Govern multinivell
Codi: 101109 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 3 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 4 | 0 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 4 | 1 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mireia Grau Creus
- Correu electrònic:
- mireia.grau@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Quan es parla de Govern multinivell es fa referència a la interacció política i institucional de diferents unitats polítiques en el marc d'un estat compost o en el marc de la Unió Europea. Aquesta assignatura està adreçada a analitzar la vessant del govern multinivell en el marc d'un estat compost concret que molt sovint es defineix com a quasi-federal: l'Estat espanyol. L'anàlisi es farà a partir de dos pilars: un pilar teòrico-analític (què s'entén per federalisme?) i un pilar empíric (com funciona realment la interacció entre comunitats autònomes i Govern central?).Els continguts de l'assignatura es divideixen en dos grans blocs. En el primer bloc s'analitzen els models institucionals federals i descentralitzats, distingint entre aquells dissenys institucionals que tenen el federalisme com a una finalitat en sí mateixa, i els dissenys institucionals que utilitzen mecanismes propis del federalisme per gestionar conflictes. Es repassaran alguns estats que per les seves característiques responen a un o altre tipus. El segon bloc se centra en el cas de l'Estat espanyol i està dedicat a analitzar els instruments institucionals que configuren les relacions entre els governs autonòmics i el Govern central, tant el seu disseny com el seu funcionament real. L'anàlisi de l'enquadrament institucional d'aquests instruments (és a dir, com estan dissenyats i quins factors polítics i contextuals n'expliquen aquest disseny en un moment concret) i del seu funcionament i dels seus impactes, permet relacionar el Bloc 2 amb el Bloc 1 i, en conseqüència, definir amb molta precisió no només quin tipus d'estat compost és l'Estat espanyol sinó també els límits de determinades reformes.
En tots dos blocs es compaginaran sessions de caràcter explicatiu (a càrrec de la professora i de persones expertes convidades) amb sessions interactives (exposició i discussió de treballs pràctics -breus).
Pel què fa als prerequisits per cursar aquesta assignatura, es requereix motivació pels temes relatius al sistema polític espanyol, al disseny institucional, a les polítiques públiques i a la política comparada. Cal tenir un nivell adequat d'anglès a fi de poder llegir bibliografia en aquest idioma.
Objectius
El funcionament de l'Estat autonòmic sempre ha estat un tema que ha generat interès i, malgrat tot, encara hi ha un gran desconeixement sobre els instruments existents i, sobretot, de la seva eficàcia. El debat sobre si l'Estat espanyol és "el estado más descentralizado del mundo" o si, per contra, és un dels estats que més centralitza la descentralització és l'eix central d'aquesta assignatura. Es pretén sobretot transmetre uns coneixements que venen del món de la pràctica tot ubicant-los en esquemes analítics acadèmics.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- Aplicar el coneixement de les administracions públiques, en els seus diferents nivells, a casos concrets de l'esfera pràctica i professional.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Història, Política i Economia Contemporànies
- Descriure i analitzar el funcionament de les administracions públiques en diferents escales territorials.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Identificar els principals actors, estructura i funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional des d'una perspectiva teòrica o aplicada.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el coneixement de les administracions públiques, en els seus diferents nivells, a casos concrets de l'esfera pràctica i professional.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
BLOC I: Govern multinivell en el marc dels estats compostos.
Tema 1. Presentació.
Tema 2. Descentralització i federalisme: parlem del mateix?
Tema 3. Elements constitutius del federalisme i de la descentralització.
Tema 4. La mesura del federalisme i de la descentralització
Tema 5. El mapa d'indicadors i els debats conceptuals sobre federalisme
Tema 6. Taller per realitzar treballs analítics crítics.
Seminari 1. Anàlisi d'esdeveniments històrics o recents en diversos estats "federals" que posin de manifest el fet i el funcionament federal.
Seminari 2. Anàlisi d'esdeveniments històrics o recents en diversos estats "descentralitzats" que posin de manifest els debats sobre la descentralització.
Tema 7. Recapitulació i primer intent de definir l'estat espanyol a partir de les eines analitzades en els temes i seminaris anteriors.
BLOC II: L'anàlisi del govern multinivell en el cas espanyol.
Tema 8. La configuració del sistema autonòmic: la tria i disseny dels aspectes bàsics del duo autogovern-govern compartit.
Tema 9. L'optimisme autonòmic: l'entusiasme de les elits, l'opinió pública favorable i les perspectives biologicistes.
Seminari 3. Els Pactos Autonómicos (1981) i els Acuerdos Autonómicos (1992).
Tema 10. Autogovern: qui fa què sobre què i fins a quin punt? Un cop d'ull politològic a la distribució competencial.
Tema 11. Co-govern?Les relacions intergovernamentals i els instruments de "cooperació": de debò?
Tema 12. Els àrbitres i els mediadors: evitem conflictes? El Tribunal Constitucional i les negociacions de les comissions bilaterals: evolució política i impacte real. Tema 13. La capacitat de les comunitats autònomes d'incidir en la definició de polítiques estatals: vies parlamentàries "oficials" i alternatives.
Tema 14. El principi de la fi de l'harmonia autonòmica: les reformes dels estatuts i la crisi econòmica. Seminari 4. La fi d'un model o el fracàs d'un model?.
Seminari 5. L'aplicació de l'article 155 a la Generalitat: paradoxes i efectes.
Metodologia
La metodologia combina una sèrie d'activitats interactives i complementàries tendents a reforçar competències i capacitats d'aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Clases magistrales con soporte de TIC y debates en grupo | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Final work and tutorials | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos, estudi, recerca i redacció de treballs | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació
AVALUACIÓ CONTINUA
El mètode d'avaluació és múltiple; combina els debats i les presentacions de treballs breus als seminaris, controls escrits parcials (amb preguntes curtes tipus qüestionari - multiresposta o no) i un examen al final de l'assignatura que consistirà en l'elaboració d'un comentari pautat. D'aquesta manera s'assegura un control continuat i un repartiment homogeni de la càrrega de treball.
S'exigeix haver puntuat en cadascun dels àmbits -presentacions de treballs breus i debats a seminaris (30% de la nota final), 2 exercicis puntuals (20%) i l'examen-comentari final (50%).
IMPORTANT:
- No es podrà superar l'assignatura si no s'han lliurat tots els treballs de l'avaluació contínua.
Es farà una avaluació compensatòria quan la nota final es trobi per sota de 5 (sobre 10)
AVALUACIÖ ÜNICA
L'avaluació única consistirà en un examen final que comprendrà tots els aspectes treballats a l'assignatura i el lliurament, el mateix dia de l'examen, d'un treball llarg sobre algun tema que s'acordi a principi de curs amb cada persona que opti per l'avaluació única. Per aprovar cal haver-se presentat a l'examen i haver lliurat el treball.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 2 controls parcials | 20% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Examen-comentari | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Presentació de treballs breus i presentació a seminaris | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia obligatòria:
Es determinarà abans de començar l'assignatura (Campus Virtual). Bibliografia bàsica
Arbós, Xavier (coord) Las relaciones intergubernamentales en el Estado autonómico. La posición de los actores, Institut d'Estudis Autonòmics, 2009.
Caminal, Miquel i Ferran Requejo (eds.) Federalisme i plurinacionalitat. Teoria i anàlisi de casos, Institut d'Estudis de l'Autogovern, 2009.
Elazar, Daniel J. Anàlisi del federalisme i altres textos. Selecció de textos i estudi introductori a càrrec de Ronald L. Watts. Institut d'Estudis Autonòmics, 2011.
https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/00_c James Madison, James, Alexander Hamilton, John Jay El federalista Institut d'Estudis Autonòmics, 2009.
Requejo, Ferran (dir). Autogovern i relacions intergovernamentals en les democràcies actuals: El cas de Catalunya, Informe IEA 2/2019.
Requejo, Ferran (dir) Democràcies liberals i protecció de l'autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de les majories, Informe IEA 2/2020.
Rodon, Toni El miratge de l'autogovern. El sistema autonòmic en perspectiva comparada, Estudis polítics i socioeconòmics, Fundació Irla, 2015.
https://irla.cat/wp-content/uploads/2015/12/miratge-autogovern-web.pdf
Programari
Cap.