Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500097 Física | OT | 4 | 2 |
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No n'hi ha.
L’assignatura analitza l'evolució de la Física amb quatre objectius:
1. La disciplina. Descriure els canvis més significatius en l'estructura, els mètodes i els conceptes fonamentals de la Física.
2. Els físics. Saber qui ha practicat la física i qui l'ha promogut, tenint en compte la perspectiva de gènere.
3. Les relacions socioculturals. Analitzar les relacions entre física, cultura i societat.
4. Les fonts. Reconèixer les fonts de la història de la Física i els reptes d'interpretació que plantegen.
El curs té també com a objectiu general millorar la capacitat expressiva de l'estudiant, tant oral com escrita.
El temari està dividit en dues parts cronològiques. La 1a cobreix el desenvolupament de la Física fins a la Il·lustració; la 2a tracta de la gènesi de la física contemporània.
Part 1
1 Introducció: física i història
2 Physis, moviment i cosmologia
3 La revolució astronòmica
4 Newton i els Principis Matemàtics de la Filosofia Natural
5 Electricitat i física il·lustrada
Part 2
6 El naixement d'una disciplina: la física clàssica
7 La nova física: matèria, energia i radiació
8 La revolució relativista
9. La revolució quàntica
10 Física, gènere i societat al segle XX
Classes teòriques: Presentació del tema (objectius, continguts, relació amb els textos del tema). Disponible a l'Aula Moodle.
Pràctiques d'aula: Discussió de les lectures proposades a l'Aula Moodle.
Treball autònom: Lectura i anàlisi dels textos proposats, elaboració dels assaigs i la ressenya de la 2a part.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 26, 27, 28, 30 |
Pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | 2, 13, 20, 23, 24, 28, 29, 32 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració dels lliuraments i la ressenya | 46,5 | 1,86 | 2, 13, 20, 23, 24, 28, 29, 31, 32 |
Treball personal | 52 | 2,08 | 13, 28, 29 |
Examen part 1. L’examen es basarà en les qüestions que es proposen en el Campus virtual i farà referència als textos i les imatges que haurem discutit. Consistirà en identificar i explicar la significació històrica d’alguns d’aquests textos o imatges.
Lliuraments. Faran referència a les lectures proposades a l’Aula Moodle. S'haurà de redactar 6 textos breus d’una extensió màxima de 600 paraules sobre alguna de les qüestions plantejades, i lliurar-los a través de l'Aula Moodle, dins el termini indicat. Els textos seran debatuts a l’aula.
Ressenya part 2. Comentari crític d’un text sobre la història de la física contemporània. A la ressenya, d’una extensió compresa entre 1200 i 3000 paraules (segons que es faci individualment o en grups de dos), s'exposaran els arguments del text escollit i la seva significació per a la història de la física. A l'Aula Moodle es proposen els textos que poden ser objecte de la ressenya.
Hi haurà una prova de recuperació dels dos exàmens de l'assignatura, amb un pes total màxim del 60%. Per participar a la recuperació, haureu d'haver estat avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Es considerarà que l'alumne és NO AVALUABLE si no ha participat a totes les activitats d'avaluació.
Avaluació única. L’estudiant que s’hagi acollit a la modalitat d’Avaluació única haurà de realitzar una prova final que consistirà en un examen sobre la part 1 (30%) i la presentació dels 6 lliuraments i la ressenya de la part 2. Aquesta prova es farà el mateix dia, hora i lloc que les proves del segon parcial de la modalitat d'avaluació continuada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen part 1 | 30% | 2,5 | 0,1 | 3, 5, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 18, 19, 25 |
Lliuraments | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 14, 20, 22, 23, 24, 25, 28, 29, 31, 32, 33 |
Ressenya part 2 | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 9, 12, 13, 16, 17, 20, 21, 24, 26, 27, 28, 30, 31, 32 |
Agar, John. Science in the 20th Century and Beyond. Londres: Polity, 2012. Disponible en línia UAB.
Brown, Laurie; Pais, Abraham; Pippard, Brian, eds. (1995). Twentieth Century Physics. 3 vol. Bristol: Institute of Physics Publishing.
Buchwald, Jed Z.; Fox, Robert eds. (2013). The Oxford Handbook of the History of Physics. Oxford: OUP.
Cassidy, David; Holton, Gerald; Rutherford, James. Understanding Physics. New York: Springer, 2002. Disponible en línia UAB.
Chang, Hasok (2004). Inventing Temperature: Measurement and Scientific Progress. Oxford: Oxford University Press. Disponible en línia UAB.
Collins, Harry (1985). Changing Order. Replication and Induction in Scientific Practice. London: SAGE.
Darrigol, Olivier (2000). Electrodynamics from Ampère to Einstein. Oxford: OUP.
Fara, Patricia (2009). Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 2009.
Fox Keller, Evelyn (1996). Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim, 1991.
Gillispie, Charles C. ed. Dictionary of Scientific Biography. Nova York: Scribners, 1970–80. Disponible en línia UAB.
Hacking, Ian (1983). Representing and Intervening: Introductory Topics in the Philosophy of Natural Science. Cambridge: Cambridge University Press. Trad. cast.: Representar e intervenir. Barcelona: Paidós, 1996.
Heilbron, John (2015). Physics: A Short History. From Quintessence to Quarks. Oxford: Oxford University Press.
Herran, Néstor; Roqué, Xavier, eds. (2012). La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939-1975. Bellaterra: Publicacions de la UAB. Disponible en línia UAB.
Kragh, Helge (1999). Quantum Generations. A History of Physics in the Twentieth Century. Princeton: Princeton University Press. Trad. cast.: Generaciones cuánticas. Una historia de la física en el siglo XX. Madrid: Akal, 2007.
Morus, Iwan Rhys (2005). When Physics Became King. Chicago: University of Chicago Press.
Nye, Mary Jo (1996). Before Big Science. The Pursuit of Modern Chemistry and Physics 1800-1940. Cambridge, MA: Harvard.
Nye, Mary Jo, ed. (2003). The Modern Physical and Mathematical Sciences. Cambridge: Cambridge University Press.
Shapin, Steven (1996). La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
No es requereix programari específic.