Logo UAB
2023/2024

Història Contemporània universal II, l'Època de l'Imperialisme

Codi: 100346 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OB 3 1
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 3 2
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 4 1
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Fernando Jose Gallego Margaleff
Correu electrònic:
ferran.gallego@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Steven Forti

Prerequisits

Cap


Objectius

Segons el Pla d’Estudis del Grau d’Història, "la materia Historia Contemporánea Universal tiene por objetivo formar a los estudiantes dándoles los recursos e instrumentos necesarios para que adquieran un conocimiento sólido de los cambios políticos, institucionales, económico-sociales y culturales en el mundo, y de los factores que los explican, desde finales del siglo XVIII hasta finales del XX, teniendo en cuenta  las distintas interpretaciones y los debates historiográficos que generan. La materia se estructura en tres amplios períodos: la época de la revolución liberal, que incluye la unificación de Alemania e Italia,  la del imperialismo, que engloba la expansión colonial de finales del XIX, las dos guerras mundiales y el surgimiento del fascismo en el período de entreguerras, y la etapa de la división en bloques y de la descolonización."

L’assignatura «Història Contemporània Universal II: L’Època de l’Imperialisme», dins dels objectius fixats per a la matèria Història Contemporània Universal, analitzarà, entre altres, les següents qüestions: Els estats liberals i l’expansió imperialista, la crisi cultural del canvi de segle, la Gran Guerra, la revolució russa, l’establiment de règims liberal-democràtics a l’època d’entreguerres –i la seva crisi-, les relacions internacionals en el període d’entreguerres, l’emergència del feixisme, la Gran Depressió, la crisi política, diplomàtica i militar dels anys trenta i la Segona Guerra Mundial. S’analitzaran, fonamentalment, les dinàmiques europees, però sense deixar de banda diversos àmbits extraeuropeus, entre altres, els Estats Units, la Xina i el Japó, etc.


Competències

    Història
  • Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aprendre de manera autònoma.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  4. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  5. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  6. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  8. Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
  9. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  10. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  11. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  12. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  13. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

Temari de l'assignatura

  1. La consolidació dels Estats liberals des del 1870. Kaiserreich, Tercera República Francesa, el mon anglosaxò a finals del XIX, el sorgiment del Japó modern.
  2. La crisi de la cultura burgesa a finals del segle XIX. Nacionalisme, populisme, decadentisme, darwinisme social.
  3. L'expansió imperialista: el repartiment d'Africa.
  4. Els debats del moviment obrer i socialista fins a 1914
  5. La Gran Guerra
  6. La revolució russa (1905-1930)
  7. Estratègies de les Internacionals Obreres al periode d'entreguerres.
  8. Les revolucions democràtiques: La República de Weimar. La Tercera República francesa des del 1918.
  9. L’ascens del feixisme i del nazisme. La crisi europea dels anys 30.
  10. El mon extraeuropeu: Estats Units i l'imperialisme japonés.
  11. La Segona Guerra Mundial

Metodologia

Les activitats dirigides consistiran en classes teòriques i en seminaris i pràctiques d'aula; depenent de la grandària del grup s'organitzaran acitivitats que estimulin la participació dels/de les alumnes mitjançant el treball i comentari de materials diversos i els debats sobre lectures.

Les activitats supervisades permetran els/les alumnes comentar amb el professor, individualment i/o en grups reduïts, tot tipus de questions teòriques, metodològiques, d'organització del treball, etc. relacionades amb l'assignatura.

Les activitats autònomes consistiran fonamentalment en la lectura de textos historiogràfics i el treball sobre materials diversos, la cerca d'informació bibliogràfica i altres materials, l'organització de la informació recollida, l'estudi dels continguts de la matèria i el debat amb els companys sobre el contingut del treball en equip que s'ha de fer com a part de l'avaluació de l'assignatura. 

 

 
 

 
 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teóriques 37 1,48 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10
Sessions de seminari i classes pràctiques 8 0,32 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12
Tipus: Autònomes      
Cerca de bibliografia i altres materials per a la realització de treballs 1 0,04 1, 6, 10, 12, 13
Debats en grup preparatoris del treball col·lectiu obligatori per a l'avaluació 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Lectura i estudi d'apunts, materials i la bibliografia obligatòria i complementària per a la preparació d'exàmenes y treballs 62 2,48 1, 3, 4, 5, 8, 10, 12

Avaluació

Activitats d’avaluació:

La nota final de l’assignatura respondrà a la qualificació de les següents activitats:

70%  dos examens de 35% cada un. 

30%  Prova oral, exposició en grup o comentaris de textos a classe. 

Criteris d’avaluació:

Es valoraran els coneixements assolits, el domini dels conceptes i el vocabulari propis de la disciplina i de la matèria estudiada, la maduresa, l’estructura i la correcció formal del textos redactats als exàmens i treballs; en el cas de presentacions orals: la fluidesa del discurs, la seva adequació al tema presentat, l’estructura de la presentació, els materials utilitzat, la correcta utilització del temps, etc.

Condicions per aprovar l’assignatura:

S’aprova l’assignatura si s’obté un mínim de 5 punts (sobre 10) amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d’avaluació realitzades.
Per a participar a la recuperació, l'alumnat haurà d'haver obtingut una qualificació de 3 de mitjana a les proves i activitats de l'avaluació continuada. 

Calendari d’activitats d’avaluació:

Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. El professor establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació realitzades.

 

Procediment de revisió deles qualificacions

  En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà a l'alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions

     

 

 

AVALUACIÓ ÚNICA

    

   L'avaluació única suposa una única data d'avaluació. L'alumnat que s'acolli a aquesta forma d'avaluació haurà de demostrat haver adquirit les mateixes competències que han d'haver adquirit les persones que han optat per l'avaluació continuada. 

   L'avaluació única constarà d'un examen escrit amb valor del 50% de la nota i una prova oral (comentari de text, exposició temàtica, comentari de materials com mapes, gràfiques, resultats electorals...) que suma l'altre 50%. 

   Les proves d'avaluació única poden coincidir amb dates reservades per a l'avaluació continuada. 

   S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.  

 

Recuperació

Consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebraràen les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és de 5,0 (Aprovat). 

Per participar a la recuperació l'alumnatha d'haver estat p`reviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o be lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).

L'estudiant rebrà la qualificaciò de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més de 1/3 part de les activitats d'avaluació.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació aclasse es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Realització de dos exàmens escrits 70% (35% + 35%) 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12
Redacció d'un treball, exposició a classe o prova oral 30% 22 0,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

 

Derek ALDCROFT,  Historia de la economía europea, 1914-1980, Barcelona, Crítica, 1990.

Aurora BOSCH, Historia de Estados Unidos 1776-1945. Barcelona, Crítica, 2010. 

Orlando FIGES, La revolución rusa (1891-1924). La tragedia de un pueblo, Barcelona,EDHASA, 2000.

Ferran. GALLEGO,  De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945, Barcelona, Plaza Janés, 2001.

Emilio. GENTILE, Fascismo. Historia e interpretación, Madrid, Alianza EditoJ. GERNET, El mundo chino, Barcelona,Crítica, 2005.

Andreas HILLGRUBER, La SegundaGuerra Mundial. Objetivos de guerra y estrategia de las grandes potencias, Madrid, Alianza Universidad, 1995.

Eric HOBSBAWM, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1990.

Michael. HOWARD, La Primera Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2003.

Martin. KITCHEN, El periodo de entreguerras en Europa, Madrid, Alianza Editorial, 1992.

Margaret MCMILLAN, 1914. De la paz a la guerra. Barcelona, Turner, 2013

Giuliano PROCACCI, Historia general delsiglo XX, Barcelona, Crítica, 2004. 

Norman STONE,  La Europa transformada, 1878-1919. Madrid, 2019. 

Enzo TRAVERSO, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), Valencia, PUV, 2009.

 

La bibliografia específica sobre cadascun dels temes es facilitarà al llarg del curs. Les lectures obligatòries es concretaran el primer dia de classe.


Programari

No hi ha res previst.