la nota en qualsevol dels dos exercicis fos inferior a 4, no es podrà fer mitjana amb la resta de notes i l’alumne haurà suspés l’avaluació única. En tal cas (suspens), l’alumne tindrà dret a recuperació, en un examen de les mateixes característiques (dos exercicis orals).

Nota: No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula sigui avaluat mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 20% de la nota final 2 0,08 2, 5, 6, 7, 9, 11, 14, 15, 17, 18
EV2. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 20% de la nota final 2 0,08 2, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 17, 18
EV3. Prova escrita: Bloc de llengua oral 20% de la nota final 2 0,08 2, 6, 7, 8, 14, 17, 18, 19
EV4. Breu treball de recerca en grup sobre el desenvolupament la llengua escrita 10% de la nota final 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
EV5. Pràctiques de biblioteca i informàtica 30% de la nota final 2,3 0,09 2, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 17, 18, 19, 20

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL*

ALVES, R., LIMPO, T., SALAS, N., JOSHI, M. (2018). Handwriting and spelling. S. Graham, C.A. MacArthur, M. Hebert (Eds.) Best practices in writing, 3rd Edition. The Guilford Press.

COLTHEART, M. (2005). Modeling reading: The dual-route approach. M. Snowling & C. Hulme (eds.), The Science of Reading. London: Blackwell, p. 6-23.

DIAMOND, A. (2013). Executive functions. Annual Review of Psychology, 64, 135-168.

DUKE, N. K., WARD, A. E., PEARSON, P. D. (2021). The science of Reading comprehension instruction. The Reading Teacher, 74(6).

FLOWER, L., HAYES, J. R. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32(4), 365-387.

HAYES, J. R. (2011). Kinds of knowledge-telling: Modeling early writing development. Journal of Writing Research, 3(2), 73-92.

GRAHAM, S., HARRIS, K. R. (2009). Almost 30 years of writing research: Making sense of it all with The Wrath of Khan. Learning Disabilities Research & Practice, 24(2), 58-68.

KESANE, I., RUIZ, L. (2010).  Contribucions de la comunitat científica internacional sobre aprenentatge de la lectura i superació del fracàs escolar. Temps d'Educació, 38, 115-134.

LLAURADÓ, A., DOCKRELL, J. (2019). Children’s plans for writing: Characteristics and impact on writing performance. Journal of Literacy Research, 51(3), 336-356.

MCCUTCHEN, D. (2000). Knowledge, processing, and working memory. Educational Psychologist, 35, 13-23.

MORENO FERNÁNDEZ, F. (2002). Producción, expresión e interacción oral. Madrid: ArcoLibros.

NOUWENS, S., GROEN, M. A., KLEEMANDS, T., VERHOEVEN, L. (2021). How executive functions contribute to reading comprehension. British Journal of Educational Psychology, 91, 169-192

PERFETTI, C. A., LANDI, N., OAKHILL, J. (2005). The acquisition of reading comprehension skill. M. Snowling & C. Hulme (Eds.) The Science of Reading. Blackwell Publishing, p. 227-242.

REYZABAL, M . V. (1993). La comunicación oral y su didáctica. València: La Muralla. 

SALAS, N. SILVENTE, S. (2019). The role of executive functions and transcription skills in writing: a cross-sectional study across 7 years of schooling. Reading & Writing, 33, 877–905.

SCARDAMALIA, M., BEREITER, C. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y aprendizaje, 15(58), 43-64.

TOLCHINSKY, L. (2013). L’aprenentatge de l’escriptura i les seves dificultats. Ll. Andreu i Barrachina (coord.). Transtorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. UOC.

TREIMAN, R. (2017). Learning to spell words: Findings, theories, and issues. Scientific Studies of Reading, 21(4), 265-276 

VILA i SANTASUSANA, M. (Coord.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona: Graó.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

ALVES, R. A., LIMPO, T., JOSHI, R.M. (2020). Reading-writing connections: towards integrative literacy science (Vol. 19). Springer Nature.

ANDREU-BARRACHINA, Ll. (Coord.). (2013).L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Barcelona:UOC.

BIGAS, M., CORREIG, M. (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.

BRUNER, J. (1985). La parla dels infants.  Vic: EUMO.

FERREIRO, E.,& TEBEROSKY, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.

FIDALGO, R., & GARCÍA, J. N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20(3), 325-346.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d'Ensenyament (2003). L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.

GRAHAM, S. & PERIN, D. (2007). Writing next: effective strategies to improve writing of adolescents in middle and high schools. Nova York: Carnegie Corporation.

GRAHAM, S., MACARTHUR, C. A., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction, 2nd editon. Guilford Press.

HARRIS, S., GRAHAM., MASON, L., FRIEDLANDER, B. (2008). Powerful writing strategies for all students. Paul H. Brookes Publishing.

LIMPO, T., OLIVE, T. (2021). Executive Functions and Writing. Oxford University Press.

MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2006). Handbook of writing research. 1st Edition. Nova York:Guilford Press.

MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2016). Handbook of writing research. 2nd Edition. Nova York:Guilford Press.

PALOU, J. et al. (2005).  La llengua oral a l'escola: 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó.

RUIZ BIKANDI, U. (2000). Enseñar la lengua oral. dins Didáctica de la segunda lengua en Educación Infantil y Primaria, U. Ruiz Bikandi (ed.). Madrid: Síntesis.

SÁNCHEZ CANO, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès Editors.

SÁNCHEZ CANO, M. (coord.) (2009). La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó.

SNOWLING, M. J., & HULME, C. (Eds.). (2005). The science of reading: A handbook. Oxford: Blackwell Publishing.

TOLCHINSKY, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.

TOLCHINSKY, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Psychology Press.

TOUGH, J. (1987).: El lenguaje oral en la escuela. Madrid : Visor /MEC. 

 

 

 

 

 


Programari

No aplicable