Violència domèstica i delinqüència contra les dones
Codi: 100464 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Lucia Ortiz Amaro
- Correu electrònic:
- lucia.ortiz@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Leonor Maria Cantera Espinosa
- Lorena del Pilar Garrido Jimenez
Prerequisits
Coneixements bàsics de criminologia
Objectius
Les violències familiars i contra les dones són unes de les formes més serioses de delicte. L'objectiu general de l'assignatura és entendre les característiques específiques d'aquestes formes de vulneracions dels drets de les dones, nens i nenes, així com conèixer els mecanismes d'intervenció de forma integral.
Els objectius específics són: conèixer les epistemologies explicatives de les violències envers les dones i de les violències en l'àmbit de les relacions familiars; entendre la intervenció del sistema penal com una part del conjunt d'intervencions que es porten a terme des de les polítiques públiques, les seves característiques i conseqüències; i introduir la perspectiva de gènere com a marc de referència en les intervencions contra les violències envers les dones.
Competències
- Accedir i interpretar les fonts de dades sobre la criminalitat.
- Analitzar el conflicte i la criminalitat utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics.
- Demostrar que es comprenen els models de prevenció i intervenció de la criminalitat més adequats per a cada problema específic.
- Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
- Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
- Identificar els recursos socials existents per intervenir en el conflicte i en la criminalitat.
- Redactar un treball acadèmic.
- Relacionar-se respectuosament amb persones.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar les tècniques d'avaluació del risc i les necessitats criminògenes d'una persona per determinar la proposta d'intervenció.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar amb criteri científic les informacions obtingudes en les bases de dades criminològiques.
- Aplicar amb precisió els models de prevenció en situacions concretes de criminalitat.
- Aplicar de manera eficaç els fonaments de les diferents polítiques criminals en l'activitat professional.
- Aplicar el coneixement científic criminològic per analitzar la delinqüència.
- Aplicar les teories criminològiques.
- Escollir de manera adequada el recurs social per a cada cas d'intervenció professional.
- Inferir els models d'intervenció en funció d'una avaluació de necessitats prèvia eficaç.
- Redactar un treball acadèmic.
- Relacionar-se respectuosament amb persones.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
Continguts
1. Introducció al concepte violència.
1.1. Regles relacionades a la violència.
1.2. Construcció social i normes.
1.3. Violència i context social.
1.3.1. Respostes socials i respostes estructurals.
2. Tipologia de la violència de gènere en la parella.
2.1. Elements per a l' identificació.
2.2. Estereotips de gènere.
2.3. Mites sobre la violència contra les dones.
3. Models explicatius i conceptes teòrics de la violència de gènere en la parella.
3.1. La construcció de les masculinitats sexistes i la violència.
4. Vincles afectius i les relacions de maltractament: agressor i víctima.
4.1. Factors a tenir en compte al moment de realitzar programes de prevenció de la violència masclista.
5. Un problema global: la lluita contra les violències envers les dones a nivell internacional.
5.1. La violència envers les dones en les resolucions i declaracions de la ONU.
5.2. Lleis contra les violències envers les dones i violència domèstica a Amèrica Llatina i Europa.
6. Les dades sobre la violència de gènere.
6.1. Les enquestes de victimització.
6.2. Les dades judicials.
6.3. Les dades qualitatives.
7. La legislació contra les violències envers les dones a Espanya i Catalunya.
7.1. La Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.
7.2. La legislació autonòmica en matèria de violència envers les dones: la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
8. El desenvolupament de les politiques públiques contra la violència de gènere i masclista.
8.1. Evolució de les polítiques públiques en matèria de violències sexistes.
8.2. Els plans contra la violència de gènere i les violències masclistes.
8.3. Els protocols d'intervenció i els seus àmbits.
9. Les pràctiques en l'àmbit de l'administració de Justícia.
9.1. Les experiències de les dones en l'administració de Justícia.
9.2. Mites sexistes en l'administració de Justícia.
10. Intervencions amb dones que han patit violències masclistes.
10.1. La diversitat de les violències i de les dones.
10.2. Conseqüències en les dones i les/els menors
10.3. Bones pràctiques professionals.
Metodologia
La metodologia combinarà les classes teòriques amb els seminaris i les activitats formatives a l'aula.
Durant els seminaris es treballarà a través de la pràctica les competències adquirides a les classes teòriques. Les pràctiques que es realitzaran seran un mínim dues pràctiques grupals, dues pràctiques individuals avaluables i diferents activitats a classe. Aquestes activitats tindran diferents característiques i permetran a l'alumnat des de la observació total o parcial d'un expedient judicial a l'anàlisis de dades en base a estudis nacionals i internacionals de la matèria que ens ocupa. Totes les pràctiques seran corregides i comentades amb l'alumnat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe teòrica | 18 | 0,72 | 5, 6 |
| Seminari | 18 | 0,72 | 1, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | 5, 10 |
| Treball en grup | 63 | 2,52 | 5, 6, 7 |
| Treball individual | 46 | 1,84 | 1, 7 |
Avaluació
1. El model d'avaluació es continuada i l'assistència és obligatòria. El professorat valorarà la participació, els treballs grupals (1) i individuals (2) i la prova individual. Les activitats es tornaran corregides amb propostes de millora.
1. 1. Condicions per a ser avaluat/da: Assistència mínima d'un 80% a les classes i participar activament en elles, així com lliurar els treballs individuals i grupals. L'absència només pot justificar-se per raons de malaltia o similars i no poden superar el 20% de les sessions de classe. Absències per raons acadèmiques han de ser prèviament acceptades pel professorat.
2. Requisits per a superar l'assignatura: Cal tenir un nota mínima de 5 en cadascuna de les tipologies d'activitats que conformen l'avaluació.
3. Recuperacions: Si un/a alumne no supera alguna de les activitats tindrà una possibilitat de recuperar. La recuperació del treball de grup i la participació es farà durant les setmanes lectives. Els treballs individuals i la prova avaluadora durant les setmanes de recuperació.
4. El plagi de treballs i copiar durant l'examen suposaran una qualificació de 0 en l'assignatura i la pèrdua del dret a la re-avaluació.
5.- Les classes s'iniciaran i finalitzaran a l'hora indicada. L'alumnat ha de trobar-se a l'aula a l'inici de la classe i haurà de romandre fins a la finalització, excepte causa justificada.
6.- Avaluació única:
- L'avaluació única es correspondrà amb un examen a realitzar en data oficial i dos activitats pràctiques que es realitzaran el mateix dia de l'examen amb un descans de 15 minuts entre l'hora de finalització de l'examen i la realització de les activitats pràctiques escrites sobre les lectures obligatòries del temari. L’examen tindrà un valor del 50% de la nota i les dos activitats pràctiques un 25% cadascuna d’elles.
- Cal tenir una nota superior a 5 a cada una de les activitats per poder superar l'assignatura.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació i debats | 5% | 0 | 0 | 6, 9, 10, 11, 13 |
| Prova individual | 30% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 10, 12 |
| Treball grupal | 45% | 0 | 0 | 2, 9, 13 |
| Treballs individuals | 20% | 0 | 0 | 3, 7, 8, 10, 12 |
Bibliografia
LECTURES OBLIGATÒRIES
1) Beiras, A. & Cantera, L. (2012). Violencia, subjetividades y masculinidades. Reflexiones dirigidas a la intervención con hombres violentos. Dins I. Serrano, D. Pérez, J. Resto i M. Figueroa (Eds.), Psicología Comunitaria Internacional: Aproximaciones a los Problemas Sociales Contemporáneos (pp. 139-152). Formación gráfica.
2) Bodelón, E. (2014). Violencia institucional y violencia de género. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48, 131-155. https://doi.org/10.30827/acfs.v48i0.2783
3) Bodelón, E. (2013). La denúncia i el silenci: dues estratègies de les dones per lluitar contra la violència masclista. Apunts de Seguretat, 12, 123-149.
4) Bosch, E. & Ferrer, V. (2012). Nuevo mapa de los mitos sobre la violencia de género en el siglo XXI. Psicothema, 24(4), 548-554.
5) Cantera, L. M. (1999). Te pego porque te quiero: la violencia en la pareja. Universidad Autónoma de Barcelona, Servei de Publicacions.
6) Cantera, L. M. (2002). Violencia Doméstica. Lectora: revista de dones i textualitat, (8), 71-77.
7) Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Boletín Oficial del Estado, 313 § 21760 (2004).
8) Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 8303 (2020)
9) Marín, P. (2011). El mite de les denúncies falses. Dins Dones Juristes, Jornades Llei 1/04 de mesures integrals contra la violència de gènere. Anàlisi de sis anys d´aplicació.
10) Organización de Naciones Unidas (2012). Manual de legislación sobre la violencia contra la mujer. Entidad de las Naciones Unidas para la Igualdad de Género y el Empoderamiento de las Mujeres (ONU MUJERES). https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/planes-estrategias/igualdad-de-oportunidades/onumanuallegislation_tcm30-428123.pdf
ALTRES LECTURES D'INTERÈS
Amnistía Internacional. (2012). ¿Qué justicia especializada? A siete años de la
Ley Integral contra la Violencia de Género: obstáculos al acceso y obtención de justicia y protección.
Alvarado, P., Cantera, L. M. & Beiras, A. (2018). Desigualdades e implicaciones afectivas en mujeres autoras de lesión. Revista Pesquisas e Práticas Psicossociais, 13(4), 1-15.
Bodelón, E. (2012). Políticas Públicas contra la Violencia patriarcal en España y Brasil. Revista da Escola de Magistratura do Rio de Janeiro, 15(57), 43-59.
Bodelón, E. (2012). Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales. Didot.
Bodelón, E., Barcons, M. & Ortiz, L. (2019). Ordres de protecció i drets de les dones que han patit violència de gènere: obstacles per a una efectiva protecció. Institut Català de les Dones. https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/cdoc_publicacions_ordres_proteccio.pdf
Bodelón,E., Barcons, M. & Ortiz, L. (2019). Anàlisi jurídica de les ordres de protecció a Catalunya des d’una perspectiva de gènere. Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, Departament de Justícia. https://hdl.handle.net/20.500.14226/388
Cala, M. J. (2011). La renuncia a continuar el procedimiento judicial en mujeres víctimas de violencia de género: un estudio en la Comunidad Autónoma Andaluza. Instituto Andaluz de la Mujer. Consejería de la Presidencia e Igualdad Junta de Andalucía.
Cantera, L. M. (2005). La Violència a Casa. Caixa Sabadell.
Ferrer, V. i Bosch, E. (2010). Los mitos románticos en España, Boletín de psicología, (99), 7-31.
Gracia, J. (2011). El maltrato familiar hacia las personas mayores. Un análisis sociojurídico. [Tesis Doctoral, Universidad de Zaragoza].
Gil, J. M. (2007). Los diferentes rostros de la violencia de género. Dykinson.
Iglesias, M. (2020). La responsabilidad patrimonial de la administración por falta de diligencia debida en los casos de violencia de género en el ámbito de la pareja. Dins M. Jesús Espuny, D. Vallés Muñío i E. Velo Fabregat (Eds.). La investigación en Derecho con perspectiva de género (pp. 148-165). Dykinson.
Larrauri, E. (2007). Criminología crítica y violencia de género. Trotta.
Lorente, M. (2001). «Mi marido me pega lo normal». Agresión a la mujer: realidades y mitos. Crítica
Maqueda, M. L. (2006). La violencia de género: entre el concepto jurídico y la realidad social. Revista Electrónica de Derecho Penal y Criminología, 8, 1-13.
Meza de Luna, M. E. (2010). Estereotipos de Violencia en el conflicto de Pareja [Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona].
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. (2010). Informe del grupo de trabajo de investigación sobre el supuesto síndrome de alienación parental. Observatorio estatal de violencia sobre la mujer. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/observatorio/gruposTrabajo/docs/ALIENACIONPARENTAL_cap2_lib7.pdf
Padilla, D. & Clemente, M. (2018). El síndrome de alienación parental una herramienta científica que desprotege a los menores en el sistema de justicia. Tirant lo Blanch
Peral, M. (2018). Madres maltratadas: violencia vicaria sobre hijas e hijos. UMA Editorial.
Roca, N. & Masip, J. (2011). Intervención grupal en violencia sexista. Herder
Programari
NO PROGRAMARI ESPECÍFIC