Anatomia i fisiologia del sistema nerviós
Codi: 101700 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500893 Logopèdia | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Guillermo Garcia Alias
- Correu electrònic:
- guillermo.garcia@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Ignacio Delgado Martínez
- Guillermo Garcia Alias
- Christelle Serra Le Cheualier
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials.
Conveniència de tenir coneixements bàsics sobre biologia cel·lular, física i química.
Objectius
Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós és una assignatura del primer curs del grau i desenvolupa el coneixement de les característiques generals de lestructura i de la funció del Sistema Nerviós i de manera especial daquelles de les seves estructures involucrades en el control de la producció de la veu i del parla, i de la generació del llenguatge.
Els objectius de lʼassignatura són proporcionar de forma integrada els coneixements relacionats amb el Sistema Nerviós que permetin la producció de la veu i el parla i la generació del llenguatge en els éssers humans.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Analitzar i sintetitzar informació.
- Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Comprendre, interpretar i expressar oralment i per escrit continguts propis de l'àmbit de la salut en una llengua estrangera.
- Demostrar que es comprenen i s'empren correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca logopèdica.
- Expressar-se de manera fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant oralment com per escrit.
- Integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals
- Presentar una producció de la parla, una estructuració del llenguatge i una qualitat de la veu adequades.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en equips intradisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
- Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar i sintetitzar.
- Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
- Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
- Comprendre, interpretar i expressar oralment i per escrit continguts propis de l'àmbit de la salut en una llengua estrangera.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Expressar-se de manera fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant oralment com per escrit.
- Fer una exploració bàsica dels òrgans de la veu i la parla.
- Identificar i descriure la fisiologia del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla, així com les seves bases moleculars i cel·lulars.
- Identificar i descriure les característiques anatòmiques del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla.
- Interpretar correctament els resultats de l'exploració del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla.
- Mostrar una dicció correcta i una estructura sintàctica i del discurs adequada, en les presentacions públiques de treballs.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en equips intradisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar correctament la nomenclatura de la biologia cel·lular i l'anatomia humana i els principals termes de la fisiologia.
- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
Continguts
Justificació General:
El Grau de Logopèdia està plantejat com una Titulació Sanitària, i per tant, cal que en els cursos bàsics, es dugui a terme l’aprenentatge de l’estructura i la funció d’aquells òrgans que seran responsables de la producció de la veu i de la parla i de la elaboració del llenguatge. Aquests ensenyaments bàsics han de proporcionar a l’estudiant de la titulació les eines per enfrontar-se amb èxit amb les assignatures clíniques i, a més llarg termini, per poder dur a terme una tasca professional efectiva i rigorosa, basada en els coneixements científics.
El Logopeda és un professional que treballa per prevenir, detectar, identificar, avaluar, diagnosticar, proporcionar tractament i seguiment a persones de totes les edats amb risc de sofrir alteracions de la parla, veu, llenguatge, deglució i trastorns relacionats i que a mes ensenya, supervisa i dirigeix programes i activitats d’investigació relacionats amb les ciències afins i per tant ha d’utilitzar el mètode científic per mesurar tractaments, avaluar la eficàcia d’aquestos, modificar-los en funció de la seva valoració i difondre els resultats. Tot això ens permet justificar la importància d’aquesta assignatura pel futur professional.
Es a dir, que el logopeda ha de conèixer l’estructura i funcionament del sistema nerviós sensorial, motor i cognitiu per poder comprendre, diagnosticar, tractar, prevenir i investigar sobre les alteracions que afecten a la veu, la parla i el llenguatge.
BLOC d'ANATOMIA
1. ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
1.1 - Organització anatòmica del sistema nerviós
- Concepte i parts del sistema nerviós
- Elements cel·lulars del sistema nerviós
- Sistema nerviós central i perifèric
- Sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic
- Cobertes del Sistema Nerviós: meninges
- Ventricles i líquid cefaloraquidi
- Vascularització del sistema nerviós
- Tècniques d'imatge per a l'exploració del Sistema Nerviós
1.2 - Telencèfal: Còrtex cerebral
- Morfologia: solcs i circumvolucions, lòbuls
- Estructura general del còrtex cerebral
- Substància blanca dels hemisferis cerebrals
- Àrees funcionals del còrtex cerebral
- Àrees corticals especialitzades en el llenguatge i la parla
- Altres àrees corticals relacionades amb el llenguatge i la parla
- Asimetria anatòmica i llenguatge
1.3 - Sistema Límbic
- Concepte
- Còrtex límbic
- Nuclis subcorticals
1.4 - Nuclis (ganglis) basals
- Classificació i conceptes fonamentals
- Morfologia i relacions dels nuclis basals
- Organització funcionaldels nuclis basals
- Afectació dels nuclis basals i llenguatge
1.5 - Diencèfal
- Divisió
- Tàlem: morfologia i significació funcional
- Epítàlem
- Hipotàlem
1.6 - Tronc de l'encèfal
- Tronc de l’encèfal
- Morfologia: bulb, protuberància, mesencèfal
- Aspectes generals dels nervis cranials: nomenclatura i nuclis
- Nervis Parells cranials: descripció i funció
- Formació reticular
- Organització funcional dels nuclis del tronc de l'encèfal
1.7 - Cerebel
- Cerebel
- Morfologia i relacions del cerebel
- Organització funcional del cerebel
- Alteracions cerebel·loses i llenguatge
2. ANATOMIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS
2.1 - Òrgan de la visió
- Anatomia de l'ull o globus ocular. Parets del globus ocular. Contingut de l'ull
- Vies òptiques
- Annexos oculars: aparell lacrimal, parpelles.
- Músculs de l'ull
2.2 - Òrgan de l’audició
- Anatomia de l’orella
- orella externa
- orella mitjana
- orella interna
- Via auditiva
BLOC de FISIOLOGIA
3. – FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS
3.1 - Organització funcional del sistema nerviós
- Pars funcionals del sistema nerviós: sensorial, motora, d’integració
- Nivells d’organització funcional del sistema nerviós: medul·lar, subcortical i cortical
- Fenòmens elèctrics de les neurones: transport iònic per la membrana neuronal. Potencials de membrana i potencials d’acció, propagació del potencial d’acció. Conducció nerviosa i velocitat de conducció nerviosa.
- Transmissió sinàptica: organització funcional de la sinapsi química. Característiques funcionals de la sinapsi química. Neurotransmissors i neuromoduladors . Receptors sinàptics.
- Fisiologia dels circuits neuronals. Arc reflex
3.2 - Fisiologia de l’activitat elèctrica cerebral.
- Activitat elèctrica cerebral. Electroencefalograma.
- Metabolisme, flux sanguini i funció cerebral. Mecanisme d’autoregulació del flux sanguini i del consum de glucosa. Mètodes funcionals d’estudi de l’activitat cerebral (PET, etc.)
- Regulació de l’activitat cerebral pels sistemes reticulars del tronc de l’encèfal
- Control neuro-hormonal de l’activitat cerebral
<pstyle="padding-left: 60px;">- Fisiologia del son: Fases del son i característiques funcionals. Efectes fisiològics del son.
3.3 - Funcions superiors de l’escorça cerebral : funcions intelectuals
- Organització funcional del neocòrtex
- Funcions del lòbul frontal: atenció, associació conceptual, consciència, pensament, interpretació de la realitat, filtre social, trets de personalitat.
- Funció simbòlica associativa de l’àrea de Wernicke.
- Funcions de l’escorça parieto-occipito-temporal (POT) en l’hemisferi dominant i no dominant. Dominància lateral del llenguatge. Experiències de Roger Sperry.
- Funcions del cos callós: relació inter-hemisfèrica
- Aprenentatge i memòria.
3.4 - Fisiologia de la sensibilitat somàtica del cap
- Organització funcional del sistema somatosensorial: tipus de receptors sensorials i transducció. Característiques i classificació de les fibres nervioses sensorials
- Fisiologia dels mecanorreceptors, termorreceptors i nociceptors del cap
- Fisiologia dels propioceptors de l’articulació temporomandibular
- Via somatosensorial: fisiologia del nucli espinal del trigèmin, del nucli sensitiu del trigèmin i del nucli mesencefàlic del trigèmin. Integracióde la informació somatosensorial: paper de l’escorça somatosensorial primària i secundària
3.5 - Fisiologiadel sistema decontrol motor: activitat muscular i control segmentari
- Organització funcional del múscul esquelètic llis
- Mecanisme de la contracció muscular: múscul esquelètic vs múscul llis.
- Fisiologia de la unió neuromuscular. Unitat motora.
- Control segmentari de l’activitat muscular: receptors propioceptius dels músculs i tendons. Circuits neuronals o arcs reflexos. Activitat reflexa
- Reflexos bucofonatoris: reflex de deglució, reflex d’esternut, tos
- Reflexos del cap: reflex corneal o palpebral, reflex pupil·lar directe i consensuat, reflex d'acomodació.
3.6 - Fisiologia del sistema de control motor: control motor suprasegmentari
- Escorça motora: organització funcional. Ideació, planificació i execució dels moviments voluntaris.
- Ganglis vasals: organització funcional. Planificació i execució dels moviments automàtics.
- Cerebel: organització funcional. Coordinació dels moviments.
3.7 - Fisiologia del control nerviós de la veu i la parla
- Organització funcional del control nerviós de la laringe
- Característiques funcionals de la innervació sensorial de la laringe
- Característiques funcionals del control segmentari de la laringe: paper del nucli ambigu i dels nuclis premotors laríngics.
- Característiques funcionals del control suprasegmentari dela laringe: paper de la substància grisa periaqüaductal (PAG) i de l’escorça motora
- Organització funcional del control nerviós de la parla
- Programa motor de la parla: esdeveniments articulatoris i neuronals
- Paper de l’escorça motora, els ganglis basals i el cerebel en la producció de la parla
3.8 - Funcions superiors de l’escorça cerebral: llenguatge
- Organització funcional de les àrees corticals implicades en el llenguatge
- Mecanismes de la percepció i comprensió del llenguatge
- Mecanismes de control motor en l’emissió del llenguatge
4. FISIOLOGIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS
4.1 - Sentit de la visió
- Fisiologia de l'ull. Diòptre ocular. Poder de refringència. Control de l'acomodació. Control neural del diàmetre pupil·lar. Agudesa visual. Camp visual. Campimetria.
- Fisiologia de la retina: epiteli pigmentat. Fotoreceptors i fototransducció. Funció de neurones de la retina.
- Fisiologia de les vies òptiques: característiques visuals de la via parvocel·lular i de la via magnocel·lular. Paper del cos geniculat lateral del tàlem.
- Integració central de la informació visual: organització funcional de l’escorça visual. Anàlisi del moviment i la posició. Anàlisi de la forma. Anàlisi del color. Anàlisi delavisió estereoscòpica.
4.2 - Sentit de l’audició
- Fisiologia de l’orella externa: captació i amplificació de les ones sonores
- Fisiologia de l'orella mitjana: fisiologia del sistema de transmissió. Reflex timpànic o estapedial. Timpanometria i impedanciometria.
- Fisiologia de l'orella interna: organització funcional de la còclea i transducció auditiva. Amplificador coclear. Potencial endococlear. Discriminació de freqüències i d’intensitats sonores.
- Fisiologia de la via auditiva: funció dels nuclis coclears, del complex olivar superior i del col·licle inferior. Funcions del cos geniculat medial del tàlem
- Fisiologia de l’escorça auditiva: anàlisi de les freqüències i les intensitats de les ones sonores. Memòria auditiva
- Exploració de la sensibilitat auditiva. Audiometria.
Metodologia
Classes teòriques:
Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants.
L’alumne adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de
teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes del programa.
Casos:
Plantejament de casos relacionats amb l’assignatura amb uns objectius de aprenentatge sobre els que l’alumne ha de treballar de manera individual o col.lectiva amb estudi personal.
Classes pràctiques:
Sessions de pràctiques per l’observació de les estructures anatòmiques i l’aprenentatge pràctic de
tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.
Elaboració i presentació d’un treball de revisió
A partir d’un conjunt de temes proposats per l’assignatura, els alumnes hauran de reunir-se en grups de no més de quatre persones, i elaborar un treball de revisió que haurà de ser presentat i defensat oralment i del que s'haurà de lliurar prèviament un resum de 4 fulls com a màxim.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes pràctiques de laboratori | 15 | 0,6 | 7, 8, 11, 12 |
| Classes teòriques | 31,5 | 1,26 | 2, 9, 10, 19, 20 |
| Seminaris i casos | 6 | 0,24 | 3, 11, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització presencial i/o virtual | 16 | 0,64 | 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 16 | 0,64 | 2, 3, 5, 18, 20 |
| Estudi | 41 | 1,64 | 3, 4, 5, 8, 9, 10, 18, 19, 20 |
| Preparació Seminaris | 12 | 0,48 | 2, 3, 5, 18, 20 |
| Preparació de pràctiques | 9 | 0,36 | 3, 5, 7, 18, 20 |
Avaluació
AVALUACIÓ
Es valorarà l’adquisició de les competències descrites a l’assignatura, incloent l'aprenentatge de la Anatomia i de la Fisiologia del sistema nerviós, i la capacitat d'integració de conceptes teòrics i pràctics. L'avaluació de l'assignatura es basarà en el temari teòric i pràctic que consta en el Programa de la mateixa.
Model d’avaluació:
S’avaluarà cada bloc que integra el programa de l’assignatura individualment, tant del temari teòric com del pràctic (pràctiques de laboratori i de casos).
Es consideren els blocs per l’avaluació:
-Bloc 1; Anatomia del sistema nerviós central i dels òrgans dels sentits
-Bloc 2; Fisiologia del sistema nerviós central i dels òrgans dels sentits
Per superar l'assignatura serà necessari aprovar cadascun dels dos blocs amb una nota mínima de 5,0 al mateix curs acadèmic.
Avaluació continuada:
L’avaluació continuada de cada bloc constarà de:
A. Examen parcial amb:
- Un apartat amb ítems d’elecció múltiple i/o preguntes escrites restringides per avaluar els coneixements teòrics de la matèria (EV1 i EV3, pel blocs d’Anatomia i Fisiologia respectivament). Cada una d'aquestes notes suposarà un 30% de la nota global de la assignatura
- Un apartat amb ítems d’elecció múltiple i/o preguntes escrites restringides per avaluar els conceptes relatius a les pràctiques de laboratori (EV2 i EV4 pel blocs d’Anatomia i Fisiologia respectivament). Aquesta nota suposarà un 10% de la nota global de la assignatura.
B. Proves al llarg del curs sobre els coneixements assolits a les pràctiques de laboratori, l’estudi de casos i la presentació del treball. La nota d’aquestes proves serà el 20% de la nota final i es distribuirà en:
- Portafolis de la avaluació de les pràctiques de laboratori, mitjançant proves in situ i qüestionaris sobre els conceptes assolits en aquestes (EV5). Aquesta nota suposarà un 10% de la nota global de la assignatura.
- Presentació d’un treball de revisió bibliogràfica (EV6), que suposa un 10% de la nota global de l’assignatura.
Per superar cada bloc de l’assignatura, s’haurà de superar l’examen del apartat teòric (EV1 i EV3) amb una nota igual o superior a 5,0.
Per superar l’assignatura caldrà haver aprovat cadascun dels blocs amb un mínim de 5,0, i que la mitjana ponderada de totes les proves d’avaluació sigui igual o superior a 5,0. En cas de no complir-se aquests requisits la nota màxima serà de 4,5
Examen final de recuperació:
S'efectuarà un examen final de recuperació, al qual es podran presentar els/les alumnes que no hagin superat l’assignatura en l’avaluació continuada. Els/les alumnes només hauran de presentar-se als blocs que no hagin superat en l’avaluació continuada del mateix curs acadèmic.
Qui, havent aprovat l’avaluació continuada de l’assignatura, vulgui presentar-se a l’examen final permillorar la nota, haurà de sol·licitar-ho quan es publiqui la convocatòria. En aquest cas, la nota final serà la qualificació més alta obtinguda a l'avaluació continuada o a l'examen final.
L’examen final de recuperació de cada bloc serà amb proves d’ítems d’elecció múltiple i avaluarà els coneixements:
- teòrics de la matèria, ponderats en un 30% per a cada bloc de la nota final.
- de pràctiques de laboratori i de casos, ponderats en un 10% per a cada bloc de la nota final.
Per aprovar cada bloc caldrà obtenir un mínim de 5,0 en l’examen teòric
Per superar l’assignatura caldrà tenir aprovats els dos blocs amb un mínim de 5,0.
En aquest cas, la nota final serà la mitjana ponderada de les notes obtingudes en cadascun dels sistemes aprovats. En cas de no superar algun/s dels sistemes, la qualificació màxima obtinguda serà de 4,5.
Es considerarà com a “no avaluable” a l'alumne no hagi participant en un minim del 40% del pes de les EV.
Procediment de revisió dels exàmens:
Els/les alumnes podran presentar reclamacions a l'enunciat de les preguntes durant els dos dies següents a la realització dels exàmens presencials.
La revisió de les qualificacions s'efectuarà en el període que s'anunciarà juntament amb la publicació de les qualificacions dels exàmens parcials i final.
Avaluació única
Els/les alumnes es poden acollir al sistema d’avaluació única, segons la normativa de la Facultat. L’avaluació única es basarà en el mateix contingut del programa de l’assignatura, l’adquisició de les mateixes competències, i tindrà el mateix nivell d’exigència que l’avaluació continuada.
L’avaluació única consistirà en efectuar totes les proves avaluables (EV1, EV2, EV3 i EV4) i es liureran les EV5 i EV6 en una única sessió, que coindideix amb la la data de EV3 de la avalaucio continuada. Les persones que s’acullin a l’avaluació única renuncien a l'avaluació continuada. Cal tenir present que l’avaluació única NO implica que l’estudiant no assisteix a classe
Per l’avaluació de cada bloc s’efectuarà un examen consistent en preguntes d’elecció múltiple i/o preguntes escrites restringides per avaluar els coneixements teòrics de la matèria (EV1 i EV3) i dels conceptes relatius a les pràctiques de laboratori i l’estudi de casos (EV2 i EV4), cada una, amb una ponderació del 30% i 10% respectivament de la nota global de cada sistema.
Per aprovar cada bloc caldrà obtenir un mínim de 5,0 en l’examen teòric
Per superar l’assignatura caldrà tenir aprovats tots els dos blocs amb un mínim de 5,0. En aquest cas, la nota final serà la mitjana ponderada de les notes obtingudes en les proves d’avaluació. En cas de no superar algun/s dels blocs, la qualificació màxima obtinguda serà de 4,5. Es considerarà com a “no avaluable” a l'alumne no hagi participant en un minim del 40% del pes de les EV.
Examen de recuperació. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La revisió de les qualificacions seguirà el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Al següent enllaç estan indicades lespautes d’avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
No es preveu prova de síntesi pel estudiants de segona matricula.
<tdstyle="width: 15%;" align="left" valign="middle">30%
| Codi Evidència | Temporalització | Denominació | Pes |
Format |
Autoria |
Via |
|
EV1 |
primer període avaluatiu | Prova objectiva de resposta múltiple sobre els coneixements teòrics del bloc d'Anatomia | 30% | escrit | individual | presencial |
| EV2 | primer període avaluatiu | Prova objectiva de resposta múltiple sobreles pràctiques del bloc d'Anatomia | 10% | escrit | individual | presencial |
| EV3 | segon període avaluatiu | Prova objectiva de resposta múltiple sobre els coneixements teòrics del bloc de Fisiologia | 30% | Individual | individual | presencial |
| EV4 | segon període avaluatiu | Prova objectiva de resposta múltiple sobre les pràctiques del bloc de Fisiologia | 10% | escrit | individual | presencial |
| EV5 | segon període avaluatiu | Portafoli i casos | 10% | ambdós | ambdues | presencial i virtual |
| EV6 | segon període avaluatiu | Treballs | 10% | escrit | col·lectiva | presencial i virtual |
Format: escrit, oral o ambdós.
Autoria: individual, col·lectiva o ambdues.
Via: presencial, virtual oambdues.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1 i EV3; Proves objectives de resposta múltiple dels blocs de teoria d'Anatomia i de Fisiologia | 60 | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 13, 14, 19, 20 |
| EV2 i EV4; Prova objectiva de resposta múltiple de les pràctiques del blocs d'Anatomia i de Fisiologia | 20 | 0,5 | 0,02 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 19 |
| EV5; Avaluació continuada del portafoli de practiques de laboratori i d'aula d'Anatomia i de Fisiologia | 10 | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 18, 19, 20 |
| EV6; Preparació i presentació de treballs de revisió realitzats | 10 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Bibliografia
Bibliografía Fonamental
- Anthony Seikel, David G. Drumright,Anatomy and Physiology for Speech, Language, and Hearing.6th edition. 2019
- Purves D, Auguste GJ, Fitzpatrick D, Katz LC, LaMantia AS, McNamara JO. Invitación a la neurociencia. Ed Panamericana, 2001.
Bibloigrafía Complemetaria
- Crossman AR, Neary D. Neuroanatomia: texto y atlas en color. 3ª edición, Elsevier-Masson, Barcelona 2007.
- Cuetos F. Neurociencia del Lenguaje. Ed. Panamericana, Madrid. 2012.
- MacKenna BR, Callander R. Fisiologia Ilustrada. 5ª ed. Ed. Churchill Livingstone. 1990.
- McFarland . Atlas de Anatomia en Ortofonia. Elsevier-Masson, Barcelona, 2008.
- Rodríguez S, Smith-Agreda JM. Anatomia de los órganos del lenguaje, visión y audición. 2ª edició. Ed. Panamericana. Madrid, 2004.
- Tortora. Derrikson. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ª edición. Ed. Panamericana. Madrid, 2006.
- Webb WG, Adler RK. Neurología para el logopeda. 5ª edición, Elsevier-Masson, Barcelona, 2010.
- W. WEBBR. K. ADLER NEUROLOGÍA PARA EL LOGOPEDA. Elsevier. 5th edition. 2010
- JORDI PEÑA-CASANOVA MANUAL DE LOGOPEDIA (4ª ED.). Elsevier 2013
Programari
no aplicable