Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Historia del Arte | OT | 3 | 2 |
2500239 Historia del Arte | OT | 4 | 2 |
Puede consutarlo a través de este enlace. Para consultar el idioma necesitará introducir el CÓDIGO de la asignatura. Tenga en cuenta que la información es provisional hasta el 30 de noviembre del 2023.
No existen prerrequisitos, si bien es recomendable tener nociones de inglés, francés e italiano para consultar la bibliografía recomendada.
introducir al alumnado en el conocimiento y el análisis de las artes decorativas en Europa en los siglos XVI, XVII y XVIII y, más concretamente, en las artes del dibujo, el grabado, la platería, el mueble y la cerámica. Se pretende lograr una toma de conciencia de la importancia cultural y artística del objeto, entendiéndolo como una manifestación más del arte del período y sin relegarlo a la categoría de arte menor.
El dibuix. Prof. B.Bassegoda
1) Els materials i les tècniques del dibuix
2) Les tipologies del dibuix: Funcional o Autònom
3) Els grans mestres del dibuix
4) El dibuix hispànic i el dibuix català
5) El col·leccionisme de dibuix
El gravat a Europa i a Catalunya. Prof. Rafael Cornudella
Les tècniques tradicionals del gravat. - Els primers gravats en relleu. - Els orfebres i el gravat. Els primers gravats en buit. - Llibres xilogràfics i llibres tipogràfics il·lustrats. - Martin Schongauer. - La difusió del gravat a Catalunya. Els primers gravats calcogràfics a Catalunya. - El gravat a Itàlia. Els gravadors florentins. - Mantegna i el gravat. – Dürer, gravador total. - La influència de Durer: altres gravadors alemanys. - Lucas van Leyden. - El gravat i la il·lustració del llibre tipogràfic a Catalunya (s. XV i XVI). - Els gravats com a models per als pintors i escultors. - Marcantonio Raimondi i l’estandardització del gravat “de traducció”. - El gravat a Venècia. Campagnola. Ugo da Carpi i la xilografia al chiaroscuro. - Parmigianino pintor-gravador. El manierisme de Fontainebleau. - Repertoris decoratius, “mostres”, il.lustració dels tractats d’arquitectura. - Bellange i Callot a la Lorena. - Gravadors especialitzats i “pintors-gravadors” al segle XVII. Anton van Dyck i el gravat. - Rembrandt, l’apoteosi de l’autografia. - La tradició del burí a França: Claude Mellan, Robert Nanteuil. - Invenció i difusió de la mezzotinta. - Watteau i el gravat. La pintura galant, la pintura de gènere, l’estil rocaille i el gravat. - Piranesi i la seva influència - Continuïtat de la pràctica especialitzada del burí i del gravat “de traducció”. - El gravat a Catalunya en els segles XVII i XVIII. Miquel Sorelló i Pasqual Pere Moles.
L’ARGENTERIA. Prof. Marià Carbonell
El Mobiliari. Prof. M.Garganté
1) El moble com a contenidor: la caixa, l'arquimesa i la calaixera.
2) Habitar la casa: evolució d'un concepte (I): mobiliari de representació i sociabilitat.
3) Habitar la casa: evolució d'un concepte (II): mobiliari de privacitat.
4) Mobiliari religiós, més enllà del retaule: dels orgues a les calaixeres de sagristia.
5) El mobiliari representat en la pintura.
La Ceràmica: Prof. Ricard Bru
1) Tècniques i tradicions de la ceràmica.
2) Ceràmica europea en temps del Renaixement i del Barroc
3) Ceràmica dels segles XVI-XIX a l'Àsia Oriental
4) Ceràmica europea del segle XIX
5) Nous camins de la ceràmica artística moderna
En su mayor parte, la asignatura se basa en clases magistrales o teóricas impartidas por la profesora. También se contempla la realización de tutorías programadas para resolver dudas puntuales sobre el contenido de la asignatura.
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Clases teóricas | 55 | 2,2 | 2, 3, 1, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
estudio a partir de la bibliografia | 90 | 3,6 | 2, 3, 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
tutorias programadas | 5 | 0,2 |
La evaluación se realizará a partir de diversas evidencias:
Cinco pruebas de examen escrito al final de cada uno de los capítulos del temario con cargo a los diversos profesores responsables. Para obtener la calificación de aprobado será necesario tener aprobadas las cinco partes del temario.
En el caso de la evaluación única estas cinco partes serán objeto de un único examen que abarcará el conjunto del programa.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
primera prueba escrita | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
segunda prueba escrita | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
tercera, cuarta y quinta prueba escrita | 60% | 0 | 0 | 2, 3, 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Nota bibliogràfica DIBUIX:
Joseph Meder, The mastery of Drawing, Abaris Books, New York, 1978 (1ª ed. 1919).
Pierre Lavallée, Les techniques du dessin, Van Oest, Paris 1949.
André Béguin, Dictionnaire technique et critique du dessin, Oyez, Paris-Bruxelles 1978.
A.Petrioli Tofani-S.Prosperi Valenti, Il disegno, forme, tecniche, significati, Silvana, Milano, 1991.
G.Fusconi-A.Petrioli Tofani- S.Prosperi Valenti, Il disegno, i grandi collezionisti, Silvana, Milano, 1992.
C.Monbeig-Goguel ed., L’artiste collectioneur de dessin, Cinc Continents, Milan, 2006.
A.E.Pérez Sánchez, Historia del dibujo en España, Cátedra, Madrid, 1986.
La Col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme, MNAC, Barcelona 1992.
Marco Bussagli, Comment regarder le dessin. Histoire, evolution et techniques, Hazan, Paris, 2012.
Nota Bibliogràfica GRAVAT
Cornudella, Rafael, “Del final de l’Edat Mitjana a l’època de la Il·lustració”, a: L’art del gravat català, Barcelona, 2020, p. 25-71
Griffiths, Antony, Prints and Printmaking. An introduction to the history and techniques, Londres, 1980º
Hind, Arthur M., A History of Engraving and Etching from the 15th Century to the Year 1914, Londres, 1923
Hind, Arthur M., An Introduction to the History of Woodcut, 2 vols., Londres, 1935
Ivins, William M., Prints and Visual Communication, Cambridge (Mass.), 1953
Landau, David & Parshall, Peter, The Renaissance Print 1470-1550, New Haven i Londres, 1994
Mayor, A. Hyatt, Prints. The Metropolitan Museum of Art Guide to Collections, Nova York, 1964
Mayor, A. Hyatt, Prints and People. A social history of printed pictures, Princeton, 1971
Parshall, Peter & Schoch, Rainer (eds.), Origins of European Printmaking. Fifteenth-Century Woodcuts and their Public, catàleg de l’exposició, Washington, The National Gallery of Art, New Haven i Londres, 2005
Nota Bibliogràfica ARGENTERIA
S. Alcolea: Artes decorativas en la España cristiana, Ars Hispaniae, XX, Madrid, 1975.
A. Bonet Correa (ed.): Historia de las artes aplicadas e industriales en España, Madrid, 1982.
N. de Dalmases, D. Giralt-Miracle, R. Manent: Argenters i joiers de Catalunya, Barcelona, 1985.
A. Fernández, R. Munoa, J. Rabasco: Enciclopedia de la plata española y virreinal americana, Madrid, 1984.
Hernmarck, C. Custodias procesionales en España, Madrid, 1987.
Orfebrería de los siglos XV y XVI. Ed. Planeta-Agostini, Barcelona, 1989.
Orfebrería del siglo XVII, Ed. Planeta-Agostini, Barcelona, 1987.
Nota bibliogràfica MOBILIARI:
FEDUCHI, Luis: Historia del mueble, Editorial Blume, 1986.
GIL FARRÉ, Núria (Coord.): El moble, també qüestió de dones. Associació per a l’estudi del moble i Museu d’Arts decoratives, 2022.
MAINAR, Josep: Vuit segles de moble català, Editorial Dalmau, 1989.
MASSOT, Mª Josep; CANTARELLAS, Catalina; MARTÍNEZ, Albert: El Moble a les Illes Balears: segles XIII-XIX. Institut Balear de Disseny, 1995.
PIERA, Mònica; SHELLY, Ana; MAYMÓ, Jaume (Coords.): El Moble del segle XVII a Catalunya i la seva relació amb altres centres europeus, Ajuntament de Barcelona, 2007.
PIERA, Mònica; SHELLY, Ana; MARSAL, Jordi (Coords.): El mueble del siglo XVIII: Nuevas aportaciones a su estudio. Ajuntament de Barcelona, 2009.
PIERA, Mònica; NADAL, Xavier (Coords.): Història i ciència al servei de l'estudi del moble : caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Associació per a l’estudi del moble i Museu d’Arts decoratives, 2013.
Nota bibliogràfica CERÀMICA
Alexandre Cirici, Ramon Manent, Ceràmica catalana, edicions Destino, Barcelona, 1977.
Maria Dolors Giral Quintana, Trinidad Sánchez-Pacheco, Cerámica española, Summa Artis, vol. 42, Espasa-Calpe, Madrid, 1997.
Tsugio Mikami, The Art of Japanese Ceramics, Heibonsha, Tokyo, 1972.
Anne Gerritsen, The City of Blue and White: Chinese porcelain and the Early Modern World, Cambridge University Press, 2020.
No esta previsto