Comportament polític
Codi: 101075 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Eva Anduiza Perea
- Correu electrònic:
- eva.anduiza@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Beatriz Elias Valverde
- Adrian Caballero Escusol
Prerequisits
L’estudiant ha d'haver adquirit de forma prèvia al desenvolupament d'aquest curs les nocions bàsiques sobre Ciència Política. Ha de poder llegir i entendre l'anglès i treballar amb facilitat amb fulls de càlcul. És molt recomanable haver superat l'assignatura Metodologia de l'Anàlisi Política.
Objectius
El curs té tres objectius fonamentals:
- Que els estudiants coneguin els elements bàsics que defineixen i caracteritzen el comportament polític i electoral en sistemes polítics democràtics.
- Que els estudiants puguin fer servir les teories i variables que expliquen com pensen i actuen els ciutadans en el terreny polític.
- Que els estudiants coneguin i puguin fer servir les principals dades i metodologies disponibles per a l'anàlisi del comportament polític.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col'lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
- Analitzar els processos electorals, incloent-hi campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i anàlisi i interpretació dels resultats electorals.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que comprèn el comportament ciutadà i els valors democràtics, en particular en casos concrets de l'esfera interna i internacional
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col'lectiva
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el comportament dels actors polítics, tant individuals com col·lectius (partits, grups de pressió, moviments socials, etc.)
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Emprar les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar les seves interaccions i avaluar el seu comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
1. Enfocaments teórics i metodològics
2. Participació política
3. Actituds, valors i emocions
4. Eleccions
5. L'explicació del vot
6. Gènere i comportament politic
Metodologia
Les sesions presencials requereixen la lectura prèvia dels materials que s'indicaran a l'inici del curs. Hi ha tres tipos de sesions presencials:
1 Classes magistrals en les que el professorat presenta els continguts teòrics en interacció amb els estudiants.
2 Sessions de seminaris. En elles es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements adquirits a través de l'analisi de les lectures.
3 Sessions de pràctiques. En elles es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements adquirits a través de l'analisi de dades.
Durant les activitats autònomes els estudiants hauran de preparar els materials corresponents a cada sessió, elaborar els treballs que s'avaluaran i preparar els continguts de l'exàmen.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes de pràctiques i seminaris | 19 | 0,76 | 6, 14, 16, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
| Classes magistrals i presentacions | 36 | 1,44 | 6, 7, 13, 15, 18, 20, 21, 25 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluació | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 12, 14, 15, 17, 20, 21, 23 |
| Tutories | 15 | 0,6 | 6, 14, 15, 17, 20, 21, 23, 25 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de la teoria presentada a classe | 30 | 1,2 | 4, 6, 14, 15, 17, 18, 21, 23, 25 |
| Lectures obligatòries i relacionades amb les pràctiques | 30 | 1,2 | 15, 16, 17, 18, 21, 23 |
| Redacció dels exercicis pràctics | 15 | 0,6 | 14, 21, 22, 23, 24, 25 |
Avaluació
Examen final (60%). L’examen constarà de dues parts: test i comentari.
Pràctiques (30%). A entregar en classe el dia corresponent.
Comentaris/treballs als seminaris (10%). S'explicaran a classe.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Per aprovar l’assignatura caldrà una nota mínima global de 5, un 4 a l’examen tipus test i un mínim de 3.5 al comentari del exàmen.
Avaluació compensatòria
L'alumne tindrà dret a l'avaluació compensatòria sempre que es donin aquestes condicions:
- Tenir un 3.5 a l'examen tipus test
- Tenir la nota final de pràctiques aprovada.
Avaluació única
Consistirà en un examen amb una part de test i dos comentaris.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentaris/treballs | 10% | 0 | 0 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
| Examen final | 60% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 17, 20, 21 |
| Pràctiques | 30% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografia
Bibliografia obligatòria
Anduiza Perea, E., & Bosch, A. (2004). Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel.
Dalton, R. J., & Klingemann, H.-D. (2007). Oxford Handbook of Political Behavior. Oxford: Oxford University Press.
Dalton, R. J. (2014 o posterior). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press.
Guinjoan, M. (2016). Per què fallen les enquestes? Eines 27, 71-80.
Mintz, A., Valentino, N. A., & Wayne, C. (2021). Beyond Rationality: Behavioral Political Science in the 21st Century. Cambridge University Press.
Rodon, T., & Guinjoan, M. (2018). “Mind the Protest Gap: The Role of Resources in the Face of Economic Hardship”. PS - Political Science and Politics, 51(1): 84-92.
Sanders, D. (1995). Behavioral Analysis. In Theory and Methods in Political Science (pp. 23–41)
Reif, K., Schmitt, H. and NORRIS, P. (1997), Second-order elections. European Journal of Political Research, 31: 109-124. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1997.tb00768.x
Theocharis, Y., & Van Deth, J. W. (2018). “The Continuous Expansion of Citizen Participation: A New Taxonomy”. EuropeanPolitical Science Review, 10(1): 139-163.
Urban, Tim. 2023. What’s Our Problem?: A Self-Help Book for Societies. Wait But Why. Chapter 1: The Laddery
Verge, T. (2014). “Comportamiento político”. En Ciencia Política con Perspectiva de Género. Madrid: Akal
Vries, C. E. D., Hobolt, S. B., Proksch, S.-O., & Slapin, J. B. (2021). Foundations of European Politics: A Comparative Approach. Oxford University Press.
Bibliografia recomanada per tema
Esta bibliografia es per aprofundir en aspectes que us interessin, o en elements relacionats amb el treball.
Enquestes i experiments
Anspach, N. M., Jennings, J. T., & Arceneaux, K. (2019). “A Little Bit of Knowledge: Facebook’s News Feed and Self-Perceptions of Knowledge”. Research & Politics, 6(1): 1-9. https://doi.org/10.1177/2053168018816189
Penadés, A. (2015). Especial encuestas: errores, cocina y predicción. In Zoom Político 25, 1-19.Sniderman, Paul M. (2011): “The Logic and Design of the Survey Experiment. An Autobiography of a Methodological Innovation”, in Druckman et al. (editors), Cambridge Handbook of Experimental Political Science: 102-114. New York: Cambridge University Press.
Tormos, R. (2014). Aspectes metodològics de l’enquesta online amb experiments. Barcelona: Centre d’Estudis d’Opinió.
Participació
Dalton, R. J. (2014). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press. Capítols 3 (political participation) i 4 (protest politics).
Armingeon, K., & Schädel, L. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualisation”. West European Politics, 38(1): 1–27. https://doi.org/10.1080/01402382.2014.929341
Font, J., Navarro, C., & Wojcieszak, M. (2012). Preferencias dela ciudadanía española sobre las formas de decisión política y sus factores explicativos. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Capítols 1 i 2.
Gallego, A., San, J., & Cristancho, C. (2010). “La movilización política: medición y relevancia”. Revista Española de Ciencia Política, 23: 113-124.
Klandermans, B., & van Stekelenburg, J. (2013). “The Social Psychology of Protest”. Current Sociology, 61(5-6): 886-905.
Rodon, T., & Guinjoan, M. (2018). “Mind the Protest Gap: The Role of Resources in the Face of Economic Hardship”. PS - Political Science and Politics, 51(1): 84-92.
Theocharis, Y., & Van Deth, J. W. (2018). “The Continuous Expansion of Citizen Participation: A New Taxonomy”. European Political Science Review, 10(1): 139-163.
Torcal, M., Rodon, T., & Hierro, M. J. (2016). “Word on the Street: The Persistence of Leftist-dominated Protest in Europe”. West European Politics, 39: 326-350.
Trujillo, M., & Gómez, B. (2016). Urnas vacias en los suburbios de las ciudades. Barcelona: Observatorio Social La Caixa
Actituds
Dalton, R. J. (2014). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press. Capítols 2 (mass beliefs) 5 (values in change), 6 (issues and ideological orientations) i 12 (citizens and democratic process)
Converse, P. E. (1964). “The Nature of Belief Systems in Mass Publics”. Critical Review, 18(1): 1-74.
Fernbach, P. M., Rogers, T., Fox, C. R., & Sloman, S. A. (2013). “Political Extremism Is Supported by an Illusion of Understanding”. Psychological Science, 24(6): 939-946. https://doi.org/10.1177/0956797612464058
Geus, R. de, Ralph-Morrow, E., & Shorrocks, R. (2022). Understanding Ambivalent Sexism and its Relationship with Electoral Choice in Britain. British Journal of Political Science, 1–20. https://doi.org/10.1017/S0007123421000612
Inglehart, R., & Welzel, C. (2005). Modernization, Cultural Change, and Democracy. Cambridge: Cambridge University Press. Capítol 1 (en castellano, publicado por el CIS)
Prior, M. (2018). Hooked. How Politics Captures People’s Interest. Cambridge: Cambridge University Press. Capítol 1.
Shively, W. P. (1979). “The Development of Party Identification among Adults: Exploration of a Functional Model”. The American Political Science Review, 73(4): 1039-1054.
Shorrocks, R. (2016). “A Feminist Generation? Cohort Change in Gender-Role Attitudes and The Second-Wave Feminist Movement”. International Journal of Public Opinion Research, 30(1): 125-145.
Romero, X. (2018). “Una opinió pública termostàtica. L’efecte de les crisis econòmiques i l’acció governamental en les preferències de polítiques públiques a Catalunya”. Quaderns de l’ICPS, 1–9.
VVAA. (2015). Informe sobre la democracia en España 2015. Madrid: Fundación Alternativas. Capítol 2: “El descontento con el funcionamiento de la democracia en España”
Eleccions
Downs, A. 1992. “Una teoría económica de la democracia”. En Diez textos básicos de ciencia política. Ariel.
Blais, A., & Anduiza, E. (2013). “Voter Turnout”. In R. Valelly (Ed.), Oxford Bibliographies in Political Science. Oxford: Oxford University Press DOI: 10.1093/obo/9780199756223-0066
Iyengar, S., Sood, G., & Lelkes, Y. (2012). “Affect, Not Ideology”. Public Opinion Quarterly, 76(3): 405-431.
Medina, L. (2015). Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Polarització en clau identitària i divisió de l’electorat. Quaderns de l’ICPS, (11), 1–11. https://www.icps.cat/archivos/Quaderns/q11_cat.pdf
Nai, A. (2020). “Going Negative, Worldwide: Towards a General Understanding of Determinants and Targets of Negative Campaigning”. Government and Opposition, 55(3): 430-455. https://doi.org/10.1017/gov.2018.32
Westwood, S. J., Iyengar, S., Malhotra, N., Lelkes, Y., & Levendusky, M. (2018). The Origins and Consequences of Affective Polarization in the United States. Annual Review of Political Science, 22(1), 1–18. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051117-073034
Vot
Astudillo, J., & Rodon, T. (2013). “El comportamiento electoral del votante en la mediana y las «paradojas» de la competición política española / The Electoral Behaviour of the Median Voter and the ‘Paradoxes’ of Spanish Political Competition”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 144: 3-21. https://doi.org/10.5477/cis/reis.144.3
Equipo Piedras de Papel. (2015). Aragón es nuestro Ohio: así votan los españoles. Barcelona: Malpaso. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10
Barberá, P. (2018). “Explaining the Spread of Misinformationon Social Media: Evidence from the 2016 US Presidential Election”. APSA Comparative Politics Newsletter, 1-5.
Carmines, E. G., & Stimson, J. A. (1980). “The Two Faces of Issue Voting”. The American Political Science Review, 74 (1): 78-91
Pallarés, Riba,Fraile (2007). Variables socioestructurales y comportamiento electoral en las elecciones generales españolas. Una perspectiva evolutiva 1979-2000. Revista de Estudios Políticos, 109-158.Garzia, D. (2017). “Voter Evaluation of Candidates and Party Leaders”. In Arzheimer, K., Evans, J., and Lewis-Beck, M. (eds.). Sage Handbook of Electoral Behavior. London: Sage. 633-653.
Johnston, R. (2015). “Election Campaigns”. Sage Handbook of Electoral Behavior. London: Sage
Kinder, D. R., & Kiewiet, D. R. (1981). “Sociotropic Politics: The American Case”. British Journal of Political Science, 11(2): 129-161.
Pallarés, F., Riba, C., & Fraile, M. (2007).“Variables socioestructurales y comportamiento electoral en las elecciones generales españolas. Una perspectiva evolutiva 1979-2000”. Revista de Estudios Políticos, 135, 109–158.
Programari
R, Jamovi i Excel