Logo UAB
2023/2024

Pedagogia

Codi: 100433 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Daniel Ortega Ortigoza
Correu electrònic:
daniel.ortega@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Robert Guerau Valls Figuera
Marisol Margarita Galdames Calderon

Prerequisits

Sense prerequisits.


Objectius

Els objectius generals a assolir dins l’assignatura de Pedagogia venen formulats en els següents termes:

L’alumnat del grau de criminologia serà capaç de:

  • Aplicar els seus coneixements sobre les teories criminològiques a les experiències de conflicte i de criminalitat existents, i plantejar respostes adequades i acordes amb el marc legal existent.
  • Entendre la necessitat de l'intervenció socioeducativa davant els fenòmens criminològics, mitjançant l'adquisició dels elements bàsics de l'ensenyament-aprenentatge. 
  • Transmetre al públic especialitzat i a la societat en general respostes als problemes de criminalitat i de conflicte social que tinguin en compte els drets i interessos de totes les parts involucrades, i que estiguin basades en els valors de la pacificació social, la integració social i la prevenció de nous conflictes.

En aquest context, l’assignatura de Pedagogia té com a objectius específics els següents:

1. Analitzar les bases i els fonaments generals de la didàctica  per a planificar, desenvolupar, avaluar, investigar i innovar processos educatius i formatius.

2. Compendre els elements bàsics de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.

3. Analitzar necessitats educatives i formatives per tal de dissenyar processos d'ensenyament-aprenentatge en l'ambit criminològic.

4. Reflexionar sobre les relacions entre l’activitat socioeducativa i el paper dels agents educatius amb relació als conflictes i els problemes de criminalitat.

5. Dissenyar, desenvolupar i avaluar processos, projectes, programes i activitats per a intervenir en contextos relacionats amb la pràctica criminològica. 

 

D'altra banda, cal tenir present que aquesta matèria serveix de base per al'aprofundiment i consecució d'objectius establerts en les matèries de prevenció de la delinqüència i d'avaluació de programes i polítiques púbiques.


Competències

  • Aplicar un programa d'intervenció amb delinqüents, sabent utilitzar el constructe pedagògic de les tècniques d'intervenció criminològica.
  • Demostrar que es comprenen els conceptes i els fonaments psicològics, pedagògics i sociològics de la criminologia.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar les bases pedagògiques aplicades a la criminologia.
  2. Implementar un programa pedagògic aplicat a població delinqüencial.
  3. Redactar un treball acadèmic.
  4. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  5. Treballar de manera autònoma.
  6. Treballar en equip i en xarxa.

Continguts

  1. L’activitat socioeducativa en la societat actual. Característiques de la nostra societat influents en l’educació. Globalització i canvi educatiu. Conceptes claus.
  2. Que es didàctica? El procés d'ensenyament-aprenentatge. Paradigmes socioeducatius, característiques del procés d'ensenyament i aprenentatge. Dimensions de les relacions didàctiques.
  3. L'intervenció socioeducativa en criminologia. El procés d'’ensenyament i l’aprenentatge en context d'exclusió i inadaptació social.  Fonaments i condicionants dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Factors psicològics, socials i culturals  que condicionen el procés d'ensenyament-aprenentatge en contexts d'exclusió i inadaptació social. 
  4. El criminòleg davant dels processos d'inadptació. Principis d'intervenció educativa. Organització i gestió d'institucions. Plans, programes i projectes. 
  5. La planificació i la programació de l’educació. Anàlisi de necessitats i planificació d’accions educatives. Disseny i d'un projecte en el context criminològic.

Metodologia

La caracterització metodològica de l’assignatura segueix el principi de la mutivarietat metòdica, flexibilitat i interrelació, i es caracteritzarà per:

a) Progressiu deslliçament de la intervenció explicativa del docent a l'alumnat.

b) Activitats en grup i individuals per part de l’alumnat.

c) Aprenentatge basat en la lectura, autodescobriment, intercanvi d'experiències i reflexió sobre la pràctica.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge

1. Activitats dirigides. Són activitats en que tant el docent com l’estudiant individualment i en grup assumeixen un rol actiu. En aquestes activitats es presenten i treballen els continguts plantejats en el programa

2. Activitats autònomes. Són un complement per l’aprenentatge de l’alumne. Es realitzen fora de l’aula i són el resultat del treball autònom de l’alumne per preparar els continguts, les lectures i la seva recerca personal

3. Avaluació: Son pràctiques avaluatives per tal de donar resposta a l'assoliment de continguts curriculars emprats a l'aula.

Cronograma:

El cronograma fixarà de manera setmanal totes les activitats del curs i estarà disponible al Moodle abans de l'inici de la docència.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Clases magistrals 18 0,72 1, 2, 3
Seminari. Aprenentatge cooperatiu (treball en petits grups) i metodologia mixta (bidireccional) 18 0,72 1, 2, 5, 6
Tipus: Autònomes      
Planificació , elaboració i presentació del projecte 50 2 2, 3, 4, 5, 6
Preparació material, lectures 14 0,56 2, 3, 5, 6
Seguiment individual i grupal 30 1,2 1, 3, 4, 5, 6
preparació seminaris 20 0,8 2, 6

Avaluació

Sistema d'avaluació:

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats (evidències avaluatives) que es mostren a continuació. Les evidències avaluatives de l'assignatura són les següents:

  • Treball del projecte (60%)
  • Prova teórica 1 (10 %)
  • Prova teórica 2 (20 %)
  • Autoavaluació (10 %) 

Les pràctiques de seminari impliquen, sovint, la lectura prèvia de lectures i la visualització de documentals, material audiovisual que serà discutit i treballat en petit i gran grup al seminari.

Assistència:

L'assistència a les classes de teoria com de seminari de l'assignatura és obligatòria. Es portarà un control d’assistència de totes les sessions. La presencialitat mínima és del 80% en el conjunt de l'assignatura. L’estudiantat que no compleixi aquest mínim no podrà ser avaluat.

Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.

No es permet l'entrada a l'aula una vegada que la classe ha començat ni la sortida abans de la seva finalització, salvant justificació raonable. 

Requisits per a ser avaluat

Per poder aprovar l'assignatura es necessari que en cadascuna de les activitats d'avaluació s’obtingui un 5. L'estudiantat que vulgui revisar la nota haurà defer-ho en els 15 dies naturals i posteriorsa la seva publicació en l'horari de tutories que l'equip docent  té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.

Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt grau de comprensió textos extensos.

Plagi:

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen una conducta reprovable que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos alumnes.

Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. Veure documentació sobre el plagi http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

En cas que durant un examen es detecti la presència d'alumnat copiant quedaran automàticament suspesos sense possibilitat d’accés a la recuperació.  Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificarels arguments de la seva pràctica obtindràun 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

Altres aspectes importants de l'avaluació

No s'acceptarà cap pràctica/treball fora de termini ni forma, exceptuant situacions de força major i prèviament consensuada amb l'equip docent. 

 Avaluació única : 

Tal i com estableix la Comissió d'afers acadèmics de la Facultat de dret, aquesta assignatura preveu la realització d'avaluació única. Per sol·licitar l’avaluació única, l’alumnat ha de presentar una sol·licitud motivada al centre dins dels terminis fixats i especificar les assignatures per a les quals la sol·licita. El termini de presentació de sol·licituds vé fixat  pel calendari acadèmic administratiu de la UAB. 

 L'avaluació unica d'aquesta assignatura  realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats (evidències avaluatives) que es mostren a continuació. Les evidències avaluatives de l'assignatura són les següents:

  • Prova teórica 1 (35 %)
  • Prova teórica 2 (35  %)
  • Treball del projecte (30 %) 

Pel que fa  a les proves teòriques, l'alumnat podrà consultar el material dipositat a l'aula virtual, així com les lectures obligatòries i complementàries per a la preparació i la posterior realització de les proives. . Aquestes lectures corresponen  a la bibliografia de la guia docent així com material que es pugui incorporar durant el curs a l'aula virtual.

Pel que fa al treball del projecte, l'alumnat que s'aculli a l'avaluació única realitzarà un mínim de dues tutories per desenvolupar-lo. Una inicial, on s'explicarà amb detall el contingut del projecte, i una altra de seguiment per verificar-ne el desenvolupament correcte. El projecte consistirà a realitzar un programa o projecte formatiu sobre un fenomen criminològic i on continguin totes les parts que conté un projecte a l'àmbit criminològic (necessitats, objectius, continguts, accions etc). Per tant, l'alumne d'avaluació única comptarà amb el suport documental de la bibliografia de l'assignatura així com les tutories individualitzades que requereixi.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Autoavaluació 10 % 0 0 1, 3, 4, 5, 6
Elaboració i presentació del projecte 60 % 0 0 2, 3, 4, 6
Prova teórica 1 10 % 0 0 1, 4, 5
Prova teórica 2 20% 0 0 4, 5

Bibliografia

Bibliografia obligatòria:

 

Galvis, H. S. (2011). Los objetivos y su importancia para el proceso de enseñanza-aprendizaje. Revista de pedagogía32(91), 113-130.

González, A. J., & Zepeda, F. J. R. (2016). Las estrategias didácticas y su papel en el desarrollo del proceso de enseñanza aprendizaje. Educateconciencia9(10), 106-113.

Lorenzo, M., Aroca, L. i Alba, J. (2013). La pedagogía penitenciaria en España: luces y sombras. Revista de Educación, 360, 119-139.

Mallart, J. (2001). Didáctica: concepto, objeto y finalidades. En Sepúlveda, Félix y Rajadell, Núria (coords) Didáctica general para psicopedagogos. Madrid: UNED, pp. 23-57.

Navío, A. (2022). El proceso de enseñanza aprendizaje. Proyecto docente. Universitat Autònoma de Barcelona. Document inèdit (69-91)

 

Bibliografia recomanada:

Bolívar, A. (2000). Globalización y cambio educativo. La sociedad del conocimiento y las claves del cambio. Dins A. Estebaranz (coord.), Construyendo el cambio: Perspectivas y propuestas de innovación educativa (pp. 17-36). Publicaciones de la Universidad de Sevilla.

Collet, J. (2013). ¿Cómo y para qué educan las familias hoy?. Los nuevos procesos de socialización familiar. Icaria.

Fandos, M., Jiménez, J. M. i  González, A. P. (2008). Los medios y recursos en la formación. Dins V. Giménez i J. Tejada (coords.), Formación de Formadores, Tomo I (pp. 271-369). Thomsom.

Hikal, W. (1986). Hacia una pedagogia criminológica: diagnóstico y propuesta (teoría del caos). Internacional e-Journal of Criminal Sciences, 6, 1-28.

Mille, J. M. (2015). Útil pràctic 25. Manual d'elaboració i avaluació de projectes. Ajuntament de Barcelona (6ª ed, per Equip Técnic Torre Jusana). http://tjussana.cat/doc/publicacions/UP_25.pdf (Ed. Original, 2002).

Jiménez, J. M., González, A. Pi Fandos, M. (2008). La programación enproceso de enseñanza-aprendizaje. Dins V. Giménez i J. Tejada (coords.), Formación de Formadores. Tomo I. (pp .209-265). Thomsom.

Jurado,P. (2008). Condicionantes en el proceso de Enseñanza-Aprendizaje. Dins V. Giménez i J. Tejada (coords.), Formación de Formadores. Tomo I. (pp. 429-481). Thomsom.

Montanero, M. (2019): Didáctica General. Planificación y práctica de la enseñanza primaria. Universidad de Extremadura.

Navarro R. (Coord.) (2007): Didáctica y Currículum para el desarrollo de competencias. Dykinson.

Navío, A. (2008). Análisis y detección de necesidades. Dins V. Giménez y J. Tejada (coords.), Formación de Formadores. Tomo I. (pp.71-145). Thomsom.

Navío, A. i  Ruiz, C. (2008). Habilidades didácticas del formador. En V. Giménez y J. Tejada (coords.), Formación de Formadores. Tomo I. (pp. 377-424). Thomsom.

Ortega, D. O., & Rodríguez, J. R.(2021) Sombras y Luces en Torno al Vínculo y el Trabajo en Red en Contextos Residenciales Socioeducativos y Terapéuticos. Revista Encuentros de educación y psicopterapia.  Monoográfico Congreso Adp-Cets : Futuros y retos del acompañamiento desde la perspectiva terapéutica, social y educativa. (pp. 13-21).Nº 2. Diciembre,2021. Universidad de Deusto. 

Ortega, D. O. (2021). Intervención socioeducativa en justicia juvenil: factores clave para el desarrollo en medio abierto de la Ley Orgánica5/2000. In Tratado sobre delincuencia juvenil y responsabilidad penal del menor: a los 20 años de la Ley Orgánica 5-2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores (pp. 1017-1036). Wolters Kluwer.

Tejada,J. i Navío, A. (2008). Elaboración de planes, programas y cursos de formación. Dins V. Giménez i J. Tejada (coords.), Formación de Formadores. Tomo I. (pp. 153-201). Thomsom.


Programari

No es requereix