Logo UAB
2022/2023

Trastorns Específics de la Comunicació i del Llenguatge Oral i Escrit

Codi: 43612 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Ignasi Ivern Pascual
Correu electrònic:
Desconegut

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

Si hi ha estudiants no competents amb la llengua catalana, es farà en castellà

Equip docent

Rocio Concha Ortiz
Sonia Vilaltella Verdes

Equip docent extern a la UAB

Ignasi Ivern
Mireia Sala

Prerequisits

Pel correcte desenvolupament del mòdul, es requerirà que l’alumnat tingui coneixements previs sobre els trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit, que puguin ser la base per a l’ampliació i actualització dels continguts teòric-pràctics que es treballaran en les sessions programades.

Objectius

Ampliar la formació del professional de la logopèdia, dotant-lo dels continguts teòrics i pràctics que possibiliten la seva qualificació i especialització en la investigació, el diagnòstic i la intervenció dels trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.

Competències

  • Actualitzar, relacionar críticament i aplicar a l'activitat professional els diferents marcs teòrics sobre els processos d'aprenentatge i d'adquisició dels processos comunicatius.
  • Adequar i supervisar plans d'intervenció logopèdica, en funció de l'avaluació i de les variables individuals i socials concurrents, enfront de problemàtiques noves i complexes.
  • Aplicar el mètode científic en la pràctica professional.
  • Recaptar, analitzar i utilitzar críticament les fonts d'informació necessàries per a l'avaluació i la intervenció logopèdica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aprofundir en el coneixement dels processos cognitius implicats en l'aprenentatge de la lectoescriptura i en els seus trastorns.
  2. Aprofundir en el coneixement dels processos implicats en l'adquisició del llenguatge oral i en els seus trastorns.
  3. Dissenyar estratègies d'intervenció logopèdica adaptades a l'especificitat de cada cas, atenent al context personal, familiar i social.
  4. Dur a terme una revisió sistemàtica en el context dels trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit per sintetitzar la millor evidència científica disponible.
  5. Establir els objectius de la intervenció logopèdica des d'una perspectiva interdisciplinària en l'àmbit dels trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  6. Identificar els elements rellevants de l'anamnesi i l'entrevista inicial per al procés d'avaluació.
  7. Identificar i seleccionar les estratègies d'intervenció logopèdica més adequades en cada cas, atenent al context personal, familiar i social.
  8. Identificar les característiques de l'entorn familiar i social per determinar la seva influència en el procés d'intervenció en trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  9. Interpretar adequadament el llenguatge propi de fonts d'informació no logopèdiques sobre trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit utilitzades per altres professionals.
  10. Interpretar críticament els resultats dels instruments i tècniques d'avaluació i exploració més rellevants per a la intervenció logopèdica en trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  11. Reconèixer la necessitat d'exploracions addicionals, complementàries a les fonts d'informació recaptades sobre trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  12. Seleccionar de forma argumentada, sobre la base de criteris de garbellat i de qualitat, les fonts documentals pertinents per a l'objectiu de la recerca, l'avaluació o la intervenció logopèdica en el context dels trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  13. Utilitzar críticament els instruments i tècniques d'avaluació i exploració més rellevants per a la intervenció logopèdica en trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.

Continguts

 


1. Avaluació del llenguatge oral I: Actualització sobre el llenguatge oral: adquisició, processament i dificultats específiques. Avaluació perfil de llenguatge.

2. Avaluació del llenguatge escrit I: Actualització sobre el llenguatge escrit: adquisició, processament i dificultats específiques. Avaluació perfil lectoescriptor.

3. Intervenció en el llenguatge oral: Intervenció logopèdica, assessorament familiar i adaptacions escolars.

4. Avaluació del llenguatge oral II: Actualització i instruments d'avaluació per al llenguatge oral estandarditzats. Anàlisi de casos.

5. Avaluació del llenguatge escrit II: Actualització i instruments d'avaluació per al llenguatge escrit estandarditzats. Anàlisi de casos.

6. Intervenció en el llenguatge escrit: Intervenció logopèdica, assessorament familiar i adaptacions escolars.

Metodologia

El mòdul s’organitzarà en continguts teòrics, que es treballaran a partir d’activitats dirigides en format de classes expositives, i a partir d’activitats autònomes, mitjançant la lectura d’articles i l’estudi personal. També té un fort contingut pràctic que es treballarà a través de la resolució de casos clínics i el debat, on serà molt important el treball cooperatiu del grup. 

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe expositiva, Debat , Aprenentatge basat en problemes: resolució de casos clínics 31,5 1,26 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Tutories 13 0,52 7
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs escrits, preparació de presentació orals de treballs, lectura de articles e informes de interès, estudi personal 101,5 4,06 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12

Avaluació

L'avaluació serà a) diagnòstica (inicial), amb la finalitat d'obtenir informació sobre la situació inicial de l'estudiant en relació amb el pla docent del mòdul i b) formativa (contínua), per recollir informació continuada respecte al desenvolupament del procés d'aprenentatge. Aquesta darrera es durà a terme a través de tres EVidències d’Aprenentatge (EVA):

EVA 1: Treball individual. Lliurament no presencial. 40%

EVA 2: Treball grupal (Oral). Activitat presencial. 30%

EVA 3: Treball grupal (Escrit). Lliurament no presencial. 30%

La nota final correspondrà a la mitjana ponderada entre les EVA 1, 2 i 3. Es considerarà assignatura superada quan la mitjana ponderada de les evidències sigui igual o superior a 5 i la nota individual de cadascuna de les evidències sigui igual o superior a 4. En cas contrari la nota de l'avaluació continuada serà com a màxim de 4,5. La recuperació continuada preveu la possibilitat de tornar a avaluar totes aquelles evidències amb una nota menor de 4. En aquest sentit es repetiran les activitats sota supervisió de l’equip docent abans de la finalització del semestre.

La dinàmica del mòdul requereix l’assistència al 80% de les sessions per poder garantir la seva adequada avaluació. En cas de no arribar a aquest percentatge de presencialitat sense cap causa justificada, no es podrà avaluar el mòdul i es considerarà que la nota final és "no presentat".

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

  https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EVA 1. Treball individual. Lliurament no presencial. 40% 2 0,08 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13
EVA 2. Treball de grup (Oral). 30 % 1 0,04 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13
EVA 3. Treball de grup (Escrit). 30% 1 0,04 1, 2, 3, 5, 7, 8

Bibliografia

Bibliografia Fonamental: Coneixements bàsics per seguir el bloc:

Pérez Pérez, E. (2018). Diagnóstico e intervención en la Dislexia, en la Disortografía y en la Disgrafía. Barcelona, Ed. Lebón.

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje. Barcelona, Ed. Lebon.

 

 Bibliografia complementària: Durant les sessions del Màster s'indicaran els articles de lectura obligada dins la bibliografia complementària.

 Acosta, V. (2012). La intervención logopédica en los trastornos específicos del lenguaje. Revista de logopedia, foniatria y audiologia, 32:67-74.

Aguado, G.; Ripoll, J.C. (2016). Fuentes de evidencia sobre la eficacia de la intervención logopédica. A M.T.Martín-Aragoneses & R. López Higes (Eds.). Claves de la logopedia en el siglo XXI. (pp 277-286). Madrid. UNED.

Andreu, L. (Ed.) (2012). Desenvolupament i avaluació del llenguatge oral. Barcelona: UOC.

Clark, M.; Kamhi, A. (2011). Child language disorders. In: J.H. Stone,; M. Blouin (eds.), International Encyclopedia of Rehabilitation. New York.

Clemente, M. (2008). Enseñar a leer; bases teóricas y propuestaspracticas. Madrid: Pirámide.

 Conti-Ramsden, G.; Botting, N. (2008). Emotional health in adolescents with and without a history of specific language impairment (SLI). Journal of Child Psychology and Psychiatry, 49(5): 516-525.

Cuetos, F. (2012). Neurociencia del Lenguaje. Madrid: Ed. Panamericana.

Cuetos, F., Gónzález, J.; De Vega, M. (2015). Psicología del lenguaje. Madrid: Médica Panamericana.

Del Rio, M.J. (2006). Consideraciones sobre el uso de los procedimientos naturalistas para la intervención en logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología. Vol. 26. nº 3,139-145.

Del Río, M.J. (2006). Lenguaje y comunicación en los trastornos del desarrollo. Madrid: Prentice-hall.

 Garriga, E.; Sala, M. (2015). Avaluació, diagnòstic i intervenció en la dislèxia. Aloma, 33 (1), 31-42.

 Giró, M.; gonzález, C.; Pérez Pérez, E. (2003). Intervención en un caso con Trastorno Específico del Lenguaje (4-6años).  Revista de Logopedia,  Foniatría y Audiología. Vol. XXIII. Octubre-Diciembre.

Gracia, M. (2003.) Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con familia. Milenio. Lleida

Ivern, I. (2015). Processos cognitius que intervenen en l’aprenentatge del llenguatge escrit i dislèxia. Aloma, 33 (1), 15-24.

 Jiménez, J.E. (Ed.) (2012).  Dislexia en español. Prevalencia e indicadores cognitivos, culturales, familiares y biológicos. Madrid: Pirámide.

 Kristen, M.; Kamhi, A. (2010) Child Language Disorders. International Encyclopedia of Rehabilitation. Búfalo, N.Y.

Leonard, L. (2010). Specific language impairment. En P. Hogan (Ed.), The Cambridge encyclopedia of the language sciences (pp. 785-786). Cambridge, England: Cambridge University Press.

Lozano, E.; Galián, M.D.; Cabello, F. (2009). Intervención familiar en niños con Trastornos del Lenguaje. Electronic Journal of Educational Psychology, 19, 7(3), 1419-1448.

Mendoza, E. (2009). Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 29, nº 4: 221-224.

Monfort, M., Juárez, A.; Monfort, I. (2004). Niños con Trastornos Pragmáticos del Lenguaje y la Comunicación. Madrid: Entha.

Montfort,I; Monfort, M.; Juárez-Sánchez, A. (2014). Investigación y práctica profesional en logopedia. Revista de Neurología, 58 (supl 1): S111-S115.

 Pérez Pérez, E. (2010). Quan el llenguatge dificulta l’escolaritat. EDUCAT.Revista de Psicopedagogia, nº 4: 18-26.

Pérez Pérez, E; Giró, M. (2002) Intervención en un caso con dificultades del lenguaje (4-6 años)  Monográfico: El Trastorno del Lenguaje. Revista de Logopedia,  Foniatría y Audiología. Vol. XXII. Abril-Junio.

Ripoll, J.C; Aguado, G. (2016). Eficacia de las intervenciones para el tratamiento de la dislexia: una revisión. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 36, 85-100.

Sánchez-Cano, M. (2010). El asesoramiento como intervención para atender al alumnado con dificultades. Revista de logopedia, foniatría y audiología, vol. 30, nº 4: 180-185.

Sanz, M; Andreu, LL; Badia, I; Serra, M. (2010). El proceso lector en niños con antecedentes de retraso y trastorno específico del lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 30, nº 1: 23-33.

Serra, M. (2002). Trastornos del lenguaje: preguntas pendientes en investigación e intervención. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, XXII (2): 63-76.

Serra, M. (2013). Comunicación y Lenguaje. La nueva neuropsicologia cognitiva (Vol. 1 i 2). Barcelona: UBe.

 Shaywitz, S. (2003). Overcoming Dyslexia: A New and Complete Science-Based Program for Reading Problemsat Any Level. New York: Alfred A. Knopf.

 Suárez, P.; Cuetos, F. (2012). ¿Es la dislèxia un trastorno perceptivo-visual? Nuevos datos empíricos. Psicothema, 24, 188-192.

 Thompson, P.A., Hulme, Ch., Nash, H.M., Gooch, D., Hayiou-Thomas, E. &Snowling, M. J. (2015). Developmental dyslexia: predicting individual risk. TheJournal of ChildPsychologyandPsychiatry, doi:10.1111/jcpp.12412.

 Thordardottir, E. (2007). Effective intervention for specific languageimpairment. En E. Thordardottir (ed.), Encyclopedia of language and literacy development (pp. 1-8). London, Canadian language and literacy research network.

Zambrana, I.M; Pons, F.; Eadie, P.; Ystrom, E. (2014). Trajectories of language delay from age 3 to 5: persistence, recovery and late onset. International Journal of Language Communication Disorders, Vol. 49, nº 3, 304-316.

Programari

No s'aplica.