Planejament Territorial de l'Aigua
Codi: 44475 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4317520 Estudis Territorials i Planejament | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Saurí Pujol
- Correu electrònic:
- david.sauri@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- anglès (eng)
Prerequisits
Anglès llegit, parlat i escrit
Objectius
El mòdul pretén presentar als estudiants els debats actuals sobre la gestió dels recursos hídrics i energètics, destacant la dimensió territorial. Es pretén recopilar casos d'estudi a diferents escales en diferents àrees del món.
El curs prestarà especial atenció als models de gestió convencionals contrastats basats en tecnologies centralitzades, enfocaments experts i gestió "de baix a dalt", amb més recursos alternatius, tecnologies descentralitzades i processos participatius oberts a segments més grans de la societat. Tots dos models es comparan en termes de governança i relacions de poder. Un altre element molt important del curs serà l'anàlisi dels conflictes territorials que es produeixen en el funcionament d'aquests models de gestió.
A través de lectures de materials seleccionats, conferències i presentacions de classe i discussions, s'espera que els estudiants obtinguin un coneixement bàsic i robust en temes d'aigua i energia des de perspectives ambientals, socials i territorials.
Competències
- Analitzar i interpretar les problemàtiques ambientals aplicant els coneixements d'economia ambiental i ecològica
- Analitzar i interpretar les projeccions espacials i territorials dels desequilibris socials i econòmics en els processos de planificació territorial i planejament urbà.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Treballar en un context internacional i multidisciplinari que potenciï els valors d'equitat social i de gènere.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar els desequilibris socials i econòmics dels diferents models de gestió de l'aigua en relació amb la planificació i el planejament urbà.
- Conèixer diferents models de gestió de l'aigua i de l'energia, en el planejament urbà.
- Conèixer i comprendre els principals conflictes territorials i socioambientals vinculats amb la gestió de l'aigua.
- Conèixer i comprendre noves formes de governança de l'aigua i de l'energia.
- Enfocar el treball territorial a partir de l'equitat social i de gènere.
- Identificar espacialment i territorialment els models de gestió de l'aigua en diferents situacions socioeconòmiques.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Continguts
Introducció: El nexe Aigua- Energia
Del cicle hidrològic al cicle hidrosocial
La gran escala: embassaments, transvassaments , plantes dessalinitzadores
L'escala petita: aigües grises i aigües pluvials
El proper recurs ?: Aigua Regenerada
Aigua i ciutats: els consums interns
Aigua virtual i la petjada hídrica
Aigua i desastres
Aigua: dret o mercaderia
Aigua i Turisme
Ecologia política de l'energia: alternatives energètiques toves i dures
Energia, planificació i gestió
Fonts energètiques primàries: enfocament geopolític
La governança multinivell i les polítiques d'escala
Energia, innovació social i desenvolupament local
L'energia com a necessitat social
Conflicte en usos del sòl
Polítiques energètiques a la Unió Europea
Metodologia
La metodologia docent inclou dos grans tipologies
a) Classes magistrals . En algunes sessions thi haurà un orador convidat.
b) Seminaris. Una breu introducció al tema específic impartit per l'instructor seguit de la presentació de lectures assignades per part dels estudiants i un grup de discussió dels principals punts debatuts en les lectures. S'espera que els alumnes llegeixin els materials assignats; preparin i orientin els debats i participin activament en aquests darrers.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | 2, 7, 8 |
| Lectures | 20 | 0,8 | 1, 4, 6 |
| Seminaris | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures assignades | 21 | 0,84 | 2, 3, 7, 8 |
| Tutories | 10 | 0,4 | 1 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 25 | 1 | 2, 7, 8 |
Avaluació
2 treballs: Un al final de la part d'aigua i l'altre al final de la part d'energia
Presentacions a classe de les lectures assignades
Participació en els debats dels seminaris
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació a classe | 10% | 0 | 0 | 3, 4, 6 |
| Presentació oral | 20% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 6, 7, 8 |
| Treball I (Aigua) | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
| Treball II (Energia) | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
Bibliografia
Al començament del curs es repartirà una llista amb la bibliografia a llegir obligatòriament
Bakker K. 2010 Privatizing Water. Governance Failure and the World's Urban Water Crisis. Ithaca, NY:
Cornell Univ. Press
Baumann DD, Boland JJ, Hanemann WM. 1998. Urban Water Demand Management and Planning. New
York: MacGraw Hill
Boelens, R., Perreault, T. and Vos, J. (eds) (2018). Water Justice. Cambridge: Cambride University Press.
Buzar S, Ogden PE, Hall R. 2005. Households matter: the quiet demography of urban
transformation.Progress in Human Geography 29(4):413-36
European Environment Agency. 2009. Water resources across Europe-confronting water scarcity and
drought. EEA Rep. No. 2/2009, EEA, Copenhagen
Fielding KS, Russell S, Spinks A, Mankad A. 2012. Determinants of household water conservation: the role
of demographic, infrastructure, behavior and psychosocial variables. Water Resources Research 48(10)
Gandy M 2014 The fabric of Space. Water, Modernity and the Urban Imagination. Cambridge MA: The MIT
Press
Inman D, Jeffrey P. 2006.A review of residential water conservation tool performance and influences on
implementation effectiveness. Urban Water Journal 3: 127-43.
Prud'homme A. 2011. The Ripple Effect: The Fate of Freshwater in the Twenty-First Century. New York:
Scribner
Renwick ME, Archibald SO. 1998. Demand side management policies for residential water use: Who bears
the conservation burden? Land Economics 74:343-59.
Sauri, D. 2013: Water Conservation: Theory and Evidence in Urban Areas of the Developed World Annual
Review of. Environment and Resources38:1-22.
Sedlak, D. 2014 Water 4.0. New Haven, Conn: Yale University Press
3
Sedlak, D. 2014 Water 4.0. New Haven, Conn: Yale University Press
Sultana, F. and Loftus, A (eds) 2012 The Right to Water. Politics, governance and social struggles. London:
Earthscan.
Swyngedouw, E. 2004 Social Power and the Urbanization of water Oxford: Oxford University Press
Swyngedouw, E. 2015 Liquid Power. Contested Hydro-Modernities in Twentieth Century Spain. Cambridge,
MA: The MIT Press
Troy P, ed. 2008. Troubled Waters: Confronting theWater Crisis in Australian Cities. Canberra, Australian
University Press
UNESCO. 2012. The UN World Water Development Report: Managing Water under Uncertainty andRisk.
Paris: UNESCO
Willis RM, Stewart RA, Panuwatwanich K, Williams PR, Hollingsworth AL. 2011. Quantifying the influence of
environmental and water conservation attitudes on household end use water consumption. Journal of
Environmental Management 92:1996-2009
World Economic Forum. 2011. Water Security. TheWater-Food-Energy Nexus.Washington, DC: Island.
Yudelson J. 2010. Preventing the Next Urban Water Crisis. Gabriola Island, BC: New Society
Bibliography (Energy)
Abramsky, k. (Ed.). 2010. Sparking a Worlwide Energy Revolution: Social struggles in the transition to a
post-petrol world. Edinburgh: AK Press.
Boyle, G. (Ed.). 2004. Renewable energy: power for a sustainable future. Osford: Oxford University Press.
Boyle, G. (Ed.). 2007. Renewable electricit & the grid: the challenge of variability. London: Earthscan
Publications.
Boyle, G.; Everett, B. I Ramage, J. (Eds.). 2003. Energy systems and sustainability. Oxford: Oxford
University Press.
Droege, P. (Ed.). 2008. Urban energy transition: from fossil fuels to renewable power. Amsterdam: Elsevier.
Patterson, W. 2007. Keeping the light son: towards sustainable electricity. London: Earthscan.
Perlin, J. 1999. From Space to Earth: the story of solar electricity.. AATEC Publications.
Scheer, H. 2011. Imperativo energético. Barcelona: Icària
Scheer, H. 2009. Autonomía energética. Barcelona:Icària
Programari
Cap d'específic