Història de la traducció i de la interpretació
Codi: 101287 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montserrat Bacardi Tomas
- Correu electrònic:
- montserrat.bacardi@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Francesc Galera Porta
Prerequisits
Haver-se matriculat de l'assignatura.
Objectius
La funció d’aquesta assignatura és que l’alumnat conegui els aspectes bàsics de l’evolució de la traducció i de la interpretació, com també del pensament que la sustenta.
En acabar l’assignatura l’alumnat serà capaç de:
- Demostrar que posseeix i comprèn coneixements sobre els aspectes bàsics de la història de la traducció i de la interpretació.
- Aplicar coneixements per analitzar qüestions bàsiques relacionades amb la història de la traducció i de la interpretació.
- Integrar coneixements per emetre judicis sobre qüestions bàsiques de la història de la traducció i de la interpretació.
Competències
- Dominar els aspectes relacionats amb l'evolució històrica de la traducció i de la interpretació.
- Raonar críticament.
- Treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Demostrar que es coneix l'evolució històrica de la traducció i de la interpretació: Demostrar que es coneix l?evolució històrica de la traducció i de la interpretació.
- Identificar la bibliografia bàsica relacionada amb la història de la traducció i de la interpretació: Identificar la bibliografia bàsica relacionada amb la història de la traducció i de la interpretació.
- Integrar coneixements per formular judicis sobre temes i problemes bàsics de la història de la traducció i de la interpretació: Integrar coneixements per formular judicis sobre temes i problemes bàsics de la història de la traducció i de la interpretació.
- Raonar críticament: Emetre judicis propis.
- Treballar en equip: Treballar en equip.
Continguts
Els grans eixos temàtics de l’assignatura són:
El paper de la traducció en la història del coneixement.
- L’evolució històrica de la concepció de la traducció.
- El paper del traductor i de l’intèrpret al llarg de la història.
Per a assolir-los, se centrarà, concretament, en les qüestions següents:
- Els orígens de l’escriptura i de la traducció
- La traducció a l’Antiguitat
- El naixement de les llengües “vulgars” i la traducció medieval
- Humanisme i Renaixement. La impremta, les llengües “nacionals” i les guerres de traducció
- A favor i en contra de les belles infidels
- La revolució romàntica i la revolució modernista
- Fins al final de les guerres: 1939/1945
- Postguerres europees. La traducció com a ciència
Metodologia
Atès el nombre reduït de crèdits i hores de què disposa l’assignatura, com també el nombre d’alumnes per grup, es reservarà una part substancial de les activitats dirigides a acccions dirigides pel professorat, en les quals es presentaran i desenvoluparan sintèticament els grans temes del curs. Aquestes sessions resulten indispensables per tal que l'alumnat pugui dur a terme les activitats supervisades i autònomes.
Observacions
1. El compliment del calendari dependrà del ritme de feina i de les necessitats del grup.
2. Els continguts d’aprenentagte —i, en conseqüència, l’avaluació— podran canviar al llarg del semestre si ho consensuen el professorat i la majoria de l'alumnat que segueix regularment el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Ampliació de coneixements | 2,5 | 0,1 | 3, 4 |
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | 1, 4 |
| Resolució d'execicis | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura dirigida | 5,5 | 0,22 | 1, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de documentació | 5 | 0,2 | 2 |
| Lectura de la bibliografia | 25 | 1 | 1, 2 |
| Preparació d'exercicis | 10 | 0,4 | 1, 2 |
Avaluació
L’avaluació consistirà en dues proves, l’una amb preguntes obertes i l’altra amb preguntes tancades, a més d’un informe de lectura.
En la qualificació final es tindrà en compte la correcció i la qualitat lingüística dels diversos exercicis (en català o en castellà), com també l’argumentació i la capacitat d’emetre judicis personals fonamentats en el seguiment i les lectures del curs.
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu. Aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor o professora responsable de l'assignatura.
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment derecuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els percentatges següents:
- Informe de lectura: 30%
- Prova de preguntes tancades: 30%
- Prova de preguntes obertes: 40%
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Informe de lectura | 30% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5 |
| Prova amb preguntes obertes | 40% | 2 | 0,08 | 2, 3 |
| Prova amb preguntes tancades | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3 |
Bibliografia
ANTOLOGIES
Albanese, Angela; Nasi, Franco (eds.). L’artefice aggiunto. Riflessionisulla traduzione in Italia: 1900-1975. Ravenna: Longo Editore Ravenna, 2015.
Bacardí, Montserrat; Fontcuberta, Joan; Parcerisas, Francesc (eds.). Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo, 1998.
Catelli, Nora; Gargatagli, Marietta (eds.). El tabaco que fumaba Plinio. Escenas de la traducción en España y América: relatos, leyes y reflexiones sobre los otros. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1998.
Gallén, Enric (et al.) (eds.). L’art de traduir. Reflexions sobre la traducció al llarg de la història. Vic: Eumo, 2000.
Lafarga, Francisco (ed.). El discurso sobre la traducción en la historia. Barcelona: EUB, 1996.
Lefevere, André (ed.). Translation, History, Culture. A Sourcebook. Londres: Routledge, 1992.
López García, Dámaso (ed.). Teorías de la traducción. Antología de textos. Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 1996.
Robinson, Douglas (ed.). Western Translation Theory. From Herodotus to Nietzsche. Manchester: St. Jerome, 1997.
Santoyo, Julio-César (ed.). Teoría y crítica de la traducción: antología. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1987.
Vega, Miguel Ángel (ed.). Textos clásicos de teoría de la traducción. Madrid: Cátedra, 1994.
ESTUDIS D’HISTÒRIA DE LA TRADUCCIÓ
Bacardí, Montserrat. “Notes on the History of Translation into Catalan”. Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 13-99.
Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, 2011.
Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Lleida: Punctum, 2013.
Baigorri Jalón, Jesús. La interpretación de conferencias. El nacimiento de una profesión. De París a Nuremberg. Granada: Comares: 2000.
Baker, Mona (ed.). The Routledge Encyclopediaof Translations Studies. Londres: Routledge, 1998.
Ballard, Michel. De Ciceron à Benjamin. Traducteurs, traductions, réflexions. Lilla: Presses Universitaires de Lille, 1992.
Ballard, Michel. Histoire de la traduction. Brussel·les: De Boeck, 2013.
Ballard, Michel. Antiquité et traduction. De l'Égypte ancienne à Jérôme. Lilla: Presses Universitaires du Septentrion, 2019.
Delisle, Jean; Woodsworth, Judith (eds.). Les traducteurs dans l’historie. Ottawa: Université d’Otawa, 1995.
Delisle, Jean (ed.). Portraits de traducteurs. Ottawa: Université d’Otawa, 1999.
Delisle, Jean (ed.). Portraits de traductices. Ottawa: Université d’Otawa, 2002.
Delisle, Jean. Notions d'histoire de la traduction. Quebec: Presses de l’Université Laval, 2021.
Calvo, Javier. El fantasma en el libro. Barcelona: Seix Barral, 2016.
Folema, Gianfranco. Volgarizzare e Tradurre. Torí: Einaudi, 1994.
García Yebra, Valentín. Traducción: historia y teoría. Madrid: Gredos, 1994.
García Yebra, Valentín. Traducción y enriquecimiento de la lengua del traductor. Madrid: Gredos, 2004.
Lafarga, Francisco; Pegenaute, Luis (eds.). Historia de la traducción en España. Salamanca: Ambos Mundos, 2004.
Lafarga, Francisco; Pegenaute, Luis (eds.). Diccionario histórico de la traducción en España. Madrid: Gredos, 2009.
Mounin, Georges. Teoria e storia della traduzione. Torí: Einaudi, 1965.
Parcerisas, Francesc. Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològicsde les traduccions de la Bíbliai de l’Odissea. Vic: Eumo, 2009.
Parcerisas, Francesc. Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013.
Pascua Febles, Isabel. Las múltiples caras de la historia de la traducción. Madrid / Las Palmas, 2011.
Pym, Anthony. Method in Translation History. Manchester: St. Jerome, 1998.
Ruiz Casanova, José Francisco. Ensayo de una historia de la traducción en España. Madrid: Cátedra, 2018.
Van Hoof, Henri. Histoire de la traduction en Occident. París: Duculot, 1991.
Venuti, Lawrence. The Translator’s Invisibility. A History of Translation. Londres: Routledge, 1995.
Vidal Claramonte, África. La traducción y la(s) historia(s). Granada: Comares, 2018.
Programari
No