Antropologia dels sistemes de sexe/gènere
Codi: 101252 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laia Narciso Pedro
- Correu electrònic:
- laia.narciso@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Maria Bruna Alvarez Mora
- Laia Narciso Pedro
Equip docent extern a la UAB
- A determinar
Prerequisits
No té prerequisits.
Objectius
Assignatura de tercer any del Grau en Antropologia Social i Cultural, s'imparteix durant el primer semestre i forma part de la matèria “Àmbits temàtics generals de l’ Antropologia.”
Aquesta assignatura:
- Desenvolupa la teoria antropològica i l'anàlisi de la diversitat cultural en els sistemes de sexe/gènere.
- Fa una crítica a l'androcentrisme científic i revisa supòsits, conceptes i teories, incorporant la perspectiva de gènere i la investigació feminista a les ciències socials.
- Aplica el coneixement disciplinari a la identificació i l'estudi de la realitat socio-cultural i als debats actuals sobre gènere.
Això es fa mitjançant l'aproximació a:
- La crítica feminista i l'antropologia: presentació de les revisions empíriques, innovacions teòriques i metodològiques. Etno-androcentrismes. Aportacions de l'antropologia feminista.
- Els canvis de perspectiva i els conceptes fonamentals vinculats: dels estudis sobre la dona universal a les relacions de sexe/gènere culturalment diverses.
- Els debats sobre sexe, gènere i estatus. El coneixement i l'anàlisi de les dicotomies naturalesa/cultura, públic/privat i producció/reproducció, i la seva relació amb les diferències i desigualtats.
Al finalitzar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Identificar variabilitat transcultural dels sistemes de sexe/gènere i conèixer la teoria antropològica vinculada a aquesta qüestió.
- Comprendre les construccions socioculturals vinculades al sexe-gènere.
- Aplicar el coneixement antropològic a problemes socio-culturals actuals.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
- Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Aplicar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
- Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
U1. Introducció als conceptes bàsics: sexe, gènere i desigualtat.
U2. Antropologia sociocultural i antropologia del gènere. Gènesi, evolució i perspectives.
U3. La cultura contra les dones. Bases simbòliques i materials.
U4. Perspectiva antropològica sobre la dominació i la violència.
U5. Epistemologia feminista i etnografia crítica: la producció del saber/poder.
U6. Aplicacions etnogràfiques de l'antropologia del gènere a problemes contemporanis.
U7. Gènere, política pública i intervenció social (transversal)
Metodologia
El/la protagonista del procés de ensenyament-aprenentatge és l'estudiantat i sota aquesta premissa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continuat.
Sobre les sessions:
L'assignatura es desenvoluparà a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
Les sessions presencials es realitzaran sempre amb tot el grup classe i es dedicaran a la presentació dels continguts de l'assignatura per part del professorat i professionals convidats, segons el calendari que es facilitarà, amb la participació activa del grup d'estudiants en el seu anàlisi i discussió, de vegades en grups reduïts pel què aquestes sessions impliquen sempre un treball autònom previ o posterior.
El treball autònom inclou activitats com la lectura i l'estudi comprensiu i analític de textos, el visionat comprensiu i analític de materials audiovisuals, la recerca de referències bibliogràfiques, la recessió de informació, l'observació i l'escriptura, entre d'altres.
Les sessions supervisades seran presencials o virtuals (amb cita prèvia) especialment orientades a contribuir al seguiment de l'assignatura i realitzar les activitats d'avaluació.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Sobre la comunicació:
La comunicació es realitzarà a través del Moodle (campus virtual).
Sobre els treballs
Consultar les instruccions específiques de cada treball i els seus criteris d'avaluació al campus virtual.
S'hauran d'entregar a través de Moodle (Campus virtual)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats, visionats i conferències en gran grup | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 14, 15, 16 |
| Classe magistral del professorat i experts convidats | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i/o grupals (presencials i/o virtuals) | 2 | 0,08 | 2, 7, 8, 10, 13, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de materials i preparació proves | 16 | 0,64 | 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17 |
| Lectures, anàlisi, preparació i redacció de treballs individuals i grupals i estudi | 18 | 0,72 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 15 |
Avaluació
Avaluació continuada:
Activitat 1: Participació activa a l'aula (20%)
Dues entregues individuals (una per cada bloc) vinculades al registre i la reflexió crítica sobre el contingut de les sessions, incloent les lectures obligatòries, les ponències i els visionats relacionats.
Activitat 2: Exàmens (35%)
Dues proves individuals de cada bloc de l'assignatura.
Activitat 3: Treball grupal (25%)
Realització i presentació a classe d'un treball cooperatiu d’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) aplicant la perspectiva de gènere.
L'activitat es dividirà en dues entregues.
- Dossier de fonamentació del treball
- Presentació a l'aula
Activitat 4: treball individual (20%)
Assaig crític de les lectures del mòdul II.
Avaluació única:
Activitat 1: Examen (40%)
Examen sobre aspectes conceptuals de l’assignatura, vinculat a tot el contingut de les sessions, incloent les lectures obligatòries, les ponències i els visionats relacionats.
Activitat 2: Examen sobre lectura (30%)
Examen amb preguntes a desenvolupar sobre una monografia llegida (a escollir entre les opcions suggerides per el professorat al campus virtual).
Activitat 3: Treball individual (30%)
Comentari crític sobre un cas facilitat per part del professorat de l’assignatura.
Normativa d’avaluació
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà a l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
- Per considerar superada l'assignatura es necessitarà obtenir una nota mínima de 5,0 com a nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats, considerant el percentatge de cada una d'elles en la nota final. Un cop superada l'assignatura, aquesta no podrà ser objecte d'una nova avaluació.
- L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 part de les activitats d’avaluació.
- Els que per assistència a reunions dels òrgans col·legiats de representació universitària o altres motius previstos en les seves respectives normatives no poguessin concórrer a alguna de les activitats d'avaluació programades, tenen dret a que se'ls programi un dia i hora diferents per a la seva realització.
- Els que participin en les diferents activitats d'avaluació i ho necessitin, rebran una justificació documental d'aquesta participació.
- La còpia o plagi, tant en el cas dels treballs com en el cas dels exàmens, constitueix un delicte que serà sancionat amb un 0 (zero) a l'activitat, pèrdua del dret a re-avaluació i es suspendrà tota l'assignatura. Recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o una part el treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és presentar tot o part d'un text d'un/a autor/a com a propi, sensecitar les fonts, sigui en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre “plagi” en: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Sobre la recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total i haver obtingut una nota mitjana equivalent o superior a 3,5.
- La recuperació constarà d’una única prova i es realitzarà el dia, hora i lloc establerts per la Facultat.
- La nota obtinguda constituirà la nota final de l’assignatura.
- S’aplicarà el mateix sistema de recuperació per l’avaluació continuada que per l'avaluació única.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 35% | 24 | 0,96 | 2, 4, 6, 8, 11, 12, 14 |
| Participació | 20% | 15 | 0,6 | 1, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 17 |
| Treball grupal ABR | 25% | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16 |
| Treball individual (assaig) | 20% | 5 | 0,2 | 3, 7, 8, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
Bibliografia general:
Abu-Lughod, Lila. (2019). ¿Puede haber una etnografía feminista? En Alhena Caicedo (Ed.), Antropología y feminismo (pp.15-48). Popayán-Colombia: Asociación Colombiana de Antropología.
Aixelà, Yolanda. (2005). Género y antropología social. Sevilla: Editorial Doble J.
Albertín-Carbó, Pilar, et al. "Género y poder: exploraciones situadas en el sistema colonial-moderno."
Ardener, Shirley. (1985). The Social Anthropology of Women and Feminist Anthropology, Anthropology Today, Vol. 1, No. 5 (Oct., 1985), pp. 24-26.
Cortés Maisonave, Almudena & Manjarrez, Josefina. (2021). Género y movilidades: lecturas feministas de la migración. Bruxelles, Berlin, Bern, New York, Oxford, Warszawa, Wien: Peter Lang. 418 p.
Essed. Philomena, Goldberg, David Teo. & Kobayashi, Audrey. (2009). A companion to Gender Studies. Oxford: Wiley-Blackwell.
Harris, Olivia y Young, Kate (1979). Antropología y feminismo. Barcelona: Editorial Anagrama.
Héritier, Françoise (1991). La sangre de los guerreros y la sangre de las mujeres. Alteridades, (2), 92-102.
Jabardo, Mercedes y Ródenas, Beatriz. (2017). Más allá de las dicotomías. Un análisis de la actividad del trenzado en la diáspora senegalesa desde el feminismo negro. Revista Española de Sociología, 26 (3), 373-384.
Lagarde, Marcela. (2006) “Del femicidio al feminicidio”. Texto de la conferencia “Proyecto de ley por el derecho de las mujeres a una vida libre de violencia en México”, Seminario Internacional Derecho de las Mujeres a una vida libre de violencias. Corporación SISMA Mujer. Bogotá, 3 y 4 de agosto de 2006.
Lewin, Ellen. (2006). Feminist Anthropology. A Reader. Oxford: Blackwell.
Linton, Sally 1979. “La mujer recolectora: sesgos machistas en antropología” En Harris, Olivia y Young, Kate eds. 1979. Antropología y Feminismo. Barcelona, Anagrama: 35-46.
Martín Casares, Aurelia. (2006). Antropología del Género. Culturas, mitos y estereotipos sexuales. Madrid: Cátedra.
Mead, Margareth (1972 [1968]) “La educación del niño samoano”, en Adolescencia, sexo y cultura en Samoa, (pp.54-69). Barcelona: Ed. Laia.
Méndez, Lourdes. (2007). Antropología feminista. Madrid: Síntesis.
Moncó, Beatriz. (2011). Antropología del género. Madrid: Síntesis.
Moore, Henrieta, [1988] (1991). Antropología y feminismo. Madrid: Cátedra.
Segato, Rita Laura (2003). Las estructuras elementales de la violencia. Contrato y estatus en la etiología de la violencia. En Las estructuras elementales de la violencia. Ensayos sobre género entre la antropología, el psicoanálisis y los derechos humanos (p. 131-149). Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes.
Stolcke, Verena. (2003). La mujer es puro cuento: la cultura del género. Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, (19), 69-95.
Suarez, Liliana. (coord.) (2008). Feminismos en la antropología. Nuevas propuestas críticas. San Sebastián: Ankulegi.
Programari
No es requjereix programari específic.