Sociologia de la comunicació
Codi: 101137 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500262 Sociologia | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Dafne Muntanyola Saura
- Correu electrònic:
- dafne.muntanyola@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No hi ha prerequisits a considerar
Objectius
El curs de Sociologia de la Comunicació combina diversos objectiu. En el pla teòric, proposa introduir l'estudiant en les principals teories de la comunicació. En el pla de l'anàlisi de la realitat, s'estudia el paper i la lògica social dels principals mitjans de comunicació de massa i de les xarxes socials. Finalment es descriu breument les característiques de l'espai català de comunicació. Però també, en un pla pràctic, es farà el Pla de Comunicació d'una institució real.
En definitiva, la introducció a les teories s'orienta a la posterior reflexió sobre la importància social dels mass media i les xarxes, i tot conflueix en una anàlisi de l'entorn més immediat, posant un èmfasi particular en el paper de les xarxes socials i dels continguts audiovisuals. I tot l'après es posa al servei d'un treball pràctic de gestió comunicativa.
Competències
- Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
- Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
- Avaluar la qualitat del propi treball.
- Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
- Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
- Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar la qualitat del propi treball.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la cultura.
- Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
- Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
- Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
- Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes culturals.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Discriminar les explicacions de les desigualtats culturals entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
- Distingir els conceptes sociològics sobre la cultura que adopten els actors implicats en aquestes polítiques i conflictes.
- Distingir els conceptes sociològics, així com els mètodes i les tècniques de recerca social comunament utilitzats per analitzar la cultura.
- Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
- Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la cultura.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la cultura amb els debats teòrics i metodològics generals.
- Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
- Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social i l'acció.
- Relacionar les explicacions de les desigualtats culturals amb els debats teòrics i metodològics generals.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Continguts
Classes teòriques
Les teories de la comunicació
- Comunicar
- Antecedents europeus. Xarxes i multituds
- L’Escola de Chicago. De la massa al públic
- La Mass Comunication Research. Guerra, indústria, cohesió social
- La Teoria Crítica. La comunicació com a mercaderia
- L’Escola de Palo Alto. Tot comunica
- L’Estructuralisme i els Cultural Studies. La semiologia i les cultures populars
Sociologia dels mitjans de comunicació de massa
- Mitjans de comunicació i construcció social de la realitat
- Informació i poder
- Mediafòbia i ordre social
- Xarxes socials. Fragmentació i complexitat
- Continguts audiovisuals: usos i significats.
Els usos de la comunicació
13. L’espai català de comunicació.Els MCM als Països Catalans
14. La gestió i la comunicació cultural als Països Catalans.
Classes pràctiques
A. Què és un Pla de Comunicació
B. La fabricació de l’opinió pública.
C. L’espiral del silenci
D. El debat sobre la postveritat i les fakenews
E. El consum cultural a les xarxes
F. L’ús del Big Data
G. La dieta mediàtica dels joves
Metodologia
El curs es desenvolupa a través d'unes classes teòriques, amb el suport d'uns textos de referència que s'aniran publicant a través de l'Aula Moodle. Les classes teòriques inclouran discussions a l'aula, afavorint des del primer moment una dinàmica participativa, però també amb l'objectiu d'aprendre a utilitzar el sistema conceptual que se'n derivarà. Aquestes classes estaran complementades amb un seminari setmanal en el qual es faran exercicis i debats de caràcter aplicat a la realitat més immediata de l'estudiant. El treball de seminari s'organitzarà en funció del nombre d'estudiants per tal de garantir que es compleixin els seus objectius. Hi haurà exercicis escrits breus i exposicions orals. Es valorarà molt especialment la correcció comunicativa formal. És el treball i la presència als seminaris allò que permetrà fer una avaluació continuada correcta.
L'Aula Moodle, a més, pemetrà una interacció regular amb l'estudiant, tant del seu treball a l'aula com del seu treball autònom, amb la dinamització de fòrums de discussió i amb l'aportació de documents d'actualitat no previstos a la bibliografia general. És important assenyalar que la utilització d'aquesta eina digital també permet fer reajustaments sobre el programa en funció d'incidències no previstes i que esdevé, per tant, el punt de referència per a la bona organització i seguiment del curs.
S'exigeix, a més, la lectura d'un llibre complet sobre un aspecte de la comunicació social. El programa fa uns suggeriments que, tanmateix, poden ser ampliats en funció dels interessos de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions de presentació dels temes del curs | 26 | 1,04 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Revisió individualitzada del portafoli de treballs realitzats | 8 | 0,32 | |
| Sessions de seminari | 13 | 0,52 | |
| Treball de grup derivats dels seminaris | 13 | 0,52 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i lectura dels textos dels temes del curs | 58 | 2,32 | |
| Realització de preguntes crítiques | 12 | 0,48 |
Avaluació
L’avaluació del curs es de tipus continuat, fet que implica l’assistència regular a classe -que serà controlada regularment- i la realització dels exercicis proposats al seminari que constituiran el portafoli del curs. Els treballs es podran tornar a presentar revisats tantes vegades com es vulgui, i cada vegada seran retornats corregits. Caldrà haver passat els controls d'assistència i haver lliurat els treballs proposats per poder aprovar aquesta part de l'avaluació, el valor de la qual és d'un 40 per cent del total. Un altre 40 per cent s’obté d’un examen final al qual s’ha de presentar tothom obligatòriament i que correspon a la primera part del curs, relacionada amb el coneixement de les teories de la comunicació. Finalment, les preguntes crítiques sobre les les lectures completarà la nota amb el 20 per cent restant. Cal aprovar cada part per separat.
Dels exercicis pràctics s’avaluarà tant el contingut com les habilitats acadèmiques formals (escriptura, presentació, citacions, elaboració d’índexs, capacitats de comunicació oral, etc.), atenent molt especialment l’evolució positiva al llarg del curs. Per aquesta raó, tots els treballs es guardaran al portafoli, fins i tot els revisats i corregits. El portafoli es lliurarà el darrer dia de classe de manera inexcusable amb tots els treballs.
Els alumnes que triis l'avaluació única ho han de comunicar a la professora les primeres dues setmanes de curs, i lliuraran les preguntes crítiques (20%) i el pla de comunicació (40%) el mateix dia de l'examen (40%).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1. Realització d'un Pla de Comunicació d'una organització | 40 per cent | 14 | 0,56 | 1, 2, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 20 |
| 2. Preguntes crítiques sobre les lectures | 20 per cent | 4 | 0,16 | 1, 2, 7, 8, 13, 14, 15, 17, 18, 20 |
| 3. Examen escrit sobre les teories de la comunicació | 40 per cent | 2 | 0,08 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Bibliografia
Lectura recomanada per preparar la primera part del curs
Mattelart, Armand i Mattelart, Michèle. Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós, 1997, 126 pp.
Lectures recomanades
Sobre els media
Bourdieu, Pierre. Sobre la televisió. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Cardús i Ros, Salvador. Política de paper. Premsa i poder, 1981-1992. Barcelona: La Campana, 1995
Lacroix, Michel. El culte a l’emoció. Atrapats en un món d’emocions sense sentiments. Barcelona: Edicions La Campana, 2005
Johnson, Steven. Si és dolent t’ho recomano.Barcelona: Ed. La Campana, 2009
Postman, Neil. Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l’època del “show-business”. Barcelona: Llibres de l’índex, 1993. (Amusing Ourselves to Death.Nova York, Viking Penguin, 1985)
Sobre sociologia visual:
Banks, Marcus (2005). Visual Methods in Social Research. London: Sage.
Benjamin, Walter. (1936/2021). L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona: Edicions 62. La obra de arte en su época de reproductibilidad técnica. Madrid: Alianza.
Becker, Howard. S. (2005). Visual sociology, documentary photography, and photojournalism: It's (almost) all a matter of context. In Image-based research (pp. 84-96). Routledge.
Boudieu, Pierre & Bourdieu, Marie-Claire. (1965/2004). The peasant and photograpjy. Ethnography, 5(4): 601-616.
Bourdieu, P. (1965/2003) Un arte medio. Barcelona: Gustavo Gili.
Delgado, Melvin. (2015) Urban YouthandPhotovoice: Visual Ethnography in Action. Oxford University Press.
Evans, Jessica & Hall, Stuart. (Eds). (2005). Visual Culture: the reader. London: Sage.
Harper, Douglas. (2002). Talking About Pictures: a Case for Photo Elicitation. Visual studies 17.1 (2002): 13–26.
Harper, Douglas. (2012). Visual Sociology. Chicago University Press.
Lozowy, Andriko, Rob Shields, and Sara Dorow (2013). “Where Is Fort McMurray? The Camera as a Tool for Assembling ‘Community.’” Canadian journal of sociology 38.2: 191–210.
Maresca, Sylvain y Meyer, Michaël (2015). Compendio de fotografía para uso de sociólogos. Edicions Bellaterra.
Mitchell, Claudia. (2011) Doing Visual Research. London: Sage.
Muntanyola-Saura, Dafne. (2017). El video y la danza: cómo la etnografía audiovisual modifica la mirada sociológica. Dossier “Las razones y las Emociones de las Imágenes” / Dossiê “As razões e as emoções das imagens”. RBSE Revista Brasileira de Sociologia da Emoção, 16-47: 57-74.
Muntanyola-Saura, D. 2012. “Expert Knowledge and Video-aided Ethnography a Methodological Account.” Révue de Synthèse 133 (1): 75–100.
Mok, T.M., Cornish, F. & Tarr, J. (2015). Too Much Information: Visual Research Ethics in the Age of Wearable Cameras. Integr. psych. behav. 49, 309–322 https://doi-org.are.uab.cat/10.1007/s12124-014-9289-8
Mylne, E.J., Mitchell, Claudia & Naydene deLange. Handbook of Participatory Video. Toronto: Altamira Press
Pink, Sarah. (2013). Doing Visual Ethnography. SAGE: London.
Rosenblum, Barbara. (1978). Photographers at Work. A Sociology of Photographic Analysis. New York: Holmes & Meier.
Sontag, Susan. (2019) Sobre la fotografia. Barcelona: Arcadia Edicions. (1977) On Photography. New York: Pinguin Books.
Journals:
Yearbook of Moving Images Studies
Enllaços per orientar el Pla de Comunicació
http://cristinaaced.com/pdf/planComunicacion_BIC%20Galicia.pdf
http://www.slideshare.net/rafamartin3/plan-de-comunicacion-11480260
http://www.slideshare.net/rafamartin3/claves-plan-comunicacion
http://www.slideshare.net/lenetourn/comunicacin-corporativa-para-pymes
http://www.unedpontevedra.com/archivos_publicos/qweb_paginas/5310/plandecomunicacioncapontevedra.pdf
http://www.solucionesong.org/img/foros/4c8ddf9bb43a2/Elaboracion_plan_de_comunicacion_PPVE.pdf
http://clippingrrpp.com/como-hacer-un-plan-de-comunicacion/#.UyGGkc6oGgp
Bibliografia complementària
Primera part
Bourdieu, Pierre. “L’opinion publique n’existe pas” a Questions de sociologie. Paris. Ed. Minuit, 1988. Ed. esp: Cuestiones de sociología.Madrid. Istmo, 2000
FarréComa, Jordi. Invitació a la teoria de la comunicació. Valls. Cossetània, 2005
Hall, Edward T. La Dimensión oculta. Méxic, Siglo Veintiuno, 1987
Hall, Edward T.El lenguaje silencioso.Madrid : Alianza, 1989
Saperas, Enric. Introducció a les teories de la comunicació. Barcelona, Pòrtic, 1992
Winkin, Yves. “Presentación general” a Bateson, Goffman, Hall et. al.La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1984, pp. 11-113.
Segona part
Bezunartea, Ofa et al. La prensa y los electores. El mito de la influencia. Euskal Herriko Universitatea. Bilbao, 2000
Blain, Neil; Boyle, Raymond & O’Donnel, Hugh. Sport and National Identity in the European Media. Leicester. Ceicester University Press, 1993
Borrat, Héctor. El periódico, actor político. Barcelona. Gustavo Gili, 1989
Boyd, Dannah. It’s complicated. The Social Lives of Networked Teens. Yale University Press, 2015
Cardús, Salvador. “En defensa de la televisió: la realitat virtuosa” a Trípodos, 6 (1998) pp. 31-44
Cardús, Salvador “Els mitjans de comunicació i els conflictes de mercat” a Actes del II Congrés Català de Sociologia. Barcelona, Societat Catalana de Sociologia, pàg. 1017-1034
Cardús, Salvador TheCirculation of Daily Newspapers in the Catalan-speaking areas between 1976 and 1996. The Anglo-Catalan Society, 1999
Castells, Manuel. L’era de la informació: Economia, societat i cultura.(3 volums) Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003. Ed. original: The Information Age: Economy, Society and Culture. New Jersey: Blackwell, 2003
Castells, Manuel. La galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i societat.Barcelona. Rosa dels Vents, 2002. Ed. Espanyola: Barcelona. Plaza y Janés, 2001.
Champagne, Patrick. Faire l’opinion. París. Seuil
Chomsky, Noam. Las ilusiones necesarias. Libertarias/Prodhufi, 1992
Ferrés, Joan. Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadvertidas. Barcelona. Paidós, 1986
Katz, Jon. Virtuous reality. Nova York. Random House, 1997
Lippman, W. Public opinion. Londres. Allen & Unwin, 1932
O’Donnell, Hugh.Good Times, Bad Times. Soap operas and society in western
Europe. Londres. Leicester University Press, 1998
Peralta, Miquel. Teleinformatius. La transmissió informativa d’actualitat.Barcelona. Trípodos, 2005
Sartori, Giovanni. Homo videns. La sociedad teledirigida. Madrid, Taurus, 1998
Tusón, Jesús. Com és que ens entenem? (si és que ens entenem). Barcelona. Empúries, 1999
Vázquez Montalbán, Manuel. Informe sobre la información. Barcelona. Ed. Fontanella, 1975
Weber, Max. “Para una sociología de la prensa” a REIS núm. 57, 1992 (251-259)
Revistes
Trípodos
Anàlisis
Capçalera
Comunicació21.
TreballsdeComunicació. Societat Catalana de Comunicació (IEC)
Webs
Blocs sobre xarxes:
https://fnunezmosteo.wordpress.com
Crítica informativa:
Estudi i educació en mitjans:
Organismes control:
Programari
Qualsevol processador de textos