Logo UAB
2023/2024

Estudi de Casos de Política i Relacions Internacionals de l'Àsia Oriental

Codi: 101530 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500244 Estudis d'Àsia Oriental OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Kei Matsushima
Correu electrònic:
kei.matsushima@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Eduardo Gonzalez De la Fuente

Prerequisits

Per a fer un seguiment adient de l'assignatura cal haver cursat "Introducció a les Ciències Polítiques i Relacions Internacionals", "Política de l'Àsia Oriental" i "Relacions internacionals de l'Àsia Oriental" i haver assimilat els conceptes propis de la Ciència Política i de la disciplina de les Relacions Internacionals. Es recomana revisar els continguts teòrics i metodològics apresos en aquestes assignatures.


Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura és aprofundir en línies temàtiques i/o debats que incideixen de forma notable en la realitat política, domèstica i internacional de l'Àsia Oriental. Mitjançant l'aproximació pròpia de les Ciències Polítiques i de les Relacions Internacionals, en aquest curs aprendrem a analitzar i pensar críticament sobre aquesta realitat.


Competències

  • Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  • Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dissenyar i gestionar projectes.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Resoldre problemes de comunicació intercultural.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  • Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  • Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  2. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  3. Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  4. Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  5. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  6. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  7. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  8. Dissenyar i gestionar projectes.
  9. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  10. Resoldre problemes de comunicació intercultural.
  11. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  12. Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  13. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  14. Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
  15. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  16. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  17. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

L'assignatura s'estructura a partir de diversos estudis de cas sobre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental. Els temes versaran sobre la política interior i exterior del Japó, la Xina i la Corea del Sud, centrant-se en els projectes vinculats amb els conceptes clau de les relacions internacionals com ara la diplomàcia pública, el hard power, el soft power o la marca país. Alguns dels casos específics a analitzar seran: els programes de la diplomàcia pública implementats per les missions diplomàtiques del Japó, la Xina i Corea del Sud; el lloc d'Okinawa i la seva cultura en les relacions polítiques entre el Japó i els EUA; l'impacte de la Hallyu en el conflicte entre les dues Corees; la competència intraregional entre el Japó, la Xina i la Corea del Sud a partir de les arts marcials com a patrimoni immaterial de la UNESCO, entre d'altres.


Metodologia

Els diferents estudis de cas es tractaran a partir de lectures recomanades i el debat sobre aquestes. L'equip docent indicarà quines seran les línies teòriques i metodològiques per aprofundir en la comprensió concreta de cada estudi de cas. S'espera que l'alumnat tingui una implicació genuïnament participativa.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Participació en les discussions sobre els temes plantejats 35 1,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 14, 15, 16, 17
Tipus: Supervisades      
Presentacions 15 0,6 2, 3, 4, 5, 7, 11, 13, 14, 15, 16
Tipus: Autònomes      
Comentari crític de les lectures 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 17
Realització de les lectures 30 1,2 2, 3, 4, 5, 6, 7, 15, 16, 17

Avaluació

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

-Examen de respostes curtes: 30%
-Examen de desenvolupament: 30%
-Treball escrit individual: 40%

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent. 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen de respostes curtes 30% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Presentació en grup 30% 15 0,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Treball escrit individual 40% 25 1 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Bibliografia

Manuals i obres de consulta

-Acharya, Amitav & Buzan, Barry (Eds.). Non-Western International Relations Theory. Perspectives on and Beyond Asia. New York, London: Routledge, 2010.

-Bowman, P. (2020). In authentic relations: traditional Asian martial arts, east and west. En: Hong, F. y Zhouxiang, L. (Eds.), The Routledge Handbook of Sport in Asia. (pp. 11-19). Routledge.

-Breslin, S. (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.

-Connors, M. K., Davison, R., & Dosch, J. (2018). The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge.

-Cull, N. J. (2019). Public Diplomacy: Foundations for Global Engagement in the Digital Age. Cambridge: Polity Press.

-Daly, P. (2012). Traditional Chinese Martial Arts and the Transmission of Intangible Cultural Heritage. En: Daly, P., and Winter, T. (Eds.), The Routledge Handbook of Heritage in Asia (pp. 350-363). Routledge.

-Hijino, K.V.L., y Vogt, G. (2021). Identity politics in Okinawan elections: the emergence of regional populism, Japan Forum, 33:1, 50-76.

-Kawashima, N., y Hye-Kyung L. Asian Cultural Flows. Springer, 2018. 

-Kerr, G. H. (1958). Okinawa, the History of an Island People. C. E. Tuttle Company.

-Kim, Y. (Ed.). (2019). South Korean Popular Culture and North Korea. Routledge.

-Kotler, P. (1998). El marketing de las naciones. Barcelona: Paidos.

-Lim, S. (Ed.). (2022). South Korean Popular Culture in the Global Context: Beyond the Fandom. Routledge.

-Mason, R. (2023). Layered Security on Okinawa: Reconciling International, National, and Subnational Narratives. En K. Nakatsuji (Ed.), Japan's Security Policy (pp. 117-139). (Politics in Asia). Routledge.

-McCormack, G., y Norimatsu, S. O. (2012). Resistant islands:Okinawa confronts Japan and the United States. Rowman & Littlefield.

-Melgar, L. (2010). Diplomacia pública: la gestión de la imagen-país. El modelo español, Madrid: MAEC.

-Nye, J. S. (2005). Soft Power: The Means To Success In World Politics. New York: Public Affairs.

-Nye, J. S. (2012). The Future of Power. New York: Public Affairs.

-Park, S. Y., y Ryu, S. Y. (Eds.) (2020). Traditional Martial Arts as Intangible Cultural Heritage. ICHCAP-ICM-UNESCO. 

-Smits, G. (2019). Maritime Ryukyu, 1050–1650. University of Hawaii Press. 


Programari

No es farà ús de programari específic.