Documentació i Arxivística
Codi: 100071 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OT | 3 | 2 |
| 2502758 Humanitats | OT | 4 | 2 |
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Remei Perpinya Morera
- Correu electrònic:
- remei.perpinya@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit previ
Objectius
L’assignatura estudia les tècniques d'emmagatzematge, organització, difusió i preservació del patrimoni documental universal, des de les taules d’adob fins els arxius numèrics. L’objectiu general és que l'estudiant en acabar l’assignatura copsi els conceptes fonamentals de la Documentació i l'Arxivística com a dues disciplines independents i complementàries, conegui el sistema arxivístic espanyol i sàpiga interpretar-ne els instruments de descripció, i conegui les fonts d'informació especialitzades en humanitats i sàpiga interrogar-les. La finalitat és introduir a l'estudiant en el coneixement d'aquestes dues disciplines a partir dels temes de debat actuals que hi ha plantejats en els temes de patrimoni documental i bibliogràfic.
Competències
- Humanitats
- Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
- Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar documents de diferents èpoques històriques.
- Fer servir les TIC per a l'organització documental.
- Identificar els diferents tipus de documents.
- Transcriure un document històric.
- Valorar altres disciplines afins que ajuden a fer un tractament correcte dels documents: sigil·lografia, cronologia, etc.
- Valorar l'organització d'un arxiu concret.
Continguts
Part 1. Arxivística
1. L’Arxivística com a ciència: concepte i definició. Evolució històrica de la disciplina: el naixement de la disciplina al segle XIX; l’arxivística científica a partir de la segona guerra mundial. Les funcions i reptes actuals: entre la memòria i la gestió dels documents.
2. L'arxiu i els documents d’arxiu: la definició tècnica del concepte arxiu: les tres accepcions. La dimensió filosòfica del concepte: la visió de Derrida i Foucault.
3. Breu evolució històrica dels arxius: els arxius de Palau (època antiga); els tresors de cartes (s. XII-XVI); els arsenals de l’autoritat (s. XVI-principis XIX); laboratoris de la història (principis s. XIX-mitjans s.XX); els arxius en la societat de la informació.
4. El sistema arxivístic espanyol i català: el repartiment competencial i els arxius del sistema. La definició de patrimoni documental.
5. Els arxius i la gestió de la memòria: els casos de Grècia, Alemanya i Espanya.
6. L’accés a la informació i la documentació pública. El dret d’accés versus la protecció de les dades personals.
7. Dades massives i Humanitats. L'arxivatge d'Internet. Les dades personals a Internet.
Part 2. Documentació
1.La documentació. De la gestió dels documents a l’accés universal al coneixement.
2. El paper de les biblioteques i els centres d'informació al segle XXI.
3. La digitalització del patrimoni. Projectes actuals i reptes de futur.
4. Fonts d'informació per a les humanitats: fonts hemerogràfiques i bancs d'imatges.
5. Funcionament dels cercadors d'Internet.
6. Avaluació de fonts d'informació.La desinformació.
Part 3.Reflexió final
L’Arxivística i la Documentació en el marc de les ciències de la informació: dues ciències afins i/o complementàries? Anàlisi dels aspectes que comparteixen i els que les diferencien.
Metodologia
La metodologia combina sessions teòriques, discussions i debats i l'elaboració d'exercicis pràctics i treballs de reflexió. En el campus virtual es penjaran els materials a treballar per a cada tema: lectures i propostes d'activitats teòrico-pràctiques. Algunes de les sessions es desenvolupen a les aules d'informàtica.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Participació a classe, debats i exposicions orals | 50 | 2 | 1, 3, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Realització de pràctìques | 27 | 1,08 | 1, 3, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 30 | 1,2 | 3, 5, 6 |
| Estudi i lectura de la bibliografia i els materials recomanats | 40 | 1,6 | 3, 5, 6 |
Avaluació
L'avaluació és continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant 4 activitats d’avaluació. El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió.
Avaluació única
Els estudiants que s'acullin a l'avaluació única s'han de presentar a l'examen que consistirà en una part pràctica (40%), una part teòrica (40%), i una de lectures, on s'haurà de demostrar que s'han llegit les lectures obligatòries (20%).
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En cap cas es podrà fer una activitat de reavaluació pel valor del 100% de la nota final.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total del’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del
procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen primera part | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3 |
| Examen segona part | 25% | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 5, 6 |
| Treball 1 | 25% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6 |
| Treball 2 | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6 |
Bibliografia
ARXIUS
(Manuals)
- CAPELL, Emilia; COROMINAS, Mariona (coords.) (2009). Manual d’arxivística i gestió de documents. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya.
- DURANTI, Luciana, FRANKS, Patricia C (eds.) (2015). Encyclopedia of Archival Science. Lanham, MD: Rowman & Littlefield.
- GONZÁLEZ QUINTANA, Antonio; GÁLVEZ BIESCA, Sergio; CASTRO BERROJO, Luis. (2019). El Acceso a Los Archivos En España. Fundación Francisco Largo Caballero; Fundación 1o de Mayo.
- BOEL, Jens; CANAVAGGIO, Perrine; GONZÁLEZ QUINTANA, Antonio (eds.). (2023). Archivos y derechos humanos Una perspectiva mundial. Gijón: Trea.
(Guies d’arxius)
- Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982-2007. 8 vols. (Guies, inventaris, catàlegs. Guies ; 1, 3-4, 6-9).
- Censo-guía de archivos de España y Iberoamérica. Ministerio de Cultura. http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/portada.htm
- Guia de los archivos de la Iglesia en España. Archivo Diocesano de Barcelona : Asociación de archiveros de la Iglesia en España, 2001.
http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf
- Guía de Archivos Militares Españoles. 3a. ed. corr. y aum. Madrid: Ministerio de Defensa, 2012. http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/publicaciones/fichero/Guia_de_los_archivos_militares_espanoles.pdf
- PARES.Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura. http://pares.mcu.es/
- Cercador d’Arxius de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. http://cultura.gencat.cat/arxius/directori.asp
- Archives Portal Europe. https://www.archivesportaleurope.net/es/home
(Revistes)
- Boletín de la Asociación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas. Madrid: ANABAD, 1950-
- Lligall, revista catalana d'arxivística. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1988-
- Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León. Salamanca: Asociación de Archiveros de Castilla y León, 1992-
- Comma.InternationalJournalonArchives. Paris: International Council onArchives / Conseil International des Archives, 2001- . Continuació de Janus i Archivum
- Archival Science: International Journal on Recorded Information. Main editors: K. Anderson; E. Ketelaar; E. Yakel. Dordrecht : Kluwer Academic Publisher, 2001-. ISSN: 1389-0166 (print version). ISSN: 1573-7519 (electronic version)
(Pàgines web)
- International Council on Archives. http://www.ica.org
- Associació d’Arxivers de Catalunya. Enllaços. http://www.arxivers.com
- Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Arxius i Gestió documental. <http://www.gencat.cat>
DOCUMENTACIÓ
(Manuals)
- HERNÁNDEZ , Hilario; [et al.]. (2001). Las Bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. Salamanca : Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2001. També disponible en versió electrònica: http://www.fundaciongsr.es/bp/index2.html.
- DARNTON, Robert. (2010). Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres. Barcelona: Arcàdia, 2010.
- CORDÓN GARCÍA, José A.; et al. (2016). Las nuevas fuentes de información: la búsqueda informativa, documental y de investigación en el ámbito digital. Madrid: Pirámide.
- SALES SALVADOR, Dora (ed.) (2023). Documentación aplicada a la Traducción y a la Interpretación: estrategias, fuentes y recursos documentales. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-19823-08-3
- SCOLARI, Carlos A. (2022). La guerra de las plataformas: del papiro al metaverso. Barcelona: Anagrama.
(Fonts d’informació)
- GÓMEZ DÍAZ, R.; GARCÍA RODRÍGUEZ, A.; CORDÓN GARCÍA, J.A., coords. (2017). Fuentes especializadas en ciencias sociales y humanidades. Madrid: Pirámide.
- TRIBÓ TRAVERIA, Gemma (2005). Enseñar a pensar históricamente: los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia. Barcelona: Universitat. ICE
(Revistes)
- Item, revista de biblioteconomia i documentació. Barcelona: Col•legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1987-
- El Profesional de la Información. Barcelona : Swets & Zeitlinger Ibérica, 1998- Continuació d’Information World en Español (1992-1997).
- Revista Española de Documentación Científica. Madrid: CINDOC, 1977-.
- Bid: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, 1998-.
(Pàgines web)
- Biblioteca de Catalunya. http://www.bnc.cat/
- Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: UAB. http://www.uab.cat/servlet/Satellite/biblioteques-1100266971243.html
- Europeana. http://www.europeana.eu/portal/
Programari
No s'utilitza programari específic.