Història d'Àsia
Codi: 101520 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | FB | 1 | 1 |
| 2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Chiao In Chen
- Correu electrònic:
- chiaoin.chen@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Miguel Angel del Rio Morillas
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Competències
- Estudis d'Àsia Oriental
- Conèixer i comprendre la història mundial premoderna, moderna i contemporània, especialment de l'Àsia.
- Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Demostrar capacitat per al treball autònom, per a l'autoanàlisi i per a l'autocrítica.
- Demostrar habilitats que facilitin el treball en equip.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer les bases de la història de l'Àsia Oriental, en general, i de la Xina, en particular, i interpretar les relacions i interaccions historicoculturals entre Europa i l'Àsia.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per a documentar-se i actualitzar els coneixements d'història.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements d'història.
- Demostrar un coneixement dels conceptes clau i dels marcs teòrics d'història.
- Demostrar un coneixement dels conceptes clau i els marcs teòrics d'història.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar i descriure els processos i els esdeveniments històrics moderns i contemporanis.
- Identificar i descriure els processos i els esdeveniments històrics premoderns.
- Identificar i descriure els processos i esdeveniments històrics moderns i contemporanis.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de la història.
- Utilitzar la terminologia bàsica d'història.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Vetllar per la qualitat del treball propi.
Continguts
Introducció. Què és la Història? La ciència històrica. La construcció de la necessitat social d’una consciència del passat. L’evolució de la historiografia. La història en el món contemporani: entre el discurs legitimador i la disciplina acadèmica.
1. Àsia? Europa? La relativitat i la historicitat dels conceptes geogràfics i polítics. Una breu introducció a la història dels mots i a l'equívoc de les formes corrents de designar als altres i específicament als subjectes de l'assignatura. El punt de partida eurocèntric. La història d'Àsia que els europeus hem après. La progressiva assumpció de les limitacions del "nostre" punt de vista: i si Europa no fos el centre del món? i si tampoc no ho fos "Occident"? i si resulta que el món no té "centre"?
2. Les grans cultures i civilitzacions asiàtiques abans del despertar d'Europa. Introducció als diversos escenaris asiàtics: espai xinès, espai indi.
3. La fascinació per Orient. Comerciants, viatgers, aventurers i pirates: entre la literatura i la fam d'expansió econòmica. Mites europeus sobre la realitat oriental. La presència real d'Orient a Occident.
4. L’atac europeu a Àsia (ss.XVI-XVIII). Europeus i la Ruta de la Seda. Colonialisme i imperialisme. De les empreses privades a les conquestes públiques. Els primers missioners: el Japó i la Xina.
5. Xina, Japó i Índia (ss. XVI-XIX). Espai xinès: Ming (1368-1644), Qing (1644-1911) i les Guerres de l'Opi. Espai japonés: Tokugawa (1600-1868), el règim Meiji (1868-1912). Espai hindustan: la dinastia Mogol i Raj Britànic (1526-1858).
6. Àsia Oriental (s.XX). La fundació de la República de la Xina (1912); la Segona Guerra sinojaponesa (1937-1945); Japó: de l’era Taishō al Japó feixista (1912-1945).
Metodologia
Classes teòriques dirigides pel professorat, sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat, lectura comprensiva de textos acadèmics, aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació, realització de ressenyes, treballs i comentaris analític, preparació de presentacions orals, estudi personal. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes dirigides pel professor | 45 | 1,8 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 5 | 0,2 | 7, 13, 15, 16, 18, 19 |
| Realització d'informes, pràctiques i treballs | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca de informació bibliogràfica | 75 | 3 | 2, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
Encas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats:
(Projecte integral: 30%; Proves escritas: 30%; Treball pràctic històric: 40%)
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
Prova escrita (desenvolupar conceptes), 30%; prova tipu test, 30%; treball amb exposició, 40%.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Projecte integral | 30% | 2 | 0,08 | 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17 |
| Proves escrites | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 15, 16, 18, 19 |
| Treball pràctic històric | 40% | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Bibliografia
GENERAL I INTRODUCTÒRIA
HOLCOMBE, Charles, Una historia de Asia Oriental. De los orígenes de la civilización al siglo XXI, Ciudad de México, Fondo de Cultura Econónimca, 2016.
KRUGMAN, Paul, El internacionalismo "moderno". La economía internacional y las mentiras de la competitividad, Barcelona, Crítica, 1997.
LIVI-BACCI, Massimo, Historia mínima de la población mundial, Barcelona, Ariel, 1990.
RODINSON, Maxime, Islam y capitalismo, Madrid, Siglo XXI, 1973.
SCHIROKAUER, Conrad & BROWN, Miranda, Breve historia de la civilización china, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2006.
SCHIROKAUER, Conrad, LURIE, David & GAY, Suzanne; Breve historia de la civilización japonesa, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2014.
SELLIER, Jean, Atlas de los pueblos del Asia meridional y oriental, Barcelona, Paidós, 2002.
TAKAHASHI, Hachiroemon Koachiro, Del feudalismo al capitalismo. Problemas de la Transición, Barcelona, Crítica, 1986.
PERSPECTIVES I VISIONS DEL MÓN ENTRE ORIENT I OCCIDENT
GOLDEN, Seán, Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos', Barcelona, Ediciones CIDOB, 2004.
LACH, Donald F., Asia in the making of Europe, Chicago, University of Chicago Press (3 vols.), 1970-1994.
LOUI, Kam, "Los valores asiáticos y la internacionalización del confucianismo", en Seán Golden, ed., Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos', Barcelona, Ediciones CIDOB, pp. 173-195, 2004.
SAID, Edward W., Orientalismo, Barcelona, Debate, 2002 [ed.revisada 1997].
ÀSIA FINS EL SEGLE XVIII
GRUNEBAUM, G.E., Von, El Islam. Desde los orígenes hasta el comienzo del Imperio otomano, Madrid, SigloXXI, 1989.
GRUNEBAUM, G.E., Von, El Islam. Desde la caída de Constantinopla hasta nuestros días, Madrid, Siglo XXI,1990.
HAMBLY, Gavin, Asia central, Madrid, Siglo XXI, 1977.
HANE, Mikiso, Breve historia del Japón, Madrid, Alianza, 2000.
KAMENAROVIC, Ivan P., La Chine Classique, París, Les Belles Lettres, 2002.
KENNEDY, Hugh, Las grandes conquistas árabes, Barcelona, Crítica. 2007.
LEE, Thomas H.C., ed., China and Europe. Images and influences in sixteenth to eighteenth centuries, Hong Kong, The Chinese University Press, 1991.
MAALOUF, Amin; Les Croades vistes pels àrabs, Barcelona, Edicions de 1984, 2000.
METCALF, Barbara & Thomas, Historia de la India, Cambrigde University Press, 2003.
VILLIERS, John, Asia sudoriental. Antes de la época colonial, Madrid, Siglo XXI, 1980.
L'IMPERIALISME OCCIDENTAL I EL CONTEXT INTERNACIONAL A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
BRENDON, Piers; The Decline and Fall of the British Empire, 1781-1997, London, Vintage Books, 2007.
FIELDHOUSE, David K., Los imperios coloniales desde el siglo XVIII, Madrid, Siglo XXI, 1984.
HEADRICK, Daniel R., Los instrumentos del imperio. Tecnología e imperialismo europeo en el siglo XIX, Madrid, Alianza,1989.
HOBSBAWM, Eric., Historia del Siglo XX, Barcelona, Crítica, 1995.
JUDD, Denis; Empire. The British Imperial Experience from 1765 to the Present, London, Phoenix, 1996.
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U.; Historia de la descolonización, 1919-1986: las independencias de Asia y África, Madrid, Istmo, 1987.
MOMMSEN, Wolfgang J., La Época del Imperialismo. Europa, 1885-1918, Madrid, Siglo XXI, 1971.
Programari
No es farà servir cap programari.