Logo UAB
2023/2024

Biologia cel·lular i histologia

Codi: 100855 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500251 Biologia ambiental FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Marta Martin Flix
Correu electrònic:
marta.martin@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Marta Martin Flix
Albert Gubern Burset

Prerequisits

Donat que Biologia Cel·lular & Histologia és una assignatura del primer semestre del primer curs del grau de Biologia Ambiental, no hi ha cap prerequisit obligatori. Tanmateix, per tal que l'alumnat pugui seguir l'assignatura amb fluïdesa i pugui assolir els resultats d'aprenentatge plantejats, es recomana que domini els continguts del programa de Biologia de Batxillerat, sobretot aquells referents a:

- Estructura general de les cèl·lules així com els seus components bàsics (proteïnes, àcids nucleics, lípids, carbohidrats).

- Funcions bàsiques dels orgànuls cel·lulars.

- Vies metabòliques cel·lulars.

- Característiques bàsiques dels teixits animals i vegetals.

És molt recomanable que l'alumnat tingui un coneixement bàsic d'anglès, ja que les fonts bibliogràfiques i d'informació més actualitzades d'aquesta disciplina científica estan disponibles en aquest idioma.


Objectius

Es tracta d’una assignatura de primer curs, de caràcter obligatori, que introdueix a l'alumnat als fonaments de la biologia cel·lular i de l’organització tissular dels Vertebrats i les plantes. L'assignatura està dividida en dos mòduls temàtics: (1) l’estudi de la cèl·lula eucariota i (2) com les cèl·lules eucariotes s’organitzen per formar els diferents teixits animals i vegetals.

L'objecte central d'estudi de la Biologia Cel·lular és la cèl·lula eucariota, el coneixement dels orgànuls intracel·lulars i les seves funcions i la relació amb les vies metabòliques cel·lulars. Per altra banda, el mòdul d'Histologia estudia les agrupacions cel·lulars que constitueixen els teixits animals i vegetals i la seva relació amb la funció tissular.

Els objectius específics de l'assignatura són els següents:

1- Descriure l’estructura de la cèl·lula eucariota i comprendre la relació d'aquesta estructura amb les funcions cel·lulars específiques.

2- Conèixer les funcions dels orgànuls i compartiments cel·lulars, relacionar el seu origen i funcions i comprendre que el seu funcionament coordinat és essencial per que les cèl·lules puguin desenvolupar les seves funcions.

3- Reconèixer les estructures cel·lulars i tissulars. Identificar els trets diferencials dels teixits animals i vegetals.

4- Utilitzar la terminologia científica adequada i ésser capaç d'expressar i descriure els coneixements adquirits amb propietat i claredat.

5- Treballar de forma adequada en un laboratori biològic bàsic.

6- Utilitzar correctament el microscopi òptic. Saber diferenciar, de forma bàsica, la cèl·lula animal de la vegetal, així com saber identificar diversos components característics. Saber identificar les característiques bàsiques de diverses organitzacions tissulars animals i vegetals.

7- Buscar, analitzar i sintetitzar informació de diferents fonts per construir coneixements de forma autònoma.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Comprendre les bases de la regulació de les funcions vitals dels organismes a través de factors interns i externs i identificar mecanismes d'adaptació al medi.
  • Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Identificar organismes i reconèixer els diferents nivells d'organització biològica.
  • Integrar els coneixements dels diferents nivells organitzatius dels organismes en el seu funcionament.
  • Obtenir, observar, manejar, conrear i conservar espècimens.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  3. Aplicar el concepte de teixit i diferenciar les varietats tissulars de l'organisme animal i vegetal.
  4. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi.
  5. Identificar i analitzar material d'origen animal i vegetal i les seves anomalies.
  6. Realitzar cultius cel·lulars i de teixits animals.
  7. Reconèixer els nivells d'organització molecular, genètica, cel·lular, tissular i d'organisme.
  8. Reconèixer l'estructura histològica dels principals òrgans de l'organisme animal i vegetal i les relacions estructura-funció.
  9. Reconèixer l'estructura, morfologia i dinàmica del cromosoma eucariòtic en el cicle cel·lular mitòtic i meiòtic.

Continguts

L’assignatura de Biologia Cel·lular i Histologia té un caràcter bàsic dins la titulació i amb ella es pretén que l’alumnat adquireixi uns coneixements sòlids sobre l’organització estructural, el funcionament i la regulació de les cèl·lules eucariotes i dels teixits que aquestes formen. Aquests coneixements biològics es complementen amb els d’altres assignatures bàsiques i obligatòries del pla d’estudis, com ara la Genètica, la Bioquímica, la Fisiologia Vegetal i Animal o la Filogènia i Evolució. El conjunt d’aquestes assignatures proporcionaran a l’alumnat de Biologia Ambiental una bona comprensió de l’organització estructural i funcional dels organismes vius. D’altra banda, els coneixements teòrics adquirits en l’assignatura de Biologia Cel·lular i Histologia es complementen amb una formació pràctica al laboratori.

La base que proporciona l’assignatura de Biologia Cel·lular i Histologia és fonamental pel seguiment de moltes de les assignatures abans esmentades, així com pel seguiment d’algunes de les assignatures optatives que s’inclouen en el pla d’estudis, raó per la qual aquesta assignatura s’imparteix en el primer semestre del primer curs de la titulació.

CONTINGUTS DETALLATS DE L'ASSIGNATURA

BIOLOGIA CEL·LULAR

Tema 1. Introducció a la cèl·lula eucariota. Organització de la cèl·lula procariota i eucariota.

Tema 2. Membrana plasmàtica. Estructura, composició i funcions de la membrana plasmàtica.

Tema 3. Transport de molècules a través de la membrana plasmàtica. Difusió simple i osmosi. Transport d'ions i depetites molècules. Transport passiu per permeases i per proteïnes de canal. Transport actiu primari i secundari.

Tema 4. Nucli. Estructura, composició i funcions. Transport bidireccional nucli-citoplasma. Cromatina: composició, estructura i organització.

Tema 5. Citosol. Composició i organització estructural. Funcions del citosol. Compartiments cel·lulars i tràfic de proteïnes.

Tema 6. Reticle endoplasmàtic: estructura, composició i funcions del reticle endoplasmàtic llis i rugós. Bases del transport vesicular.

Tema 7. Aparell de Golgi: estructura, composició i funcions.

Tema 8. Endosomes, lisosomes i vacúols: estructura, composició, classificació i funció.

Tema 9. Mitocondris. Estructura, composició i biogènesi. Genoma mitocondrial. Funcions del mitocondri.

Tema 10. Microtúbuls. Estructura, biogènesi, composició i funcions. Polimerització de la tubulina. Proteïnes associades als microtúbuls.

Tema 11. Microfilaments. Estructura, biogènesi,composició i funcions.Polimerització de l’actina. Proteïnes d’unió a l’actina.

Tema 12. Filaments intermedis. Estructura, biogènesi, composició i funcions. Polimerització. Proteïnes associades als filaments intermedis.

Tema 13. Introducció al cicle cel·lular i a la divisió cel·lular. Interfase i divisió cel·lular mitòtica i meiòtica. Citocinesi.

HISTOLOGIA

Teixits animals

Tema 1. Concepte de teixit animal teixit. Components cel·lulars i extracel·lulars. Classificació dels teixits animals.

Tema 2. Teixit epitelial. Diferenciacions de la superfície de la cèl·lula epitelial. Polaritat cel·lular i unions intercel·lulars. Làmina basal. Epitelis de revestiment: característiques estructurals i fisiològiques. Tipus d'epiteli de revestiment. Epitelis glandulars: tipus de cèl·lules secretores. Classificació i propietats generals de les glàndules exocrines.

Tema 3. Teixit conjuntiu. Matriu extracel·lular: fibres i substància fonamental. Cèl·lules fixes i lliures del teixit conjuntiu. Fibroblast i fibrogènesi. Mastòcits. Plasmòcits. Macròfags i sistema fagocític mononuclear. Varietats del teixit conjuntiu.

Tema 4. Teixit adipós. L'adipòcit. Teixit adipós unilocular i multilocular: estructura, funció i distribució.

Tema 5. Teixit cartilaginós. Matriu cartilaginosa. Condròcit. Varietats delteixit cartilaginós:hialí, elàstic i fibrós. Histofisiologia.

Tema 6. Teixit ossi. Organització arquitectònica de l'os. Matriu òssia. Osteoblasts-osteòcits: estructura i funció. Osteoclasts i resorció òssia. Histofisiologia. Varietats del teixit ossi: laminar i no laminar. Osteones, sistemes intersticials i circumferencials.

Tema 7. Sang. Plasma sanguini i elements formes. Eritròcit: estructura i funció. Trombòcits i plaquetes: coagulació sanguínia. Leucòcits. Granulòcits: neutròfils, eosinòfils i basòfils. Agranulòcits: monòcits i limfòcits.

Tema 8. Teixit muscular. Varietats del teixit muscular. Teixit muscular estriat: Aparell contràctil. Miofibrilles i sarcòmers. Citofisiología de la contracció muscular. Teixit muscular cardíac: Discos intercalars. Teixit muscular llis.

Tema 9. Teixit nerviós. Neurona: regionalització morfofuncional. Neuroglía.

Teixits vegetals

Tema 10. Peculiaritats de la cèl·lula vegetal. Paret cel·lular. Especialitzacions de la paret cel·lular: plasmodesmes i porus. Transport apoplàstic i simplàstic. Classificació dels teixits vegetals.

Tema 11. Meristems. Bases citofisiològiques. Meristems primaris i secundaris. Meristems apicals: organització histogènica i patrons proliferatius.Càmbium vascular. Felògen.

Tema 12. Parènquima. Característiques morfofuncionals de la cèl·lula parenquimàtica. Patrons d'organització tissular. Parènquima clorofíl·lic i de reserva.

Tema 13. Teixits Mecànics. Colènquima: Característiques generals. Col·lòcit. Distribució, organització tissular i tipus. Esclerènquima: Característiques generals. Fibres i esclereides.

Tema 14. Teixits Vasculars. Components, característiques estructurals i histofisiològiques. Xilema: elements conductors: traqueides i membres del vas. Engruiximents secundaris i plaques perforades de la paret. Floema: elements conductors: cèl·lules criboses i membres de tubs cribosos. Engruiximents de la paret, cribes i plaques criboses. Organització dels elements conductors.

Tema 15. Teixits dèrmics. Característiques estructurals i histofisiològiques. Teixits primaris: epidermis; teixits secundaris: peridermis.


Metodologia

DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA

TEORIA

Els coneixements bàsics teòrics de Biologia Cel·lular s’impartiran en 20 hores presencials i els d’Histologia en 20 hores més. Les classes teòriques s'impartiran amb suport de diapositives i altres materials audiovisuals. Durant les classes de teoria molt freqüentment es demanarà la participació activa de l'alumnat mitjançant preguntes breus relacionades amb continguts impartits. D'aquesta manera es pretén estimular la seva capacitat de relació, deducció i raonament.

NOTA: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

PRÀCTIQUES

ATENCIÓ: l'assistència a pràctiques és obligatòria. La NO assistència a pràctiques sense causa justificada comportarà que l'alumnat no pugui superar l'assignatura.

Les pràctiques al laboratori permetran que l’alumnat es familiaritzi amb un laboratori biològic bàsic. Cada grup de pràctiques realitzarà 4 sessions al laboratori: 2 relacionades amb els continguts de Biologia Cel·lular i 2 relacionades amb els continguts d'Histologia. Els 2 objectius principals d'aquestes pràctiques són: (1) que l'alumnat aprengui el maneig del microscopi òptic i (2) mitjançant l'ús del microscopi òptic, l'alumnat haurà de (2.1) diferenciar la cèl·lula animal de lacèl·lula vegetal, (2.2) reconèixer estructures subcel·lulars dels dos tipus cel·lulars, (2.3) reconèixer diferents tipus cel·lulars, (2.4) reconèixer les característiques bàsiques dels teixits animals i vegetals, (2.5) reconèixer i identificar els teixits animals i vegetals específics que formen les cèl·lules.

ATENCIÓ: Per poder assistir a pràctiques cal que l'alumnat justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Ciències i de la Facultat de Biociències.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes pràctiques 10 0,4 3, 5, 7, 8, 9
Classes teòriques 40 1,6 3, 4, 7, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Assoliment de conceptes i establiment de relacions entre ells 96 3,84 4, 7, 8

Avaluació

AVALUACIÓ

El mòdul de Biologia Cel·lular suposa el 50% de la nota i el d'Histologia l'altre 50%. Cadascun d'aquests mòduls tindrà una avaluació teòrica (40% de la nota de l'assignatura) i una avaluació pràctica (10% de la nota de l'assignatura).

Per tal d’aprovar l’assignatura, la nota final ponderada haurà de ser superior o igual a 5.

1- AVALUACIÓ CONTÍNUA

1.1 - PRÀCTIQUES

L’assistència a pràctiques és obligatòria. La no assistència a 1 pràctica de Biologia o d’Histologia sense justificar, implicarà una reducció del 75% de la nota. En cas de no assistir a 2 pràctiques de Biologia o d’Histologia sense justificar, l’alumnat no podrà superar l’assignatura.

La part de pràctiques representa el 20% de la nota final de l'assignatura. Al final de cada sessió de pràctiques es realitzarà un qüestionari d'uns 5 minuts de durada que serà l'avaluació d'aquella pràctica. Les pràctiques 1 i 2, corresponents al mòdul de Biologia Cel·lular suposaran el 10% de la nota final del mòdul de Biologia Cel·lular (BC). Les pràctiques 3 i 4, corresponents al mòdul d’Histologia, suposaran el 10% de la nota final del mòdul d'Histolgia (H). A les pràctiques d’Histologia, a més a més del qüestionari de pràctiques, es realitzarà una prova de reconeixement visual de teixits al microscopi.

La nota de pràctiques farà mitjana ponderada amb l’examen teòric corresponent de cada mòdul (Biologia Cel·lular o Histologia).

Per poder assistir a pràctiques cal que l’alumnat justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.

1.2 - TEORIA

Biologia Cel·lular (BC): el mòdul de teoria s'avaluarà amb 2 proves parcials que suposaran, conjuntament, el 40% de la nota final de l'assignatura. La primera prova es realitzarà quan s'hagin impartit, aproximadament, la meitat de les hores teòriques del mòdul de teoria de BC i suposarà, aproximadament, el 40% dels continguts i de la nota final del mòdul de BC. La segona prova parcial es realitzarà un cop finalitzades les hores teòriques del mòdul i suposarà, aproximadament, el 60% dels continguts i de la nota final del mòdul de BC.

  • La nota mínima perquè les 2 proves parcials de Biologia Cel·lular puguin fer mitjana serà de 3,5.
  • L'alumnat que obtingui una nota inferior a 3,5 en qualsevol dels 2 parcials, podrà recuperar-lo el dia de la prova final de recuperació. 
  • La nota de teoria de Biologia Cel·lular farà mitjana ponderada amb la nota de pràctiques sempre i quan la qualificació mitjana obtinguda a la part de teoria sigui igual o superior a 3,5.

Histologia (H): el mòdul de teoria  d'Histologia s’avaluarà amb una única prova que suposarà el 40% de la nota final de l'assignatura. La nota de teoria farà mitjana ponderada amb la nota de pràctiques sempre i quan la qualificació obtinguda a la part de teoria sigui igual o superior a 4. L'alumnat que obtingui una nota de teoria d’Histologia inferior a 4 s’haurà de presentar a la prova final de recuperació. 

Biologia Cel·lular i Histologia: Per tal que les notes de teoria de Biologia Cel·lular i d'Histologia facin mitjana ponderada, la qualificació mitjana dels parcials o examens de recuperació de BC ha de ser igual o superior a 3,5 i la d'Histologia ha de ser  igual o superior a 4. 

Per poder accedir a la recuperació, l'alumnat s'ha d'haver presentat a un 67% de les activitats d'avaluació programades, considerant com a activitats d'avaluació: i) qualsevol prova per avaluar els continguts teòrics; ii) el conjunt de pràctiques de cada mòdul.

1.3 - CONSIDERACIONS GENERALS

  • Es considerarà NO AVALUAT aquell alumnat que es presenti a menys del 67% de les activitats d'avaluació programades, considerant com a activitats d'avaluació: i) qualsevol prova per avaluar els continguts teòrics; ii) el conjunt de pràctiques de cada mòdul, és a dir, que es presenti a menys de 4 activitats d'avaluació.
  • En el cas de que l'alumnat no superi la part teòrica de l’assignatura, però superi la part de pràctiques (obtenció d’un mínim de 5 punts sobre 10), se li guardarà aquesta nota durant un període de tres matrícules addicionals (però s'haurà de matricular de nou de TOTA l'assignatura).
  • En el cas de que l'alumnat no superi un dels 2 mòduls de teoria (BC o H) i sí superi l'altre, (obtenció d’un mínim de 5 punts sobre 10), se li guardarà aquesta nota durant un període de tres matrícules addicionals (però s'haurà de matricular de nou de TOTA l'assignatura).
  • L'alumnat que no pugui assistir a una prova d’avaluació individual per causa justificada (com ara un problema de salut, defunció d’un familiar de fins a segon grau, accident, gaudir de la condició d’esportista d’elit i tenir una competició o activitat esportiva d’obligada assistència, etc.) i aporti la documentació oficial corresponent al professorat de l'assignatura i a la coordinació de titulació (certificat mèdic oficial en el que es faci constar explícitament la incapacitat de realitzar un examen, atestat policial, justificació de l’organisme esportiu competent, etc.), tindrà dret a realitzar la prova en una altra data. La coordinació de la titulació vetllarà per la concreció d’aquesta, prèvia consulta amb el professorat de l’assignatura.
  • Podrà presentar-se al’examen per MILLORAR NOTA l'alumnat que tingui les pràctiques i la teoria aprovada, i s’examinarà del total de teoria de l'assignatura. Per poder-se presentar a l’examen per pujar nota haurà de renunciar per escrit (correu electrònic) a la nota obtinguda per parcials, avisant al professorat responsable de l’assignatura amb un mínim de tres dies d'antelació a l'examen de recuperació. La nota que es tindrà en compte serà la del darrer  examen que hagi realitzat.

2- AVALUACIÓ ÚNICA

L’alumnat que opti per l’avaluació única ho haurà de sol·licitar en el termini i forma indicat per la Facultat.

2.1 - PRÀCTIQUES

ATENCIÓ: encara que l'alumnat opti per l'avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’assistència a les pràctiques és OBLIGATÒRIA i INDISPENSABLE per aprovar l’assignatura.

La part de pràctiques representa el 20% de la nota final de l'assignatura. Al final de cada sessió de pràctiques es realitzarà un qüestionari d'uns 5 minuts de durada que serà l'avaluació d'aquella pràctica. Les pràctiques 1 i 2, corresponents al mòdul de Biologia Cel·lular suposaran el 10% de la nota final del mòdul de Biologia Cel·lular (BC). Les pràctiques 3 i 4, corresponents al mòdul d’Histologia, suposaran el 10% de la nota final del mòdul d'Histolgia (H). A les pràctiques d’Histologia, a més a més del qüestionari de pràctiques, es realitzarà una prova de reconeixement visual de teixits al microscopi.

La no assistència a 1 pràctica de Biologia o d’Histologia sense justificar, implicarà una reducció del 75% de la nota. En cas de no assistir a 2 pràctiques de Biologia o d’Histologia sense justificar, l’alumnat no podrà superar l’assignatura.

Per poder assistir a pràctiques cal que l’alumnat justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.

2.2 - TEORIA

La part de teoria representa el 80% de la nota final de l'assignatura.

L’avaluació única de la teoria consistirà en un únic examen que constarà de preguntes tipus test i/o alguna pregunta breu i que inclourà tots els continguts de teoria de Biologia Cel·lular i d’Histologia, i que es realitzarà el mateix dia, hora i aula que la prova parcial d’Histologia. La recuperació de l’avaluació única serà el mateix dia, hora i aula que la prova de recuperació de l’avaluació continuada.

2.3- CONSIDERACIONS GENERALS

  • En el cas de que l'alumnat no superi la part teòrica de l’assignatura, però superi la part de pràctiques (obtenció d’un mínim de 5 punts sobre 10), se li guardarà aquesta nota durant un període de tres matrícules addicionals (però s'haurà de matricular de nou de TOTA l'assignatura).
  • L'alumnat que no pugui assistir a una prova d’avaluació individual per causa justificada (com ara un problema de salut, defunció d’un familiar de fins a segon grau, accident, gaudir de la condició d’esportista d’elit i tenir una competició o activitat esportiva d’obligada assistència, etc.) i aporti la documentació oficial corresponent al professorat de l'assignatura i a la coordinació de titulació (certificat mèdic oficial en el que es faci constar explícitament la incapacitat de realitzar un examen, atestat policial, justificació de l’organisme esportiu competent, etc.), tindrà dret a realitzar la prova en una altra data. La coordinació de la titulació vetllarà per la concreció d’aquesta, prèvia consulta amb el professorat de l’assignatura.
  • Podrà presentar-se al’examen per MILLORAR NOTA de la part de teoria l'alumnat que tingui les pràctiques i la teoria aprovada, i s’examinarà del total de teoria de l'assignatura. Per poder-se presentar a l’examen per pujar nota haurà de renunciar per escrit (correu electrònic) a la nota prèviament obtinguda, avisant al professorat responsable de l’assignatura amb un mínim de tres dies d'antelació a l'examen de recuperació. La nota que es tindrà en compte serà la del darrer examen que hagi realitzat.

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1ª prova parcial de continguts teòrics de Biologia Cel·lular 17% 0,75 0,03 4, 5, 7, 9
2ª prova parcial de continguts teòrics de Biologia Cel·lular 23% 1 0,04 4, 5, 7, 9
Prova de continguts teòrics d'Histologia 40% 1,75 0,07 3, 4, 7, 8
Pr?ctiques de laboratori d'Histologia 10% 0,25 0,01 1, 2, 3, 4, 8
Pr?ctiques de laboratori de Biologia Cel?lular 10% 0,25 0,01 1, 2, 4, 6, 9

Bibliografia

BIOLOGIA CEL·LULAR

Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. 2016. Biología Molecular de la Célula. 6ª Edición. Editorial Omega.

Alberts B, Heald R, Johnson A, Morgan D, Raff M, Roberts K, Walter P, Wilson J, Hunt T. 2022. Molecular Biology of the cell. 7th Edition. W.W. Norton & Co.| E-book: ISBN: 978-0-393-42708-0: https://wwnorton.com/books/9780393884821

Alberts B, Bray D, Hopkin K, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. 2011. Introducción a la Biología Celular. 3ª Edición. Editorial Médica Panamericana.

Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Martin K, Yaffe M, Amon A,. 2021. Molecular Cell Biology. 8th Edition. Editorial macmillan. E-book: ISBN:9781319365028: https://store.macmillanlearning.com/ca/product/Molecular-Cell-Biology/p/1319208525#format01

Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Amon A, Scott MP,. 2016 . Biología Celular y Molecular. 7ª Edition. Editorial Panamericana.

Karp G, Iwasa J, Marshall W. 2019. Biología Celular y Molecular. 8ª Edición. Editorial Mc Graw-Hill.

Karp G, Iwasa J, Marshall W. 2018. Karp's Cell Biology, Global Edition. Editorial Wiley | E-book: Karp G, Iwasa J, Marshall W. 2021. Karp’s Cell and Molecular Biology. 9th Edition. Editorial Willey

Part del contingut d’alguns llibres proposats a la bibliografia es poden consultar online:

           Alberts: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/bookshelf/br.fcgi?book=mboc4

           Cooper: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/bookshelf/br.fcgi?book=cooper        

 

HISTOLOGIA

Bloom & Fawcett. 1995. Tratado de Histología. Ed: Interamericana McGraw-Hill.

Esau, K. : 1985. Anatomía vegetal (ed. Omega).

Gartner, L.P. Hiatt, J.L.: 2002. Texto Atlas de Histología. 2ª Edición. McGraw Hill.

Geneser, F.: 2006. “Histología. Sobre Bases Moleculares”. 3a Edición. Editorial Panamericana. Argentina.

Junqueira, L.C. y Carneiro, J.: 2006. Histología Básica, texto y Atlas. 6ª Edición.Masson, Elsevier.

Histologia básica (ed. Masson).

Krstic, R.V.: Los tejidos del hombre y de los mamíferos (ed. McGraw Hill).

Paniagua, R. y col.: 2007. Citología e Histología Vegetal y Animal.Vol2. Histología Vegetal y Animal. McGraw-Hill/ Interamericana.

Ross, M.H. y Pawlina, W: 2007. Histología. Texto y Atlas color con biología celular y molecular. (ed. Panamericana).

Stevens, A. y Lowe, J.: 2006. Histología Humana. (ed. Elsevier).

Young, B. y Heath, J.W. Histologia Funcional. Texto y Atlas en color. (ed.Harcourt).

Welsch. U.: 2009.Histología. 2a Edición, Editorial Panamericana. Argentina.

Virtual microscopy laboratory: https://histologyguide.com


Programari

No hi ha necessitats de programari concretes per a cursar aquesta assignatura.