Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 3 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No hi ha prerequisits.
L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir als estudiants en algunes de les qüestions més centrals de la filosofia actual des de la perspectiva de l’estudi filosòfic del llenguatge.
La filosofia del llenguatge s'ocupa d'una gran quantitat de temes, com ara: el significat, les nocions de referència i de veritat, la semàntica de diverses construccions lingüístiques, les qüestions epistemològiques i ontològiques relacionades amb el llenguatge, la relació del llenguatge amb el pensament, la relació del llenguatge i la realitat extrallingüística, els actes de parla, la regulació dels intercanvis comunicatius, l’ús figuratiu del llenguatge, la utilització del llenguatge a la ficció, etc. Com que no és pas possible tractar totes aquestes qüestions a un curs introductori, el curs es centrarà en alguns dels temes que són més rellevants en les investigacions filosòfiques recents sobre el llenguatge i en les conseqüències de gran abast en d'altres àrees de la filosofia.
Amb aquest curs es pretén que l’alumne es familiaritzi amb els conceptes i les propostes teòriques més importants desenvolupades en l’àmbit de la filosofia del llenguatge. D’aquesta manera s’exposaran les diferents tesis sobre el llenguatge identificant els autors que les han generat i explicant quin paper desenvolupen cada una de les tesis en la seva obra. El curs serà una introducció a una sèrie de filòsofs dels que les seves consideracions sobre la natura del llenguatge són fonamentals per l’època contemporània i constitueixen la base del gir lingüístic en filosofia.
En finalitzar el curs l’alumne haurà de conèixer les tesis més representatives de cadascú d’aquests autors, comprendre apropiadament les argumentacions i saber els tipus d’objeccions e inconvenients que presenten aquestes tesis.
1. Conceptes bàsics de la filosofia del llenguatge.
2. Frege: sentit i referència.
3. Bertrand Russell i el programa logicista.
4. Lògica i llenguatge en el primer Wittgenstein.
5. Significat com a ús en Wittgenstein.
6. Quine: escepticisme semàntic i conductisme lingüístic.
7. Filosofia del llenguatge en diàleg amb altres disciplines acadèmiques.
Es compon de tres elements:
1. Classes teòriques: Consistiran en l’exposició a classe per part de la professora del temari teòric. L’assistència es recomana tot i que no és obligatòria.
2. Classes pràctiques: Comentari de texts distribuïts a l'aula. La professora anirà penjant al campus virtual textos que l'estudiant haurà de llegir per comentar a classe esl dies establerts amb anterioritat.
3. Treball de l’estudiant: Els estudiants hauran de realitzar, fora de l’horari lectiu, una sèrie de lectures proposades per la professora i hauran de redactar dos ressenyes al llarg del curs . Aquestes ressenyes s'entregaran els dies de la prova escrita.
Les classes teòriques i les pràctiques s’alternaran durant tot el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentaris de textos. | 19 | 0,76 | 6, 11, 12, 17 |
Exposició de conceptes i teories. | 30 | 1,2 | 11, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Aclariment de dubtes. | 23 | 0,92 | 6, 11, 12, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels conceptes i teories introduïts a classe. | 50 | 2 | 6, 7, 11, 12, 17 |
Lectures de textos seleccionats i escrit de ressenya | 25 | 1 | 6, 11, 12 |
Revisions: l'estudiant tindrà dret a fer revisions de totes les activitats avaluatives.
Avaluació única
L'avaluació única s'organitzarà a partir de tres proves que tindran lloc durant la mateixa setmana. L'evidència de cada prova és la següent:
Una ressenya a les desenvolupades per l'avaluació continuada sobre una lectura obligatòria 40%
Un comentari d'un text presentat a classe 30%
Un examen escrit 30%
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova sobre qüestions teòriques 1 i 2 | 50% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 17 |
Pràctiques de comentaris de text | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Ressenya bloc 1 I 2 | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19 |
Tomasini Bassols A. (1986) , Los atomismos Lógicos de Russell y Wittgenstein, UAM,
Valdés , L (ed) (1993) La búsqueda del significado, Madrid, Tecnos.
Acero JJ (1985), Filosofía y análisis del lenguaje, Madrid, Cincel.
García Suárez (1997), Modos de significar, Una introducción temática a la filosofia del lenguaje, Madrid, Tecnos.
Anscombe, G. E. M (2001) An introduction to Wittgenstein's Tractatus. St Augustine Pr Inc.
Bordes, M. (2011) Las trampas de Circe. Falacias Lógicas y argumentación informal. Cátedra.
Monk, R. (2016) Wittgenstein. Anagrama
Pérez Otero, Manuel. Aproximació a la filosofia del llenguatge. Edicions Universitat de Barcelona, 2001/2008.
Pears. D. (1973) Wittgenstein. Barcelona: Grijalbo .
Valdés Villanueva, L. (2005) La búsqueda del significado: Lecturas de Filosofía del Lenguaje. Barcleona: Tecnos.
Wittgenstein. L. (1981) Tractatus Logico-Philosophicus. Barcelona: Editorial Laia. Traducció de Josep Maria Terricabras
—(1987) Investigacions Filosofiques. Barcelona: Edicions 62. Traducció de Josep Maria Terricabras.
no.