Literatura Espanyola del Segle XVI
Codi: 100624 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol | OB | 2 | 1 |
| 2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Guillermo Seres Guillen
- Correu electrònic:
- guillermo.seres@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Laura Fernandez Garcia
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
"Literatura Espanyola del Segle XVI" forma per part dels 108 crèdits de formació obligatòria, de formació nuclear, dins de la matèria Literatura espanyola medieval i del Siglo de Oro, adscrita al segon curs del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles. L'assignatura ofereix una visió específica de la literatura espanyola del segle XVI, primer dels anomenats Siglos de Oro. Es posarà especial atenció en la descripció i desenvolupament dels principals gèneres d'aquest segle de la literatura espanyola, els seus corrents literaris i estètiques, a partir, principalment, de la lectura i anàlisi d'alguns dels textos fonamentals d'aquesta etapa, amb els seus respectius subperíodes (primer i segon Renaixement), moviments o tendències; les innovacions, habitualment importades d'Itàlia, la pervivència de la tradició popular, en poesia i teatre; els nous gèneres narratius, de ficció i de pensament (diàleg, epístola, assaig). També s'explicarà la història dels conceptes Humanisme i Renaixement a la historiografia. La nova Filologia: Antonio de Nebrija i Luis Vives. La formació de l'escriptor: les seves lectures. Els gèneres dramàtics fins Lope de Vega: èglogues, comèdies humanístiques, entremesos i tragèdies. La prosa: els gèneres narratius. Llibres sentimentals, de cavalleries, pastorals i d'aventures. La prosa de pensament: epístoles, diàlegs, orationes.
Competències
- Estudis d'Anglès i Espanyol
- Analitzar de manera crítica la producció lingüística, literària i cultural en anglès i en espanyol aplicant les tècniques i els mètodes propis de l’edició crítica i del processament digital.
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura, de la cultura, de la teoria literària, de la llengua i la lingüística, en espanyol i en anglès, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, els autors i les obres més significatives de la literatura en llengües anglesa i espanyola en el seu context historicosocial.
- Estudis de Català i Espanyol
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Caracteritzar els fenòmens literaris tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
- Conèixer els períodes de la literatura medieval i del Segle d'Or (segles XVI-XVII) en tots els seus gèneres, corrents, tendències i autors més representatius.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Reconèixer les diferents modalitats poètiques (lírica, narrativa, cançoner, italianitzant, etc.) i les seves formes mètriques.
- Reconèixer les modalitats de la prosa (braquilògica i paremiològica, popular o culta, de ficció (sentimental, cavalleresca, pastoral, morisca, bizantina, picaresca, etc.) i de pensament (epístola, crònica, diàleg, assaig, oració, etc.) i la seva evolució al llarg dels dos períodes.
- Reconèixer les modalitats teatrals: religiosa, pastoral, tràgica i la de l'anomenada Comèdia Nova.
Continguts
|
1. Els principals gèneres de la literatura espanyola del Renaixement
1.1. La poesia, el teatre i la prosa. Tradició i modernitat 2 El teatre 21. La pervivència de la tradició Lectura obligatòria: Juan del Encina, Égloga de Plácida y Vitoriano 2.2. Els orígens del teatre humanista: Juan Timoneda i Bartolomé Torres Naharro 2.3. La tragèdia: La Numancia [antologia] de Miguel de Cervantes
3. La poesia 3.1. La poesia tradicional i la poesia italianitzant 3.2. Garcilaso de la Vega i el petrarquisme. Cetina i Aldana Lectura obligatòria: Garcilaso de la Vega 3.3. La poesia de Fray Luis de León i San Juan de la Cruz Lectura obligatòria: antologia Fray Luis de León y San Juan de la Cruz
4. La prosa 4.1. La ficció idealista i els seus gèneres Lectura obligatòria: Jorge de Montemayor, La Diana 4.2. L'anomenada ficció realista. El Lazarillo de Tormes i la seva projecció fins al Quixot 4.3. La prosa de pensament. El diàleg, l'epístola, l'assaig, la crònica Lectura obligatòria: Juan de Valdés, Diálogo de la lengua |
Metodologia
|
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos. · Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària. · Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals. · Activitats d'Avaluació (5%). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant presentacions orals i proves escrites
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Treball autònom | 75 | 3 | |
| classes magistrals | 52,5 | 2,1 | |
| tutories programades | 18 | 0,72 |
Avaluació
|
Al final del semestre s'avaluaran els coneixements dels temes i les lectures assenyalades, requerint-se una assimilació de la matèria equivalent al contingut en els manuals de referència. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Avaluació única: el lliurament de les tres proves avaluables podrà coincidir amb la darrera prova del grup o amb un dels dies possibles que ha habilitat la Facultat. Els dos treballs representaran el 60% de la nota (30% + 30%) i la prova final, el 40%
|
<tdwidth="227">
|
|
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| examens i treballs monogràfics | 4.5 | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
General
Dresden, Arnold, Humanismo y Renacimiento, Madrid, Guadarrama, 1968.
Garin, Eugenio, La revolución cultural del Renacimiento, Barcelona, Crítica, 1981.
Klein, Robert, y André Chastel, El humanismo, Barcelona, Salvat, 1970.
Martín Abad, Julián, Los primeros años de la imprenta en España (c. 1471-1520), Laberinto, Madrid, 2003.
Rico, Francisco, El sueño del humanismo, Barcelona, Destino, 2002.
Manuals i monografies
Gómez, Jesús, El diálogo renacentista, Laberinto, Madrid, 2002.
Huerta, Javier, El teatro breve en la Edad de Oro, Laberinto, Madrid, 2000.
Mainer, José Carlos, Historia de la literatura espanyola, 2: García López, Jorge, Eugenia Fosalba y Gonzalo Pontón, La Conquista del clasicismo, 1500-1598, Barcelona, Crítica, 2010.
*Jones, R. O., Historia de la literatura española, 2, Siglo de Oro: prosa y poesía, Ariel, Barcelona, 1974.
Pérez Priego, Miguel Ángel, El teatro del Renacimiento, Laberinto, Madrid, 2004.
Rico, Francisco, dir., Historia y Crítica de la literatura española, vol. II: Francisco López Estrada. Siglos de Oro: Renacimiento (y Primer suplemento, 1991).
Rallo, Asunción, Erasmo y la prosa renacentista en España, Laberinto, Madrid, 2002.
Ruiz Pérez, Pedro, Manual de estudios literarios de los Siglos de Oro, Castalia, Madrid, 2003.
*Wilson, E. M., y D. Moir, Historia de la literatura española, 3: Siglo de Oro: teatro, Ariel, Barcelona, 1974
Lectures obligatòries
Antología de la poesía del Siglo de Oro, 1. Renacimiento[al campus virtual]
Cervantes, Miguel de, El cerco [La destrucción] de Numancia. ed. Robert Marrast, Madrid, Cátedra, 1984
-------, ---------, ed. Alfredo Baras, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2009.
-------, --------, eds. Florencio Sevilla y Antonio Rey, Madrid, Alianza, 2005.
-------, --------, en Teatro completo, eds. Luis Gómez Canseco y otros, Madrid, RAE-Espasa-Calpe, 2016.
Encina, Juan del, Égloga de Plácida y Vitoriano, en Teatro completo, ed. Miguel Ángel Pérez Priego, Madrid, Cátedra, 1991.
-------, --------, Teatro, ed. Alberto del Río, Barcelona, Crítica, 2001
Montemayor, Jorge de, La Diana, ed. Juan Montero, Crítica, Barcelona, 1996.
Valdés, Juan de, Diálogo de la lengua, ed. José F. Montesinos, Espasa-Calpe, Madrid, 1971.
-------, ed. José Enrique Laplana, Crítica, Barcelona, 2010.
Programari
WORD i PDF