Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OT | 3 | 2 |
2500246 Filosofia | OT | 4 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Aquesta assignatura no té prerequisits
Michel Foucault i la qüestió del neoliberalisme
En aquest curs 2023-2024, el Seminari d’ètica i filosofia política té com a objectiu analitzar la relació entre el pensament de Michel Foucault i el neoliberalisme, tant des d'una perspectiva històrica com crítica. Es pretén examinar les lectures que Foucault va fer del liberalisme clàssic i del neoliberalisme contemporani als seus cursos del Collège de France, així com les controvèrsies que han suscitat les seves interpretacions entre diversos autors. També es busca explorar les possibilitats i els límits de la genealogia foucaultiana del neoliberalisme per comprendre i qüestionar el present.
El Seminari es dividirà en quatre parts:
Part 1: Foucault i el liberalisme clàssic. S'abordarà l'anàlisi que Foucault va fer del liberalisme com a art de governar als seus cursos Seguretat, territori, població i Naixement de la biopolítica. Es discutirà el concepte de governamentalitat i la relació amb l'economia política, la biopolítica i la seguretat. Es revisaran les principals fonts i referències de Foucault sobre el liberalisme clàssic, com ara Adam Smith, David Hume i Benjamin Constant.
Part 2: Foucault i el neoliberalisme contemporani. S'estudiarà la lectura que Foucault va fer del neoliberalisme com una nova forma de racionalitat política que es distingeix del liberalisme clàssic pel seu èmfasi en la competència, el mercat i l'empresariat. S'analitzaran les crítiques que Foucault va formular al neoliberalisme des d'una perspectiva ètica i estètica. Es prestarà atenció a les diferències i similituds entre l'ordoliberalisme alemany i l'Escola de Chicago, així com les crítiques que Foucault formula a l'Estat social i al marxisme. S'examinaran les principals fonts i referències de Foucault sobre el neoliberalisme contemporani, com ara Friedrich Hayek, Ludwig von Mises i Gary Becker.
Part 3: Foucault i neoliberalisme: anàlisi d'una controvèrsia. Es revisarà la polèmica sorgida a la darrera dècada sobre la suposada fascinació o simpatia de Foucault pel neoliberalisme, especialment a partir de les intervencions de Daniel Zamora i Michael C. Behrent. Se'n contrastaran les tesis amb els mateixos escrits foucaultians i es reconsideraran des d'un acostament al context històric, polític i intel·lectual de la França dels setanta. S’avaluaran les aportacions i els problemes d’aquesta controvèrsia per al debat actual sobre el neoliberalisme.
Part 4: Foucault i el neoliberalisme: perspectives crítiques. S'exploraran les possibilitats i els límits de la perspectiva foucaultiana per comprendre i qüestionar el neoliberalisme com a forma de racionalitat política, econòmica i subjectiva. S'examinaran algunes propostes crítiques que s'inspiren o dialoguen amb Foucault, com les de Pierre Dardot i Christian Laval, Wendy Brown, Maurizio Lazzarato i Judith Revel. Es reflexionarà sobre el paper de la resistència, la subjectivació, la democràcia i els drets humans davant del neoliberalisme. S'exploraran les possibilitats i els límits de la genealogia foucaultiana del neoliberalisme per comprendre i qüestionar el present.
Les classes consisteixen en l’exposició i discussió de textos sobre el tema. Es preveuen intervencions del professor i dels i les alumnes participants.
La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula dels textos que després seran tractats a l’aula.
Es reservaran 15minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Lectura de textos | 15 | 0,6 | 4, 5, 6, 7, 8 |
classes | 30 | 1,2 | 5, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures i estudis | 75 | 3 | 1, 2, 7 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
L’avaluació es farà sobre tres activitats: dos exàmens parcials, amb un valor ponderat de cadascun d’ells del 35%, i una presentació en grup a classe, d’un valor ponderat del 30%.
En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La nota final és la mitjana ponderada de totes les activitat avaluades.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més de 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acta d'avaluació, mes qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Expòsició a classe | 30% | 12 | 0,48 | 3, 4, 6, 7 |
Primer examen parcial | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 6, 8 |
Segon examen parcial | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 8 |
Foucault, Michel. 2008. Seguridad, territorio, población: curso en el Collège de France (1977-1978). Madrid: Akal.
Foucault, Michel. 2009. Nacimiento de la biopolítica: curso en el Collège de France (1978-1979). Madrid: Akal.
Behrent, Michael C. 2010. “Accidents Happen: François Ewald, the ‘Antirevolutionary’ Foucault, and the Intellectual Politics of the French Welfare State”. Journal of Modern History 82: 585–624.
Brown, Wendy. 2017. El pueblo sin atributos: La secreta revolución del neoliberalismo. Barcelona: Malpaso ediciones.
Brown, Wendy. 2021. En las ruinas del neoliberalismo. El ascenso de las políticas antidemocráticas en Occidente. Madrid: Traficantes de sueños.
Castro, Rodrigo i Chamorro, Emmanuel (eds.). 2021. Para una crítica del neoliberalismo: Foucault y Nacimiento de la biopolítica. Madrid: Lengua de Trapo.
Castro-Gómez, Santiago. 2015. Historia de la gubernamentalidad I. Razón de Estado, liberalismo y neoliberalismo en Michel Foucault. 2ona edició. Bogotà: Siglo del hombre editores.
Chamorro, Emmanuel. 2022. «Foucault y el neoliberalismo: análisis de una controversia». Isegoría, n.º 66 (julio):e28. https://doi.org/10.3989/isegoria.2022.66.28
Dean, Mitchel i Zamora, Daniel. 2021. The Last Man Takes LSD: Foucault and the End of Revolution. Londres: Verso.
García de la Huerta, Marcos. 2009. "La lectura foucaultiana del neoliberalismo". Revista de Filosofía Política, n.º 33, pp. 145-156.
Lagasnerie, Geoffroy de. 2015. La última lección de Michel Foucault. Sobre el neoliberalismo, la teoría y la política. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Laval, Christian i Dardot, Pierre. 2013. La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal. Barcelona: Gedisa.
Laval, Christian. 2018. Foucault, Bourdieu et la question néolibérale. París: La Découverte.
Lazzarato, Maurizio. 2015. Gobernar a través de la deuda. Tecnologías de poder del capitalismo neoliberal. Madrid: Amorrortu.
Lemm, Vanessa (ed.). 2010. Michel Foucault: neoliberalismo y biopolítica. Santiago de Chile: Ed. universidad Diego Portales.
Villacañas Berlanga, Jose Luis. 2020. Neoliberalismo como teología política. Habermas, Foucault, Dardot, Laval y la historia del capitalismo contemporáneo. Barcelona: Ned ediciones.
Zamora, Daniel (ed.). 2014. Critiquer Foucault. Les années 1980 et la tentation néolibérale. Brussel·les: Éditions Aden.
Zamora, Daniel i Behrent, Michael C. (comps.). 2017. Foucault y el neoliberalismo. Buenos Aires: Amorrortu.
No cal cap probramari específic.