Logo UAB
2023/2024

Història de la música hispànica

Codi: 100633 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OT 3 2
2500240 Musicologia OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Aurèlia Pessarrodona Pérez
Correu electrònic:
aurelia.pessarrodona@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

No hi ha prerequisits especials, però convé tenir coneixements d'història d'Espanya i d'història general de la música, així com d'anàlisi musical. 


Objectius

L'assignatura pretén incidir en els aspectes més significatius de la Història Musical Hispànica, tot ubicant-los en el context d'on neixen i apuntant-ne les influències i ressonàncies que tingueren 
a nivell internacional. 
 

En acabar el curs: 

  • L’alumne serà capaç d’identificar correctament les peculiaritats estilístiques pertanyents a cada període i a cada gènere específic.
  • L’alumne podrà analitzar, a partir de partitures i audicions, els trets estilístics pertanyents a una època i a un gènere determinats.
  • Coneixerà els principals representants i les obres més destacades del repertori musical hispànic i sabrà ubicar-los a la seva època i al seu gènere.
  • Serà capaç de contextualitzar les obres musicals, tot establint un vincle entre les formes i el trets estilístics musicals, i el context social, econòmic i cultural en el que es produeixen.
  • Serà capaç de manejar amb coneixement crític i rigor científic la bibliografia i els fons musicogràfics dels diferents períodes estudiats, tant per ampliar coneixements com per a la recerca.

Competències

    Musicologia
  • Analitzar críticament les obres musicals des de qualsevol punt de vista de la disciplina musicològica.
  • Conèixer i comprendre l'evolució històrica de la música i les seves característiques tècniques, estilístiques, estètiques i interpretatives des d'una perspectiva diacrònica.
  • Identificar i contrastar les diferents vies de recepció i consum musicals en la societat i en la cultura de cada època.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Contextualitzar en l'entorn històric i cultural les obres musicals des d'una perspectiva crítica.
  2. Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
  3. Establir els fenòmens de circulació de les idees en el domini musical.
  4. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  5. Identificar i ubicar críticament en la seva època històrica les diferents tipologies musicals.
  6. Identificar les propietats estilístiques de cada període històric.
  7. Reconèixer en la història de la música hispànica les característiques generals de la història de la música.
  8. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  9. Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
  10. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.

Continguts

1. Els orígens

  • Conceptes introductoris i revisió historiogràfica.
  • La música a l’època prehistòrica
  • Els pobles preromans
  • La música a la Hispània romana

2. Edat Mitjana

  • La música a la primitiva església hispànica.
  • El cant gregorià a la península ibèrica: formació, implantació i consolidació. Formes paralitúrgiques: trops, seqüències i drames litúrgics.
  • La lírica medieval: música andalusí, lírica trobadoresca, les cantigues.
  • Primers repertoris polifònics: Codex Calixtinus, Còdex de Madrid, Còdex de Las Huelgas.
  • L’Ars Nova: context cortesà, litúrgia i el Llibre Vermell.

3. Renaixement

  • El mecenatge musical: capelles musicals vinculades a diferents institucions polítiques i socials.  
  • La música religiosa: organització litúrgica i formes musicals. Principals representants. Impacte de la Contrareforma.
  • La música profana: formes musicals, fonts (cançoners) i principals representants.
  • La música instrumental: vihuela, tecla, orgue, arpa, conjunts instrumentals.
  • Els principals teòrics musicals: Ramos de Pareja, Juan Bermudo, Francisco Salinas.

4. El segle XVII

  • Polifonia religiosa: sorgiment de la tècnica policoral, formes litúrgiques i paralitúrgiques.
  • Musica vocal profana: el teatre i la monodia acompanyada.
  • Música instrumental: orgue, vihuela, guitarra, arpa. Música de dansa.
  • Teoria musical: Pietro Cerone, Andrés Lorente i Pablo Nasarre.

5. El segle XVIII

  • La música a les institucions eclesiàstiques.
  • Música teatral: òpera, sarsuela i tonadilla.
  • Música de cambra: músics i corrents musicals dominants a la Cort i a la noblesa. Música de dansa.
  • Repertoris orquestrals i desenvolupament del concert públic.

6. El segle XIX  

  • La música de l’Església i la desamortització.
  • La invenció de la música espanyola.
  • Música de cambra: la guitarra, el piano, el violí, els quartets. La cançó de saló. El paper de la dona.
  • La música simfònica del segle XIX.
  • Teatre musical: la sarsuela, el género chico, els projectes d’òpera nacional, la dansa.  
  • Crítica i musicologia.

7. Els segles XX i XXI

  • La música fins a 1939: context social i cultural de l'època.
  • L'herència del nacionalisme espanyol: Felip Pedrell, Isaac Albéniz i Enric Granados. Espanya entre el modernisme i el nacionalisme.
  • L'obra de Manuel de Falla.
  • La Generació del 27: grup de Madrid i grup de Barcelona.
  • La música després de la Guerra Civil: context social i cultural, institucions musicals.
  • Les noves avantguardes: des de la Generació del 51 fins a l'actualitat.
  • Músiques populars i cultura de masses.

Metodologia

  • Les sessions de caire teòric-pràctic serviran com a introducció general dels continguts de cada tema, però també s'hi duran a terme audicions, anàlisis d'obres i comentaris de text. La intenció és que l'aula sigui un espai de debat amb un paper actiu dels alumnes. 
  • A l'inici de cada tema es facilitarà (via Aula Moodle) una bibliografia ampliada, un dossier de textos que seran comentats a classe i una llista de les obres més representatives. 
  • També es tindran en compte l’estudi individual i la realització de treballs individuals i grupals, dins de l'aula o externament (supervisats o autònoms).
  • Es duran a terme tutories, individuals i grupals. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Audicions i anàlisi d'obres i textos 16 0,64 5, 6, 7, 9
Classes presencials 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Exercici grupal 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tutories individuals i grupals 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 20 0,8 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10
Lectura i estudi de la bibliografia proposada 16 0,64 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

La matèria s'avaluarà en base a dos exàmens (no acumulatius) a meitat i final de lassignatura (30% cadascun) i un treball individual (o en grup reduït si el professor ho autoritza) (30%). L'assistència i la participació a classe tindran un pes d'un 10% a la nota final.

Per aprovar l'assignatura l'alumne haurà d'obtenir mitjana total de 5/10.

Durant l'assignatura es realitzaran les següents activitats avaluables (avaluació contínua):

  1. Un primer examen parcial amb els continguts teòrics treballats a classe, audicions i lectures (que es penjaran al Moodle). Compta un 30 % de la nota global.
  2. Un segon examen parcial amb els continguts teòrics treballats a classe, audicions i lectures (que es penjaran al Moodle). Compta un 30 % de la nota global.
  3. Treball grupal: es demanarà un treball en grup que consistirà en l'exposició de qualsevol aspecte del temari (pactat prèviament amb la professora) a partir d'una feina de recerca i lectura de bibliografia i anàlisi d'obres, amb una part escrita i una altra oral (format podcast). Compta un 30% de la nota global (15% la part escrita i 15% l'oral). 
  4. La participació activa a classe (debats, comentaris, anàlisis, cerca d'informació, etc.) comptarà un 10%. 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà per tal que l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

El fet que l'alumne faci entrega d'un dels treballs, o es presenti a una de les proves escrites constarà com un acte 'presencial' en l'assignatura. Per tant, únicament l'alumne que no hagi realitzat cap prova d'avaluació al llarg del curs podrà acollir-se a la consideració de "no avaluable". 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

AVALUACIÓ ÚNICA: es podrà dur a terme a través de la realització de:

  • Examen de contingut i comentari de text: 40%
  • Examen d'audicions: 30%
  • Entrega d'un treball equivalent al grupal (part escrita i podcast) però individual: 30% 

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercici grupal 30 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Participació 10 30 1,2 1, 4, 6, 7, 9, 10
Primer examen parcial 30 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Segon examen parcial 30 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

AGUADÉ, R. M., La veu de la dona a l'Edat Mitjana, Ajuntament de Castelló d'Empúries, 1994.

ALAOUI, A., et al. “El Canto Andalusí: aproximación histórica y geográfica a la Herencia Andalusí”. Papeles del Festival de Música Española de Cádiz, 2 (2006), pp. 285-317. http://www.centrodedocumentacionmusicaldeandalucia.es/export/sites/default/publicaciones/pdfs/canto-andalusi.pdf

ALIER, R., L'òpera a Barcelona, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia, 1990.

ALONSO, C. La canción lírica española en el siglo XIX, Madrid: ICCMU, 1998.

_____ “La música española y el espíritu del 98”, Cuadernos de Música Iberoamericana, 5 (1998), pp. 79-108.

_____ et al., Creación musical, cultura popular y construcción nacional en la España contemporánea, Madrid: ICCMU, 2011.

ANGLÈS, H., Monodia cortesana trobadoresca, seixanta-quatre transcripcions inèdites de Mn. Higini Anglès a cura d'Antoni Rossell, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.

_________La música en la Corte de Carlos V, 2 vols., Barcelona: CSIC, 1a. ed. 1944, 1984.

ASENSIO, J. C. “Liturgia y música en la Hispania de la Alta Edad Media: el canto visigótico, hispánico o mozárabe”, IX jornadas de Canto Gregoriano: Antiphonarium de santis, X Jornadas de Canto Gregoriano: De nuevo con los mozárabes. ed. L. Prensa, P. Calahorra, Zaragoza (2006), pp. 135-156. http://hispanomozarabe.es/musica/art-05.pdf

AVIÑOA, X. (coord.), Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. 10 vols. Barcelona: Edicions 62, 1998 – 2003.

BALLESTER, J., Els instruments musicals a la Corona d'Aragó (1350-1500): els cordòfons. Sant Cugat del Vallès: Amelia Romero, 2000.

BERTRAN, Ll. Musique en lieu: une topographie de l’expérience musicale à Barcelone et sur son territoire (1760-1808), Université de Poitiers, Universidad de La Rioja, 2017. https://dialnet.unirioja.es/descarga/tesis/148224.pdf

_____ “El concierto en España: espacios y prácticas (1750-1900). Notas preliminares”, Cuadernos de Música Iberoamericana, 31 (2018), pp. 11-23. https://revistas.ucm.es/index.php/CMIB/article/view/62285

BONASTRE, F., "El Barroc musical a Catalunya", a El barroc català, actes de les jornades celebrades a Girona 17-19/XIV/1987, Barcelona: Quaderns Crema, 1989.

BONASTRE, F.; CORTÈS, F. (coords). Història Crítica de la Música Catalana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions, 2009.

BORREGO, E.; MARÍN, J., El villancico en la encrucijada: nuevas perspectivas en torno a un género literario-musical (siglos XV-XIX), Kassel: Reichenberger, 2019.

CARRERAS, J. J. “Hijos de Pedrell. La historiografía musical española y sus orígenes nacionalistas (1780-1980)”, Il Saggiatore musicale,8/1 (2001), pp. 121-169.

CARRERAS, J. J.; BOYD, Malcolm (coords.), La música en España en el siglo XVIII, Cambridge University Press, 2000.

CASARES, E. (ed.), La música en la Generación del 27, Madrid: INAEM, 1986.

CASARES, E., et al., Diccionario de la zarzuela: España e Hispanoamérica, 2 vols., Madrid: ICCMU, 2006.

CASARES, E. y ALONSO, C. La música española en el siglo XIX, Universidad de Oviedo, Gijón, 1995.

CASARES, E.; TORRENTE, A. (coords.), La ópera en España e Hispanoamérica, 2 vols., Madrid: ICCMU, 2001.

CASARES, E. (dir.), Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, SGAE, Madrid, 1999-2000.

CHAACHOO, A. La música andalusí al-Alá. Historia, conceptos y teoría musical. Córdoba: Almuzara, 2011.

CHARLES, A. Dodecafonismo y serialismo en España: compositores y obras, Valencia: Rivera Mota, 2005.

Creació musical contemporània a Catalunya, Barcelona: Associació Catalana de Compositors, 2013.

COLANTUONO, M. I., El canto litúrgico en las “Cantigas de Santa María”: en el 800 aniversario del nacimiento de Alfonso X El Sabio, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, 2022.

CORTES, FRANCESC. Història de la música a Catalunya. Barcelona, Editorial Base, 2012.

_________. Felip Pedrell a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Biblioteca de Catalunya, 2017. https://botiga.bnc.cat/?product=felip-pedrell-a-la-biblioteca-de-catalunya

CORTÉS GARCÍA, M. “La mujer y la música en la sociedad arabo-musulmana y su proyección en la cristiana medieval”. Música Oral del Sur, 2 (1996), pp. 193-206. http://www.centrodedocumentacionmusicaldeandalucia.es/ojs/index.php/mos/article/view/44

DAUFÍ, X., Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Història de l'oratori a Catalunya al segle XVIII, Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida, 2004.

EGUIZÁBAL, L., La radio musical española de los sesenta y su influencia en el desarrollo de la música popular, Universidad Complutense de Madrid, 2021. https://eprints.ucm.es/id/eprint/65980/

ESCRIVÀ LLORCA, F. Eruditio, pietas et honor: Joan de Borja i la música del seu temps (1533-1606). València: Editorial Universitat Politècnica de València, 2015. https://riunet.upv.es/handle/10251/51022

GÓMEZ MUNTANÉ, Maricarmen, La música medieval en España, Kassel: Reichenberger, 2001.

_______ El Llibre Vermell: cantos y danzas de fines del Medievo, Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2017.

GREGORI, J.M., "Els mestres de cant de la seu de Barcelona en el Renaixement", Recerca Musicològica, 4 (1984). https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/42711

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, J. P. Mujeres y música en la Casa Ducal de Osuna (siglos XVII-XIX): coordenadas y documentos para un estudio, Madrid: Sociedad Española de Musicología, 2011.

FERNÁNDEZ MANZANO, R., De las melodías del Reino Nazarí de Granada a las estructuras musicales cristianas. Granada: Diputación de Granada, 1985.

FLÓREZ, M. A., Música teatral en el Madrid de los Austrias durante el Siglo de Oro, Madrid: ICCMU, 2006.

IGLESIAS, I. La modernidad elusiva. Jazz, baile y política en la Guerra Civil española y el franquismo (1936-1968), Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2017.

JAMBOU, L., Evolución del órgano español. Siglos XVI-XVIII, 2 vols., Oviedo: Universidad de Oviedo, 1988.

______ (ed.) Manuel de Falla: latinité et universalité, París: Presses de l’Université de París-Sorbonne, 1996.

JIMÉNEZ, R. et al., “Estudio acústico, arqueométrico y musicológico de instrumentos musicales arqueológicos: las trompetas de cerámica de Numancia (siglos III-I a. C.), Anuario Musical, 73 (2018), pp. 9-22. https://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/237

KARP, Th., The Polyphony of Saint Martial and Santiago de Compostela, Oxford: Clarendon Press, 1992, 2 vols.

KNIGHTON, T; TORRENTE, A., Devotional Music in the Iberian World, 1450-1800: The Villancico and Related Genres, Ashgate, 2007.

KNIGHTON, T.; MAZUELA-ANGUITA, A. Música i política a l’època de l’arxiduc Carles. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, 2017.

LE GUIN, E. The Tonadilla in Performance, Los Angeles: University of California Press, 2014.

LÓPEZ DE OSABA, Pablo (dir.), Historia de la música española, 7 vols., Madrid: Alianza, 1988-1989 (I. Desde los orígenes hasta el Ars Nova; II. Desde el Ars Nova hasta 1600; III. Siglo XVII; IV. Siglo XVIII; V. Siglo XIX; VI. Siglo XX; VII. El folklore musical).

MARTÍNEZ REINOSO, J. El surgimiento del concierto público en Madrid (1767-1808), Universidad de La Rioja, 2017. https://dialnet.unirioja.es/descarga/tesis/122696.pdf

MITJANA, R., Historia de la Música en España, Madrid: Centro de Documentación Musical, INAEM, Ministerio de Cultura, 1993.

NAGORE, M; SÁNCHEZ DE ANDRÉS, L.; TORRES, E. (coords.), Música y cultura en la Edad de Plata, 1915-1939, Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2009.

The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols., London: Macmillan Publishers Limited. Edició on-line consultable des de les Biblioteques de la UAB.

MARÍN, M. A.; Bernadó, M. (cords.), Instrumental Music in Late Eighteenth-Century Spain, Kassel: Reichenberger, 2014.

MAZUELA-ANGUITA, A. Artes de canto en el mundo ibérico renacentista: difusión y usos a través del “Arte de canto llano” (Sevilla, 1530) de Juan Martínez, Madrid: Sociedad Española de Musicología, 2014.

_____ Women in Convent Spaces and the Music Networks of Early Modern Barcelona. Routledge, 2023.

PERSIA, J. de, En torno a lo español en la música del siglo XX, Granada: Diputación de Granada, 2003.

PESSARRODONA, A. “Desmontando a Malbrú: la dramaturgia musical de la tonadilla dieciochesca a partir de La cantada vida y muerte del general Malbrú (1785) de Jacinto Valledor”, Dieciocho, 35/2 (Fall 2012), pp. 301-331. https://dieciocho.uvacreate.virginia.edu/35.2/5.Pessarradona.35.2.pdf

_____ “La mujer como mujer en la tonadilla a solo dieciochesca”, Bulletin of Spanish Studies, 93/2 (2016), pp. 21—238.

_____ Jacinto Valledor y la tonadilla: un músico de teatro en la España ilustrada (1744-1809), Sant Cugat del Vallès: Arpegio, 2018.

QUEROL, M., Los orígenes del Barroco musical español, València: Piles, 1982.

RABADÁN, J. Música Andalusí. Alicante: Editorial Club Universitario, 2012.

RAMOS, P., “Los estudios de género y la música ibérica del siglo XVII”, Revista de Musicología, 20/1 (1997), pp. 231-244. https://www.jstor.org/stable/20797414

_____ “Mujeres, música y teatro en el Siglo de Oro”, Música y mujeres: género y poder, ed. M. L. Manchado, Horas y Horas, 1998, pp. 39-62.

_____ “Laicismo, catolicismo y nacionalismo en la musicología española (1914-1953)”, Resonancias, 33 (diciembre 2013), pp. 53-70. https://resonancias.uc.cl/n-33/laicismo-catolicismo-y-nacionalismo-en-la-musicologia-espanola-1914-1953/

RODILLA, F., “Algunas precisiones sobre la influencia del Concilio de Trento en Tomás Luis de Victoria y otros polifonistas de finales del siglo XVI y principios del XVII”. Revista de Musicología, 35/1 (2012), pp. 103-128. https://www.jstor.org/stable/41959396

ROMÁN, Á. Introducción a la música en la España antigua y en la Andalucía prerromana. Raleigh: Lulu Enterprises, 2010.

SANTOS, A. “La música de las estelas: liras, identidad y memoria en el suroeste peninsular del Bronce final”, Revista de Musicología, 38/1 (enero-junio 2015), pp. 17-45. https://www.jstor.org/stable/24878246

STEIN, L. K. Songs of Mortals, Dialogues of the Gods: Music and Theatre in Seventeenth-Century Spain, Oxford University Press, 1993.

STEVENSON, R., La músicaen las catedrales españolas del Siglo de Oro, Madrid: Alianza, 1993.

SUÁREZ-PAJARES, J. (ed.), Música española entre dos guerras, 1914-1945, Granada: Fundación Archivo Manuel de Falla, 2002.

VEGA, P. de, et al., Teatro lírico español: ópera, drama lírico y zarzuela grande entre 1868 y 1925, Madrid: UNED, 2010.

VELA DEL CAMPO, JUAN ÁNGEL (dir.). Historia de la música en España e Hispanoamérica. 8 vols. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2009-2015 (I. De los orígenes hasta c. 1470; II. De los Reyes Católicos a Felipe II; III. La música en el siglo XVII; IV. La música en el siglo XVIII; V. La música en España en el siglo XIX; VI. La música en Hispanoamérica en el siglo XIX; VII. La música en España en el siglo XX; VIII. La música en Hispanoamérica en el siglo XX).


Programari

No hi ha programa específic