Literatura catalana
Codi: 100022 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
Fe d'errades
S'han fet canvis en la responsable de l'assignatura, ara és el professor Francesc Josep Gómez Martín (FrancescJosep.Gomez@uab.cat)
S'han fet canvis en l’equip docent de l'assignatura, ara són els professors Víctor Martínez Gil, Ramon Panyella Ferreres i F. Xavier Vall Solaz.
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gemma Bartoli Masons
- Correu electrònic:
- gemma.bartoli@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Literatura Catalana és una assignatura de 6 crèdits que té l’objectiu que l’estudiant aprengui a contextualitzar els grans corrents de la literatura catalana dels segles XIX i XX en relació amb els seus precedents i amb les tradicions literàries universals.
A partir d'algunes de les obres més importants del període es vol fomentar la capacitat crítica de lectura i de contextualització.
A l’acabament del curs, l’estudiant haurà de ser capaç de:
(a) conèixer i situar històricament els autors, els gèneres i les obres més importants estudiats;
(b) comprendre el sentit de la tradició literària;
(c) entendre i comentar oralment els textos llegits;
(d) produir comentaris escrits sobre aquests textos.
L’assignatura forma part dels 60 crèdits nuclears programats per al segon curs dels estudiants d’Humanitats.
Competències
- Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
- Dissenyar, produir, difondre i comercialitzar un producte cultural.
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
- Descriure les característiques d'un text literari amb els mètodes propis d'anàlisi de la disciplina.
- Elaborar un resum a partir d'un text donat.
- Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
- Identificar i explicar les estructures bàsiques de les obres literàries.
- Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada.
Continguts
1. Romanticisme i Renaixença. Els Jocs Florals. Jacint Verdaguer. El teatre d’Àngel Guimerà.
2. Costumisme, realisme i naturalisme. Els quadres de costums. Narcís Oller en el context europeu.
3. Modernisme. Joan Maragall i la poètica de la “paraula viva”. La crisi del naturalisme. Teatre simbolista i teatre d’idees.
4. Noucentisme i avantguardes. La jerarquització dels gèneres. Josep Carner i el postsimbolisme.
5. Els anys 30. La tradició vuitcentista i els joves poetes. El periodisme de Josep Pla. La comèdia burgesa i el nou teatre poètic.
6. La postguerra. Literatura d’exili. La clandestinitat. La represa.
7. Els anys 60. El Realisme Històric i els diversos models de “realisme”.
8. La generació dels setanta i les derivacions posteriors. Postmodernitat.
Metodologia
L’assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i van acompanyades del comentari de textos teoricocrítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l’anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d’altres textos complementaris. Es disposarà d’una llista d'obres i d’unes referències bibliogràfiques associades a cada lectura.
Es presentarà el programa detallat i el calendari de les sessions, així com el llistat de lectures, a principi de curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Comentari de les lectures | 20 | 0,8 | 4, 8, 3 |
| Exposició del programa | 25 | 1 | 2, 4, 9, 10, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració de treballs escrits | 30 | 1,2 | 1, 2, 6, 3, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca bibliogràfica a les biblioteques i a Internet | 20 | 0,8 | 8, 10 |
| Estudi dels apunts i de la bibliografia recomanada | 20 | 0,8 | 1, 6, 9 |
| Lectura d'obres | 35 | 1,4 | 7, 9 |
Avaluació
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'una prova parcial (30%), una ressenya (30%), una prova final (30%) i la participació activa a l'aula i als seminaris de lectura (10%).
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Per participar en la recuperació l'alumnat ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
Els estudiants que vulguin acollir-se a l'avaluació única hauran de presentar la ressenya d'una de les lectures de curs (30%) el mateix dia que es presentin a la prova final (70%), que inclourà tots els continguts de l'assignatura. Cal que prèviament hagin informat de la voluntat d'acollir-se a l'avaluació única entre el 18 de setembre i el 6 d'octubre.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació a classe | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 6, 9, 10 |
| Prova final | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 6, 8, 3, 5 |
| Prova parcial | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 6, 10, 5 |
| Ressenya | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 6, 3, 5 |
Bibliografia
És convenient tenir presents els panorames històrics: el sistemàtic de M. de Riquer, A. Comas & J. Molas, Història de la literatura catalana (Barcelona, Ariel), que sovint ofereix resums de les obres més rellevants, la informació acumulada per Jordi Rubió i Balaguer, especialment els volums I-VIII de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer i els Índexs (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984-2004), així com el Panorama crític de la literatura catalana dirigit per Albert Rossich (Barcelona, Vicens Vives, 2009-2011, 6 vols.). Hi ha síntesis culturals i literàries molt útils a Pere Gabriel (dir.), Història de la cultura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1994-1999), i diccionaris d'autors com el Nou diccionari 62 de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 2000) i el Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008). També es poden consultar els tres volums, dirigits per Lola Badia, de la Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I) (II) (III) (Barcelona, Enciclopèdia Catalana/Barcino /Ajuntament de Barcelona, 2013-2015) i, de la mateixa obra, els volums IV (Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració, Barcelona, 2016, dirigit per Josep Solervicens), V (Literatura contemporània I. El Vuit-cents, Barcelona, 2018, dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo), VI (Literatura contemporània II. Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, Barcelona, 2020, dirigit per Jordi Castellanos i Jordi Marrugat) i VII (Literatura contemporània III. Del 1922 al 1959).
AADD, Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (2 vols.), Barcelona, Curial, 1992 y 1994.
AADD, Tornau-me a la terra. Noves perspectives sobre Verdaguer, Lleida, Àgora Literària dels Països Catalans, 2004.
Jaume Aulet, «Estudi introductori», en Antologia de la poesia noucentista, Barcelona, Edicions 62,1997, pp. 7-54.
Josep M. Balaguer, «La literatura catalana i l’Avantguarda», dins Pere Gabriel (dir.), Història de la Cultura Catalana. Primeres Avantguardes. 1918-1930, Barcelona, Edicions. 62, 1997.
Enric Cassany (ed.), Quadres de costums urbans del noucents, Barcelona, Edicions 62, 1987.
Jordi Castellanos, «La narrativa curta en el Modernisme», en Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, PAM, 1986, pp. 159‑189.
Josep M. Domingo & Miquel M. Gibert (eds.), Actes del Col·loqui Àngel Guimerà i el teatre català del segle XIX, Tarragona, IET Ramon Berenguer IV, 2000.
Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona, La Magrana, 1995.
Jordi Malé, Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia detextos, Universitat de Lleida (Càtedra Màrius Torres) / Pagès editors, Lleida, 2011.
Albert Manent, La literatura catalana a l'exili, 2a ed., Barcelona, Curial, 1989.
Joan-Lluís Marfany, Aspectes del Modernisme, Barcelona, Curial, 1982.
Jordi Marrugat, Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014.
Jordi Marrugat, Josep Carner 1914. La poesia catalana al centre de la modernitat europea, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
Joaquim Molas, La literatura catalana d’avantguarda (1916-1939), Barcelona, Antoni Bosch ed., 1983.
Josep Murgades, Escrits sobre Noucentisme, Barcelona, Edicions UB, 2022.
Ramon Panyella (ed.), Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Lleida, Punctum i GELCC, 2010.
Giuseppe E. Sansone, «Introducció», en Carles Riba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32 (reed. a Obres completes, 2 (Crítica, 1), Barcelona, Edicions 62, pp. 5-38.
Arthur Terry, La poesia de Joan Maragall, Barcelona, Barcino, 1963.
Ricard Torrents, Verdaguer. Un poeta per a un poble, Vic, Eumo / Universitat de Vic, 2002.
Alan Yates, Narcís Oller: tradició i talent individual, Barcelona, Curial, 1998.
Webs de literatura contemporània:
http://lletra.uoc.edu/
www.escriptors.com
http://traces.uab.cat/
http://www.traces.uab.es/tracesbd/altresrecursos/literatura.html
http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/hemeroteca/index.php
Programari
...