Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 3 | 1 |
2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 4 | 1 |
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No es requereix cap curs anterior, però es recomanen nocions (haver cursat) d'"Antropologia Econòmica", "Història de l'Antropologia" i "Cultura, natura i desenvolupament". Es recomana al quart curs.
“Ecologia humana” és un curs coral, interdisciplinari, desenvolupat pel Dept. d´Antropologia Social i Cultural en col·laboració amb l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA). L'objectiu del curs és explorar les relacions entre l'ésser humà i el medi ambient des de diversos corrents teòrics i perspectives metodològiques, prioritzant l'etnobiologia com a eix temàtic. El curs es compon de diversos mòduls, amb cohesió interna, impartits per especialistes en els camps d'actuació respectius. Això confereix al curs d'una particular vitalitat i dinamisme en termes de diversitat teòrica, tècnica i metodològica, així com de la possibilitat valuosa d'abordar problemàtiques actuals des d'una mirada inter- i transdisciplinar.
Intentem sempre introduir innovació, variabilitat i novetats en els continguts i maneres de les interrelacions entre l'ésser humà i la resta de la natura, esperem que aquest curs t'agradi i et suggereixi noves maneres de pensar l'articulació societat-cultura-natura.
El curs, organitzat en mòduls (poden variar en el seu ordre), s'enfoca en els aspectes següents:
Mòdul I. Bases teoricoepistèmiques dins l'estudi de les relacions humà-naturalesa. Origen, precedents històrics i fonaments dels principals corrents: particularisme boasià, neo-evolucionisme, ecologia cultural, antropologia ecològica, etnociències de la natura, antropologia de la natura, etc. Es presentaran estudis de cas i exemples etnogràfics clàssics.
Mòdul II. Aprendre i reflexionar, de manera més específica, sobre els fonaments i els enfocaments del camp científic de l'Etnobiologia i les àrees afins. Es presentaran els precedents històrics de la disciplina, el desenvolupament teòric i metodològic, i les contribucions per entreteixir els espais intermedis entre l'antropologia cultural, la biologia de la conservació i l'ecologia històrica. Es mostraran estudis de cas actuals.
Mòdul III. Etnobiologia aplicada amb visió de sostenibilitat. Exploració dels coneixements ecològics locals (LEK, en les sigles en anglès): el que significa, què són, com s'estudien, i com estan integrats tant al món acadèmic com a les decisionspolítiques. S'aporta una mostra de metodologies que hi ha per estudiar aquests LEK que integra diferents cossos de coneixements (científics, locals, indígenes, artístics…). Es mostraran estudis de cas actuals.
Mòdul IV. Etnobiologia aplicada amb visió de justícia social i ambiental. S'examinaran temes claus per a la disciplina com són el concepte de diversitat biocultural, els processos de canvi i continuïtat en els sistemes de coneixement indígena, la lluita dels Pobles Indígenes a favor de la justícia ambiental, o la transició cap a una etnobiologia descolonitzada, justa i antiopressiva. Es mostraran estudis de cas actuals.
Mòdul V. S'aborda l'Ecologia política de la conservació de la biodiversitat, mitjançant l'evolució històrica d'una de les polítiques de conservació principals: les àrees –naturals– protegides; els diferents models i la conceptualització implícita que representen dins de les relacions humà-naturalesa, així com els conflictes socials que generen. També s'examinen les noves polítiques de mercat aplicades a la conservació de la biodiversitat prenent com a exemple els bancs de conservació i se n'analitzen les idees conceptuals principals. S'aborden les controvèrsies que generen en termes de replantejament de la relació societat-naturalesa, la pràctica de la conservació i la seva mercantilització. Es mostraran estudis de cas actuals.
--> Per a tots els mòduls, les classes seran expositives i participatives, recolzant-se en materials digitals (power point, vídeos etnogràfics, vídeos d'activistes i acadèmics indígenes, etc.) i materials didàctics.
Es busca una construcció i discussió col·lectiva de conceptes, juntament amb lectures i exercicis pràctics. Es prioritzarà el treball tant individual com a grupal.
En aquest curs distingim entre classes teòriques dels mòduls, presentació de monogràfics aplicats i tutories individuals-grup.
Classes teòriques. A les classes teòriques es disposarà una introducció per part de l'equip docent, amb exemples i discussions amb els participants. En aquestes classes es recomanaran lectures en funció dels interessos dels participants. En aquestes classes es faran servir transparències i, eventualment, es faran exercicis pràctics.
Ponències monogràfiques de blocs temàtics (teoria i investigacions en curs): una part substancial d'aquest curs es dedica a la presentació, per part de l'equip docent, de monogràfics basats en les seves investigacions en el camp de l'etnoecologia, antropologia ecològica i ecologia política .
Seminaris de presentació de treballs: com a part de l’aprenentatge l’alumnat haurà de presentar (en format document i oralment) i discutir textos considerats com a fonamentals de la disciplina.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 10, 11, 14, 16, 18, 23, 25, 30, 32, 36, 40, 43 |
Disseny d'exposició de recerques | 22 | 0,88 | 1, 2, 4, 10, 11, 14, 16, 18, 23, 25, 30, 32, 36, 40, 43 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració de treball en equip | 44 | 1,76 | 1, 2, 4, 10, 11, 14, 16, 18, 23, 25, 30, 32, 36, 40, 43 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures materials | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 10, 11, 14, 16, 18, 23, 25, 30, 32, 36, 40, 43 |
AVALUACIÓ CONTÍNUA. Percentatge d'avaluació:
15% - Participació a sala d'aula, exercicis pràctics, presentacions orals individuals o grupals.
35% - Pràctiques o activitats de cada mòdul.
50% - Treball final grupal (amb exposició a sala d'aula).
--> A l'inici del curs es donaran les dates de lliurament de ressenyes i altres activitats, així com les instruccions per als treballs finals.
Al moment de proposar cada activitat, l'equip docent informarà del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
--> Per superar el curs, cal obtenir una mitjana igual o superior al 5 en cadascuna de les diferents proves avaluatives.
--> L'alumnat rebrà la qualificació No avaluable sempre que no hagi lliurat més d'un 2/3 de les activitats d'avaluació.
--> Les qualificacions i resultats d'avaluació es revisaran a classe; només en casos excepcionals i justificats es destinarà una tutoria o espai específics per a les revisions.
--> L'alumnat té dret a recuperar aquella prova no superada el dia de la re-avaluació.
Hi ha l'opció de sol·licitar AVALUACIÓ ÚNICA, on es consideraran tres (3) activitats avaluatives, segons els seus percentatges:
- 15% - Presentació oral d'una lecture o vídeo, prèvia entrega de la ressenya corresponent.
- 35% - Examen tipus test.
- 50% - Treball final (a definir temàtica).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració i presentació de treballs en grup | 50% | 16 | 0,64 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 23, 25, 28, 30, 32, 36, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44 |
Participació a classe, exercisis pràctics, presentacions orals individuals o grupals | 15% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 26, 27, 29, 30, 31, 32, 33, 35, 37, 38, 39, 45 |
Proves parcials pràctiques en base als mòduls temàtics | 35% | 6 | 0,24 | 2, 4, 9, 10, 16, 18, 24, 25, 34, 36, 38, 39, 40, 43 |
Acheson, James M. (1981) “Anthropology of Fishing”, Annual Review of Anthropology 10: 275-316.
Adams, William M. and Jon Hutton (2007) “People, parks and poverty: Political ecology and biodiversity conservation”, Conservation and Society 5: 147-183.
Apostolopoulou, Evangelia and William M. Adams (2017) “Biodiversity offsetting and conservation: reframing nature to save it”, Oryx 51(1):23-31.
Apostolopoulou, Evangelia, et al. (2021) “Reviewing 15 years of research on neoliberal conservation”, Geoforum 124: 236-256.
Berkes, Fikret, Johan Colding, and Carl Folke (2000) “Rediscovery of Traditional Ecological Knowledge as Adaptative Management”, Ecological Applications 10(5): 1251-1262.
Brosius, Peter J., George W. Lovelance, and Gerald G. Marten (1986) “Ethnoecology: An Approach to Understanding Traditional Agricultural Knowledge”, en Gerald G. Marten (1986) Traditional Agriculture in Southeast Asia: A Human Ecology Perspective. Colorado: Westview Press. Boulder.
Conklin, Harold C. (1986) “Hanunóo Color Categories”, Journal of Anthropological Research. 42(3): 441-446.
Crumley, Carole L. (ed.) (2001) New Directions in Anthropology and Environment: Intersections. Walnut Creek, CA: AltaMira Press.
Descola, Phillipe (2001). Construyendo naturalezas. Ecología simbólica y práctica social. Pp. 101-123. En: Descola, Philippe and Gísli Pálsson (coord.). Naturaleza y Sociedad. Perspectivas Antropológicas. CDMX, México: Siglo XXI.
Dove, Michael R. and Carl Carpenter (eds.) (2008) Environmental Anthropology: A Historical Reader. Malden, MA: Blackwell Publishing.
Ellen, Roy (1982) Environment, Subsistence and System: The Ecology of Small-Scale Social Formations, Cambridge, UK: Cambridge University Press.
Ellen, Roy (1998) “Comments to P. Sillitoe: The Development of Indigenous Knowledge.A New Applied Anthropology”, Current Anthropology 39(2).
Fairhead, James and Melissa Leach (1996) Misreading African Landscape. Society and Ecology in Forest-savanna Mosaic.Cambridge, UK: Cambridge University Press.
Haenn, Nora and Richard R. Wilk (2006) The Environment in Anthropology. A Reader in Ecology, Culture, and Susteinable Living. New York: New York University Press.
Igoe, Jim and Dan Brockington (2007) “Neoliberal conservation: A brief introduction”, Conservation and Society 5(4): 432-449.
Ingold, Tim (1986) The Appropiation of Nature. Manchester, UK: Manchester University Press
Kimmerer, Robin Wall (2015) Braiding Sweetgrass. Milkweed Editions, Minneapolis, US. (traduït al català com a "Trenes d'herba dolça", publicat per Editorial Cossetania).
Maestre-Andrés, Sara, Laura Calvet-Mir, and Evangelia Apostolopoulou (2018) “Unravelling stakeholder participation under conditions of neoliberal biodiversity governance in Catalonia, Spain”, Environment and Planning C: Politics and Space 36(7): 1299-1318.
Maestre-Andrés, Sara, Esteve Corbera, Morgan Robertson, and Rebecca Lave (2020) “Habitat banking at a standstill: the case of Spain”, Environmental Science and Policy 109: 54-63.
Maestre-Andrés, Sara (2019) “La implementación de los bancos de conservación de la naturaleza en Catalunya”, en Cortés-Vazquez J. y Beltran O. (eds.) Repensar la conservación. Naturaleza, Mercado y sociedad civil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Maffi, Luisa (2001) On Biocultural Diversity: Linking Language, Knowledge, and the Environment. Washington D.C.: Smithsonian Institution Press.
Marten Gerald G. (2008) Human Ecology. Basic Concepts for Sustainable Development. London and New York: Eathscan, Primera edición 2001.
McAlvay, Alex C. et al. (2021) “Ethnobiology Phase VI: Decolonizing Institutions, Projects, and Scholarship”, Journal of Ethnobiology 41(2): 170-191.
Moran, Emilio F. (2006) People and Nature. An Introduction to Human Ecological Relations. Blackwell Publishing.
Orlove, Benjamin S. (1980) “Ecological Anthropology”, Annual Review of Anthropology 9: 235-273.
Redclift, Michael (1996) Wasted: Counting the Costs of Global Consumption. London: EarthScan.
Russell, Diane and Camilla Harshbarger (2003) Ground Work for Community-Based Conservation. Walnut Creek, CA: Altamira Press.
Sánchez Fernández, Juan Oliver (1996) “Ecología y cultura”, Política y Sociedad 23: 51-64.
Santos-Fita, Dídac, Eraldo M. Costa-Neto, and Eréndira J. Cano-Contreras (2009) “El quehacer de la etnozoología”, en: Costa-Neto, Eraldo M., Dídac Santos-Fita, and Mauricio Vargas-Clavijo (coord.). Manual de etnozoología: Una guía teórico práctica para investigar la interconexión del ser humano con los animales. Valencia: Tundra Ediciones. Pp. 23-44.
Sillitoe, Paul (1998) “The Development of Indigenous Knowledge. A New Applied Anthropology”, Current Anthropology, 39(2).
Sponsel, Leslie E. and David Casagrande (2008) "Sacred places and biodiversity conservation". In: Encyclopedia of Earth. Eds. Cutler J. Cleveland (Washington, D.C.: Environmental Information Coalition, National Council for Science and the Environment).
Townsend, Patricia K. (2009) Environmental Anthropology: From Pigs to Policies (Long Grove, IL: Waveland Press, Inc., Second Edition).
Turner, Nancy J. (ed) (2020). Plants, People and Places: The Roles of Ethnobotany and Ethnoecology in Indigenous Peoples’ Land Rights in Canada and Beyond. Montreal: McGill-Queen’s University Press.
Ulloa, Astrid (2009). “Concepciones de la naturaleza en la antropología actual”, en: Toledo, Sergio (coord.).Ecología y paisaje. Miradas desde Canarias. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencias. España.
Vaccaro, Ismael, Oriol Beltran, and Pierre A. Paquet (2013) “Political ecology and conservation policies: some theoretical genealogies”, Journal of Political Ecology 20: 255-272.
Zent, Egleé L. (2014) “Ecogonía II. Visiones alternativas de la bioesfera en la América indígena ¿utopía o continuum de una noción vital?”, Etnoecológica10(7).
- MIcrosoft Office: word, power point, excel
- ATLAS.ti
- VLC