Introducció a la Interpretació als Serveis Públics
Codi: 44349 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316479 Interpretació de Conferències | OB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Sofía Garcia Beyaert
- Correu electrònic:
- sofia.garcia.beyaert@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- Anna Suades Vall
Prerequisits
Aquest mòdul no té cap pre-requisit
Objectius
- Conèixer les especificitats de la ISP dins dels estudis de traducció i interpretació;
- Analitzar la seva evolució tant a nivell nacional com internacional;
- Conèixer el paper de l'intèrpret als serveis públics, així com la seva deontologia;
- Familiaritzar-se amb els protocols d'aquesta professió.
Competències
- Aplicar la tècnica d'interpretació d'enllaç a nivell professional.
- Identificar i aplicar els fonaments teòrics de la interpretació de conferències com a disciplina acadèmica.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els principals codis deontològics i estàndards de qualitat de l'intèrpret en els serveis públics.
- Identificar els processos cognitius subjacents a la interpretació.
- Identificar les principals capacitats de l'intèrpret.
- Identificar les principals funcions de l'intèrpret.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Reconèixer i definir una situació comunicativa d'interpretació d'enllaç o bilateral en diferents àmbits.
Continguts
Els continguts de l’assignatura són teoricopràctics. Al llarg de l’assignatura relacionem els preceptes i el context social d’aquest subàmbit de la interpretació (teoria) amb els protocols i la presa de decisions que han d’afrontar els intèrprets als serveis públics a la vida professional (pràctica). En finalitzar l’assignatura, l’alumnat haurà fet un repàs de la professió amb una perspectiva transversal que inclou aspectes històrics, contemporanis i de diversitat d’àmbits. A més, serà capaç de prendre decisions basades en consideracions deontològiques i teleològiques i haurà après les bases de la interpretació als serveis públics. Pel que fa a l’aspecte pràctic, l’assignatura se centrarà en les tècniques de transferència i els protocols de què depèn el principi d’autonomia comunicativa.
Metodologia
Activitats dirigides:
-
Activitats pràctiques en grup
-
Repàs de conceptes clau
-
Reflexió individual i en grup
Activitats supervisades i autònomes:
-
Lectura d’articles
- Visualització de vídeos
Tutories:
A convenir amb les professores
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals participatives | 27,5 | 1,1 | 1, 2, 3, 4, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Revisió i preparació de materials | 23 | 0,92 | 5, 6, 7, 8 |
| Tutories | 2 | 0,08 | 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Preparació de les proves | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Avaluació
|
Prova escrita 1 - Qüestionari 1 |
20% |
|
Prova escrita 2 - Qüestionari 2 |
20% |
|
Prova escrita 3 - Qüestionari 3 |
20% |
|
Prova escrita 4 - Reflexió deontològica |
40% |
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s'hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat). En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.
En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el docent i l'estudiant.
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitat d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 - Qüestionari 1 | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita 2 - Qüestionari 2 | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita 3 - Qüestionari 3 | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita 4 - Reflexió deontològica | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 7, 9 |
Bibliografia
Materials audiovisuals
- EXPANDING PROFESSIONAL BORDERS - Public Service Interpretingandthe Challenges of the New Millennium
https://pagines.uab.cat/expandingpsi/
-
SITUATED DIALOGUES - Audio Materials for the Practice of Dialogue Interpreting
https://grupsderecerca.uab.cat/miras/en/situated-dialogues
-
LINKTERPRETING – Recursos para la interpretación de enlace
http://linkterpreting.uvigo.es/
Recursos bibliográfics
ABRIL MARTÍ, Maria Isabel. (2002). La interpretación en los serviciospúblicos. Caracterización como género, contexturalización y modelos de formación. Haciaunas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Granada: Universidad de Granada. URL: <http://hera.ugr.es/tesisugr/16235320.pdf>.
ARUMÍ RIBAS, Marta; GIL-BARDAJÍ, Anna i VARGAS-URPÍ, Mireia. (2011). “Traducció i immigració: la figura de l’intèrpret als serveis públics de Catalunya”, a Quaderns.Revista de la traducció, 18, pp. 199-218. URL: <http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n18/11385790n18p199.pdf>.
ARUMÍ RIBAS, Marta. “The Fuzzy Boundary between the Roles of Interpreter and Mediator in the Public Services in Catalonia: Analysis of Interviews and Interpreter-Mediated Interactions in the Health and Education Context”.
ANGELELLI, Claudia. (2004). RevisitingtheInterpreter'sRole: a Study of Conference, Court, and Medical Interpreters in Canada, Mexico, andthe United States. Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
BRUNETTE, Louise. et al. (ed.). (2003). TheCriticalLink 3: Interpreters in theCommunity. Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
CARR, Silvana; ROBERTS, Roda; DUFOUR, Aideen i STEYN, Dini (1997). TheCriticalLink: Interpreters in theCommunity. Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
CORSELLIS, Ann. (2009). Public Service Interpreting: TheFirstSteps. PalgraveMacmillan.
GARCIA-BEYAERT, Sofía. (2015). “Advocacy and the Community Interpreter”. In M.A. Bancroft (ed.), The Community Interpreter®: An International Textbook (pp. 380 - 393). Columbia, Maryland: Culture & Language Press.
GARCIA-BEYAERT, Sofia., BANCROFT, Marjory., ALLEN, Katharine., CARRIERO CONTRERAS, Giovanna., & SOCARRÁS-ESTRADA, Dennis. (2015). Ethics and Standards for The Community Interpreter® - An International TrainingTool. Culture & Language Press. URL: <https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2015/218104/Garcia-Beyaert_et_al_2015_TCii_Ethics_and_Standards.pdf>
GARCIA-BEYAERT, Sofía. (2015). “Communicative Autonomy and the Role of the Community Interpreter”. In M.A. Bancroft (ed.), TheCommunityInterpreter®: An International Textbook (pp. 362 - 370). Columbia, Maryland: Culture & Language Press. URL: <https://www.academia.edu/34450608/Communicative_Autonomy_and_the_Role_of_the_Community_Interpreter>
GARCÍA-BEYAERT, Sofía & SERRANO PONS, Jordi. (2009). “Recursos para superar las barreraslingüístico-culturales en los servicios de salud”, a MORERA MONTES, J. Et al. (eds.). Manual de atención al inmigrante. URL: <http://www.actasanitaria.com/fileset/doc_49951_fichero_noticia_41735.pdf>.
GIL-BARDAJI, Anna. (2016). Interpretar del árabe en los serviciossocio-educativos de Cataluña.Resultados de un estudio experimental entorno a las nociones de problema y estrategia. Granada: Comares.
GRUP MIRAS. (2012). Comunicar en la diversitat. Traductors, intèrprets i mediadors als serveis públics. Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: <http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/pt/index.jsp>.
HALE, Sandra. (2007). Community Interpreting. PalgraveMacmillan.
LINGUAMÓN (coord.). (2010). Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d’acolliment lingüístic a Catalunya. Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: <http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-116935.pdf>.
MARTÍN, Mayte i PHELAN, Mary. (2009). Interpretersand Cultural Mediators – DifferentsbutComplementary Roles. Translations:Migrationand Social Change.An Inter-Disciplinary Open Access E-Journal. URL: <http://www.translocations.ie/Martin%20and%20Phelan.pdf>.
OZOLINS, Uldis. (2000). “Communication Needs and Interpreting in Multilingual Settings: the International Spectrum of Response”, a ROBERTS, R. P. et al. (ed.). TheCriticalLink 2: Interpreters in theCommunity,pp. 21-34.Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
PÖCHHACKER, Franz. (2002). “Getting Organized: the Evolution of Community Interpreting”, a Interpreting 4, 1, pp. 125-140.
ROBERTS, Roda; CARR, Silvana.; ABRAHAM, D. i DUFOUR, Aideen. (2000). TheCriticalLink 2: Interpreters in theCommunity. Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
SANDERS, Marsha. (2000). As Goodas your Word: a Guide to Community Interpreting and Translation in Public Services. Londres: MaternityAlliance.
VARGAS-URPI, Mireia. (2013). “ISP y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contextocatalán”, a Cuadernos de ALDEEU 15, pp. 131-164.
VARGAS-URPI, Mireia & ARUMÍ, Marta. (2014). “Estrategias de interpretación en los serviciospúblicos en el ámbitoeducativo: estudio de caso en la combinaciónchino-catalán”, a Intralinea16. URL: <http://www.intralinea.org/current/article/estrategias _de_interpretacion_en_los_servicios_publicos_en_el_ambito_edu>.
WADENSJÖ, Cecilia. (1998). Interpreting as Interaction. Nova York: Longman.
Programari
- Capus Virtual UAB,
- Procesador de text Word (o similar),
- Lector de pdf Acrobat Reader (o similar),
- Navegador Chrome (o similar),
- Editor d'audio Audacity (o similar).