Logo UAB
2023/2024

Metafísica

Codi: 100303 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia OB 3 2

Professor/a de contacte

Nom:
Jaume Mensa Valls
Correu electrònic:
jaume.mensa@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

No n'hi ha cap.


Objectius

Metafísica és una assignatura obligatòria del tercer curs del grau de filosofia. L'objectiu general de l'assignatura Metafísica és estudiar el problema de l'ésser i la seva relació amb el problema del llenguatge i la veritat. El curs té un doble pol: d'una banda Plató com a exemple d'un autor clàssic que ha plantejat els grans temes de la metafísica (plantejament que, com cap altre, perquè és obert a diverses interpretacions, ens interpel·la també a nosaltres, persones estudioses de Plató i lectores del seus diàlegs), i de l'altra, el corrent hermenèutic (com a lloc des del qual interpretem Plató). Per això, també, en un tercer tema (la qüestió hermenèutica) farem explícits aquests pressupòsits de l'hermenèutica.

Els objectius específics d'aquesta assignatura són:

a) Assolir una comprensió global de la problemàtica metafísica i del seu desenvolupament històric;

b) Comprendre els principals conceptes relacionats amb la metafísica;

c) Llegir textos cabdals de metafísica;

d) Presentar l'hermenèutica com a alternativa actual ("postmetafísica", si es vol) de la Metafísica clàssica


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
  • Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
  2. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  3. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  4. Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
  5. Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
  6. Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
  7. Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
  8. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  9. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  10. Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
  11. Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
  12. Expressar-se en la llengua estudiada, oralment i per escrit, utilitzant el vocabulari i la gramàtica de manera adequada.
  13. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  14. Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
  15. Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
  16. Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
  17. Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
  18. Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
  19. Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filosòfiques de diferents autors i moments històrics.
  20. Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics
  21. Resoldre problemes de manera autònoma.
  22. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.

Continguts

Introducció

Tema 1. Concepte de metafísica, panorama actual, més enllà d'una metafísica ontoteològica, metafísica com a hermenèutica crítica

 

La qüestió de l'ésser 

Tema 2. Plató: La teoria de les idees en el Fedó. La "segona navegació" 

Tema 3. L'ontologia de Plató: ésser, U (Parmènides) i no-ésser (Sofista)

1. Introducció general
2. El Parmènides: introducció, anàlisi del contingut, interpretacions
3. El Sofista: introducció, personatges i enquadrament dramàtic, estructura, nota conclusiva 

Tema 4. Plató: ontologia i protologia (la metafísica interpretada a la llum de les doctrines no escrites segons l'Escola de Tübingen) 

1. Introducció: interpretacions de la filosofia de Plató
2. Schleiermacher: explicitació dels principis hermenèutics d'interpretació dels diàlegs platònics
3. L'Escola de Tübingen
4. Plató: filosofia i escriptura
5. Krämer i la reconstrucció de la metafísica de Plató a base de la tradició indirecta
6. Interpretació de la metafísica de Plató a la llum de la doctrina no escrita (textos del Fedó, el Parmènides, el Sofista). Nota sobre la interpretació del demiürg en l'escola de Milà 

Tema 5. Plató i el mètode hermenèutic de Gadamer

Tema 6. De l'U de Plató al Déu unitrinitari cristià: Agustí d'Hipona i el neoplatonisme 

1. Lectura neoplatònica del Parmènides 

2. Agustí d'Hipona: Déu i la creació

Tema 7. Tomàs d'Aquino i la metafísica aristotèlica 

1. Concepte de metafísica: d'Aristòtil a Tomàs d'Aquino
2. La metafísica aristotèlica. Anàlisi de la Metafísica*
3. Interpretacions de la metafísica aristotèlica: Jaeger, Reale, Aubenque 

 

Llenguatge i veritat 

Tema 8. Plató: llenguatge i coneixement (Cràtil)

Tema 9. Agustí d'Hipona: filosofia del llenguatge (De magistro)* 

Tema 10. Gadamer: llenguatge i experiència hermenèutica 

1. El concepte de llenguatge en la història
2. El llenguatge com a medi de l'experiència hermenèutica
3. El llenguatge com a horitzó d'una ontologia hermenèutica 

 

El gir lingüístic en la metafísica. La qüestió hermenèutica 

Tema 11. Concepte d'hermenèutica

Tema 12. Història de l'hermenèutica: Luter, Schleiermacher, Dilthey, Heidegger*, Bultmann, Ricoeur* 

Tema 13. L'hermenèutica de Gadamer: Lectura de la tercera part de Veritat i mètode*

Tema 14. Hannah Arendt*, María Zambrano*, Habermas*, Apel*, Vattimo i Girard. Zubiri*

[*= temes possibles per a fer-ne una exposició a classe: vegeu "avaluació"] 

 


Metodologia

A les classes el professor exposarà els temes i comentarà alguns textos especialment significatius. L'estudiant disposarà d'un dossier amb esquemes i textos (Campus Virtual). És recomanable que l'estudiant vagi a classe amb els apunts i els textos llegits. És molt important assistir i participar a classe.

A més, l'estudiant haurà de fer dues lectures obligatòries personals: El Parmènides de Plató; i la tercera part (capítols 12, 13 i 14) de Veritat i mètode de Gadamer. D'una d'aquestes dues lectures, en farà un treball (cf. avaluació)

Utilitzarem el Campus Virtual bàsicament per compartir els materials i lliurar les activitats. En canvi, si l'estudiant es volgués posar en contacte amb el professor, cal que ho faci per mitjà del correu electrònic.

Amb caràcter voluntari, els estudiants que ho desitgin podran fer una exposició a classe d'algun dels temes marcats amb un asterisc (*). Aquesta activitat és especialment recomanable per a les persones que aspirin a la màxima nota (servirà al professor per posar una nota de qualitat).

Per tal que l'estudiant pugui programar bé el curs, el primer dia de classe el professor penjarà al Campus Virtual un calendari amb les dates més importants del curs (exàmens, lliurament de treballs, etc.).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe magistral 42 1,68 5, 9, 10, 13, 15, 17, 18, 19, 22
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 2, 7, 12, 16, 22
Tipus: Autònomes      
Estudi i comentari de textos significatius 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 19, 22
Lectura. Gadamer: "Verdad y método", III part (= c. 12, 13, 14) 15 0,6 4, 6, 7, 9, 14, 16, 17, 18
Lectura. Plató: "Parmènides" 15 0,6 5, 7, 14, 19
Preparació de temes i textos. Ampliació bibliogràfica 20 0,8 3, 5, 7, 14, 16, 19

Avaluació

AVALUACIÓ ÚNICA

 L'avaluació única serà una prova escrita que constarà de tres parts:

a) Preguntes de caràcter teòric sobre el continguts (35 %);

b) Comentari de textos (35 %);

c) Preguntes (continguts) i activitats de relació, comentari i argumentació sobre les lectures obligatòries (30 %).

Per aprovar l'examen cal que la suma sigui com a mínim del 50 % del total i que la nota de cada part sigui com a mínim del 40 %)

 

Recuperació 

Només serà possible presentar-se a la recuperació si l'estudiant ha obtingut com a mínim un 3,5 en la prova d'avaluacó única.

Les característiques de la prova de recuperació són les mateixes que les de l'examen d'avaluació única. Encara que hagi aprovat una o dues parts de la prova d'avaluació única, haurà de fer l'examen sencer.

 

AVALUACIÓ CONTINUADA

L'avaluació continuada pressuposa l'assistència a classe i el seguiment constant del curs.

Per aprovar el curs cal: a) que la nota de cada un dels dos exàmens sigui, com a mínim, de 4; b) que la mitjana de les diverses activitats sumi com a mínim 5. Si un alumne no compleix aquestes dues condicions caldrà que es presenti a la reavaluació de l'examen o dels exàmens que impedeixen l'assoliment de l'aprovat. L'estudiant només es podrà presentar a la reavaluació si en el seu moment ha fet els exàmens parcials.

El treball no és objecte de reavaluació, encara que estiguisuspès. 

Hom qualificarà amb No Avaluable l'alumne que només hagi fet activitats d'avaluació per un valor inferior o igual al 30%.

No hi ha segona convocatòria.

El professor assignarà un dia, hora i lloc de revisió d'examen un cop hagi avaluat les activitats del curs i hagi posat la nota global de qualificació. Els estudiants que han de fer la reavaluació tindran un dia específic de revisió un cop hagin fet l'esmentada activitat de reavaluació.

Observacions sobre les activitats d'avaluació

ExàmensL'examen pot constar de dues parts: preguntes de teoria i comentari d'un fragment. En les preguntes de teoria caldrà donar raó del contingut dels temes, de la bibliografia bàsica sobre aquell tema i de la lectura obligatòria. La matèria del primer examen parcial seran els temes de la primera meitat del curs i la lectura del Parmènides; la del segon, els temes de la segona meitat del curs i la tercerca part de Veritat i Mètode.

TreballL'alumne pot escollir entre: Plató, Parmènides; o Gadamer, Veritat i Mètode (tercera part, c. 12, 13. 14). El treball tindrà una extensió aproximada de 5.000 paraules. L'objectiu principal del treball és resumir i comentar el contingut de la lectura, contrastar-la amb bibliografia, i contextualitzar-la en la vida, obra i filosofia de l'autor. Només s'acceptaran els treballs  lliurats al Campus Virtual (en format digital) i en paper a classe, dins de termini.

Participació a classeEl professor valorarà que els alumnes participin activament a classe. Preparar a casa les classes, ampliar continguts,fer aportacions,etc. són activitats que, a part del valor que tenen en l'avaluació del curs, poden ajudar a arrodonir la nota.

Exposició d'un temaAmb caràcter voluntari, especialment els alumnes que aspirin a la màxima nota, poden exposar a classe un dels temes marcats amb un asterisc (vegeu Continguts).

 

Examen de recuperació

L'examen de recuperació consistirà en una prova que combinarà preguntes de teoria i comentari de text.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. 

 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Primera prova: examen 35% de la nota final 1,5 0,06 1, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22
Segona prova: treball escrit (sobre el "Parmènides" o "Verdad y método", III, c.12-14) 30% de la nota final 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22
Tercera prova: examen 35% de la nota final 1,5 0,06 1, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22

Bibliografia

Lectures obligatòries

PLATÓ, Parmènides (Textos Filosòfics, 55), Barcelona, Edicions 62; i Diàlegs, XIV (Fundació Bernat Metge, 144), Barcelona, 1995.

GADAMER, H.G., Verdad y método [III, c.12-14], Salamanca, Sígueme, 1977.

 

Bibliografia bàsica

DILTHEY, El naixement de l'hermenèutica (Textos Filosòfics, 76), Barcelona, 1997;

R. GABÁS, Filosofía del siglo XX, dins J. Hirschberger, Historia de la filosofía, III, Barcelona, Herder, 2011.

F. NEF, Qu'est-ce que la metaphysique?, París, 2004.

Teresa OÑATE, Para leer la "Metafísica" de Aristóteles en el siglo XXI, Madrid, Dykinson, 2001.

RECAS BAYON, J, Hacia una hermenéutica crítica. Gadamer, Habermas, Apel, Vattimo, Rorty, Derrida y Ricoeur, Madrid, Biblioteca Nueva, 2006.

VATTIMO, G, Más allá de la intepretación, Barcelona, Paidós, 1995.

 

Nota: en el dossier l'alumne trobarà la bibliografia específica de cada tema.

 


Programari

Els treballs es presentaran en format .doc i/o .pdf

Si s'hagués de fer alguna sessió en línia es faria servir Teams o Meet