Lingüística aplicada a la traducció
Codi: 101484 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Solà Pujols
- Correu electrònic:
- jaume.sola@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
• Tenir coneixements lingüístics bàsics per a fer de traductor.
• Tenir coneixements d’anglès instrumental per a llegir bibliografia en aquesta llengua.
Objectius
La funció de l’assignatura és permetre a l’alumne dominar els fonaments lingüístics de la traducció.
En acabar l’assignatura, l’alumne haurà adquirit les capacitats següents:
- Conèixer les particularitats lèxiques, morfosintàctiques i textuals de les llengües.
- Aplicar aquests coneixements a la traducció.
- Emetre judicis sobre qüestions lingüístiques relacionades amb la traducció.
Competències
- Dominar els fonaments lingüístics de la traducció i de la interpretació.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar els components bàsics de les estructures de les llengües de manera contrastiva: Identificar els components bàsics de les estructures de les llengües de manera contrastiva.
- Identificar els mecanismes discursius de manera contrastiva: Identificar els mecanismes discursius de manera contrastiva.
- Integrar coneixements per explicar els fonaments de la traducció i la interpretació des del punt de vista lingüístic: Integrar coneixements per explicar els fonaments de la traducció i la interpretació des del punt de vista lingüístic.
Continguts
- Tipologia lingüística i problemes lingüístics aplicats a la traducció.
-
Components bàsics de les estructures de les llengües des d’un punt de vista contrastiu.
-
Aspectes discursius de les llengües des d’un punt de vista contrastiu.
Metodologia
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:
• Un 30% d’activitats dirigides:
Aquestes activitats dirigides han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial d’un professor.
• Un 10% d’activitats supervisades:
S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor. Es tracta d’activitats que ajuden a la preparació i revisió de les tasques que realitzen els estudiants al llarg del curs.
• Un 55% d’activitats autònomes:
En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.
• Un 5% d’activitats d’avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats dirigides | 44 | 1,76 | 1, 2, 3 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats destinades preparar i revisar les tasques diverses que l'alumne realitza durant el curs | 20 | 0,8 | 1, 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats d'avaluació | 6 | 0,24 | 1, 2, 3 |
| Estudi i realització de treballs | 65 | 2,6 | 1, 2, 3 |
Avaluació
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació d’activitats suspeses qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluaciófinal equivalent al 100% de la qualificació.
Irregularitats en les activitats d'avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixinirregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
L'alumne té dret a optar per l'avaluació continuada o per l'avaluació única, que definim a continuació.
AVALUACIÓ CONTINUADA
És la manera d'avaluació habitual, que consisteix en una sèrie de proves (en aquesta assignatura 5), que es distribueixen al llarg del curs. Les proves poden tenir continguts diversos: comprensió, correcció i redacció.
Les activitats d'avaluació són:
- comentari d'un text lingüistic (30%)
- comparació contrastiva de trets linüístics de dues llengües (30%)
- Ecamen final (40%)
Les activitats d’avaluació que es lliurin més enllà de la data fixada no seran acceptades.
Si un estudiant ha realitzat més del 25% del valor total de les activitats d'avaluació, però menys del 66,6%, té dret a avaluació, però no a recuperació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un estatus de no avaluable a l'alumne que hagi realitzat 25% o menys del calor toal deles activitats d'avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
Condicions per a accedir a l'avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància. L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat. El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
L’avaluació ha d'incloure un mínim de tres activitats d’avaluació de dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
En aquesta assignatura, l'avaluació única constarà de tres parts
- un examen de teoria del llenguatge (40%)
- dos exàmens sobre problemes contrastius (30 + 30%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi d'un text lingüístic | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3 |
| Comparació contrastiva de trets lingüístics | 30% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3 |
| Examen final | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3 |
Bibliografia
|
Conceptes generals Lectures més assequibles Rigau, G. (1989). “Per què els lingüistes necessiten una teoria del llenguatge? Revista de Catalunya 34: 11-24. Tusón, Jesús. (1994). Introducció a la lingüística. Barcelona: Educaula.
Referències Chomsky, N. (1975). Reflections on language. New York: Pantheon. [Trad. cast.: Reflexiones sobre el lenguaje. Barcelona: Ariel, 1979]. Chomsky, Noam. (2000). 'Language as a natural object'. In N. Chomsky, New Horizons in the Study of Language and Mind. Cambridge: Cambridge University Press. Chomsky, N. (2000). New Horizons in the Study of Language and Mind. Cambridge: Cambridge University Press. Chomsky, N. (2002). On Nature and Language. Cambridge: Cambridge University Press. Jackendoff, Ray (1994) Patterns in the Mind. Language and Human Nature. Nova York: Basic Books. Lenneberg, E. (1967) Biological Foundations of Language. Nova York: John Wiley. (N’hi ha traducció castellana.) Laurence, Stephen; Margolis, Eric (2001). ‘The Poverty of the Stimulus Argument’. The British Journal for the Philosophy of Science 52 (2): 217–276. Marantz, A. (2005). “Generative linguistics within the cognitive neuroscience of language.” The Linguistic Review 22: 429-445. http://web.mit.edu/marantz/Public/Recent/MarantzTLR.pdf Newmeyer, F. (1994). “The Chomskyan revolution”. Dins C. P. Otero (ed.). Noam Chomsky: Critical Assessments (Vol. III. Tom II). 422-442. London: Routledge Newmeyer, F. (1998). Language Form and Language Function. Cambridge, MA: The MIT Press. Newmeyer, F. (2003). "Grammar is Grammar and Usage is Usage." Language 79: 682-707.
Sintaxi Introduccions Cook, Vivien J.; Newton, Mark. (1996). Chomsky’s Universal Grammar. An Introduction. 2nd edition. Oxford: B. Blackwell. Haegeman, Liliane. (1991). Introduction to Government and Binding Theory. Oxford: Blackwell. Haegeman, Liliane. (1991). Teoria de la Recció i del Lligam. (Trad. del Grup de Gramàtica Teòrica de la UAB). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. Lorenzo, Guillermo; Longa, Víctor Manuel. (1996). Introducción a la sintaxis generativa. Madrid: Alianza Editorial.
Referències Baker, Mark C. (1997). ‘Thematic Roles and Syntactic Structure’. In: Haegeman, L. (ed.) Elements of Grammar. Dordrecht: Foris Publ., 73-137. Dryer, Matthew S. (1997). ‘On the Six-way Word Order Typology’. Studies in Language 21-1: 69-103.Huang, Cheng-Te James. (1982). ‘Logical Relations in Chinese and the Theory of Grammar’. Doctoral Dissertation: MIT. Greenberg, John. (1963). ‘Some Universals of Grammar with Particular Reference to Word Order Phenomena’. In: Greenberg, J. (ed.). [Reprinted in: Denning, Keith; Kemmer, Suzanne (eds.). (1990)] Rosselló, Joana. (2002). “SV, I: Verb i argumentsverbals”. Dins: Solà, Joan. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. Vol. 2, Sintaxi. Cap. 13. Solà, Jaume. (1991). ‘Les castegories funcionals d'inflexió i el moviment del verb’. Els Marges 44: 69-86. Barcelona Slobin, D. I. (1996). “From ‘Thought and Language’ to ‘Thinking for Speaking’. Dins J. Gumperz i S. C. Levinson (1996). (eds.). Rethinking Linguistic Relativity. 70- 98. Cambridge: Cambridge University Press.
Bibliografia lingüística sobre traducció Baker, M. (1992). In Other Words. A coursebook on translation. London & New York: Routledge. Krzeszowski, T. P. (1990). Contrasting Languages. The Scope of Contrastive Linguistics. Berlin & New York: Mouton de Gruyter. Muñoz Martín, R. (1995) Lingüística per a la traducció. Trad. de M. Rosa Bayà i Jordina Coromina. Vic: Eumo. Rojo, A. (2009). Step by step. A course in contrastive linguistics and translation. Berna: Peter Lang. Rojo, A. & I. Ibarretxe-Antuñano (eds.). (2012). Cognitive linguistics and translation: Advances in some theoretical models and applications. Berlin: Mouton de Gruyter.
|
Programari
Campus Virtual, projeccions.