Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació social | OB | 1 | 1 |
2500261 Pedagogia | OB | 1 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Per aquesta assignatura es recomana la revisió dels temes bàsics de Filosofia del Batxillerat
L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir als estudiants a l'estudi de les principals teories de l'educació que tenen vigència en el món contemporani, així com mostrar l'evolució històrica d'aquestes teories i de la seva implementació.
S'estudia el significat i el sentit de l'educació, la relació entre l'educació i la cultura occidental, el paper epistemològic de la pedagogia dins del conjunt de les ciències de l'educació i es presenten els models de les principals teories educatives des d'una visió crítica. En l'apartat històric s'estudien els moviments i els pedagogs que han estat històricament més rellevants i es ponderarà la seva vigència en el moment present.
Aquesta assignatura complementa altres matèries del grau (Mirem el món: Projectes Transdisciplinaris, Educació i contextos educatius, Aspectes biopsicològics de la persona i Bases sociopolítiques de l'educació) i posa els fonaments epistemològics de l'assignatura "Investigar en educació" i els filosòfics i històrics de "Antropologia i filosofia de l'educació".
HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra a continuació:
Totes les tasques d'aquesta assignatura segueixen 3 parts: activitat autònoma, activitat dirigida (gran grup i seminaris) i activitat supervisada.
La metodologia que s'usarà en aquesta assignatura tindrà en compte tant la perspectiva de gènere com l'atenció a la diversitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició en gran grup | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 6, 8 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 3, 5, 6, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitat supervisada | 30 | 1,2 | 3, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 75 | 3 | 3, 5, 6 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà de forma continuada al llarg de tot el quadrimestre mitjançant les activitats que es comenten a continuació.
Per a superar l'assignatura, cal tenir una mitjana aritmètica mínima de 5. Una puntuació que sorgeix del càlcul entre les tres activitats d'avaluació. Cal haver aprovat les dues proves teòriques individuals (prova escrita i comentari de text) per separat per superar l'assignatura. Les persones que no arribin al 5 en cadascuna d'aquestes proves podran presentarse a la recuperació.
La màxima qualificació que es pot obtenir a la recuperació és "aprovat" (5 o 6).
La copia o plagi en qualsevol de les activitats d'avaluació consitueix un delicte i es penalitzarà amb un un 0 en la nota final de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup.
Es tindrà en compte la capacitat de raonament, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació en totes les activitats d'avaluació (individuals i grupals). A més, cada estudiant haurà d'expressar-se de manera fluida, amb correcció i mostrant dominien la comprensió dels textos acadèmics. En aquest sentit, una activitat podrà ser retornada (no avaluada) o, fins i tot, suspesa si el professorat considera insuficients aquests aspectes bàsics d'expressió verbal i escrita.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d'avaluació es lliuraran a l’estudiant en un màxim de 20 dies mitjançant la publicació dels resultats al Campus Virtual.
AVALUACIÓ ÚNICA
Les persones que ho sol·licitin poden d'acollir-se a Avaluació Única.
L'avaluació única constarà d'una única prova individual que tindrà dues parts, una de preguntes teòriques (50%) i una de comentari de text (50).
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que en el cas de l'avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
A continuació i, de manera provisional, s'esmenten les dates d'avaluació:
Grau de Pedagogia
Grau d'Educació Social
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentari de text (Individual) | 40% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 9 |
Prova escrita (Individual) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8 |
Resolució i presentació d'un cas pràctic (Grupal) | 20% | 0 | 0 | 3, 4, 7, 8, 10 |
Arendt, H. (2009). La condició humana. Barcelona: Empúries.
Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona, Arcàdia.
Bowen, J. (1985). Historia de la Educación occidental (3 vols). Barcelona, Herder.
Carbonell, J. (2015). Pedagogías del siglo XXI. Alternativas para la innovación educativa. Barcelona: Octaedro.
Carr, W. (2002). Una teoría de la educación. Madrid: Morata.
Dewey, J. (1938). Experiencia y educación. Madrid: Biblioteca Nueva.
Duch, Ll. (1997). La educación y la crisis de la modernidad. Barcelona, Paidós.
Foucault, M. (2005). Hermenéutica del sujeto. Madrid, Akal.
Freire, P. (2012). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.
Marrou, H. I. (2004). Historia de la educación en la Antigüedad. Madrid, Akal.
Meirieu, P. (1998). Frankenstein educador. Barcelona, Laertes.
Meirieu, P. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mèlich, J. C. (2019). La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana. Barcelona, Tusquets.
Nussbaum, M. (2005). El cultivo de la humanidad. Barcelona: Paidós.
Rancière, J. (2003). El maestro ignorante. Barcelona, Laertes.
Steiner, G. (2004). Lecciones de los maestros. Madrid, Siruela.
Steiner,G.; Ladjali, C. (2005). Elogio de la transmisión. Maestro y alumno. Madrid, Siruela.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. Hacia una pedagogía de la sensibilidad. Barcelona, Paidós.
Van Manen, M. (2004). El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía. Barcelona, Paidós.
No és necessari cap tipus de programari específic.