Logo UAB
2023/2024

El Mediterrani en la Prehistòria

Codi: 100739 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500241 Arqueologia OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Frank Robert Risch
Correu electrònic:
robert.risch@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Frank Robert Risch
Marcello Peres Castellani
Eni Soriano Llopis

Prerequisits

Lectura de texts científics en anglès.


Objectius

Analitzar els principals desenvolupaments socials, econòmics i polítics de la Prehistòria Recent d'Orient Pròxim i la Mediterrània. Temes centrals seran la rellevància  social de la metal.lurgia , la "revoluciió dels productes derivats" (sobretoto la aparició de l'arada, el carro i la domesticació del cavall), la migració "Yamnaya", l'inici de la guerra organitsada i la importància de les "societats cooperatives de la abundància" en la història. 

Aquesta assignatura ha estat concebuda com a continuació i ampliació de la matèria bàsica Arqueologia Prehistòrica (100740).


Competències

  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  2. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  3. Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari.
  4. Dominar els processos de canvi que es produeixen a la prehistòria.
  5. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  6. Dominar la història universal de l'antiguitat.
  7. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  8. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  9. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  10. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  11. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.

Continguts

TEMARI

TEMA 1: Comprendre societats precapitalistes: tipologies evolucionistes i noves perspectives alternatives

TEMA 2: El desenvolupament de la metal·lúrgia: tecnologia, origen i transferència

TEMA 3: Les primeres societats metal·lúrgiques a Europa oriental durant el V mil·lenni: Dimini, Vinça & Varna

TEMA 4: Intensificació econòmica i reorganització social durant el IV mil·lenni: la roda, l’arada i els productes derivats

TEMA 5: L’emergència del poder individualitzat i la violència al Caucas i la regió circumpòtica durant el IV mil·lenni: Maikop i les perifèries septentrional d’Uruk

TEMA 6: Noves formes de poder i relacions socials a l’època de l’”Home del Gel”: la zona circumalpina entre ca. 3300-2500 ANE

TEMA 7. La societat de les illes Cíclades en el III mil·lenni: intercanvi i aparició del calor de canvi

TEMA 8. El Calcolític a la Península Ibèrica (ca. 3100-2200 ANE)

TEMA 9. El grup de la Ceràmica Cordada i el “Fenomen Campaniforme” I (ca. 2750-2200 ANE): materialitat, assentaments, pràctiques funeràries i ADN antic

TEMA 10. El “Fenomen Campaniforme” II (ca. 2750-2200 ANE): elits socials, sistema sexe/gènere i teories interpretatives

TEMA 11. El nord-est de la Península Ibèrica entre el IV-III mil·lenni: evolució, involució i organització social

TEMA 12. L'edat del bronze antic a la Península Ibèrica (2200-1550 ANE). 

TEMA 13: La formació i declivi del primer Estat a l’Egeu: la societat minoica

TEMA 14: Àfrica i el Mediterrani durant la Prehistòria: trajectòries independents o compartides?


Metodologia

a. Clases teóricas  con soporte de TIC y debate en gran grupo

b. Seminarios de discusión sobre epistemología en arqueología, conceptos del análisis histórico y modelos interpretativos.

c. Estudio y discusión de fuentes documentales y arqueológicas.

d. Realización de ejercicios pautados de aprendizaje.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Clases teòriques i seminaris 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Estudi i discusió de fonts documentals i arqueològiques. 20 0,8 1, 2, 7, 8, 11
Tipus: Autònomes      
Realización de ejercicios pautados de aprendizaje. 65 2,6 2, 3, 4, 5, 10

Avaluació

L’assignatura serà avaluada segons els següents exercicis:

a. participació activa a las classes (5%)

b. realització d’un diagrama cronològic (màx. DIN-A3) on es reflecteixi una síntesis dels continguts substantius de l’assignatura (5%)

c. realització d’un assaig individual sobre un tema concret que sorgeixi a classe (15% de l’examen)

d. realització d’un treball de recerca col·lectiu d’un tema del temari (40%)

e. proba final escrita (50%). És indispensable aprovar l’examen per a superar l’assignatura

La reavaluació implica l’entrega o revisió de tots els treballs programats (punts c. i d.), així com la realització d’una proba addicional. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

AVALUACIÓ ÚNICA: Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'avaluació única que consistirà en la realització d'un examen escrit i entrega de tots els treballs de curs el mateix dia i hora de la prova final escrita.

Nota: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixaassignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Diagrama cronològic 5% 5 0,2 2, 4, 5
Presentacions i participació activa a classe 5% 10 0,4 1, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11
Proves teòriques 50% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Treballs pràctics 40% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 6, 10

Bibliografia

TEMA 1: Comprender sociedades pre-capitalistas: tipologías evolucionistas y nuevas perspectivas alternativas

KARATANI, K. 2014, The structure of World History – From modes of production to modes of exchange. Duke Univ.Press, Durham.

RISCH, R. 2018, Affluent societies of Later Prehistory. In H. Meller, D. Gronenborn, R. Risch (eds), Surplus without the State. Political forms in Prehistory. Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie Sachsen-Anhalt, Halle, 45-65.

RISCH, R. 2021, “El grupo neolítico Halaf (Mesopotamia) desde la perspectiva de las sociedades cooperativas de la abundancia (c. 6200-5300 a.n.e.)”, en R. Rodríguez / Magdalena Magneres (ed), Sociedades Antiguas del Mediterráneo y América: aproximaciones desde el Sur. El Búho Desplumado, Buenos Aires, 23-56.

 

TEMA 2: El desarrollo de la metalurgia: tecnología, origen y transferencia

MOHEN, J. P. (1992), Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Masson, Barcelona.

RADIVOJEVIĆ, M., REHREN, Th., PERNICKA, E., ŠLJIVAR, D., BRAUNS, M. & BORIĆ, D. (2010), “On the origins of extractive metallurgy: new evidence from Europe”, Journal of Archaeological Science, 37, pp. 2775-2787

ROBERTS, B. W., THORNTON, Ch. P. & PIGOTT, V. C. (2009), “Developments of metallurgy in Eurasia”, Antiquity, 83.322, pp. 1012-1022

 

TEMA 3: Las primeras sociedades metalúrgicas en Europa oriental durante el V milenio: Dimini, Vinça & Varna

CHAPMAN, J., HIGHAM, T., SLAVCHEV, V., GAYDARSKA, B. & HONCH, N. (2006), “The Social Context of the Emergence, Development and Abandonment of the Varna Cemetery, Bulgaria”, European Journal of Archaeology, 9, pp. 159-183 (DOI: 10.1177/1461957107086121).

RENFREW, C. (1986), “Varna and the emergence of wealth on prehistoric Europe”, en APPADURAI, A. (ed.), The Social Life of Things. Commodities in a Cultural Perspective. Cambridge University Press, Cambridge, 141-168.

MANOLAKAKIS L. (2007), “Varna et le Chalcolithique de Bulgarie”, en J. GUILAINE (ed.), Le Chalcolithique et la construction des inégalités. t. 1, Le continent européen. Séminaires du Collège de France, Paris, Edition Errance, pp. 25-46.

KRAUß, R., ZÄUNER, S. & PERNICKA, E. (2014), “Statistical and anthropological analysis of the Varna necrópolis”, en H. MELLER, R. RISCH & E. PERNICKA (ed.), Metalle der Macht – Frühes Gold und Silber. Metals of Power – Early Gold and Silver. Landesmuseums für Vorgeschichte 11, Halle.

 

TEMA 4: Intensificación económica y reorganización social durante el IV milenio: la rueda, el arado y los productos derivados

SHERRATT, A. (1981), “Plough and pastoralism: aspects of the secondary products revolution”, en HODDER, I., ISAAC, G. & HAMMOND, N. (ed.), Patterns of the Past. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 261-306.

SHERRATT, A. (1983), “The Secondary Exploitation of Animals in the Old World”, World Archaeology, 15 (1), pp. 90-104.

GREENFIELD, H. (2010), “The Secondary Products Revolution: the past, the present and the future”, World Archaeology, 42 (1), pp. 29-54.

 

TEMA 5: La emergencia del poder individualizado y la violencia en el Cáucaso y la región circumpóntica durante el IV milenio: Maikop y las periferias septentrionales de Uruk

HANSEN, S. (2013), “The Birth of the hero – The emergence of a social type in the 4th millennium BC” en: E. STARNINI (ed.), Unconformist Archaeology. Papers in honour of Paolo Biagi, Oxford, pp. 101-112.

Arslantepe: http://w3.uniroma1.it/arslantepe/index.php/en/home 2

 

TEMA 6: Nuevas formas de poder y relaciones sociales en la época del “Hombre de los Hielos”: la zona circumalpina entre ca. 3300-2500 ANE

BARFIELD, L. (1986), “Neolithic burial in Northern Italy- problems of social interpretation”, Dialoghi di Archeologia, 2, pp. 241-248.

SPINDLER, K. (1995), El hombre de los hielos: el hallazgo que revela los secretos de la edad de piedra. Círculo de Lectores, Barcelona.

DOLFINI, A. (2013), “The Emergence of Metallurgy in the Central Mediterranean Region: A New Model”, European Journal of Archaeology 16 (1) 2013, pp. 21–62.

 

TEMA 7: África y el Mediterráneo durante la Prehistoria: trayectorias independientes o compartidas?

DIAMOND, J. (2007), Armas, gérmenes y acero: breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años, DeBolsillo, Barcelona (cap. 5-10).

RISCH, R. (2007), “La Prehistoria Reciente entre el Sahara y el Sudán”, Revista de Arqueología, 315, pp. 14-23.

 

TEMA 8: La sociedad de las islas Cícladas en el III milenio ANE: Intercambio y aparición del valor de cambio

STAMPOLIDIS, N. & SOTIRAKOPOULOU, P. (2007), Aegean Waves. Museum of Cycladic Art, Milano.

 

TEMA 9: La formación y declive del primer Estado en el Egeo: La sociedad minoica

CHERRY, J. F. (1984), "The Emergence of the State in the Prehistoric Aegean", Proceedings of the Cambridge Philological Society, 30, pp. 18-48.

SCHOEP, I. (2010) “The Minoan ‘Palace-Temple’ Reconsidered: A Critical Assessment of the Spatial Concentration of Political, Religious and Economic Power in Bronze Age Crete”, JMA 23.2, 219-244.

RISCH, R. & MELLER, H. (2015), “Change and Continuity in Europe and the Mediterranean around 1600 BC”, Proceedings of the Prehistoric Society, 81, 239-264.

 

TEMA 10. El Calcolítico en la Península Ibérica (ca. 3100-2200 ANE)

CHAPMAN, R. (2017), Arqueologías de la complejidad. Bellaterra Arqueología. Barcelona (cap. 5).

DÍAZ DEL RÍO, P. (2004), Copper Age ditched enclosures in Central Iberia, in Oxford Journal of Archaeology 23, pp. 107–121.

GARCÍA SANJUÁN, L., VARGAS JIMÉNEZ, J.M., HURTADO PÉREZ, V., CRUZ-AUÑÓN BRIONES, R., RUIZ MORENO, T. (eds.) (2013), El asentamiento prehistórico de Valencina de la Concepción (Sevilla)investigación y tutela en el 150 aniversario del Descubrimiento de La Pastora. Sevilla : Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla.

RISCH, R. 2017, “Archaeological limits or missed opportunities? The monumental settlement structuresof Late Neolithic and Chalcolithic Iberia” in Cupitó, M., Vidale, M. & Angelini A. (eds.) Beyond Limits. Studi in onore di Giovanni Leonardi. Padova: UP Padova, 205-216.

VALERA, A. C. 2013a “Recintos de fossos da Pré-História Recente em Portugal. Investigação, discursos, salvaguarda e divulgação”, Almadan, Segunda Série, 18, Almada, Centro Arqueológico de Almada, 93-110.

 

TEMA 11. El grupo de la Cerámica Cordada y el “Fenómeno Campaniforme” I (ca. 2750-2200 ANE): Materialidad, asentamientos, prácticas funerarias y ADN antiguo

HAAK, W. BRANDTA, B., DE JONGB, H., MEYERA, CH., GANSLMEIER, R., HEYD, V., HAWKESWORTHD, CH., PIKEB, A., MELLER, H. y ALT, K. (2008), “Ancient DNA, Strontium isotopes, and osteological analyses shed light on social and kinship organization of the Later Stone Age”, PNAS 25,105, 47.

HAAK, W. et al. (2015), “Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe”, Nature 522, pp. 207–211.

DELIBES, G. & GUERRA, E. (ed) (2019), ¡Un brindis por el príncipe! El vaso campaniforme en el interior de la Península Ibérica (2500-2000 A.C.), vol. 2. Museo Arqueológico Regional, Comunidad de Madrid, Madrid.

OLALDE, I. et al. (2018), “The Beaker phenomenon and the genomic transformation of northwest Europe”, Nature, 555, pp. 190-196.

 

TEMA 12. El “Fenómeno Campaniforme” II (ca. 2750-2000 ANE): Élite social, sistema sexo/género y teorías interpretativas

TUREK, J. (2016), “Sex,Transsexuality and Archaeological Perception of Gender Identities”, Archaeologies: Journal of the World Archaeological Congress, 12 (3), pp. 340-358.

VANDER LINDEN, M. (2006), Le phénomène campaniforme dans l’Europe du 3ºème millénaire avant notre ère. Synthèse et nouvelles perspectives. BAR International Series 1470, Oxford

 

TEMA 13. La sociedad de El Argar en el Sudeste de la península ibérica (2200-1550 cal ANE)

LULL, V. y RISCH, R. (1996), “El Estado argárico”, Verdolay, 7, pp. 97-109.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 2011. El Argar and the Beginning of Class Society in the western Mediterranean. Svend Hansen / Johannes Müller (Hg.). Sozialarchäologische Perspektiven: Gesellschaftlicher Wandel 5000-1500 v.Chr. zwischen Atlantik und Kaukasus. 1 ed. Darmstadt. Deutsches Archäologisches Institut; 381-414.

LULL, V; MICÓ, R.; RIHUETE HERRADA, C.; RISCH, R. 2010. Las relaciones políticas y económicas de El Argar.. MENGA - Revista de Prehistoria de Andalucía. 1, 11–35.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R.2009. El Argar: la formación de una sociedad de clases. AA.VV.. En los confines del Argar: una cultura del Bronce en Alicante en el centenario de Julio Furgús. 1 ed. Alacant. Museo Arqueológico de Alicante; p. 224-245.

 

TEMA 14. Las periferias de El Argar I: El Bronce Manchego

FERNÁNDEZ-POSSE, M. D.; GILMAN, A. Y MARTÍN, C. y BRODSKY, M. 2008: Las comunidades agrarias de la Edad del Bronce en la Mancha oriental (Albacete). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC.Madrid.

MARTÍN, C.; FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; FERNÁNDEZ-POSSE, M. y GILMAN, A. 1993: "The Bronze Age of La Mancha. Antiquity 67 (254): 23-45.

PERES, M. & RISCH, R. 2022, “Espacios y fuerzas sociales en el centro y el este de la península ibérica entre 2200 y 1550 ANE: una aproximación macroespacial”, Trabajos de Prehistoria 79, 1, 46-77 (https://doi.org/10.3989/tp.2022.12286).

 

TEMA 15. Las periferias de El Argar II: El Bronce Velenciano

JOVER MAESTRE, F. 1999: Una nueva lectura del "Bronce Valenciano". Servicio de Publicaciones, Universidad de Alicante, Alicante.

JOVER MAESTRE, F. J.; MARTÍNEZ MONLEÓN, S. y LÓPEZ PADILLA, J. A. 2018: "Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano". Zephyrus 82: 93-117.

PERES, M. & RISCH, R. 2022, “Espacios y fuerzas sociales en el centro y el este de la península ibérica entre 2200 y 1550 ANE: una aproximación macroespacial”, Trabajos de Prehistoria 79, 1, 46-77 (https://doi.org/10.3989/tp.2022.12286).


 

MATERIALS DIDÀCTICS ON LINE

- Campus Virtual

- Prehistòria Activa

http://seneca.uab.es/prehistoria/PREHISTORIA ACTIVA 3


Programari

TEMA 1: Comprendre societats precapitalistes: tipologies evolucionistes i noves perspectives alternatives

TEMA 2: El desenvolupament de la metal·lúrgia: tecnologia, origen i transferència

TEMA 3: Les primeres societats metal·lúrgiques a Europa oriental durant el V mil·lenni: Dimini, Vinça & Varna

TEMA 4: Intensificació econòmica i reorganització social durant el IV mil·lenni: la roda, l’arada i els productes derivats

TEMA 5: L’emergència del poder individualitzat i la violència al Caucas i la regió circumpòtica durant el IV mil·lenni: Maikop i les perifèries septentrional d’Uruk

TEMA 6: Noves formes de poder i relacions socials a l’època de l’”Home del Gel”: la zona circumalpina entre ca. 3300-2500 ANE

TEMA 7: Àfrica i el Mediterrani durant la Prehistòria: trajectòries independents o compartides?

TEMA 8. La societat de les illes Cíclades en el III mil·lenni: intercanvi i aparició del valor de canvi

TEMA 9: La formació i declivi del primer Estat a l’Egeu: la societat minoica

TEMA 10. El Calcolític a la Península Ibèrica (ca. 3100-2200 ANE)

TEMA 11. El grup de la Ceràmica Cordada i el “Fenomen Campaniforme” I (ca. 2750-2200 ANE): materialitat, assentaments, pràctiques funeràries i ADN antic

TEMA 12. El “Fenomen Campaniforme” II (ca. 2750-2200 ANE): elits socials, sistemasexe/gènere i teories interpretatives

TEMA 13. El nord-est de la Península Ibèrica entre el IV-III mil·lenni: evolució, involució i organització social

TEMA 14 & 15. L'edat del bronze antic a la Península Ibèrica (2200-1550 ANE).