Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313227 Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 | 1 |
Comprendre textos en anglès, castellà i català.
Els col·lectius humans es veuen sovint implicats en conflictes i al llarg del seu desenvolupament construeixen
les seves identitats a partir de les seves vivències i de les representacions d'aquestes en els discursos socials.
Els mitjans són productors i reproductors de discursos i, per tant, influeixen en la configuració de les identitats,
que alhora poden alimentar nous conflictes.
Els objectius del mòdul són:
a) Estudiar la participació dels mèdia en conflictes relacionats amb les identitats col·lectives, en particular en
processos relatius a la interculturalitat, el racisme i la xenofòbia.
b) Revisar conceptes clau: ideologia, identitat, nacionalisme, multiculturalisme, interculturalitat, racisme,
xenofòbia.
1. Ideologia, identitats, diversitat, interculturalitat, nacionalismes, feminisme i interseccionalitat.
Ideologia. Conceptes en disputa.
Cultures, diversitat i Interculturalitat.
Nacionalismes, jocs de miralls i projectes polítics.
Bibliografia
- ALLEN, AMY, "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016
Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/>.
- Herrera, Sonia; García-Grenzner, Joana; Giró, Xavier; Turned, Vera ;; Serra, Laila. Telenoticias and
Machistas Violences. A Critical Analysis (ORIGEN and SUDS)
-Miheji, Sabina. 2011. Media Nations. Communicating Belonging and Exclusion in the Modern World. Palgrave
Macmillan. London. UK.
- Thompson, John.B. 1990. Ideology and Modern Culture. Standford University Press.
- Van Dijk, Teun. 1998. Ideología. Gedisa. Barcelona. España.
2. Interculturalitat i hibridacions. Espais i fronteres.
Multiculturalitat i interculturalitat
Minories ètniques i migracions
Bandes juvenils en els mèdia
Bibliografía
- García Canclini, Néstor. 2001. Culturas híbridas. Gedisa. Barcelona. España.
- Reguillo, Rossana. 2000. Emergencia de culturas juveniles : estrategias del desencanto. Norma. Buenos
Aires. Argentina.
- Rodrigo Alsina, M. Identitat i comunicació intercultural. Edicions 3i4. València.
2
3. Teoria de conflictes, mèdia, discurssos i identitats.
Conflictes, actors, problemes i processos.
Construcció d'identitats en contextos conflictius.
Escalació, desescalació, mediacions i mitjans.
Bibliografia
- Galtung, Johan. 2003. Paz por medios pacíficos : paz y conflicto, desarrolloycivilización. Bakeaz;
Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz. Bilbao.
- Lederach. Jean Paul. 2010. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Icaria -ICIP. Barcelona.
- Lynch, Jake. 2005. Peace Journalism Hawthorn Press. Stroud, Gloucesters. UK.
4. Models teòrics sobre el funcionament dels mèdia.
Model propaganda
Model de la confluència conflictiva
Model de la contesa política
L'elasticitat i les esquerdes en el discurs mediàtic.
Bibliografia
-Cottle, Simon. 2006. Mediatized Conflict: Developments in media and conflict studies. Open University Press.
New York.
- Giró, Xavier. 2010."Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, loslimites de los medios
y las metas periodísticas". En La especialización enPeriodismo. Formarse para informar. Idoia Camacho
(coordinadora). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. p.75-95.
- Herman, Edward.1996. «The Propaganda Model Revisited». Monthly Review 48, July-August 1996: 115-128.
- Ibarra, Pedro y Idoyaga, Petxo. 1998. «Racionalidad democrática, transmisión ideológica y medios de
comunicación». ZER, núm. 5. P 157-181.
5. Anàlisi Crítica del Discurs aplicada als mèdia.
Els enfocaments de Jäger, Fairclough, Wodak i Van Dijk al ACD.
Minories ètniques i immigració en els mitjans espanyols.
La mirada necolonial en els mitjans europeus.
Bibliografia
- Giró, Xavier. 2007. "Enfoques analíticos críticos sobre el discurso de la cobertura informativa de conflictos",
en "Espacio y tiempo en la Globalización. Una visión de la transparencia en la información", coordinadores T.
Telleschi y E.A. Sandoval Forero.
- VanDijk, Teun. 2009. Discurso y Poder. Gedisa. Barcelona.
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
3
- Wodak, Ruth., y Meyer, Michael. 2016 (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. London: Sage.
6. Racisme i xenofòbia. Estratègies d'intervenció. El cas de les xarxes (d'informació anti xenòfobes)
antirumors.
Utilitarisme i racisme institucional.
Pràctiques i discurssos.
Alternatives i resistèncias.
Bibliografia
- Fernandez Buey, Francisco. 2000. Ética y filosofia política. Bellaterra. Barcelona.
- Giró, Xavier. 2010. "Complejidad, profesionalidad y antiracismo en eldiscurso informativo sobre la
inmigración". En Migraciones, discursos e ideologías en una sociedad globalizada. María Martínez Lirola (ed.)
Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, pp .127-141.
- Giró, Xavier. 2005. Propostes per a la millora del tractament informatiu de la immigració. Debats 11.
Fundació Jaume Bofill. 2005.
- Van Dijk, Teun. 1997. Racismo y análisis críticode los medios. Paidós. Barcelona.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Reunions de treball en grup per planificar estratègies i evaluar-les | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures amb el sistema Learning Through Discussion | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Per al 30% de la nota global basada en les aportacions a cinc debats: el/l'estudiant ha d'assistir a classe i
preparar i participar en la discussió d'almenys cinc dels textos posats a debat.
Després de la discussió, lliurarà una breu memòria de la seva aportació. S'avaluaran la claredat conceptual
(30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva (30%).
Per al 25% corresponent a la memòria dels problemes analítics plantejats, l'alumne ha d'exposar els tres
primers problemes que es tractin durant el curs.
S'avaluaran claredat conceptual (30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva
(30%).
Per al 45% corresponent a l'anàlisi d'una cobertura i el disseny d'una estratègia: El / l'estudiant ha de localitzar
un problema social amb elements identitaris i analitzar-lo; i també analitzar les estratègies discursives de
mitjans rellevants en aquest context i dissenyar una estratègia d'intervenció mediàtica que afavoreixi la
construcció de convivència.
S'avaluaran la claredat conceptual (20%), la lògica dels raonaments (20%), la coherència del projecte (40%) i
la claredat expositiva (20%).
La reavaluació consistirà en la repetició dels exercicis avaluats com a insuficients.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Escriure aportación a tres debats | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Treball d'anàlisi de cobertura i disseny d'un contra estatrègia | 45% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16 |
escriure memòria del problemes discursius vistos durant el curs | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 13, 14, 15 |
Ja figura en cada capítol dels continguts.
Sense requeriments específics.