Logo UAB
2023/2024

Diversitat Ètnica de l'Àsia Oriental

Codi: 101533 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500244 Estudis d'Àsia Oriental OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Blai Guarné Cabello
Correu electrònic:
blai.guarne@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Irene Masdeu Torruella
Tomás Grau De Pablos

Prerequisits

Per a realitzar aquesta assignatura és aconsellable haver superat tots els crèdits del primer, segon i tercer curs del Grau. És necessari poder llegir en anglès textos acadèmics i especialitzats a fi i efecte de superar l'assignatura.


Objectius

Aquest curs planteja l'estudi de la diversitat ètnica de l’Àsia Oriental, específicament a les societats xinesa i japonesa. Inclou diferents perspectives teòriques procedents de l’estudi històric, polític, i etnològic. En el cas de la societat xinesa, les classes prendran com a concepte de referència la noció de minzu (etnicitat), central en la construcció política de la diversitat ètnica a la República Popular, així com en la categorització ètnica oficial i l’evolució de les polítiques sobre les minories ètniques. En el cas de la societat japonesa, la noció de minzoku (etnicitat) esdevindrà clau en la comprensió històrica, política i cultural de la diversitat ètnica, principalment en el marc de la construcció moderna de l’Estat-nació japonès i el projecte d’expansió colonial com a imperi, però també en les seves ramificacions en el context de l’actual societat multicultural. A ambdues parts, les classes abordaran l'anàlisi de casos d’estudi concrets i es farà un especial èmfasi en l’àmbit de la representació. L'objectiu final de l’assignatura és oferir un conjunt d'eines teòriques per a la reflexió en torn la qüestió de la diversitat ètnica de l’Àsia Oriental.


Competències

  • Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  • Conèixer i comprendre les característiques de la societat i dels processos socials d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Conèixer la diversitat ètnica i cultural de l'Àsia oriental, les polítiques de gestió de la identitat de l'Àsia oriental i la seva evolució.
  • Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dissenyar i gestionar projectes.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Resoldre problemes de comunicació intercultural.
  • Resoldre situacions de conflicte.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  • Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  • Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  2. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  3. Conèixer i comprendre les característiques de la societat i dels processos socials d'Àsia Oriental.
  4. Conèixer la diversitat ètnica i cultural de l'Àsia oriental, les polítiques de gestió de la identitat de l'Àsia oriental i la seva evolució.
  5. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  6. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  7. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  8. Dissenyar i gestionar projectes.
  9. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  10. Resoldre problemes de comunicació intercultural.
  11. Resoldre situacions de conflicte.
  12. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  13. Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  14. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  15. Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
  16. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  17. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  18. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Societat xinesa

1. Introducció i perspectiva històrica

2. La qüestió ètnica a la Xina moderna

3. La representació de les minories ètniques

4. Temes contemporanis

Societat japonesa

5. Introducció i perspectiva històrica

6. La qüestió ètnica al Japó modern

7. La representació de les minories ètniques

8. Temes contemporanis


Metodologia

L'assignatura compta amb classes teòriques i pràctiques. Com que la docència és compartida, el professorat informarà convenientment de les característiques de l'avaluació el primer dia de classe. Les classes seguiran l'estructura de seminaris en les quals els temes tractats en les sessions teòriques es debatran en les sessions pràctiques. Aquest debat es pot acompanyar, així mateix, de l'exposició d'articles a classe, presentacions per part de l'alumnat, visionat i debat de documentals, etc. Es valorarà la discussió dels textos de la bibliografia i dels materials utilitzats a les classes. L'ús del campus virtual de l'assignatura és imprescindible atès que reuneix els materials per a poder seguir el curs i superar l'assignatura, així com tot tipus d'informacions necessàries per al seu desenvolupament.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i anàlisi de textos 50 2 1, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12, 16, 17, 18
Presentacions 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Tipus: Autònomes      
Treballs escrits i estudi de continguts 35 1,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

Avaluació

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Activitats d'avaluació continuada

- Treball en grup i presentació oral (30%)

- Treball individual escrit sobre la part de Xina (35%)

- Treball individual escrit sobre la part de Japó (35%)

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.  

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.  

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.  

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

- Treball escrit (30%)

- Exposició oral del treball escrit (20%)    

- Examen transversal sobre la part de Xina i la part de Japó (40%)

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball en grup i presentació oral 30% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Treball escrit (Japó) 35% 17,5 0,7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 18
Treball escrit (Xina) 35% 17,5 0,7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 18

Bibliografia

Societat xinesa 

Anonymous, 2021, “You shall sing and dance: contested ‘safeguarding’ of Uyghur Intangible Cultural Heritage”, Asian Ethnicity, vol.22, no.1, pp. 121-139. 

Bulag, Uradyn E., 2021, “Minority Nationalities as Frankenstein’s Monsters? Reshaping ‘the Chinese Nation’ and China’s Quest to Become a ‘Normal Country’”, The China Journal, no.86, pp. 46-67. 

Mullaney, Thomas, 2010, Coming to Terms with the Nation: Ethnic Classification in Modern China, Berkeley, University of California Press. 

Mullaney, Thomas, James Leibold, Stéphane Gros, Eric Vanden Bussche, eds., 2012, Critical Han Studies: The History, Representation, and Identity of China's Majority, Berkeley, University of California Press.

Qi, Jinyu, 2017, “A preliminary study of the Chinese ethnic identification and ethnic taxonomy system”, Journal of the Central University for Nationalities, no.4, pp.18–28. 

Rong, Ma, 2010, “The ‘Politicization’ and ‘Culturization’ of Ethnic Groups”, Chinese Sociology & Anthropology, vol.42, no.4, pp. 31-45. 

Sun, Yan, 2020, From Empire to Nation State: Ethnic Politics in China, Cambridge, Cambridge University Press. 

Wang Hui, 2011, “The ‘Tibetan Question’ East and West: Orientalism, Regional Ethnic Autonomy, and the Politics of Dignity”, Wang Hui, The Politics of Imagining Asia, Cambridge, MA, Harvard University Press, pp. 136–227.

Societat japonesa 

Clammer, John, 2001, Japan and its others: globalization, difference and the critique of modernity, Melbourne, Trans Pacific Press. 

Denoon, Donald et al., eds., 1996, Multicultural Japan: palaeolithic to postmodern, Cambridge, Cambridge University Press. 

Graburn, Nelson et al., eds., 2008, Multiculturalism in the new Japan: crossing the boundaries within, New York, Berghahn Books. 

Guarné, Blai, ed., 2018, Antropología de Japón: Identidad, discurso y representación, Barcelona, Edicions Bellaterra. 

Guarné, Blai, Shinji Yamashita, eds., 2015, Japan in global circulation: transnational migration and multicultural politics, Kokuritsu Minzokugaku Hakubutsukan Kenkyu-Houkoku, Special Issue, Minpaku, The National Museum of Ethnology in Japan, vol.40, no.1. 

Guarné, Blai, Paul Hansen, eds., 2018, Escaping Japan: reflections on estrangement and exile in the twenty-first century, London & New York, Routledge. 

Lie, John, 2001, Multiethnic Japan, Cambridge, MA, Harvard University Press. 

Weiner, Michael, 1997, Japan's minorities: the illusion of homogeneity, London & New York, Routledge. 

Willis, David Blake, Stephen Murphy Shigematsu, eds., 2008, Transcultural Japan: at the borderlands of race, gender, and identity, London & New York, Routledge.  


Programari

No es farà ús de programari específic.