Logo UAB
2023/2024

Mètodes i Tècniques per a l’Arqueologia Històrica

Codi: 100712 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500241 Arqueologia FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Núria Romaní Sala
Correu electrònic:
nuria.romani@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Joaquim Pera Isern
Cesar Carreras Monfort
Francesc Xavier Busquets Costa
Esther Rodrigo Requena
Pau De Soto Cañamares
Núria Romaní Sala
Alessando Ravotto

Prerequisits

Sense prerequisits


Objectius

L’assignatura té com a objectiu la introducció als coneixements bàsics de la metodologia i les tècniques de camp i laboratori en l’arqueologia dels períodes històrics.

Es donarà un èmfasi especial als mètodes i tècniques d’anàlisis dels processos de formació dels jaciments arqueològics; en aquest marc, s’introduirà a l’alumnat en els fonaments de l’estratigrafia arqueològica.

En el marc d’aquesta assignatura s’exposarà l’evolució del mètode d’excavació, documentació i registre, de manera que l’alumnat pugui comparar i valorar les diferents metodologies i sistemes d’excavació que s’han aplicat en la història recent d’aquesta disciplina.

Es tindrà especialment en compte la formació en les tècniques d’excavació i prospecció, la documentació i registre de camp.

Els continguts d’aquesta matèria s’orienten a donar als alumnes els instruments bàsics necessaris per poder treballar els materials arqueològics considerats com documents històrics i a dotar-los dels recursos necessaris per desenvolupar les feines pròpies d’un arqueòleg en un jaciment.

L’assignatura tindrà un caràcter marcadament pràctic, amb una part de pràctiques de camp en jaciments històrics. També es primarà la docència a partir de la resolució de problemes i la realització d'exercicis pràctics a l'aula.


Competències

  • Fer i dirigir treballs propis de l'arqueologia de camp: excavació i prospecció.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats per als casos d'estudi.
  2. Aplicar protocols d'execució dels treballs de camp i recollida de mostres.
  3. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  4. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  5. Combinar recursos tècnics procedents de disciplines afins.
  6. Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'excavació i la prospecció arqueològiques.
  7. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  8. Interpretar els resultats procedents de l'arqueologia de camp inserint-los en el context històric.
  9. Realitzar documents gràfics convencionals: planimetria, topografia, cartografia, dibuix il·lustratiu.
  10. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l''equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  11. Redactar memòries d'intervenció arqueològica.
  12. Reflexionar sobre el treball propi i el de l'entorn immediat amb intenció de millorar-los de manera continuada.
  13. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  14. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  15. Utilitzar tant eines informàtiques bàsiques (per exemple, processadors de textos o bases de dades) com programes especialitzats necessaris en la pràctica professional de l'arqueologia.

Continguts

1. Història i desenvolupament del mètode d’excavació estratigràfica en arqueologia històrica

2. L’excavació arqueològica

2.1. L’excavació estratigràfica com a mètode per reconstruir la història dels jaciments

2.2. Mètodes d’excavació arqueològica: l’excavació per extensió

2.3. Individualització i excavació de les UE

2.4. Principis bàsics d’estratigrafia arqueològica

3. La documentació d’excavació. Les fitxes d’excavació

4. La documentació gràfica: el dibuix de camp i la fotografia

4.1. Les plantes d’excavació: plantes simples, compostes i acumulatives

4.2. Les seccions d'excavació

4.3. La fotografia arqueològica


Metodologia

L’assignatura es fonamentarà en activitats a l’aula, pràctiques d’excavació i l’activitat autònoma de l’alumnat, que té el seu màxim exponent en l’elaboració d’un treball de curs. Per al desenvolupament de totes aquestes activitats es comptarà amb el suport de l’aula virtual de l’assignatura al Campus Virtual de la UAB.

 

1.     Activitats a l’aula.

Les activitats que es desenvoluparan a l’aula tindran com a fil conductor la classe magistral amb suport de presentacions en PPT. Tanmateix, cal destacar que per tal de potenciar dinàmiques actives i participatives que fomentin l’aprenentatge, en cap cas aquest serà l’únic recurs didàctic emprat per desenvolupar un tema. La classe magistral es combinarà amb altres recursos com exercicis pràctics introductoris i de revisió, individuals i en grup; altres activitats pràctiques; debat i discussió sobre qüestions específiques relacionades amb la matèria de l’assignatura.

 

 2. Pràctiques d’excavació.

Les pràctiques d’excavació són un dels elements essencials del cos d’aquesta assignatura. Per tant,  inclou una setmana de pràctiques d’excavació en un jaciment. Tenen per objectiu que l’alumnat, que ja ha fet una primera aproximació al treball de camp en l’assignatura d’Introducció a l’Arqueologia, segueixi aprofundint en l’adquisició de les capacitats pròpies de la disciplina i, d’aquesta manera, continuï desenvolupant les competències relacionades amb els diferents processos que comporta l’excavació arqueològica, per una part, i per l’altra, reforci els continguts teòrics que s’hauran impartit a classe. Així mateix, a les sessions d’excavació s’introduiran continguts nous in situ que s’aplicaran a la pràctica.

 

 3. L’activitat autònoma.

Una part considerable d’hores de treball autònom hauran d’invertir-se en realització d’exercicis pràctics i l’assimilació del contingut teòric de la metodologia d’excavació, i d’un treball de recerca documental. Aquest treball és un exercici clau que intenta proveir a l’alumnat de recursos fonamentals a l’hora de realitzar un treball de recerca arqueològica que haurà d’aplicar al llarg de la carrera i vida professional. El treball, que pot ser individual o en grup, consistirà en la tria d’una àrea d’estudi (un o diversos municipis) i cinc jaciments d’un període o períodes històrics determinats, i, a partir de la consulta de la Carta Arqueològica on-line del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya que es troba en xarxa (Inventari del Patrimoni Arqueològic,  e-GIPCI i Calaix), iniciar una recerca bibliogràfica que culmini amb la contrastació i actualització de les dades presents en les cartes arqueològiques oficials.

Aquest treball implica el desenvolupament de les següent activitats:

  • Buidatge i recollida de dades bibliogràfiques i documentals arqueològiques
  • Síntesi i exposició ordenada de les dades recollides en un primer document de treball.
  • Visita ocular al jaciment per contrastar les informacions recollides; l’alumnat s’haurà de familiaritzar amb la utilització de material cartogràfic i amb els sistemes de coordenades per tal de localitzar els jaciments
  • Desenvolupament decapacitat crítica per realitzar un exercici de comparació entre les dades recollides en la documentació arqueològica i la realitat present
  • Redacció final del treball en que l’alumnat ha de demostrar la capacitat de síntesi, de revisió crítica de la documentació existent recollida i de coneixement de l’àrea d’estudi escollida. Així mateix, en aquest treball haurà de demostrar que sap utilitzar el llenguatge tècnic i científic propi d’aquesta matèria, que sap relacionar l’evidència empírica i l’explicació, i que ha utilitzat i domina alguns dels instruments bàsics de la recerca arqueològica

Així mateix, també és requereix un treball autònom per part de l’alumnat per ampliar i assimilar els continguts teòrics i saber realitzar els exercicis pràctics de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats a l'aula 30 1,2 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Pràctiques d'excavació 28 1,12 1, 2, 3, 6, 9, 10, 12
Tipus: Autònomes      
Carta arqueològica 45 1,8 4, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Avaluació

AVALUACIÓ CONTINUADA

Activitats d’avaluació

1. Prova teòrica (50%).

1.1. Sistema d’avaluació:

S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema o definició, d’anàlisi o síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica.

També es plantejaran diversos exercicis tipus problema sobre:

  • conceptes d’estratigrafia: elaboració d’una matrix a partir d’una secció arqueològica
  • conversió d’escales
  • problemes sobre seccions i lectura de cotes

1.2. Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

  • Una correcta assimilació dels coneixements impartits a classe i el seu aprofundiment.
  • La capacitat d’aplicar els coneixements teòrics sobre estratigrafia en exercicis pràctics teòrics.

 

2. Treball de recerca documental  (20%).

2.1. Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

  • Demostrar que l’estudiant s’ha familiaritzat i domina les fonts documentals arqueològiques i els treballs de recerca previs a l’inici de qualsevol recerca arqueològica de camp
  • Saber desenvolupar un treball de recerca formalment correcte tant pel que fa a l’estructura com a les referències i les citacions bibliogràfiques
  • Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats

 

3. Exercicis pràctics (10%).

3.1. Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

 Coneixements:

  • Respondre a totes qüestions plantejades en els guions de referència de les activitats
  • Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats
  • Tenir la capacitat d’aplicar els continguts teòrics treballats a la resolució pràctica d’exercicis

  

4. Pràctiques d’excavació (20%).

 Sistema d’avaluació:

Serà clau l’assistència continuada i es valorarà principalment l’actitud de l’estudiant al llarg de la setmana d’excavació.

Caldrà entregar les pràctiques de topografia realitzades a l’excavació (plantes i seccions) i la documentació real d’excavació generada per cada estudiant.

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

  • Demostrar que s’han anat assolint coneixements d’estratigrafia arqueològica, documentació d’excavació, i tractament i classificació de materials.

Habilitats:

  • Habilitats per al treball en equip: compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes
  • Utilitzar de manera adequada els mètodes de treball de camp
  • Aplicar els mètodes i tècniques d’estudi dels diferents materials arqueològics (CE8.2)
  • Interpretar correctament els contextos arqueològics durant els treballs de camp (CE8.3)
  • Utilitzar els mètodes i tècniques de registre de dades (CE9.1)
  • Manejar els instruments utilitzats en el registre de dades (CE9.2)

Actituds:

  • Dinamisme
  • Responsabilitat
  • Constància

 

Condicions d’avaluació

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat una o més d’una activitat d’avaluació.

És necessari aprovar la prova teòrica (5) per fer mitjana amb les altres notes. Si no es compleix aquesta condició, l’assignatura serà NO AVALUABLE.

 

Procediment de revisió de les qualificacions

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

 

Procediment de recuperació

La recuperació de les activitats avaluables teòriques (prova, treball de recerca documental) es farà el dia i hora assignats des de Deganat.

Es necessari recuperar totes aquelles activitats avaluables que no s’hagi assolit l’aprovat (5).

Queden exclosos de recuperació els exercicis pràctics que s’aniran fent i lliurat periòdicament durant la docència teòrica de l’assignatura.

 

Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi de dades, ús no autoritzat de la IA) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

In the event of a student committing any irregularity that may lead to a significant variation in the grade awarded to an assessment activity, the student will be given a zero for this activity, regardless of any disciplinary process that may take place. In the event of several irregularities in assessment activities of the same subject, the student will be given a zero as the final grade for this subject.

 

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pràctics 10% 8 0,32 1, 3, 9, 13
Prova teòrica: examen 50% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15
Pràctiques de camp: excavació arqueològica 20% 28 1,12 1, 3, 6, 9, 10, 12
Treball: carta arqueològica 20% 8 0,32 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Bibliografia

Bibliografia general

Fernandez, Victor (1994): Teoría y método de la arqueología. 1 ed. 1990. Madrid: Editorial Síntesis.

Greene, Kevin (2004): Archaeology: an introduction. 1ª ed 1983. London and New York: Routledge

Manacorda, Daniele; Francovich, Riccardo (2001). Diccionario de Arqueología. Barcelona: Crítica Arqueología.

Rodà, Isabel, ed. (1992): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

  

Bibliografia tema 1. Història i desenvolupament del mètode d’excavació estratigràfica en arqueologia

Gamble, Clive. (2002): Arqueología básica. Barcelona: Ariel.

García Sánchez, Jorge (2014): Breve historia de la arqueología. Madrid: Ediciones Nowtilus.

Trigger, Bruce G. (1992): Historia del pensamiento arqueológico. Barcelona: Crítica.

 

Bibliografia tema 2 i 3. L’excavació estratigràfica i la documentació en l’excavació.

Aitken, Martin J.; Taylor, R.E. ed. (1997): Chronometric dating in archaeology. Series Advances in archaeological and museum science, 2. New York and London: Plenum Press.

Burke, Heather; Domingo, Inés; Smith, Claire (2007): Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel.

Carandini, Andrea (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica.  1ª ed. 1981. Barcelona: Editorial Crítica. Barcelona.

Harris, Edward (1991): Principios de estratigrafía arqueológica. 1ª ed. 1989. Barcelona: Editorial Crítica. Disponible on-line, juntament amb altres recursos a http://www.harrismatrix.com/.

Renfrew, Colin; Bahn, Paul (2007): Arqueología. Teorías, Métodos y práctica. 1a ed. 1993. Madrid: Akal.

Roskams, Steve (2003): Teoría y práctica de la excavación. Barcelona: Crítica.

https://www.colat.org.uk/_assets/doc/mol-site-manual-3rd-edition.pdf

 

Bibliografia tema 4. Documentació gràfica: el dibuix de camp i la fotografia

Alvarez, Ramon; Molist, Núria (1988) El dibuix de material arqueològic. Dossier núm VIII. Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona

Chéné, Antoine; Foliot, Phillipe; Réveillac, Gérard (1999) La fotografia in archeologia. Milano: Jaca Book.

Dorrell, Peter G. (1994) Photography in Archaeology and Conservation (2nd edition). Cambridge: Cambridge University Press

Fernández, Francisco Javier; Castañeda, Nuria (2022) Dibujando el pasado. Una historia de la documentación gráfica en el patrimonio arqueológico. Madrid: La Ergástula Ediciones

Grey, Tim (2006) Color Confidence: The Digital Photographer's Guide to Color Management. New York.

Howell, Carol L. (1995) A Practical Guide to Archaeological Photography (Archaeological Research Tools)

Pérez Cuadrado, Soledad (2008) Manual básico de dibujo de materiales arqueológicos. Murcia: Tabularium Editorial

Rigoir, Yves (1975) “Le dessin technique en céramologie”. Laboratoires d’etude et documentation des sigillées paléochrétiennes. Lambsech. https://hal.science/halshs-03830982


Programari

No hi ha programari específic