Logo UAB
2023/2024

Introducció a l’Antropologia Social i Cultural

Codi: 100010 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art FB 1 1
2500240 Musicologia FB 1 1
2500241 Arqueologia FB 1 1
2500246 Filosofia FB 1 2
2500501 Història FB 1 2
2502758 Humanitats FB 1 2
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Alice Marie Sophie van den Bogaert
Correu electrònic:
alicemarie.vandenbogaert@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Lucia Sanjuan Nuñez
Jordi Castellvi Girbau
A Determinar Pds
Daniel Ahmed Fernandez Garcia
Jason Edward Hickel
Alice Marie Sophie van den Bogaert

Equip docent extern a la UAB

A determinar

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.


Objectius

La Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una assignatura de 6ECTS considerada de Formació Bàsica, programada a la UAB per al primer curs dels estudis de Grau: d’Arqueologia (Grup 1, 1r semestre), de Musicologia (Grup 2, 1r semestre), d'Història de l'Art (Grup 3, 1r semestre), d’Humanitats (Grup 4, 2n semestre), de Filosofia (Grup 5, 2n semestre), d’Història (Grup 6 i 7, 2n semestre), d'Humanitats/Filosofia/Història (en anglès, Grup 8, 2n semestre), i de Geografia (Grup 9, 2n semestre).

L’objectiu de l'assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i a l’hora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes d’estudi –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es vol il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.

Aquesta assignatura ofereix mitjançant diversos temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció socioculturalde les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió. Finalment, pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.

L'assignatura d'Introducció a l'Antropologia Social i Cultural pretén formar de manera rigurosa els i les futures professionals per a que siguin capaces de treballar de manera qualitativa i crítica, i busca al mateix temps consolidar la cerca conjunta de solucions per a la transformació social, més justícia global i la protecció del medi ambient. Per aquestes raons, el temari s'ajusta als ODS definits per l'ONU. 

Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. 

Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents: 

ODS 1: Fi de la pobresa

ODS 5: Igualtat de gènere 

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles 

ODS 12: Consum i producció responsables

ODS 16: Institucions sòlides de Pau i Justícia


Competències

    Història de l'Art
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
    Musicologia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Arqueologia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Filosofia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Història
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
    Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial
  • Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  2. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d''aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  3. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques
  4. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  5. Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
  6. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura
  7. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
  8. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
  9. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  10. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  11. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  12. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
  13. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  14. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  15. Fer servir la terminologia i l'estil adequats a l'hora de construir un text acadèmic.
  16. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  17. Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura
  18. Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura.
  19. Identificar les teories relatives a les acepcions del concepte de cultura
  20. Identificar les teories sobre l'especie humana
  21. Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura
  22. Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
  23. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia
  24. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  25. Interpretar les relacions entre diferents societats i cultures aplicant els conceptes propis de l'antropologia.
  26. Resoldre problemes de manera autònoma.
  27. Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
  28. Utilitzar els conceptes bàsics de l'Antropologia Social i Cultural per a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures
  29. Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures
  30. Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures.
  31. Valorar les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

L’assignatura Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

Tema 1. Introducció. La disciplina antropològica.

- L’antropologia en el camp de les ciències humanes i socials.

- Objecte, mètode i tècniques de l’antropologia.

- L’etnografia i el treball de camp.

- Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, etnocentrisme, relativisme, naturalització, diferència i desigualtat.

Tema 2. Classificacions socio-polítiques

- Racisme.

- Fonamentalisme cultural.

- Exotisme.

- Gènere.

Tema 3. Economia i subsistència.

- Estratègies d'adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.

- Modes de producció.

- Distribució: intercanvi, reciprocitat, mercat, redistribució.

- Tipus d'economies: economia matrimonial, ritual, de prestigi, economia de les cures.

Tema 4. Família i parentiu.

- Què és el parentiu?

- Filiació.

- Aliança: poliginia, poliandria, matrimonis del mateix sexe.

- Terminologia de parentiu.

- Noves formes de parentiu a Occident.

Tema 5. Política

- Estructures d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats.

- Teories sobre l’origen del cap i de l’Estat.

- Autoritat i conflicte.

- Origen de les desigualtats.

- Poder i biopolítica.

- Resistències i agència.

Tema 6. Sistemes de creences, simbolisme i ritual.

- Rituals i rites de pas.

- Universalitat del fenomen religiós: creences, pràctiques i comunitat.

- Funcions socials de la religiositat: explicar, crisis, emocions, control polític.

- Ontologies: animisme, naturalisme, totemisme i analogisme.

- Varietats de comunicació amb el món intangible: xamanisme i possessió.

- Sincretisme.

 

 

 


Metodologia

 - Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d’avaluació tenen una data límit de lliurament que s’haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat.

- El treball per part dels estudiants consisteix fonamentalment en la recerca i anàlisi d'informació, la realització de les lectures previstes, la realització i lliurament (en format paper i/o enviament via campus virtual) dels treballs i comentaris corresponents i la participació en els debats guiats.

- Les lectures s’orienten a la preparació de tres formes bàsiques d’avaluació: discussió en debats (presencials o virtuals) del grup, assaig sobre una monografia (determinada pel professorat o a escollir d’entre un llistat proposat) i assaigs temàtics. S'entén que les lectures també formen part del temari avaluat a través de l'examen.

- Els diferents exercicis seran retornats corregits amb comentaris i orientacions per a la seva reformulació, si es considerés necessari, i de cara al següent exercici. Si es realitza un Fòrum de debat virtual el/la professor/a pot intervenir com un participant més.

- L'estudiant ha de tenir en compte que el Campus Virtual és l'espai a través del qual es notifiquen informacions fonamentals de l'assignatura (horaris detutories, canvis de dates en les activitats o lliuraments programats, incidènciesvàries, novetats, etc.). Per tant, ésresonsabilitat seva estar atent a les notícies i informacions que es vagin penjant durant el curs.

- Les principals eines que s’utilitzaran en el campus virtual seran les següents: Material docent (on es podentrobar les lectures i materials del curs), Notícies (per informacions diverses sobre el curs), Lliurament de treballs (que s’obrirà durant els períodes establerts de lliurament, permet penjar el treball en un arxiu i rebre l’avaluació i els comentaris corresponents) i Fòrum (on trobareu els temes a discutir i on s’hauran d’agregar els comentaris i les reaccions a d’altres comentaris). El professorat indicarà si fa ús d'altres eines disponibles en el Campus Virtual

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat 50 2 1, 4, 16, 18, 23, 25, 29
Tipus: Supervisades      
Presentació oral i proves escrites 25 1 1, 4, 5, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 24, 25, 26, 29, 31
Tipus: Autònomes      
Treball individual/grup. Cerca documentació, estudi textos i preparació de treballs 75 3 1, 4, 5, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 24, 25, 26, 27, 29, 31

Avaluació

 
El sistema d'avaluació s'organitza en tres mòduls, cadascun dels quals té assignat un pes específic a la qualificació final. Cada mòdul pot preveure més d'una activitat avaluadora. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat via Moodle del procediment i data de revisió de les proves d'avaluació.
 
Els tres tipus de modalitats avaluadores són els següents:
 
1) MÒDUL DE SÍNTESI CRÍTICA D'UNA MONOGRAFIA. En aquest mòdul s'avaluarà un treball d'anàlisi crític d'una monografia etnogràfica. Valor de 25% de la nota final.
 
2) MÒDUL D'ANÀLISI DE LECTURES. Un o diversos treballs, individuals o en grup, sobre un conjunt d'articles. Valor de 25% de la nota final.
 
3) MÒDUL DE PROVES ESCRITES. Poden ser una o més proves escrites i de diferent tipus i característiques. El seu valor és del 50% de la nota final.
 
 
Requisits per tenir dret a reavaluació
 
• Per poder participar en el procés de reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat (no necessàriament aprovat) en un conjunt d'activitats, el pes de les que ha d'equivaler a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total, és a dir, un 60% de la nota final.
 
• En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. Encas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una MATEIXA assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. (Article 116. Resultats de l'avaluació, modificat per acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015).
 

Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor o professora consideri que no són recuperables (per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb la activitat docent diària). En aquest cas, el professor/a responsable farà constar explícitament al programa aquelles activitats avaluatives parcials que, segons el seu criteri i en funció de la seva naturalesa, no siguin recuperables.

La puntuació total que es pugui obtenir a partir de la suma de les qualificacions parcials de les activitats no recuperables mai no podrà superar el 50% de la qualificació final de l'assignatura. La no superació d'una activitat avaluativa que, per la seva naturalesa, no sigui recuperable, no serà prou raó per impedir l'assoliment de l'assignatura.

  • Per tal d'haver superat l'assignatura cal haver aprovat amb una qualificació mínima de 5.
  • Per tal de ser AVALUABLE,l’estudiant haurà d’haver-se presentat almenys a 2 mòduls dels 3.
  • Serà, per tant, NO AVALUABLE aquell/a estudiant que no hagi completat aquestes proves al llarg del semestre.
 En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions. 

 

El professorat té el dret d'exigir una nota mínima a les proves, per tal de poder participara la reavaluació. En cap cas, aquesta nota mínima podrà ser superior a 3,5/10. 

 

AVALUACIÓ ÚNICA: 

Els i les estudiants que decideixein optar per l'avaluació única hauràn: 

- de realitzar els tràmits necessaris per poder acollir-se a aquesta opció, en els terminis establerts per la UAB.

- d'entregar totes les parts d'avaluació el mateix dia, quan ho indiqui el/la professor/a. 

-Pes relatiu de cada mòdul en cas d'avaluació única: Examen (50%), Treball escrit sobre la monografia (25%), Treball escrit d'anàlisi de lectures (25%). Cada professor/a comunicarà, en el programa a principi de curs (Campus Virtual), el detall de cada modul. 

En cap cas les proves d'avaluació única seràn d'un nivell inferior a l'avaluació contínua. 

 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Analisi de lectures (grupal o individual) 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Proves escrites 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Ressenya i comentari crític d'una monografia 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

Bibliografia

 

Manuals

AADD (1993) Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.

AUGÉ Marc, COLLEYN Jean-Paul (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

BOHANNAN, Paul y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: McGraw-Hill.

BOIVIN, Mauricio F. , ROSATO, Ana y ARRIBAS, Victoria (1998) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba

EMBER, Carol (2003) Introducción a la Antropología. Madrid, McGraw-Hill

EMBER, Carol R. y EMBER, Melvin (2004) Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.

HARRIS, Marvin (2004) Introducción a la Antropología General. Madrid, Alianza Editorial.

HARRIS, Marvin (1999) El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid, Siglo XXI.

HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.

KOTTAK, Conrad Phillip (2002) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill.

LAURTHE-TOLRA, Pierre y WARNIER, Jean-Pierre (1998), Etnología y Antropología. Madrid: Akal

LISÓN Carmelo (ed.) (2007) Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Madrid, Akal.

LLOBERA, Josep Ramon (1999) Manual d'antropologia social : estructura i evolució de les societatshumanes. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya : Pòrtic,Barcelona

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ANDERSON, Benedict. (1983) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Verso, London.

APPADURAI, Arjun (1996) Modernity at large. Cultural dimensions of globality. London, Routledge.

AUGE, Marc (1995) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos, Barcelona: Gedisa.

BARAÑANO, Ascención; GARCÍA, José Luis; CÁTEDRA, María; DEVILLARD, Marie J. (eds.) (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid: Editorial Complutense.

BARLEY, Nigel (1999) El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.

BARNARD, Alan (2000) History and Theory in Anthropology, CambridgeUniversity Press, Cambridge.

BARTH, Fredrik. (1969) Ethnic Groups and Boundaries. The Social Organization of Culture Difference, ScandinavianUniversity Press.

BAUMAN, Richard (ed.) (1992) Folklore, Cultural Performances and Popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York, Oxford: OxfordUniversity Press.

BECK, Urick (2002) La sociedad del riesgo global, Madrid Siglo XXI.

BESTARD, Joan CONTRERAS, Jesús (1987).- Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcelona, Barcanova.

BOHANNAN, Laura 1995 [1966] "Shakespeare en la selva", H. Velasco (comp.) Lecturas de Antropología Social y Cultural. Madrid: UNED, p. 83-93.

CÁTEDRA, María (coord.) (1991) Los españoles vistos por los antropólogos. Madrid: Júcar.

CAVALLI SFORZA, Luca; CAVALLI SFORZA, Francesco (1994).- Quiénes somos. Historia de la diversidad humana. Barcelona, Crítica.

CLIFFORD, James; MARCUS, George. E. (eds.) (1991) Retóricas de la antropología. Madrid: Júcar.

COHEN, Anthony. (1986) Symbolizing Boundaries, ManchesterUniversityPress.

D'ANDRADE, Roy G.(1995) The development of Cognitive Anthropology, Cambridge, Cambridge University Press.

DOUGLAS, Mary (1966). Purity and Danger.

FABIETTI, Ugo (1997) "De la etnización al conflicto étnico: hutus y tutsi en Ruanda", L'identità etnica. Storia e critica di un concetto equivoco. Roma: La Nuova Italia Scientifica.

FEIXA, Carles (1998). De jóvenes bandas y tribus, Barcelona Anagrama

FRIEDMAN, Jonathan (1994) Cultural identity and Global Process, London, Sage.

GEERTZ, Clifford (1987) La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa

GEERTZ, Clifford (1973). La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.

GENNEP, Arnold van, (1960 [1909]) Rites of Passage, Routledge, London.

GLUCKMAN, Max (1955). The Judicial Process among the Barotse of Northern Rhodesia, ManchesterUniversity Press.

GOFFMAN, Erving (1993) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires, Amorrortu.

GONZALEZ ECHEVARRIA, Aurora. (1994) Teorías de parentesco. Nuevas aproximaciones, Eudema, Madrid.

HALL. Stuart & DU GAY, Paul (eds.) (1996) Questions of cultural identity, London, Sage Publications.

HARRIS, Marvin (1991).- Nuestra especie. Madrid, Alianza Editorial.

KAHN, J.S. (ed.) (1975).- El concepto de cultura. Barcelona, Anagrama.

KUPER, Adam. (1973) Antropología y antropólogos: la escuela británica (1922-1972), Anagrama, Barcelona.

LABURTHE-TOLRA, Philippe; WARNIER, Jean-Pierre (1993) Etnología y antropologia. Madrid, Akal.

LEACH, Edmund R. (1970) Political Systems of Highland Burma, Athlone, London.

LEAKEY, Richard; LEWIN, Roger (1994).- Nuestros orígenes. Barcelona, Crítica.

LÉVI-STRAUSS, Claude (1993).- Razay cultura. Madrid, Cátedra.

LÉVI STRAUSS, Claude (1987) Antropología Estructural, Barcelona, Paidós.

LEVI-STRAUSS,Claude (1952) Raça i història, Edicions 62, Barcelona.

LEVI-STRAUSS, Claude et al. (1974) Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia.

LLOBERA, Josep Ramón (Ed.).- La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.

MALGESINI, Graciela y GIMÉNEZ, Carlos (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: La Catarata.

MEILLASSOUX, Claude. (1975) Mujeres, graneros y capitals. Economía doméstica y capitalismo, Madrid Siglo XXI.

MIDDLETON, John and E. H. Winter (eds.) (1963) Witchcraft and Sorcery in East Africa, Routledge & Kegan Paul, London.

MOLINA, José Luis i VALENZUELA, Hugo (2007) Invitación a la antropología económica, Editorial Bellaterra, Barcelona.

MORENO FELIÚ, Paz (comp.) (2004) Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de antropología económica.Madrid: UNED.

NEEDHAM, Rodney (ed.). (1971) Rethinking Kinship and Marriage, Tavistock, London.

PEACOCK, James L. (1989).- El enfoque de la Antropología. Barcelona, Herder.

ROSALDO, Renato (1993) Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis New Yofk Beacon Press.

SABATER PI, Jordi (1978).- El chimpancéylos orígenes de la cultura. Barcelona, Anthropos.

SENNET, Richard (2001) Vida urbana e identidad personal, Madrid, Península.

SPERBER, Dan. (1988 [1975]). El simbolismo en general, Anthropos, Barcelona, STRANG, V (2009) What anthropologist do, Oxford,Berg Publishers Limited

TODOROV, Tzvetan i altres (1988).- Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid, Júcar TURNER, V. (1990) La selva de los símbolos, Madrid Siglo XXI.

VELASCO MAILLO, Honorio (2007) Cuerpo yespacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad de las culturas.Madrid Ed. Univ. Ramon Areces.

WEINER, Annette B. (1992) Inalienable possessions, University of California Press, Berkeley, Los Angeles and Oxford.

WILLIAMS, Raymond (2000) Palabras clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires, Nueva visión. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Barcelona, Paidós

 

MONOGRAFIES

AIXELÀ, Yolanda (2000). Mujeres en marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ed. Bellaterra

BENEDICT, Ruth (1974 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza.

CARO BAROJA, Julio (1990 [1955]). Estudios saharianos. Madrid: Júcar Universidad.

CLASTRES, Pierre (2001 [1972]) Crónica de los indios guayaquis, Barcelona, Altafulla.

DOUGLAS, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un anàlisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1976 [1937]). Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1977 [1940]). Los Nuer.Barcelona: Anagrama.

EVERS-ROSANDER, Eva (2004 [1991]). Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona: Edicions Bellaterra.

GRIAULE, Marcel (2000 [1966]) Dios de agua. Barcelona, Alta Fulla.

KROEBER, Theodora (1992 [1964]). Ishi. El último de la tribu. Barcelona: Antoni Bosch. LÉVI-

LÉVI-STRAUSS, Claude (1988 [1955]). Tristes trópicos. Barcelona:Paidós.

MALINOWSKI, Bronislaw (1975 [1922]). Los argonautas del Pacífico Occidental. Un estudiosobre comercio y aventuraentre los indígenas de los archipiélagos de la Nueva Guinea melanésica. Barcelona: Península.

MALLART, LLuís (2009) Sòc fill dels evuzok, Barcelona, La Campana.MIDDLETON, John (1984) Los lugbara de Uganda. Bellaterra, UAB, Publicaciones de Antropología Cultural.no4.

MEAD, Margaret. (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.

PIELLA, Anna (2002). Parentiu a Jambun. Canvis i continuitats en una comunitat aborígen d'Austràlia, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions d'Antropologia Cultural, no21

SAN ROMAN, Teresa (1997). La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos. Siglo XXI.

TOMÀS, Jordi & LAMBAL, Patrick (2013) El pescador que volia anar al país dels blancs. Barcelona: Editorial Pòrtic.

TURNBULL, Colin (1984 [1961]) Los pigmeos, el pueblo de la selva. Barcelona. Javier Vergara.
WILLIS, Paul (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal

WORSLEY, Peter (1980): Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos "cargo" en Melanesia. Madrid,Siglo XXI.


Programari

No hi ha programari específic per aquesta assignatura.