Sistema internacional contemporani
Codi: 101090 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OB | 3 | 1 |
| 2503778 Relacions Internacionals | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- María Alejandra Peña Gonzalez
- Correu electrònic:
- alejandra.pena@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Maria Ester Barbe Izuel
Prerequisits
L’alumnat ha de tenir un coneixements previs bàsics, adquirits a l’assignatura de Relacions Internacionals o similar, així com la capacitat d’informar-se de l’actualitat internacional mitjançat fonts diverses, en molts casos en llengua anglesa. També es demana habilitat en l’anàlisi i la retenció d’informació, així com ser capaç d’elaborar una argumentació sòlida i contraposar i exposar idees, de cara a treballs i pràctiques que es realitzaran durant les sessions del curs.
Objectius
Aquesta assignatura té caràcter de formació avançada, i complementària als coneixements adquirits en cursos previs i de personalitat més bàsica (Relacions Internacionals). Serà d’utilitat per a adquirir coneixements del sistema internacional posterior a la Guerra Freda i per tant un recolzament necessari per tots aquells que vulguis cursar, posteriorment, l’itinerari de Relacions Internacionals del grau de CPGP o el propi grau de RRII, així com altres postgraus relacionats amb la disciplina.
Els objectius bàsics del curs són: que l’alumnat adquireixi coneixement dels processos fonamentals de canvi del sistema internacional de l’època de post Guerra Freda, en àmbits tan diversos com les noves formes i centres de poder, els actors que prenen rols dels quals abans no disposaven, els reptes, conflictes i llaços que es presenten com a novetat, així com l’aprofundiment en eixos temàtics concrets i propis de l’època. D’aquesta manera, l’alumnat ha de desenvolupar la seva capacitat analítica en afers internacionals i ser capaç d’exposar, contraposar i argumentar idees i conceptes relacionats amb aquest àmbit.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
- Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
- Relacions Internacionals
- Analitzar casos i fenòmens de l'esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les diferents eines d'anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
- Aplicar els diferents enfocaments teòrics a l'anàlisi del sistema internacional i dels seus subsistemes i a la política internacional europea.
- Aplicar els diferents enfocaments teòrics, amb aproximació constructivista, a l'actuació de les organitzacions internacionals.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
- Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
- Utilitzar els enfocaments teòrics i metateòrics per analitzar l'impacte de la globalització en la seguretat, l'economia i la societat, tant a escala transnacional i estatal com en les diferents organitzacions internacionals.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
- Valorar casos concrets de canvi i de continuïtat en el sistema internacional, en els principals subsistemes regionals (europeu, americà, asiàtic) i en els subsistemes econòmic i de seguretat.
- Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
Continguts
BLOC I
ORDRE INTERNACIONAL: CONCEPTES I INSTRUMENTS D’ANÀLISI
1. Introducció al sistema internacional contemporani (post-guerra freda)
Ordre internacional: Aproximacions clàssiques (Hobbes, Groci, Kant)
Tipologies d’ordre: internacional, globalitzat, mundial, internacional globalitzat
Nivells d’anàlisi: globalització descentralitzada
Multidimensionalitat de l’agenda internacional
2. Ordre internacional globalitzat: Sistema d’estats
Sistema d’estats (pluralisme)
Món westfalià: la sobirania dels estats
Ordre internacional basat en:
- Potències (jerarquia)
- Institucions (multilateralisme)
- Valors (solidarisme)
3. Ordre internacional globalitzat: Globalització
Globalització: fi de la geografia, món únic (desigual), instantaneïtat i densitat d’interaccions
Transformació del sistema capitalista: cadenes globals de valor
Revolució tecnològica de la informació
Ordre com a governança global:
- Més enllà del sistema d’estats (Comissió de Governança Global, 1995)
- Provisió de bens públics internacionals (salut, medi ambient)
- Augment de la governança entreestats (xarxes transgovernamentals)
- Governança privada (autoritats privades)
4. Canvi i ordre internacional globalitzat
Dinàmiques de canvi en l’estructura del sistema internacional (material, normativa i institucional)
Factors de canvi: Poder, idees i institucions
- Poder: Competició pel poder i distribució del poder
- Distribució del poder: polaritat i multicentrisme
- Idees (normes i valors): compartides i rivals
- Normes de coexistència, cooperació i solidarisme
- Normes emergents: Seguretat humana i desenvolupament sostenible
- Institucions: Multilateralisme formal i informal (organitzacions internacionals, convencions, minilateralisme)
- Multilateralisme pràctic (utilitarisme) i normatiu (principi d’actuació)
BLOC II
SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI: CANVI I CONTINUITAT DE L’ORDRE INTERNACIONAL A PARTIR DE 1989
5. Grans etapes de canvi
Etapa constitutiva (1989-2001)
Etapa de transició (2001-2008)
Etapa de contestació (desde 2008)
6. Constitució de l’ordre internacional: Hegemonia dels Estats Units
Moment unipolar
Hegemonia dels Estats Units: base material i normativa
Líder de l’ordre econòmic liberal (occidental)
Hiperpotència militar, sense rivals i sense missió
*Estudi de cas: guerra del Golf - 1991
7. Constitució de l’ordre internacional: Moment neo-idealista
Neo-idealisme: Nou Ordre Internacional (Bush)
Ideari liberal: democràcia, economia de mercat, drets humans
Neo-liberalisme econòmic: Consens de Washington
Solidarisme liberal i normes emergents: Protecció de civils
*Estudi de cas: Operacions de pau de Nacions Unides en el context de les “noves guerres”
8. Constitució de l’ordre internacional: Governança global institucionalitzada
Reactivació institucional: Consell de Seguretat de Nacions Unides
Maleabilitat de les institucions: OTAN, UE
*Estudis de cas: Noves institucions
Institucionalització de normes establertes:
- Organització Mundial del Comerç - 1994 (lliure comerç)
Institucionalització de normes emergents:
- Conferència de Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament - Rio 1992 (desenvolupament sostenible)
- Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional – 1998 (justícia penal internacional)
- Convenció d’Ottawa sobre les mines anti-personals - 1997 (protecció de civils)
9. Transició (entre constitució i crisi de l’ordre internacional): Erosió de l’hegemonia
Moment uni-multipolar
Potències emergents – BRIC. Entradade Xina al’OMC (2001)
Atacs del 11/S (2001) i terrorisme global. Rivalitat asimètrica
Rivalitat en l’agenda de proliferació nuclear (Iran, Corea del Nord)
Mecanismes d’erosió de l’hegemonia: Soft balancing
*Estudi de cas: Kosovo o emergència de Rússia com a rival
10. Transició (entre constitució i crisi de l’ordre internacional): Normes en discussió
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015): models de desenvolupament i l’aparició del Sud Global
Lluita contra el terror i estat i-liberal: tortura, mercenaris
Limitacions del solidarisme liberal: Protecció de civils vs. sobirania
*Estudi de cas: Emergència de la Responsabilitat de Protegir en un context de fracàs (Bòsnia, Rwanda, Kosovo) pel que fa a la protecció de civils.
11. Transició (entre constitució i crisi de l’ordre internacional): Símptomes de crisi institucional
Unilateralisme dels Estats Units: la guerra d’Iraq i el Consell de Seguretat (2003)
Multilateralisme alternatiu: Estats Units i coalitions of the willing
*Estudis de cas: Limitacions dels mecanismes de governança global
- OMC (potències emergents i confrontació d’interessos)
- Reforma del Consell de Seguretat de Nacions Unides (problemes de legitimitat)
- Creació del Consell de Drets Humans (redistribució de poder)
- Tractat de No Proliferació Nuclear (erosió del règim)
12. Contestació de l’ordre internacional: Multipolaritat fragmentaria
Redistribució de poder: emergència econòmica xinesa, competició pels recursos irivalitat tecnològica
Crisi econòmica (2008) en un escenari de canvi (Xina com a potència financera). Inicis de desglobalització
Transició de poder i rivalitat Xina-Estats Units: les infraestructuras
*Estudis de cas: Retorn de la power polítics
- Re-emergència de Rússia: Geòrgia (2008), Ucraïna (2014, 2022)
- Emergència de Xina al Pacífic: Mar de Xina Meridional
13. Contestació de l’ordre internacional: Controvèrsia normativa
Objectius de Desenvolupament Sostenible (2015-2030) en el marc de les crítiques a la globalització
Controvèrsies sobre les normes de solidarisme liberal (drets individuals)
Reformulació normativa: rol de Xina, Rússia, Sud global i Estats Units
*Estudis de cas: Controvèrsies normatives
- Re-definició dels Drets Humans en base als valors tradicionals (Consell de Drets Humans)
- Erosió de la justícia penal internacional en basea la sobirania nacional i a l’anti-colonialisme (Tribunal Penal Internacional)
- Erosió de la igualtat de gènere en base al dret a la vida (Drets i Salut Reproductiva i Sexual)
14. Contestació de l’ordre internacional: Crisi del multilateralisme
Crisi de l’ordre internacional liberal. Actors: noves potències, Sud Global i Estats Units
Crisi financera (2008) i canvis en el minilateralisme: del G7 al G20
Fracàsde les reformes institucionals (FMI) i multilateralisme alternatiu (institucions liderades per Xina)
L’ anti-multilateralisme dels Estats Units (Trump): erosió del’OMC, OTAN, INF, UNESCO, Acords de Paris, OMS
* Estudi de cas: Crisi institucional
- Bloqueig de l’OMC (desde 2008)
15. Ordre internacional en el segle XXI: balanç
Tres grans crisis: 2001 (terrorisme), 2008 (economia), 2020 (salut)
Identificació dels canvis en poder, idees i institucions
L’impacte de la Covid-19 com a reafirmació de les tendències de canvi
BLOC III
PRÀCTIQUES DE CURS
En aquesta secció es recull (a títol indicatiu) un seguit de matèries, pròpies del context normatiu del desenvolupament sostenible i de la seguretat humana, presents avui dia en l'agenda de les negociacions internacionals. Durant el curs es treballa sobre dos temes concrets que es discuteixen a classe i donen lloc a un exercici individual, tot aplicant el marc analític de l’emergència, acceptació i internalització o contestació de les normes internacionals (informació i materials al Campus Virtual).
- Diamants de conflicte
- Canvi climàtic
- Responsabilitat de Protegir
- Dones, pau i seguretat (Resolució 1325 del Consell de Seguretat)
- Drets i salut sexual i reproductiva
- Refugiats i desplaçats
- Diversitat biològica
- Salut global
- Deforestació i degradació dels boscos
- Transgènic
Durant el curs es faran dues pràctiques, en torn a dues normes que generen molt de debat en l’agenda internacional:
Pràctica 1: la normadeSalut i Drets Sexuals i Reproductius és força representativa dels canvis en matèria normativa durant el període solidarista liberal i es veurà fortament contestada en el segle XXI. Aquest tema es desenvoluparà de manera pràctica.
Pràctica 2: la governança del canvi climàtic, com eix fonamental del desenvolupament sostenible, en un context de redistribució de poder (emergència xinesa) i de sobiranisme (Estats Units, Rússia). Aquest tema es desenvoluparà de manera pràctica.
Les instruccions sobre les sessions pràctiques es troben al Campus Virtual (CV). Al marge d’altres documents (recollits al CV), s’ha de consultar, com a lectura bàsica per les pràctiques:
Barbé, Esther i Badell, Diego, “Salud y derechos sexuales y reproductivos: Entre la salud pública y los derechos de la mujer” a Barbé, E., Las normas Internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 143-175.
Costa, Oriol, “La lucha contra el cambio climático: una nueva arquitectura del multilateralismo” a Barbé, E., Las normas Internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 79-107.
Metodologia
L’estudiant haurà de desenvolupar-se en aquesta assignatura en un conjunt divers d’activitats, que tindran cadascuna un pes determinat en les hores de dedicació i en el pes en la nota final de la matèria.
La present assignatura, atès que presenta una càrrega de 6 crèdits ECTS, implica una dedicació per part de l’estudiant de 150 hores en total, que es distribuiran de la manera que segueix:
- Classes magistrals: són sessions de presentació de la matèria realitzades a l’aula en diferents sessions, que aniran acompanyades de l’ús de les TIC i presentaran una estructura el més dinàmica possible. Es pretén, per tant, que a més a més de l’exposició dels temes per part del/la professor/a es creï una situació còmode de participació, comunicació i discussió.
- Aprenentatge amb suport audiovisual: es passarà, al llarg del curs, documentals i/o pel·lícules per tal d’il·lustrar de manera més suggerent el bloc del temari, a discrecionalitat del/la professor/a. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’acostar l’alumnat a punts del programa que poden quedar més clar a partir de visionats.
- Exercicis a classe: són activitats realitzades en solitari o en grup, amb l’objectiu que l'alumnat es familiaritzin amb els conceptes més bàsics de l’assignatura.
- Seminaris en grups reduïts: tindran lloc sessions pràctiques en seminaris de grups reduïts, per tal que el debat i la discussió de continguts siguin viables. L'alumnat hauran de demostrar que han sabut aprofundir en l’àmbit que se’ls reclama, que han dedicat temps a les lectures corresponents i que han fet un exercici de reflexió al voltant del tema de treball. Durant elcurs es treballasobredostemes concrets amb la intenció de discutir-los a classe fer un exercici individual, tot aplicant el marc analític de l’emergència, acceptació i internalització o contestació de les normes internacionals (informació i materials al Campus Virtual).
- Treball autònom relacionat amb els seminaris i exercicis: engloba tota aquella feina que els/les estudiants han de fer pel seu propi compte per tal d’assolir els coneixements necessaris de cara a la participació a classe, a l’acumulació de coneixements generals i a la redacció dels exercisis corresponents.
- Estudi autònom: són les hores que l’alumnat ha de dedicar a l’estudi de la matèria de forma autònoma, ja sigui mitjançant la lectura dels seus apunts, les lectures obligatòries, les lectures optatives i d’ampliació, o tots aquells materials de suport per a l’assoliment de les competències i els coneixements necessaris per a afrontar els exercicis escrits.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Aprenentatge amb suport audiovisual | 4 | 0,16 | 1, 4, 8, 9, 21, 24, 30 |
| Classes magistrals amb ús de les TIC | 34 | 1,36 | 1, 4, 6, 8, 9, 14, 17, 21, 23, 28, 30 |
| Seminaris en grups redüits i sessions pràctiques | 10 | 0,4 | 1, 4, 6, 8, 9, 11, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 30 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria treball règim internacional i seguiment curs | 5 | 0,2 | 1, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 27, 30 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom | 49 | 1,96 | 14, 16, 17, 21, 23 |
| Treball autònom relacionat amb els seminaris i les pràctiques | 40 | 1,6 | 1, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 30 |
Avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les parts següents:
1. Examen final de tota la matèria. L’examen (per escrit i individual) pretén verificar el coneixement per part dels estudiants dels conceptes d’anàlisi i de les matèries substantives abordats durant el curs (s’inclou la totalitat del temari) i té un valor de 50% de la nota del curs. És necessari obtenir, com a mínim, un 5 en l’examen per superar el curs.
2. Sessions pràctiques. L' avaluació de les practiques consisteix en un exercici individual, per cada pràctica, realitzat a l'aula. Prèviament s'ha de participar en una sessió de discussió a l'aula, per la qual s'ha de demostrar que s'han treballat els materials de consulta. Hi ha dos temes difererents sobre els que s'estructuren aquestes sessions i cada tema val un 20%.
3. Participació a classe i als debats. Avaluació amb un valor de 10% de la nota final del curs.
Aclariments:
Per tal de poder superar l’assignatura serà condició necessària que no suficient, obtenir com a mínim una nota de 5 a l’examen final de l’assignatura. L’examen persegueix que l’alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics i substantius dels tres blocs del programa. Un cop assolida aquesta nota mínima de 5 a l’examen, es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de la resta del curs. Quan la nota ponderada final sigui igual o superior a 5 es considerarà l’assignatura com superada. Aquells estudiants que hagin de recuperar els exercicis de pràctiques ho podran fer, amb nota màxima de 5. Els estudiants que hagin suspès l'examen es podran presentar a una recuperació de l'examen. S'articularà també una recuperació percada pràctica, per als estudiants que les hagin suspès.
Les dates de les pràctiques s’especificaran en el marc de la programació de l’assignatura (veure Campus Virtual). El material per a la realització de aquestes sessions es trobarà al Campus Virtual.
Els i les estudiant podran demanar la revisió de la qualificació de tots els exercicis escrits avaluables.
Prova de Síntesi: D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació dels alumnes repetidors podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Avaluació Única: D’acord amb l’article 265 de la normativa acadèmica vigent de la UAB els alumnes es poden acollir al sistema d’avaluació única. S’han de posar en contacte amb la Facultat i realitzar una sol·licitud motivada dins dels terminis fixats. L’avaluació única es realitzarà en una única data (coincidint amb la data dels exàmens finals i de recuperació). L’avaluació única consisteix en tres exercicis d’avaluació corresponents respectivament al bloc I del curs (dimensió instrumental), al bloc II del curs (anàlisi de l’ordre internacional en el període post guerra freda) i a les pràctiques de curs (bloc III), centrades en casos de normes internacionals controvertides (recollides al temari de curs). Per a aprovar aquesta avaluació cal obtenir una nota mínima de 5/10. En el cas de suspendre, la prova d’avaluació única podrà recuperar-se en la data que fixi la Facultat per a l'avaluació compensatòria de l'assignatura. La revisió de la qualificació final seguirà el mateix procediment que per a l'avaluació continuada. Els estudiants han de manifestar als/les professors/res la seva voluntat de seguir aquest procediment a l’inici de curs.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 50% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 14, 17, 19, 21, 23, 25, 26, 28, 29, 30 |
| Participació | 10% | 0 | 0 | 4, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 25, 27, 30 |
| Pràctica 1. Debat i exercici a classe | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 30 |
| Pràctica 2. Debat i exercici a classe | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 27, 29 |
Bibliografia
Nota: bona part del material de lectura obligatòria (bibliografia bàsica de curs) estarà disponible per mitjans electrònics, ja sigui al Campus Virtual, ja sigui a través de la biblioteca de la UAB.
BLOC I
ORDRE INTERNACIONAL: CONCEPTES I INSTRUMENTS D’ANÀLISI
Tema 1. Introducció al sistema internacional contemporani (post-guerra freda)
Barbé, Esther, Relaciones Internacionales, Madrid, Tecnos, 2020 (4ª ed.) (Capítol II.1 “Las grandes tradiciones de pensamiento”).
Tokatlian, Juan Gabriel, "Tiempos de crispación y antagonismo", El País, 5 agost 2014.
Walt, Stephen, "One World Many Theories", Foreign Policy, núm. 110, 1998, a: http://www.columbia.edu/itc/sipa/U6800/readings-sm/foreign_pol_walt.pdf
Tema 2. Ordre internacional globalitzat: Sistema d'estats
Barbé, Esther, “¿Qué es la soberanía? Tres lecturas del orden internacional”, La maleta de Portbou, març-abril, 2020, a: https://lamaletadeportbou.com/articulos/tres-lecturas-del-orden-internacional/
Paris, Roland, “The right to dominate: How old idees about sovereignty pose new challenges for world order”, International Organization, vol. 74, estiu 2020, pp. 453-89.
Ramos, Jennifer, “Sovereignty: history, developments andimplications” a Ramos, J., Changing norms througactions, Oxford U.P., 2013 (Capítol 1)
Tema 3. Ordre internacional globalitzat: Globalització
Held, David et al., Globaltransformations. Politics, economics and culture, Stanford, Stanford Univ. Press, 1999 (Introducció, pp. 1-10). Hi ha versió en castellà, Transformaciones globales. Política, economía y cultura, México, Oxford University Press, 2002.
Karns, Margaret et al., International Organizations. The politics and processes of global governance, Lynne Ryener, Boulder, 2015 (Capítol 1 “The challenges of global governance”).
Tema 4. Canvi i ordre internacional globalitzat (les lectures d’aquest tema cobreixen aspectes del segon bloc del programa)
Barbé, Esther, “Multilateralismo: Adaptación a un mundo con potencias emergentes”, Revista Española de Derecho Internacional, vol. LXII, núm. 2, 2010, pp. 21-50.
Barbé, Esther, “La crisis del orden internacional liberal y su impacto en las normas Internacionales” a Barbé, E., Las normas Internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 19-44.
Costa, Oriol, “El multilateralismo en crisis”, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 101, 2013, pp. 7-25, a: https://www.cidob.org/ca/articulos/revista_cidob_d_afers_internacionals/101/introduccion_el_multilateralismo_en_crisis
Emas, Rachel, “The concept of sustainable development: Definition and defining principles”, Brief for SDGR, 2015.
Morillas, Pol, “Seguridad Humana: Conceptos, Experiencias y Propuestas”, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 76, 2007, pp. 47-58.
BLOC II
SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI: CANVI I CONTINUITAT DE L’ORDRE INTERNACIONAL A PARTIR DE 1989
Tema 5. Grans etapes de canvi a Tema 14. Contestació de l'ordre internacional: Crisi del multilateralisme (les lectures aquí recollides serveixen per al seguiment de la segona part del programa)
Barbé, Esther (amb Oriol Costa), Relaciones Internacionales, Madrid, Tecnos, 2020 (4ª ed.) (Capítol VI “La sociedad internacional desde el final de la guerra fría: constitución, transición y contestación del orden internacional”).
Eilstrup-Sangiovanni, Mette i Hofmann, Stephanie C., “Of the contemporary global order crisis, and change”, Journal of European Public Policy, vol. 27, núm. 7, 2020, pp. 1077-1089.
Tema 6. Constitució de l'ordre internacional: Hegemonia dels Estats Units
Krauthammer, Charles, “The unipolar moment”, Foreign Affairs, vol. 70, núm. 1, 1990/1991, pp. 23-33.
Tema 7. Constitució de l'ordre internacional: Moment neo-idealista
Greig, Michael J. et al., “Peace Operations” a International Conflict Management, Polity, 2019, pp. 157-185.
Sheehan, Michael, “TheChanging Character of War” a Baylis, John et al. The Globalisation of World Politics, Oxford U.P., 2013, pp.210-225.
Tema 8. Constitució de l'ordre internacional: Governança global institucionalitzada
Ibáñez, Marc i García Durán, Patricia, “Libre comercio: los intercambios económicos nos benefician a todos” a Barbé, E., Las normas Internacionales ante la crisis del ordenliberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 45-77.
Tema 9. Transició (entre constitució i crisi de l'ordre internacional): Erosió del'hegemonia
Kaldor, Mary, “Un nuevo enfoque sobre las guerras”, Papeles, núm. 94, 2006, pp. 11-20.
Tema 10. Transició (entre constitució i crisi de l'ordre internacional): Normes en discussió
Barbé, Esther, “Instituciones, normas y conflictos: Los años devorados por las langostas”, a Vázquez Gómez, Eva Mª, Adam Muñoz, Mª Dolores i Cornago Prieto, Noé (coords.), El Arreglo pacífico de controversias internacionales, 2013, Valencia Tirant Lo Blanch, pp. 777-800.
Tema 11. Transició (entre constitució i crisi de l'ordre internacional): Símptomes de crisi institucional
Kienzle, Benjamin, “No proliferación: una norma injusta, pero asentada” a Barbé, E., Las normas Internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 109-142.
Tema 12. Contestació de l'ordre internacional: Multipolaritat fragmentaria
Boreyko, A.V., Vernigora, A.A. i Kislitsyn, S.V., "The Infrastructure Competition between the United States and China in Developing Countries", Herald of the Russian Academy of Sciences, vol. 92, 2022, pp. 627–635, https://doi.org/10.1134/S1019331622130159
Gratius, Susanne, “El ascenso de las potencias emergentes y el nuevo orden internacional”, Temas para el debate, núm. 170, 2009.
Ikenberry, G. John, “A New Order of Things? China, America, and the Struggle over World Order” a Toje, Asle (ed.), Will China's Rise Be Peaceful? The Rise ofaGreat Power in Theory, History, Politics , and the Future, New York, Oxford Academic, pp. 36-56,2018, https://doi.org/10.1093/oso/9780190675387.003.0003.
Peña, Alejandra, “China’s Belt and Road Initiative: Implications for Central Asia”, a Serra, F. i Izquierdo Brichs, F. (ed.), Political Regimes in Central Asia and Nepatrimonialism. A Sociology of Power Perspective, Singapore, Palgrave McMillan, pp. 71-113, https://doi.org/10.1007/978-981-15-9093-1_3
Sanahuja, José Antonio, “¿Bipolaridad en ascenso? Análisis equívocos frente a la crisis de la globalización”, Foreign Affairs Latinoamérica, vol. 20. Núm. 2, 2020, pp. 76-84.
Tema 13. Contestació de l'ordre internacional: Controvèrsia normativa
Foot, Rosemary, China, the UN, and Human Protection: Beliefs, Power, Image. Oxford, Oxford University Press, 2021.
Johnston, Alastair I., "China in a World of Orders: Rethinking Compliance and Challenge in Beijing's International Relations". International Security, 2019, vol. 44, iss. 2, fall 2019, pp. 9–60, https://doi.org/10.1162/isec_a_00360
Latek, Marta i Pichon, Eric, “Understanding the Sustainable Development Goals”, Briefing European Parliament, 2019.
Tema 14. Contestació de l'ordre internacional: Crisi del multilateralisme
González, Alicia, “Los BRICS y la gobernanza econòmica mundial”, Política Exterior, núm. 164, març-abril 2015.
Jokela, Juha, “The G-20. A Pathway to effective multilateralism?”, Chaillot Papers, abril 2011.
Steinberg, Federico, “Depende: El futuro de la OMC”, 27 noviembre 2019, esglobal.org. a https://www.esglobal.org/depende-el-futuro-de-la-omc/
Stephen, Matthew, "China's New Multilateral Institutions: A Framework and Research Agenda", International Studies Review, vol. 23, iss. 3, 2021, pp. 807-834,
https://doi.org/10.1093/isr/viaa076
Temes 12, 13 i 14 (lectures comunes a aquests temes)
Barbé, Esther, “El invierno que no llegó: el orden internacional en tiempos de pandemia”, Revista Española de Derecho Internacional, vol. 72, núm. 2, 2020.
Drezner, Daniel W., “The Song remains the same: International Relations after COVID-19”, International Organization, 2020.
El País, Escenarios de la nueva guerra fría (“El duelo por la hegemonia global que tiene al mundo en vilo”, “La gran batalla que marcarà el futuro de la globalización”, “Los misiles chinos inquietan al Pentágono”, “La carrera que pueden perder losdos”, “El riesgo de quedar atrapada entre dos bloques”), 26, 27, 28, 29 i 30 de juliol de 2020.
Muñiz, Manuel, “Orden global, tecnologia y la geopolítica del cambio”, Anuario CIDOB 2019, a: https://www.cidob.org/es/articulos/anuario_internacional_cidob/2019/orden_global_tecnologia_y_la_geopolitica_del_cambio
Lectures de pràctiques
Pràctica núm. 1: Barbé, Esther i Badell, Diego,“Salud y derechos sexuales y reproductivos: Entre la salud pública y los derechos de la mujer”, a Barbé, E., Las normas internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 143-175.
Pràctica núm. 2: Costa, Oriol, “La lucha contra el cambio climático: una nueva arquitectura del multilateralismo”, a Barbé, E., Las normas internacionales ante la crisis del orden liberal, Madrid Tecnos, 2021, pp. 79-107.
Lectures recomanades (globals de curs)
Acharya, Amitav, i Barry Buzan, The Making of Global International Relations: Origins and Evolution of IR at Its Centenary, Cambridge, Cambridge U.P., 2019.
Arenal, Celestino del, “Mundialización, creciente interdependencia y globalización en las relaciones Internacionales”, Cursos de derecho internacional y relaciones internacionales de Vitoria-Gasteiz, Leioa, Universidad del País Vasco, 2008, pp. 181-268, a: https://www.ehu.eus/es/web/cursosderechointernacionalvitoria/-/mundializacion-creciente-interdependencia-y-globalizacion-en-las-relaciones-internacionales
Badia Martí, A. et al. (dirs), Las organizaciones internacionales en el siglo XXI, Madrid, Marcial Pons, 2021.
Bargués, Pol, La paz diferida. Diferencias, resiliència y crítica en las intervencions Internacionales, Barcelona, ICIP/Bellaterra, 2021.
Buzan, Barry i Waever, Ole, Regions and Powers. The Structure of International Society, Cambridge, Cambridge U.P., 2003.
González Férriz, Ramón, La trampa del optimismo. Cómo los años novena explicant el mundo actual, Barcelona, Debate, 2020.
González del Miño, Paloma (ed.), El sistema internacional del siglo XXI, Valencia, Tirant lo Blanc, 2020.
Hurrell, Andrew, On global order. Power, values and the constitution of international society, Oxford, Oxford U.P., 2007.
Krastev, Ivan i Holmes, Stephen, La luz que se apaga. Cómo Occidente ganó la guerra y perdió la paz, Barcelona, Debate, 2019.
Leonard, Mark, The age of unpeace. How connectivity causes conflict, Bantam Press, 2021.
Lundestad, Geir, East, West,North, South. Major Developments in International Politics since 1945, Sage, London, 2018 (8ª ed).
Nau, Henry, Perspectives on International Relations. Power, Institutions and Ideas, London, Sage, 2019.
Sanahuja, José Antonio i Tezanos Vázquez, Sergio, “Del milenio a la sostenibilidad: Retos y perspectives de la Agenda 2030 para el desarrollo sostenible”, Política y Sociedad, vol. 54, núm. 2, 2017, pp. 521-543.
Shambaugh, David, China Goes Global, The Partial Power, New York, Oxford University Press, 2013.
Thompson, Helen, Disorder. Hard times in the 21st century, Oxford, Oxford University Press, 2021.
Stephen Matthew D. i Zurn, Michael, Contested World Orders. Rising Powers, Non-Governmental Organizations, and the Politics of Authority Beyond the Nation-State, Oxford, Oxford U.P., 2019.
Programari
S'espera que les i els estudiants tinguin els coneixements bàsics sobre l'ús dels programes informàtics més comuns per a la recerca d'informació en internet, i per a l’elaboració i edició de textos, quadres i gràfics.