Política de l'Àsia Oriental
Codi: 101527 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joaquin Beltran Antolin
- Correu electrònic:
- joaquin.beltran@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Joaquin Beltran Antolin
- Gustavo Pita Céspedes
- Kei Matsushima
Prerequisits
Per a fer un seguiment adient de l’assignatura cal haver realitzar l’assignatura Introducció a les Ciències Polítiques i les Relacions Internacionals, tot havent assimilat els utillatges propis de les Ciències Polítiques.
Els estudiants han de poder llegir i entendre textos acadèmics en anglès.
Objectius
L'assignatura Política de l’Àsia Oriental analitza la realitat política de la zona des d’una perspectiva internacional, regional i nacional. S'adquiriran coneixements avançats de les realitats polítiques de la regió, especialment les de potències com Xina i Japó. No només s'ofereix una visió general dels diferents sistemes polítics, sinó que es familiaritza a l'estudiant amb els elements que componen el sistema: actors (partits polítics, faccions, actors subestatals, societat civil, etc), institucions de l'Estat (administració pública, cambres legislatives, tribunals, ens locals, etc), textos constitucionals. Tots aquests elements s'analitzaran no com a a variables estàtiques, sinó des d’un punt de vista dinàmic i històricament situat. L'enfocament de la docència pretén posar de relleu la dimensió de la política a qualsevol estudi i aproximació a diferents societats.
Competències
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
- Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
- Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Resoldre situacions de conflicte.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
- Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
- Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Resoldre situacions de conflicte.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
- Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Continguts
PART I. POLÍTICA XINESA
TEMA 1. Fonaments de la política xinesa i perspectives d'anàlisi.
TEMA 2. El sistema polític imperial i el de la república nacionalista.
TEMA 3. Ideologia i legitimació de la República Popular Xinesa. Del maoisme fins l'actualitat.
TEMA 4. Estructura i organització del poder: La Constitució; el Partit Comunista de la Xina; govern central i local; Exèrcit d'Alliberació Popular.
TEMA 5. Participació política i moviments socials.
TEMA 6. «Un país, dos sistemes»: Política a Taiwan i Hong Kong.
PART II. POLÍTICA DEL JAPÓ
TEMA 1. Aproximacions a l’estudi del sistema polític japonès Fonaments de la política japonesa.
TEMA 2. Nou sistema polític de postguerra.
TEMA 3. L'organització institucional.
TEMA 4. Els actors del sistema polític.
TEMA 5. Estudis de casos: Aprofundiment en aspectes concrets del temari.
Metodologia
Les classes de l’assignatura de Política a l’Àsia Oriental seguiran com a eina metodològica principal les explicacions que el professorat oferirà durant tot el semestre. A més a més, s'oferirà un seguit de lectures addicionals de caire obligatori que conformaran el gruix dels materials de l’assignatura. Les classes teòriques seran complementades per pràctiques com el visionat de documentals o pel·lícules, que seran analitzades i debatudes a classe. També s'establirà una pràctica de seguiment de la política d’Àsia Oriental per a comentar l’actualitat de la regió. Finalment, l'alumnat aprendra a localitzar, investigar i sintetitzar fonts especialitzades tals com articles de revistes acadèmiques, readers, bases de dades, pàgines institucionals, etc.
La metodologia proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals/presencials, anàlisi de textos, debats a classe. | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball individual escrit (política japonesa o xinesa) | 49,34 | 1,97 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i lectura de textos | 49 | 1,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
L’assignatura inclou tres activitats d’avaluació:
1. Prova d'avaluació escrita sobre política japonesa (35% de la nota final de l'assignatura)
2. Prova d'avaluació escrita sobre política xinesa (35% de la nota final de l'assignatura)
3. Treball individual sobre política japonesa o xinesa (30% de la nota final de l'assignatura)
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu.El professor responsable de l’assignatura la concretarà en començar a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i horaa la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
70% exàmens escrits amb preguntes de desenvolupament.
30% treball individual de 3.000 paraules sobre algun tema de política xinesa, japonesa o coreana.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova d'avaluació: politica japonesa | 35% | 0,58 | 0,02 | 1, 3, 4, 5, 6, 12, 13 |
| Prova d'avaluació: política xinesa | 35% | 0,58 | 0,02 | 1, 3, 4, 5, 6, 12, 13 |
| Treball individual escrit (política japonesa o xinesa) | 30% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Bibliografia sobre el sistema polític xinès:
CARLSON, Allen, Contemporary Chinese Politics: New Sources, Methods, and Field Strategies. New York: Cambridge University Press, 2010 (e-book, via Servei Biblioteques UAB)
DITTMER, Lowell, ed., Taiwan and China. Fitful Embrace. Oakland: University of California Press, 2017. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/31093
DREYER, June Treufel, China's Political System. Modernization and Tradition. Nueva York: Routledge, 10th ed., 2019 (e-book,via Servei Biblioteques UAB)
FEWSMITH, Joseph, China since Tiananmen. The Politics of Transition. Cambridge: Cambridge UniversityPress, 200. Llibre en línia (via Servei Biblioteques UAB)
GOLLEY, Jane; JAIVIN, Linda; HILLMAN, Ben; STRANGE, Sharon, eds. China Dreams. China Story Yearbook. Acton: ANU Press, 2020. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/37595
GUO, Sujian, Chinese Politics and Government. Power, ideology, and organization. Routledge, New York,2012. (e-book, via Servei Biblioteques UAB)
JOSEPH, W. A., Politics in China: An Introduction. New York: Oxford University Press, 2010, 3rd ed, 2019. (e-book, via Servei Biblioteques UAB)
KUAH-PEARCE, Khun Eng; GUIHEUX, Gilles, eds., Social Movements in China and Hong Kong. The Expansion of Protest Space. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2009. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/35311
LU, Yu-Ting, Taiwan. Historia, política e identidad. Barcelona, Edicions Bellaterra, 2010.
MA Ngok, Political Development in Hong Kong, State, Political Society and Civil Society. Hong Kong:Hong Kong University Press, 2007 (Chapter One: Political Development in Hong Kong; Chapter Nine: An Institutionalist’s Conclusion) https://hkupress.hku.hk/pro/con/784.pdf
PEOPLE'S DAILY, DEPARTMENT OF COMMENTARY, Narrating China's Governance. Stories in Xi Jinping's Speeches. Singapore: Springer Nature, 2020. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/23173
SORACE, Christian; FRANCESCHINI, Ivan; LOUBERE, Nicholas, eds. Afterlives of Chinese Communism, Political Concepts from Mao to Xi. ANU Press, 2019 https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/24972
U, Eddy, Creating the Intellectual. Chinese Communism and the Rise of a Classification. Oakland: University of California Press, 2019. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/25146
UNGER, Jonathan, ed., The Nature of Chinese Politics. From Mao to Jiang. Armonk: M.E. Sharpe, 2002. (e-book, via Servei Biblioteques UAB)
WRIGHT, Teresa, Party and State in post-Mao China. Cambridge: Polity Press, 2015.
Bibliografia sobre el sistema polític japonès:
Andrews, W. (2016). Dissenting Japan: A History of Japanese Radicalism and Counterculture, from 1945 to Fukushima. London: Hurst & Company.
Ehrhardt, G.; Klein, A.; McLaughlin, L.; Reed, S. R. (2014). Kōmeitō: Politics and religion in Japan. Berkeley, CA: Institute of East Asian Studies, University of California, Berkeley.
Gaunder, A. (2011). The Routledge Handbook of Japanese Politics. London: Routledge. <http://cataleg.uab.cat/record=b1938882~S1*cat>.
George Mulgan, Aurelia (2006). Power and Pork: A Japanese Political Life. Canberra: ANU Press. <http://cataleg.uab.cat/record=b1714329~S1*cat>.
Hayes, L. D. (2009). Introduction to Japanese politics (5th ed.). Armonk, N.Y.: M.E. Sharpe. <cataleg.uab.cat/record=b1892653~S1*cat>. 6th ed.: <https://www.amazon.es/Introduction-Japanese-Politics-Louis-Hayes/dp/1138244155/>.
Kingston, J. (ed.) (2013). Critical Readings on Contemporary Japanese Politics. Leiden: Brill. <http://cataleg.uab.cat/record=b1892632~S1*cat>.
Maruyama, M., & Morris, I. (1969). Thought and Behaviour in Modern Japanese Politics. London : Oxford University Press. <http://cataleg.uab.cat/record=b1806003~S1*cat>.
Oda, H. (2012). Japanese Law. Oxford: Oxford University Press.
Schoppa, L. J. (2014). The Evolution of Japan's Party System: Politics and Policy in an Era of Institutional Change. Toronto: University of Toronto Press.
Stockwin, J.A.A (1975, 2008). Governing Japan. Divided Politics in a Resurgent Economy. Malden: Wiley-Blackwell, 4th ed. <http://cataleg.uab.cat/record=b1805670~S1*cat>.
____ (2003). Dictionary of the Modern Politics of Japan. London: Routledge. <http://cataleg.uab.cat/record=b1723839~S1*cat>.
____ (2012). Japanese Foreign Policy and Understanding Japanese Politics: The Writings of J.A.A. Stockwin. Leiden: Global Oriental.
Vosse, W.; Drifte, R.; Blechinger-Talcott, V. (2016). Governing Insecurity in Japan: The Domestic Discourse and Policy Response. New York: Routledge, Taylor & Francis.
Wan, Ming (2016). Understanding Japan–China Relations: Theories and Issues. New Jersey: World Scientific Publishing Company.
Woodall, B. (2014). Growing Democracy inJapan: The Parliamentary Cabinet System since 1868. Lexington, Ky: Univ. Press of Kentucky.
Programari
No es fa servir cap.