Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 0 |
2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 0 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No n’hi ha. És recomanable, però, tenir nocions d’anglès, francès i italià per poder consultar la bibliografia especialitzada.
La finalitat essencial d’aquesta assignatura és introduir l’alumnat en el coneixement del fenomen de la pintura barroca hispànica del segle XVII. Els objectius formatius són que l’alumnat adquireixi coneixements sòlids relatius a la història i evolució del fenomen de la pintura barroca hispànica, que sigui capaç d’identificar, i analitzar les diverses tipologies més habituals de presentació de les obres d’art, valorant-ne els paràmetres tècnics, formals i simbòlics, i situant aquestes tipologies en el seu context cultural, de manera que es pugui definir un marc històric global del desenvolupament del fenomen; que es familiaritzi amb la bibliografia específica; que conegui les principals línies historiogràfiques i els diferents enfocaments metodològics que han centrat el debat entorn de la disciplina; que sigui capaç de comprendre la relació de la pintura barroca hispànica amb altres escoles pictòriques contemporànies i/o d’altres èpoques; i finalment, que pugui elaborar un judici autònom i crític sobre aquestes manifestacions artístiques, i sobre els seus valors intrínsecs amb relació al context en que s’esdevenen o a altres etapes històriques.
1 La pintura barroca espanyola. Descobriment i valoració de l’escola espanyola al segle XIX.
2 Historiografia de la pintura del segle d’Or hispànic.
3 Francisco Pacheco i l’escola sevillana entre els dos segles.
4 Els inicis de Diego Velázquez. La seva etapa sevillana.
5 Velázquez a Madrid fins el primer viatge a Itàlia.
6 El primer viatge a Itàlia i els anys de la decoració del Buen Retiro.
7 El segon viatge a Itàlia i les darreres obres del mestre.
8 Sevilla sense Velázquez, l’ascens i triomf de Francisco de Zurbarán.
9 Murillo i la culminació de l’escola sevillana.
Classes presencials a l’aula: sessions teòriques i pràctiques a l’aula exposició i discussió de treballs elaborats per l’alumnat.
Eventuals conferències.
Tutories d'orientació metodològica i bibliogràfica.
Altres activitats supervisades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes presencials a l'aula | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Eventuals conferències | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Altres activitats supervisades. | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tutories d'orientació metodològica i bibliogràfica. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Evidència 1. Una prova escrita, on s’haurà de donar raó de la correcte assimilació del temari impartit: 50% de la qualificació final.
Evidència 2. Presentació d’un treball escrit individual d’un estudi monogràfic sobre una pintura barroca hispànica, triada pel professor, i diferent per a cada alumne: 25% de la qualificació final.
Evidència 3. Seguiment, en les hores de tutoria, de les tasques preparatòries del treball, en dues sessions (1 presentació de la bibliografia i fonts; 2 presentació d’un guió previ a la redacció): 25 % de la qualificació final.
Format de les evidències
El format de les evidències es comunicarà a inici del curs. A tall d’orientació es preveu que habitualment la prova escrita comporta la identificació i anàlisi breu sobre diverses obres o conceptes (duració aproximada de la prova: entre 60 i 90 minuts). El treball individual no haurà de superar en cap cas els quinze folis. No s’acceptaran treballs enviats per correu electrònic, sinó només impresos en paper. La presentació formal serà simple, sense portada, només amb les pàgines grapades. A la primera pàgina es faran constar els cognoms i nom i el NIU ben visibles, a més del títol del treball. Si el treball incorpora il·lustracions, aniran al final del text, abans de la bibliografia. Aquesta última s’ha de citar correctament i ha de ser ordenada per any de publicació de més antic a més modern; són imprescindibles el lloc i l’any d’edició, però es dispensa el nom de l’editorial. Obligatòriament, el text ha d’incorporar el sistema de notes a peu de pàgina, tant de referència bibliogràfica com de caràcter informatiu.A més, el treball ha d’incloure una valoració personal de l’argument tractat.
En el cas de l'avaluació única els alumnes es presentaran a l'examen i alhora faran el lliurament del treball, quederan però exempts de la tutoria obligatòria per a l'elaboració del treball.
Observacions
Les evidències de plagi en l’elaboració dels treballs afectaran en negatiu la qualificació final. Les idees, frases o paràgrafs d’altres autors es poden usar, sempre que es citin entre cometes i que se n’indiqui l’autoria i la font d’informació. Tampoc no es podran aprofitar treballs de cursos anteriors.
La nota final és el resultat de la mitjana ponderada entre l’examen i el treball (evidències 2 i 3), sempre que aquestes notes superin cada una d’elles l’aprovat. Un notable del treball i un suspens en l’examen, o a l’inversa, mai no fan un aprovat. Si la matèria només se supera parcialment (per exemple: no es lliura el treball, encara que la valoració de la prova escrita sigui positiva, o viceversa) la nota final serà un “No Presentat”. Si una o més evidències tenen avaluació negativa, la nota final serà un “Suspens”. Al final del quadrimestre, l’alumnat té dret a la revisió de les proves, abans del tancament definitiu de les actes.
Tal com preveu la normativa es farà una reavaluació el dia senyalat pel Deganat de la part de la prova escrita (Evidència 1), que serà oberta a tots els que no la hagin superat, sense limitacions de nota de tall.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació d'un treball escrit individual | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Prova escrita | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Seguiment dels treballs (Tutories) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
GENERAL
Alfonso E. Pérez Sánchez, Pintura barroca en España, 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1992.
Javier Portús Pérez, El concepto de pintura española. Historia de un problema, Editorial Verbum, Madrid 2012.
La bibliografia sobre Velázquez es enorme. Recomanem
Jonathan Brown, Velázquez pintor y cortesano, Alianza, Madrid 1986
José Manuel Cruz Valdovinos, Velázquez. Vida y obra de un pintor cortesano, Caja Inmaculada, Zaragoza 2011.
AAVV., Velázquez el arte nuevo, Crítica, Madrid, 2021
Sobre Zurbarán tenim el treball clàssic de
Paul Guinard, Zurbarán y los pintores españoles de la vida monástica, Joker, Madrid 1967. I
el més recent de Odile Delenda, Francisco de Zurbarán, 1598-1664, Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, Madrid, 2009-2010, 2 vol.
Sobre Murillo Diego Angulo, Murillo, Espasa-Calpe, Madrid 1981, 3 vol.
Enrique Valdivieso, Murillo. Catálogo razonado de pinturas, El Viso, Madrid 2010.
Benito Navarrete, Murillo y las metáforas de la imagen, Cátedra, Madrid, 2017
Pablo Hereza, Corpus Murillo. Biografía y documentos, Ayuntamiento de Sevilla, Sevilla, 2017
Pablo Hereza, Corpus Murillo. Pinturas y dibujos. Encargos. Ayuntamiento de Sevilla, Sevilla 2019.
Benito Navarrete ed., Murillo ante su IV Centenario, Sevilla 2019.
Murillo IV Centenario, Museo de Bellas Artes de Sevilla 2018
No és necessari cap programari específic. Tot i ser improbable, si més endavant calgués es comunicaria oportunament.